diumenge, 24 de desembre del 2017

IX Diada Puig i Cadafalch (2017) i ofrena floral al monument

El passat diumenge 17 de desembre de 2017 va tenir lloc la IX Diada Puig i Cadafalch, organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. L’acte es va realitzar a les 12 del migdia al Parc Central davant l’escultura de l’il·lustre mataroní. En aquesta edició hi van assistir les autoritats municipals de Mataró i Argentona i els representants de diverses entitats de la ciutat que col·laboren amb l’ofrena floral. L’acte va consistir, a banda de l’ofrena, en diversos parlaments i la col·laboració de la Coral Primavera per la Pau, que entre d’altres cançons, van interpretar la nadala “A Nadal no hi volen pobres” de Jordi Mas, professor de l’Institut Puig i Cadafalch Mas i membre de la coral.





Manuel Cusachs presentant l'acte [Fotografia Quim Graupera]
Parlament de Esteve Mach, president de l'associació APC  [Fotografia Quim Graupera]
Actuació de la coral Primavera per la Pau [Fotografia Quim Graupera]
Públic asssitent a l'acte [Fotografia J.F. Clariana]

dissabte, 23 de desembre del 2017

Taula Rodona a Mataró amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic»

El passat 29 de novembre del 2017 va tenir lloc a la Fundació Iluro de Mataró la Taula Rodona amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic». Hi varen intervenir Margarida Colomer, historiadora; Manel Cusachs, periodista i historiador; Ruth Garcia, historiadora de l’art i jo mateix. El moderador va ser el Dr. Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora.
La primera en intervenir va ser Margarida Colomer la qual va glosar la vida política de Puig i Cadafalch. Aquest va ocupar diversos càrrecs en diverses institucions : a inicis del 1900 va ser nomenat Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, va ser diputat a Corts i president de la Mancomunitat des de l’any 1917 substituint el difunt Prat de la Riba. A més de la seva trajectòria política , va fer referència en tot moment al context sociopolític que condicionar les seves polítiques. 
Manel Cusachs, que va intervenir en segon lloc, va relacionar a Puig i Cadafalch amb Mataró, va glosar el seu entorn familiar fent referència a on i quan va néixer, el bateig, la seva trajectòria com estudiant a l’Escola Pia de Santa Anna i a la Universitat, la vida familiar, les seves visites a Mataró quan ja no hi vivia, i diverses anècdotes amb Mataró. Va fer especial referencia al moment de la seva mort i enterrament al cementiri de Caputxins de Mataró.
La tercera en intervenir va ser Ruth Garcia que va enumerar, per ordre de construcció, els diversos edificis en els quals Puig i va intervenir a Mataró i Argentona. El seu primer projecte va ser la casa Sisternes de la baixada de Sant Simó de Mataró on se li atribeix els primers assajos de la seva forma característica de decorar els exteriors. També repassar el mercat de la plaça Gran amb la doble autoria puig I Cabanyes. La botiga la Confianza, can Parera, can Coll i Regàs ,can Garí i la casa d’estiueig d’Argentona van ser descrits amb abundant material gràfic extret dels arxius municipals i de l’Arxiu Nacional de Catalunya on es custodien.
Finalment a mi em va tocar parlar de la vessant de Puig com a historiador de l’art, especialment com estudiós de l’art romànic. Des de la seva visita al Pirineu per fer un primer inventari, l’extracció de les pintures romàniques de la Vall de Boí, les moltes publicacions que va fer, moltes d’elles en llengua francesa i moltes en col·laboració amb altres historiadors i arquitectes com el també mataroní Josep Goday i Antoni de Falguera. 
L’acte va concloure amb un torn de paraules entre el públic assistent i Estve Mach, Prsident de l'Entitat, va lliurar als conferenciants que van intervenir la medalla dels Amics de Puig i Cadafalch i un obsequi als qui ja l'havien rebut en altres ocasions.

Per a més informació: Amics de Puig i Cadafalch

Públic assitent a l'acte [Fotografia APC]
Hi varen intervenir (de dreta a esquerra): Margarida Colomer; Manel Cusachs; Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora i moderador; Quim Graupera i Ruth Garcia.[Fotografia APC]
Moment de rebre l'osequi per part d'Esteve Mach, president de l'entitat. [Fotografia APC]

dissabte, 9 de desembre del 2017

Presentació a Malgrat i Palamós de la biografia de l’historiador Fèlix Paradeda

El passat 17 de novembre de 2017 a les 12 del migdia es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat el llibre "L'obra de mossèn Fèlix Paradeda (1865-1936). Història, folklore i tradició a Palamós i a Malgrat". Aquest treball recull bona part de la seva producció escrita en una edició que intenta defugir el format de facsímil, ja que s'ha adaptat lingüísticament al català actual per poder fer una lectura més comprensiva. L’acte de presentació van estar conduit pel cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas, que és també coautor del pròleg, juntament amb la cap del Servei d'Arxiu de Palamós, Carme Adroher.
El llibre és fruit del treball conjunt que han portat a terme els col·laboradors del Servei d'Arxiu Municipal de Malgrat, Joan Piña i Anna Maria Anglada, i, dels del Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, Pere Trijueque i Gabriel Martín, amb el suport del filòleg i professor Emili Roig.  El llibre es pot comprar per 24 euros a l'Arxiu Municipal i a les llibreries del poble.La publicació recull, a banda de l’obra malgratenca, tres treballs realitzats per mossèn Fèlix Paradeda en la seva estada a la parròquia de Santa Maria, a Palamós, entre 1894 i 1911. Entre aquestes cal destacar la primera monografia històrica de Palamós editada el 1901. 
Aquesta reedició  pretén commemorar que el passat 2015 es van  complir cent anys de la publicació de l’obra original “La Vila de Malgrat i sos contorns” de Mossèn Fèlix Paradeda. Tal com vàrem difondre a la notícia de Maresme medieval el 2013, el llibre “La Vila de Malgrat i sos contorns” ha estat durant anys el llibre de referència a nivell històric del municipi. Paradeda hi recull la informació que tenia sobre la història, costums, i morfologia del municipi al principi del segle XX. Segons va explicar al diari digital  el malgratenc l’investigador local Joan Piña, les activitats que es realitzen al voltant de la figura de Paradeda representen “un acte de justícia ja que calia reconèixer d’una vegada per totes la importància de la seva feina”, que va ser cabdal per descobrir una part de la història de Malgrat de Mar. Piña ha subratllat que “era una obligació” que el municipi tenia pendent amb l’historiador.
A part de  l’edició del llibre es va inaugurar una mostra a l’arxiu municipal  que inclou objectes personals de Paradeda, explicacions sobre la seva vida i obra i un audiovisual realitzat per Sílvia Marré. Pot visitar-se fins el 10 de maig i s’ha realitzat gràcies a la col·laboració entre l’arxiu municipal i investigadors locals com Joan Piña i Anna Maria Anglada. També ha estat possible per les cessions d’efectes personals fetes per Joaquim Colomé i les famílies Arigós i Bosch i Arigós i Borrell. Entre els objectes més destacats, hi ha el diari personal que el mossèn va escriure durant la seva estada a Terra Santa, i que el Bisbat de Girona està interessat en publicar. També l’escrit que Paradeda va redactar el 1936 -l’any que va ser assassinat- per al programa d’una Festa Major que, finalment, no es va celebrar degut a l’esclat de la Guerra Civil (Un text que conservava i ha cedit la impremta Montalt). Entre altres actes de divulgació de la figura de Paradeda s inclouen visites guiades per racons de Malgrat de Mar relacionats amb la vida o amb la obra de l’historiador
 El llibre també es va presentar a Palamós, el passat dissabte 2 de desembre de 2017 a les 18h a la Capella del Carme, on també s’hi va poder veure una part de l’exposició «El llegat de mossèn Fèlix Paradeda». L’acte, aquest cop, va anar a càrrec dels coautors Joan Piña, Ana Maria Anglada i Gabriel Martín Roig.  L’endemà diumenge, a les 11h a la plaça de l’església, es va  realitzar una visita guiada, dirigida per Gabriel Martín Roig,  pels escenaris on va transcorre la vida i l’obra d’aquest rector.

Per a més informació:

Intervenció del cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas
durant la presentació el llibre a Malgrat, al costat dels autors del llibre
[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]
Públic assistent a la presentació del llibre a Malgrat.[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]
Presentació del llibre a Palamós.[Fotografia : Servei d'Arxiu Municipal de Palamós]

dissabte, 2 de desembre del 2017

Dos noves aportacions interessants del Maresme medieval a la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins del 2017

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins, organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró,  centre d’estudis locals de Mataró. L’acte, conduit pel Dr. Enric Subiñà,  va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.
De temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà i Coll.  En ella va repassar les dades conegudes de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer notar, Òrrius era  d'una vila molt petita i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme, els seus censos i les seves terres.
La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc, va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums locals amb petites evolucions.
Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.

Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]
El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]