Nou article sobre l’explotació de la pedrera de Montjuic de Barcelona a l’època medieval

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó” que Amics de l’Art Romànic (AAR) va organitzar l’any 2013.

El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d'Aragó, tenia com objectiu posar al dia l’estudi de les pedreres i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis actualitzats destinats a servir d'element de referència en un futur. 

Les actes van ser presentades pels coordinadors del simposi el Dr. Joan Valero i la Dra. Francesca Español. Seguidament va intervenir el Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica [ICAC] , el qual va ser l’encarregat de glossar el llibre . A part de posar en valor els diferents articles del volum va centrar la seva intervenció en parlar de les pedreres de Tarragona i la seva evolució des de l’època romana fins a l’època medieval tot insistint en el reaprofitament en aquesta època de materials romans. 

Dins aquesta publicació ha sortir publicat una article meu sobre les pedreres de Montjuïc de Barcelona.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Usos, artífex i comerç de la pedra de Montjuïc de Barcelona a L'època medieval" . ESPAÑOL, Francesca; VALERO, Joan (ed.).Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Amics de l'Art Romànic. P. 237-256

La muntanya de Montjuïc es troba situada al S de la ciutat i constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. La seva pedra s’identifica per ser compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. 

A la comunicació vaig iniciar el relat amb les evidències arqueològiques que testimonien de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana. Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser també força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

A l’article es cita abundant documentació dels contractes d’obra que ens aporten una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També s’hi mostra una gran varietat d’informació sobre la compra de la pedra, preus, transport, noms de picapedrers, etc. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV, i que s’analitza monogràficament al final de la , és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat.

Públic assistent a la presentació [Fotografia: J. Graupera]

El Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la presentació [Fotografia : J. Graupera]

Conferència sobre la festa de la Candelera a càrrec de la Dra. Josefina Roma al Museu de Cabrils

El passat dissabte dia 3 de febrer de 2017, es v cloure el cicle de conferències nadalenques amb la intervenció de la Dra. Josefina Roma, membre del Col·lectiu de recerca “El Bou i la Mula” i membre fundadora de l'Institut Català d'Antropologia i de l'Institut Aragonès d'Antropologia i a més a més de professora d'Antropologia de la Universitat de Barcelona. 

Com a especialista en el tema de la Candelera, va centrar gran part de la seva xerrada en els rituals dins el calendari festiu anual que es centraven en el pas de difunt a avantpassat. A més, la Candelera i el dia de la Purificació de Maria, és el dia dins el calendari litúrgic que oficialment finalitza el Nadal. 

L’escena de La presentació al temple de Jesús, molt present en relleus i pintures medievals, és celebra el 2 de febrer, ja que segons la tradició jueva la dona no podia accedir al temple fins passada la quarantena després del part, 40 dies de purificació, 40 dies després del 25 de desembre, aquell dia ella i el nen van al temple, la mare es purificada amb l’ofrena d’espelmes enceses (d’aquí el nom de candelera), i el nen es presentat al temple. Aquesta tradició ha passat als nostres dies i a l’actualitat a l’interior o a l’exterior de les esglésies es fa una processó amb candeles enceses, és la festa de la llum, la Purificació de Maria, generalment es regalen espelmes beneïdes enceses com a protecció. 

Però la tradició de les espelmes ve de més lluny, en concret de l’antiga roma, aquest regalava una espelma encesa per espantar les malalties pròpies de l’hivern i es feien processons amb candeles enceses, tradició que es va cristianitzar, i perdura fins els nostres dies. 

La Candelera però actualment és més coneguda per la tradició popular i en concret les que fa referència al temps, estem just en mig de l’hivern, ha començat fa tants dies com manquen per què acabin, segons la dita “Si la candelera riu l’hivern és viu, si la candelera plora l’hivern es fora”, avui no plou així que queden dies de fred. Però hi ha una altra teoria per entendre la dita, i fa referència a la nit, si hi ha lluna nova (seria que plora per què no hi ha lluna) ve el bon temps si hi ha lluna plena l’hivern és viu... 

La clausura va anar de la mà del Dr. Jordi Montlló, president del Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula.

Per a més informació: http://museudecabrils.blogspot.com.es/2018/02/cicle-de-conferencies-el-nadal-al-museu.html 

Laura Bosch, gestora del Museu de Cabrils durant la presentació de la xerrada [Fot. J.Graupera]

Públic assistent a la  xerrada [Fot. L.Bosch]

La Dra Josefina Roma durant la xerrada [Fot. J.Graupera]

El Dr. Jordi Montlló, president de "El Bou i la Mula" , cloent el cicle [Fot. J.Graupera]

Nou article sobre el cor gòtic de Cabrils (Santa Maria del Mar)

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 a les 5 de la tarda, a l’estatge del Museu Arxiu, carrer de Beata Maria, núm. 3, va tenir lloc, organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró,  la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins.

Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat.

En aquest volum surt publicat el meu article: 

• GRAUPERA, Joaquim (2017). “Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar”. XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins. 19 de novembre de 2016- Comunicacions presentades. Mataró ; Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Si us el voleu descarregar en pdf heu de prémer el link del títol del llibre o bé el teniu a la solapa d'articles d'aquest bloc. Espero que el gaudiu.

Públic assistent a la presentació del volum de les Sessions [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

La Fundació Burriac i la parròquia de Cabrera de Mar difonen el patrimoni de la parròquia amb un tríptic

El passat dissabte 20 de gener de 2018 la Fundació Burriac i la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar van presentar un tríptic, que trobareu a continuació, per difondre el patrimoni de la parròquia. 

L'activitat es va enmarcar dins dels actes de la Festa Major d’hivern de Cabrera de Mar, i va tenir lloc a la mateixa parròquia a les 19:30, és a dir, 30 minuts abans de començar la Missa de les 20h. 

En ell s’hi recullen, sobretot, aspectes més visibles de l'arquitectura del temple i del mobiliari litúrgic, amb la intenció de mostrar als feligresos, vilatans i interessats, el ric patrimoni parroquial.

El tríptic porta el títol de "Guia dels elements històrics...." . Està plantejat com una petita guia de visita. L’edició, ha estat encarregada pel rector de la parròquia als historiadors David Farell i Jaume Molinas, ja que tenia ganes de poder donar aquesta informació als feligresos amb un clar to divulgatiu. Per la redacció s’han documentat amb treballs ja publicats, entre altres, per publicacions meves, de Mn Ramon Canalias i altres escrits.

David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]

David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]

Nadala 2017

Nou article sobre les pedreres de Montjuic a les actes de «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó»

Aquest mes de desembre s’han publicat les actes de la 10 trobada d’Egipcíaques «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó» que es va celebrar els passats 3-4 de novembre de 2016 i en la qual vaig tenir el plaeer de participar. Aquest trobada va ser organitzada en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Aragó” (Ref: 2014 SGR 110, Generalitat de Catalunya) i va tenir lloc a la residència d'investigadors, carrer Hospital, 64 Barcelona.

En aquest volum vaig participar en l’article:

• GRAUPERA, Joaquim (2017). «Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació». GIRÁLDEZ, Pilar; VENDRELL, Màrius (Coord).«BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó». Barcelona: Patrimoni 2.0 Edicions, 2017. P.149-166. [Per baixar en pdf, l’article complert]

El contingut del volum intenta reflexionar sobre el treball de la pedra en la construcció catalana. Segons expressen els Pilar Giráldez i Màrius Vendrell, coordinadors del volum: 

“La pedra forma part de la nostra història i de fet, part de la història s'escriu havent-la llegit en les velles pedres que l'han transmès fins els nostres dies. Bona part de les edificacions històriques són de pedra, que va ser triada, extreta, treballada, col•locada amb la tècnica i els coneixement empírics del moment i d'una manera o altre, conservada fins avui. La nostra obligació és preservar-la per poder-hi seguir llegint les pàgines del passat i transmetre-la als nostres nets de forma que ells també hi puguin llegir, i puguin aprofundir encara més en l'anàlisi històrica. De tot això i alguna cosa més va la 10a trobada de les Egipciaques”

 El llibre, a part del meu article, esta compost pels següents treballs:

• Ramon Salas. Les pedres, simbolisme i tradició
• Anna Gutiérrez. Picant pedra. Tècniques i estratègies d’explotació i obtenció de materials petris en l’Antiguitat 
• Francesc Fité. Pedreres i ús de la pedra a l’àrea de Lleida, en època medieval
• Joan Albert Adell. La construcció en pedra als comtats catalans a l’entorn de l’any mil. De l’opus craticium als magistri comacini (?)
• Joan Menchón. Construcció, materials, espais i reciclatge a Tarragona, època romana i medieval. Saxa loquuntur
• Pilar Lapuente. Marbres en època romana: transport, mercat, identificació 
• Francesca Español. Nobleses de pedra qui facen per nos. Marbre de pedrera i episodis de spolia a les empreses artístiques medievals de l’orient peninsular 
• Joaquím Graupera. Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació
• Pere Roca. Comportament mecànic i resistent de la fàbrica de pedra. Experimentació i modelització
• Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Degradació de la pedra i pol·lució atmosfèrica: dos processos paral·lels (i relacionats?)
• Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Les sals: mobilització, degradació i origen 
• Rudi Ranesi. Criteris i mètodes de reintegració de la pedra en les intervencions conservatives d’elements arquitectònics 
• Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Tractaments històrics de conservació i protecció de la pedra 
• Xavier Simón. Criteris de restauració de pedra

Mor als 96 anys l’historiador Josep Miquel Modolell i Ros

El passat divendres 22 de desembre va morir Josep Miquel Modolell i Ros a l’edat de 96 anys. Les exèquies van tenir lloc el dia 23 de desembre a la parròquia de Sant Josep de Mataró. 

Amb ell havíem col·laborat diverses vegades. Sovint em cridava per que anés a casa seva on em posava al dia de les seves cerques sobre el passat medieval de Cabrera de Mar.

Ja vàrem destacar en aquest bloc les seves aportacions al ser nomenat fill predilecte de Cabrera de Mar el 20 de gener de 2012.

havia publicat una llarga llista de treballs, com autor i com editor. En els últims anys, havia estat editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.

Serveixi aquest escrit com a recordatori i agraïment a la seva amistat. 

Referenciem a continuació les seves publicacions:

• Pel camí del mig. : de Cabrera a Mataró. Cabrera de Mar : Oikos-Tau. (1989)
• Els meus records dels primers dies de la guerra, 1936-39. Sessió d'Estudis Mataronins, núm.9 (1992)
• Cabrera de Mar : castell de Sant Vicenç o de Burriac : síntesi històrica. Argentona : L'Aixernador. (1993)
• Converses amb Mossèn Pere Ribot Barcelona : Abadia de Montserrat. (1997)
• Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme Juntament amb Ramon Coll Monteagudo. Vilassar de Mar : Oikus-Tau. (1999)
• Vi amarg. [Premià de Dalt] : Edicions de la Vorera. (1999)
• Els quatre noms de Burriac . Revista Fonts, num.11 (2002)
• 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep Miquel Modolell Ros. Cabrera de Mar. (2004)
• Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
• Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
• Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell. Cabrera de Mar (2008)
• D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana . Cabrera de Mar : [s.n.], 2009)
• Una pàgina de les Col·lacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Mataró : Copyrap (2010)
• Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar . Mataró (2011)

IX Diada Puig i Cadafalch (2017) i ofrena floral al monument

El passat diumenge 17 de desembre de 2017 va tenir lloc la IX Diada Puig i Cadafalch, organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. L’acte es va realitzar a les 12 del migdia al Parc Central davant l’escultura de l’il·lustre mataroní. En aquesta edició hi van assistir les autoritats municipals de Mataró i Argentona i els representants de diverses entitats de la ciutat que col·laboren amb l’ofrena floral. L’acte va consistir, a banda de l’ofrena, en diversos parlaments i la col·laboració de la Coral Primavera per la Pau, que entre d’altres cançons, van interpretar la nadala “A Nadal no hi volen pobres” de Jordi Mas, professor de l’Institut Puig i Cadafalch Mas i membre de la coral.

Manuel Cusachs presentant l'acte [Fotografia Quim Graupera]

Parlament de Esteve Mach, president de l'associació APC  [Fotografia Quim Graupera]

Actuació de la coral Primavera per la Pau [Fotografia Quim Graupera]

Públic asssitent a l'acte [Fotografia J.F. Clariana]

Taula Rodona a Mataró amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic»

El passat 29 de novembre del 2017 va tenir lloc a la Fundació Iluro de Mataró la Taula Rodona amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic». Hi varen intervenir Margarida Colomer, historiadora; Manel Cusachs, periodista i historiador; Ruth Garcia, historiadora de l’art i jo mateix. El moderador va ser el Dr. Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora.

La primera en intervenir va ser Margarida Colomer la qual va glosar la vida política de Puig i Cadafalch. Aquest va ocupar diversos càrrecs en diverses institucions : a inicis del 1900 va ser nomenat Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, va ser diputat a Corts i president de la Mancomunitat des de l’any 1917 substituint el difunt Prat de la Riba. A més de la seva trajectòria política , va fer referència en tot moment al context sociopolític que condicionar les seves polítiques. 

Manel Cusachs, que va intervenir en segon lloc, va relacionar a Puig i Cadafalch amb Mataró, va glosar el seu entorn familiar fent referència a on i quan va néixer, el bateig, la seva trajectòria com estudiant a l’Escola Pia de Santa Anna i a la Universitat, la vida familiar, les seves visites a Mataró quan ja no hi vivia, i diverses anècdotes amb Mataró. Va fer especial referencia al moment de la seva mort i enterrament al cementiri de Caputxins de Mataró.

La tercera en intervenir va ser Ruth Garcia que va enumerar, per ordre de construcció, els diversos edificis en els quals Puig i va intervenir a Mataró i Argentona. El seu primer projecte va ser la casa Sisternes de la baixada de Sant Simó de Mataró on se li atribeix els primers assajos de la seva forma característica de decorar els exteriors. També repassar el mercat de la plaça Gran amb la doble autoria puig I Cabanyes. La botiga la Confianza, can Parera, can Coll i Regàs ,can Garí i la casa d’estiueig d’Argentona van ser descrits amb abundant material gràfic extret dels arxius municipals i de l’Arxiu Nacional de Catalunya on es custodien.

Finalment a mi em va tocar parlar de la vessant de Puig com a historiador de l’art, especialment com estudiós de l’art romànic. Des de la seva visita al Pirineu per fer un primer inventari, l’extracció de les pintures romàniques de la Vall de Boí, les moltes publicacions que va fer, moltes d’elles en llengua francesa i moltes en col·laboració amb altres historiadors i arquitectes com el també mataroní Josep Goday i Antoni de Falguera. 

L’acte va concloure amb un torn de paraules entre el públic assistent i Estve Mach, Prsident de l'Entitat, va lliurar als conferenciants que van intervenir la medalla dels Amics de Puig i Cadafalch i un obsequi als qui ja l'havien rebut en altres ocasions.

Per a més informació: Amics de Puig i Cadafalch

Públic assitent a l'acte [Fotografia APC]

Hi varen intervenir (de dreta a esquerra): Margarida Colomer; Manel Cusachs; Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora i moderador; Quim Graupera i Ruth Garcia.[Fotografia APC]

Moment de rebre l'osequi per part d'Esteve Mach, president de l'entitat. [Fotografia APC]

Presentació a Malgrat i Palamós de la biografia de l’historiador Fèlix Paradeda

El passat 17 de novembre de 2017 a les 12 del migdia es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat el llibre "L'obra de mossèn Fèlix Paradeda (1865-1936). Història, folklore i tradició a Palamós i a Malgrat". Aquest treball recull bona part de la seva producció escrita en una edició que intenta defugir el format de facsímil, ja que s'ha adaptat lingüísticament al català actual per poder fer una lectura més comprensiva. L’acte de presentació van estar conduit pel cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas, que és també coautor del pròleg, juntament amb la cap del Servei d'Arxiu de Palamós, Carme Adroher.

El llibre és fruit del treball conjunt que han portat a terme els col·laboradors del Servei d'Arxiu Municipal de Malgrat, Joan Piña i Anna Maria Anglada, i, dels del Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, Pere Trijueque i Gabriel Martín, amb el suport del filòleg i professor Emili Roig.  El llibre es pot comprar per 24 euros a l'Arxiu Municipal i a les llibreries del poble.La publicació recull, a banda de l’obra malgratenca, tres treballs realitzats per mossèn Fèlix Paradeda en la seva estada a la parròquia de Santa Maria, a Palamós, entre 1894 i 1911. Entre aquestes cal destacar la primera monografia històrica de Palamós editada el 1901. 

Aquesta reedició  pretén commemorar que el passat 2015 es van  complir cent anys de la publicació de l’obra original “La Vila de Malgrat i sos contorns” de Mossèn Fèlix Paradeda. Tal com vàrem difondre a la notícia de Maresme medieval el 2013, el llibre “La Vila de Malgrat i sos contorns” ha estat durant anys el llibre de referència a nivell històric del municipi. Paradeda hi recull la informació que tenia sobre la història, costums, i morfologia del municipi al principi del segle XX. Segons va explicar al diari digital  el malgratenc l’investigador local Joan Piña, les activitats que es realitzen al voltant de la figura de Paradeda representen “un acte de justícia ja que calia reconèixer d’una vegada per totes la importància de la seva feina”, que va ser cabdal per descobrir una part de la història de Malgrat de Mar. Piña ha subratllat que “era una obligació” que el municipi tenia pendent amb l’historiador.

A part de  l’edició del llibre es va inaugurar una mostra a l’arxiu municipal  que inclou objectes personals de Paradeda, explicacions sobre la seva vida i obra i un audiovisual realitzat per Sílvia Marré. Pot visitar-se fins el 10 de maig i s’ha realitzat gràcies a la col·laboració entre l’arxiu municipal i investigadors locals com Joan Piña i Anna Maria Anglada. També ha estat possible per les cessions d’efectes personals fetes per Joaquim Colomé i les famílies Arigós i Bosch i Arigós i Borrell. Entre els objectes més destacats, hi ha el diari personal que el mossèn va escriure durant la seva estada a Terra Santa, i que el Bisbat de Girona està interessat en publicar. També l’escrit que Paradeda va redactar el 1936 -l’any que va ser assassinat- per al programa d’una Festa Major que, finalment, no es va celebrar degut a l’esclat de la Guerra Civil (Un text que conservava i ha cedit la impremta Montalt). Entre altres actes de divulgació de la figura de Paradeda s inclouen visites guiades per racons de Malgrat de Mar relacionats amb la vida o amb la obra de l’historiador

 El llibre també es va presentar a Palamós, el passat dissabte 2 de desembre de 2017 a les 18h a la Capella del Carme, on també s’hi va poder veure una part de l’exposició «El llegat de mossèn Fèlix Paradeda». L’acte, aquest cop, va anar a càrrec dels coautors Joan Piña, Ana Maria Anglada i Gabriel Martín Roig.  L’endemà diumenge, a les 11h a la plaça de l’església, es va  realitzar una visita guiada, dirigida per Gabriel Martín Roig,  pels escenaris on va transcorre la vida i l’obra d’aquest rector.

Per a més informació:

• El Malgratenc: https://elmalgratenc.cat/2016/04/11/felix-paradeda-una-figura-maltractada/
• Arxiu de Malgrat de Mar http://www.ajmalgrat.cat/actualitat/noticies/larxiu-municipal-publica-un-llibre-sobre-mossen-felix-paradeda-que-descobreix-la-seva-etapa-a-palamos-i-apropa-la-seva-obra
• Servei d'Arxiu Municipal de Palamós:  http://www.serveiarxiumunicipalpalamos.cat/lobra-mn-felix-paradeda/   

Intervenció del cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas
durant la presentació el llibre a Malgrat, al costat dels autors del llibre
[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]

Públic assistent a la presentació del llibre a Malgrat.[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]

Presentació del llibre a Palamós.[Fotografia : Servei d'Arxiu Municipal de Palamós]

Dos noves aportacions interessants del Maresme medieval a la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins del 2017

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins, organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró,  centre d’estudis locals de Mataró. L’acte, conduit pel Dr. Enric Subiñà,  va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.

De temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà i Coll.  En ella va repassar les dades conegudes de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer notar, Òrrius era  d'una vila molt petita i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme, els seus censos i les seves terres.

La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc, va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums locals amb petites evolucions.

Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.

Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

Visita matinal al monestir romànic de Sant Pau del Camp amb Amics de l'Art Romànic

El passat dissabte 11 de novembre de 2017 va tenir lloc una visita matinal a Sant Pau del Camp. La visita que s’inicià a les 10 del matí i vaig comptar amb la col·laboració de Jordi-Xavier Romero historiador i coneixedor de la parròquia de Sant Pau.

No hi ha dades exactes sobre la data de construcció inicial. Segurament a l’indret hi havia una església preromànica anterior. La primera parada del circuit de la visita va ser davant de la làpida trobada al monestir ,corresponent a la tomba de Guifré -Borrell o Borrell I i Guifré II (987-911), a qui s'atribueix la seva fundació. Aquest primer cenobi va ser destruït per les tropes d'Almansor, les quals el van atacar fet que va provocar la seva destrucció i l’abandonament de la comunitat. 

La següent parada de l’itinerari va ser l’església. L’any 1096 , Geribert Guitard i la seva muller Rotlendis van dotar aquesta església per establir-hi una nova comunitat amb la categoria de priorat depenen de Sant Cugat del Vallès. Per dificultats que desconeixem, la comunitat no s’hi va establir fins el 1117. Actualment es celebren els 900 anys amb conferències, vetllades musicals i diverses activitats. Precisament a l’altar Jordi-Xavier Romero ens va obsequiar amb un fragment cantat de cant gregorià per fer-nos notar la sonoritat de l’església.

La visita va continuar pel claustre amb galeries amb 4 arcades per costat suportats per dobles columnes i amb pilars massissos en els angles totalment innecessaris a nivell estructural. La particularitat del mateix són les arcades trilobulades (O,N,S) i pentalobulades (E) amb paral·lels a la cripta de Notre Dame du Port (Clermond Ferran a l’Auvernia). 

La penúltima parada va ser ja a l’exterior a la façana. Aquesta possiblement va ser refeta a finals del s.XII a principis del s. XIII. Presenta dos capitells corintis de marbre de l’antiguitat tardana reaprofitats- VI-VII i una llinda amb inscripció que fa referencia a uns donadors però no hi ha la data de realització. La façana es complementa amb un timpà amb representació de la Traditio legis i la representació del Tetramorf.

La visita va acabar amb la observació de la perspectiva del conjunt des de l’exterior dels absis.

Conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch.

El passat dimarts 7 de novembre de 2017 vaig realitzar la conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch a nivell artístic a la sala d'actes de la Fundació Iluro organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch. L'acte va ser presentat pel president de l'enteitat organitzadora Esteve Mach.

Aquesta conferència va ser la mateixa que vaig pronunciar amb motiu del 150 aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch, el passat dilluns 6 de febrer de 2017, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans organitzada per Amics de l'Art Romànic.

A l'acabar la conferència vaig ser obsequiat per la medalla de l'entitat en agraïment de la participació en els actes de l'entitat dissenyada per l'escultor Manuel Cusachs i XIvillé.

La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.

Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.

Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).

Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.

En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]

Presentació a càrrec d'Esteve Mach, President d'Amics de Puig I Cadafalch [Fotografia : Rosa Bassas]

Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]

Medalla de l'entitat realitzada per l'escultor Manuel Cusachs [Fotografia : Quim Graupera]

Moment del lliurament de la medalla [Fotografia : Rosa Bassas]