dimecres, 24 de juliol del 2019

Presentació de les actes d’In Marítima 2018 i de la temàtica del 3 Simposi del 2020


El dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 
Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer:Premeu aquí

En el marc de la presentació de les actes, Joaquim Graupera, director del simposi, va fer la presentació i la crida d’articles pel tercer In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, que se celebrarà el proper mes de juliol de 2020. Aquest nou simposi es centrarà en el tema de la mort a l’edat mitjana al Maresme amb el títol «Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval». 

L’acte, coincidint en els 20 anys de celebració de trobades medievalistes del Maresme, va tenir una part dedicada a parlar dels orígens d’aquesta trobada medievalista. En aquest sentit va intervenir Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal de Mataró que parlà de 20 anys d’aquestes trobades (1999-2019). En la primera etapa de les mateixes es van organitzar sota l’aixopluc del Grup d’Història del Casal i coordinades també per Joaquim Graupera. Tenien el títol genèric de «Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme» i van tractar diversos temes monogràfics amb la participació de diversos ponents i comunicacions, les actes de les quals van ser editades posteriorment. En la segona etapa, ara sota la cobertura de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval, van canviar el títol pel de «In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval». Vellvehí va destacar l’afany de fer comarca, de revalorar el patrimoni medieval del Maresme i la innovació constant en ca edició, introduint novetats com els debats on line de forma pionera. La temàtica de les diferents edicions ha anat variant en el tema central de les jornades: 

El centre de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, de la Universitat de Barcelona, amb la conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» que preludià el tercer simposi i que formarà part del volum de les actes corresponents. En la xerrada la Dra. Francesca Español va introduir el fenomen de com a partir de Jaume II el just (1267 - 1327) i de Pere III el Cerimoniós (1319 -1387), la monarquia catalano-aragonesa va introduir a Catalunya el concepte de sepulcre monumental per perpetuar la memòria del llinatge. La idea inicial va agafar com a model les tombes sicilianes de la catedral de Palerm que Jaume II va conèixer directament. El model es va fer servir en les tombes del mateix Jaume II i de la del seu pare Pere II el Gran (1240 – 1285) a Santes Creus. El gran desplegament però va anar a càrrec de Pere el cerimoniós que va dissenyar el monestir de Poblet com a edifici per contenir les despulles dinàstiques de la monarquia catalano-aragonesa. La Dra. Español va explicar com aquesta pràctica es va anar reproduint en tombes de membres de la jerarquia civil i eclesiàstiques en diferents edificis religiosos de Catalunya. 
Per acabar l’acte, es donà pas a la inauguració de l’exposició «Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física» a càrrec d’Enric Ortega, director del Museu-Arxiu i la cap de cultura de la Diputació de Barcelona. L’exposició explica com es vivia i moria a l’edat mitjana i tracta diferents aspectes de la vida a través de l’estudi de les restes humanes procedents de diferents jaciments de Catalunya. La mostra és una coproducció del MAC i la Diputació de Barcelona. L’exposició ens apropa a les condicions de vida de l’època medieval a través de l’estudi de les restes d'esquelets localitzades en jaciments arqueològics dels segles VIII al XV, bàsicament situats a la Catalunya Central. L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat.
Presentació de les actes del II Simposi d' In Maritima del 2018  càrrec de Benet Oliva [Fot.S.Cabrespina]
Jaume Vellvehí, president del GHC, ressenyant els 20 anys de trobades medievalistes del Maresme [Fot.S.Cabrespina]
Presentant el contingut del proper III SImposi (2020) sobre el tema de la mort a l'edat mitjana [Fot.S.Cabrespina]
La Dra. Francesca Español durant la seva conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» [Fot. S.Cabrespina]
Enric Ortega, director del MAVD durant la presentació de l'exposició "Ossos"  [Fot. N.Gómez]
Visita a l'exposició "Ossos" [Fot. Dip. de Barcelona]

dilluns, 8 de juliol del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró

El passat divendres 25 de juny del 2019 a les 18.30 h a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i va estar presentat pel Sr. Alexis Serrano, Director de l’Arxiu.
El llibre conté el contingut del treball premiat amb la I Beca de Recerca Local d'Alella (2012) i mostra la trajectòria de la família Desplà-Gralla com a promotors d'art molt vinculats a Alella. 
El fet de que aquesta família promoguessis obres d’art en una geografia diversa del territori nacional ha fet que el llibre ja s’hagi presentat anteriorment a altres indrets on diversos membres d’aquesta família van promoure el seu llegat artístic (Lleida, Argentona, Alella i la basílica de Santa Maria del Pi). 
Aquesta presentació representa la última abans de l’aturada estival i s’estan preparant d’altres en més indrets de Catalunya a partir de la tardor i que trobareu la informació oportuna quan estigui disponible a l’apartat “Agenda” d’aquest bloc. 
Al final de l'acte es va poder servir una copa de vi d'Alella i unes galetes per acomiadar la programació d'activitats de l'Arxiu fins després de la pausa de l'estiu. 
Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions efectuades : cliqueu aquí 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu, presentant l'acte [Fotografia: ACM]
Inici de la conferència [Fotografia: ACM]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: ACM]

diumenge, 7 de juliol del 2019

Presentació del llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)» a Santa Maria del Pi.


El passat divendres 21 de juny de 2019 a la cripta de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona es va presentar el llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)». L’encarregat de presentar el llibre en aquesta ocasió va ser l’arxiver i conservador del museu de la Basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas Segura. La raó de presentar el llibre a la parròquia del Pi és la pertinença d’aquest família de promotors a aquest temple parroquial. La família Deplà-Gralla vivia al Palau Desplà-Gralla situat al carrer Portaferrissa prop de la plaça de la Cucurulla. La documentació coneguda, molt escassa i fragmentària, ha fet deduir als historiadors que l'edifici, a partir d'un primer nucli antic del segle XIV, acumulà un nombre indeterminat d'ampliacions i de remodelacions, fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d'aspecte unitari que es transmeté a la posteritat. 
El fet de pertànyer a la parròquia del Pi portà com a conseqüència que tinguessin situat el vas funerari de la família a la capella de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara (actualment sota l’advocació de Sant Miquel) d’aquest edifici parroquial. Actualment encara es conserva la làpida amb l’heràldica privativa i identificadora de la família, que al no ser usat va ser reaprofitat en segles posteriors per la família Navarro. Justament, l’emblema heràldic de la família Desplà va ser aprofitat pels organitzadors per il·lustrar el cartell que anunciava l’acte. 
Agrair per acabar, ressaltar la bona acollida del públic assistent que van fer-me sentir molt ben acompanyat. 

Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions : cliqueu aquí 


Presentació de l'acte a càrrec de Jordi Sacasses [Foto: S. Cabrespina]
Un moment de la conferència amb el púbic assistent [Foto: S. Cabrespina]
Un moment de la conferència  [Foto: M.Compte]

Públic assistent [Foto: S. Cabrespina]

dijous, 4 de juliol del 2019

«Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn» a càrrec de Xavier Salicrú

El passat 16 de juny de 2019 va tenir lloc la «Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn», a càrrec de Xavier Salicrú. Aquesta sortida va estar organitzada per la Creu Roja de l’Alt Maresme i forma part d’un seguit d’activitats que realitzen per aconseguir diners per a la seva tasca habitual. Les persones que es van inscriure a la passejada van haver d’abonar 5€, i a canvi, se’ls va lliurar una participació al sorteig extraordinari d’Or de la Creu Roja. 
Al llarg del recorregut es van anar explicant els elements més significatius del patrimoni de Palafolls. La caminada va començar a l’església parròquial de Sant Genís, i a partir d’aquí és van visitar les masies de l’entorn al nucli com Can Gibert o Valldejuli.
El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica solament es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals, ja que va ser reformada altre cop a començament del segle XVI, en estil gòtic. 
La masia de Can Valldejuli és un dels altres elements significatius del poble de Palafolls. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb una magnífica torre cilíndrica al costat. Ha estat molt restaurada, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord. Cal destacar el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó.
Xavier Salicrú és un historiador molt compromès en la divulgació del patrimoni i la història de Palafolls, especialment de Sant Genís, on ja ha fet d’altres visites guiades o rutes històriques en diferents àmbits de Palafolls i que hem referenciat.
Felicitats per aquesta iniciativa solidària !

Sortida de la caminada des de la parròquia de Sant Genís [Fotografia Lluís Ferrer Guix]
Vista de la sagrera de la parròquia de Sant Genís des de Can Gibert [Fotografia Lluís Ferrer Guix]
Explicacions a la masia de Can Florit [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

a
 Grup de participants a la caminada solidària [Fotografia Lluís Ferrer Guix]