Nou article sobre La Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

El passat dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 

En aquesta apareix publicat el meu article sobre la Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «La Sala i el Tinell. L’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)». GRAUPERA, Joaquim (Coord). Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials. Actes del 2n Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme; Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. P. 147-170.

A finals del s.XV la majoria de les parròquies del Baix Maresme van aconseguir de forma definitiva el privilegi de poder constituir un consell municipal. Aquest nou òrgan de gestió va estar configurat per diversos càrrecs o síndics, els membres dels quals provenien d’una sèrie de famílies de pagesos benestants del terme. 

El nou estatus social assolit va exigir que aquest poder es visualitzés de forma externa en els diferents espais freqüentats. En primer lloc, les primeres reunions del consell es realitzaven a la parròquia a toc de campana. Calia renovar la vella fàbrica romànica i substituir-la per un nou edifici gòtic més ampli i luxós que representés aquest nou poder i permetés sebollir en capelles privatives els membres d’aquestes famílies que ostentaven el poder local. Per altra banda, les masies, a banda de ser espais de treball agrícola, esdevindran petits palauets i seran embellides les façanes amb finestrals gòtics i es dotaran de la Sala (amb el tinell) com espai representatiu del fast familiar. També assenyalaran els límits jurisdiccionals municipals erigint creus de terme i renovaran el mobiliari litúrgic ja en estètica del renaixement a la segona meitat del s.XVI.

Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer: Premeu aquí

Benet Oliva, President del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt presentant les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

Públic assistent a la presentació de les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

Presentació de les actes d’In Marítima 2018 i de la temàtica del 3 Simposi del 2020

El dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 
Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer:Premeu aquí

En el marc de la presentació de les actes, Joaquim Graupera, director del simposi, va fer la presentació i la crida d’articles pel tercer In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, que se celebrarà el proper mes de juliol de 2020. Aquest nou simposi es centrarà en el tema de la mort a l’edat mitjana al Maresme amb el títol «Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval». 

L’acte, coincidint en els 20 anys de celebració de trobades medievalistes del Maresme, va tenir una part dedicada a parlar dels orígens d’aquesta trobada medievalista. En aquest sentit va intervenir Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal de Mataró que parlà de 20 anys d’aquestes trobades (1999-2019). En la primera etapa de les mateixes es van organitzar sota l’aixopluc del Grup d’Història del Casal i coordinades també per Joaquim Graupera. Tenien el títol genèric de «Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme» i van tractar diversos temes monogràfics amb la participació de diversos ponents i comunicacions, les actes de les quals van ser editades posteriorment. En la segona etapa, ara sota la cobertura de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval, van canviar el títol pel de «In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval». Vellvehí va destacar l’afany de fer comarca, de revalorar el patrimoni medieval del Maresme i la innovació constant en ca edició, introduint novetats com els debats on line de forma pionera. La temàtica de les diferents edicions ha anat variant en el tema central de les jornades: 

• I Jornades (1999): «L’arquitectura militar medieval».
• II Jornades (2001): «L’organització de l’espai i models de poblament».
• III Jornades (2004): «De Constantí a Carlemany. El pas de l’antiguitat tardana al món medieval».
• IV Jornades (2007): «Els monestirs medievals».
• V Jornades (2011): «L’arqueologia medieval al Maresme».
• I Simposi In marítima (2016) : «El s.XV. Temps de canvis i incerteses».
• II Simposi In Maritima (2018): «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials».
• III Simposi In Maritima (2020): «Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval». 

El centre de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, de la Universitat de Barcelona, amb la conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» que preludià el tercer simposi i que formarà part del volum de les actes corresponents. En la xerrada la Dra. Francesca Español va introduir el fenomen de com a partir de Jaume II el just (1267 - 1327) i de Pere III el Cerimoniós (1319 -1387), la monarquia catalano-aragonesa va introduir a Catalunya el concepte de sepulcre monumental per perpetuar la memòria del llinatge. La idea inicial va agafar com a model les tombes sicilianes de la catedral de Palerm que Jaume II va conèixer directament. El model es va fer servir en les tombes del mateix Jaume II i de la del seu pare Pere II el Gran (1240 – 1285) a Santes Creus. El gran desplegament però va anar a càrrec de Pere el cerimoniós que va dissenyar el monestir de Poblet com a edifici per contenir les despulles dinàstiques de la monarquia catalano-aragonesa. La Dra. Español va explicar com aquesta pràctica es va anar reproduint en tombes de membres de la jerarquia civil i eclesiàstiques en diferents edificis religiosos de Catalunya. 

Per acabar l’acte, es donà pas a la inauguració de l’exposició «Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física» a càrrec d’Enric Ortega, director del Museu-Arxiu i la cap de cultura de la Diputació de Barcelona. L’exposició explica com es vivia i moria a l’edat mitjana i tracta diferents aspectes de la vida a través de l’estudi de les restes humanes procedents de diferents jaciments de Catalunya. La mostra és una coproducció del MAC i la Diputació de Barcelona. L’exposició ens apropa a les condicions de vida de l’època medieval a través de l’estudi de les restes d'esquelets localitzades en jaciments arqueològics dels segles VIII al XV, bàsicament situats a la Catalunya Central. L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat.

Presentació de les actes del II Simposi d' In Maritima del 2018  càrrec de Benet Oliva [Fot.S.Cabrespina]

Jaume Vellvehí, president del GHC, ressenyant els 20 anys de trobades medievalistes del Maresme [Fot.S.Cabrespina]

Presentant el contingut del proper III SImposi (2020) sobre el tema de la mort a l'edat mitjana [Fot.S.Cabrespina]

La Dra. Francesca Español durant la seva conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» [Fot. S.Cabrespina]

Enric Ortega, director del MAVD durant la presentació de l'exposició "Ossos"  [Fot. N.Gómez]

Visita a l'exposició "Ossos" [Fot. Dip. de Barcelona]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró

El passat divendres 25 de juny del 2019 a les 18.30 h a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 

L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i va estar presentat pel Sr. Alexis Serrano, Director de l’Arxiu.

El llibre conté el contingut del treball premiat amb la I Beca de Recerca Local d'Alella (2012) i mostra la trajectòria de la família Desplà-Gralla com a promotors d'art molt vinculats a Alella. 

El fet de que aquesta família promoguessis obres d’art en una geografia diversa del territori nacional ha fet que el llibre ja s’hagi presentat anteriorment a altres indrets on diversos membres d’aquesta família van promoure el seu llegat artístic (Lleida, Argentona, Alella i la basílica de Santa Maria del Pi). 

Aquesta presentació representa la última abans de l’aturada estival i s’estan preparant d’altres en més indrets de Catalunya a partir de la tardor i que trobareu la informació oportuna quan estigui disponible a l’apartat “Agenda” d’aquest bloc. 

Al final de l'acte es va poder servir una copa de vi d'Alella i unes galetes per acomiadar la programació d'activitats de l'Arxiu fins després de la pausa de l'estiu. 

Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions efectuades : cliqueu aquí 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu, presentant l'acte [Fotografia: ACM]

Inici de la conferència [Fotografia: ACM]

Públic assistent a l'acte [Fotografia: ACM]

Presentació del llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)» a Santa Maria del Pi.

El passat divendres 21 de juny de 2019 a la cripta de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona es va presentar el llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)». L’encarregat de presentar el llibre en aquesta ocasió va ser l’arxiver i conservador del museu de la Basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas Segura. La raó de presentar el llibre a la parròquia del Pi és la pertinença d’aquest família de promotors a aquest temple parroquial. La família Deplà-Gralla vivia al Palau Desplà-Gralla situat al carrer Portaferrissa prop de la plaça de la Cucurulla. La documentació coneguda, molt escassa i fragmentària, ha fet deduir als historiadors que l'edifici, a partir d'un primer nucli antic del segle XIV, acumulà un nombre indeterminat d'ampliacions i de remodelacions, fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d'aspecte unitari que es transmeté a la posteritat. 

El fet de pertànyer a la parròquia del Pi portà com a conseqüència que tinguessin situat el vas funerari de la família a la capella de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara (actualment sota l’advocació de Sant Miquel) d’aquest edifici parroquial. Actualment encara es conserva la làpida amb l’heràldica privativa i identificadora de la família, que al no ser usat va ser reaprofitat en segles posteriors per la família Navarro. Justament, l’emblema heràldic de la família Desplà va ser aprofitat pels organitzadors per il·lustrar el cartell que anunciava l’acte. 

Agrair per acabar, ressaltar la bona acollida del públic assistent que van fer-me sentir molt ben acompanyat. 

Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions : cliqueu aquí 

Presentació de l'acte a càrrec de Jordi Sacasses [Foto: S. Cabrespina]

Un moment de la conferència amb el púbic assistent [Foto: S. Cabrespina]

Un moment de la conferència  [Foto: M.Compte]

Públic assistent [Foto: S. Cabrespina]

«Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn» a càrrec de Xavier Salicrú

El passat 16 de juny de 2019 va tenir lloc la «Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn», a càrrec de Xavier Salicrú. Aquesta sortida va estar organitzada per la Creu Roja de l’Alt Maresme i forma part d’un seguit d’activitats que realitzen per aconseguir diners per a la seva tasca habitual. Les persones que es van inscriure a la passejada van haver d’abonar 5€, i a canvi, se’ls va lliurar una participació al sorteig extraordinari d’Or de la Creu Roja. 

Al llarg del recorregut es van anar explicant els elements més significatius del patrimoni de Palafolls. La caminada va començar a l’església parròquial de Sant Genís, i a partir d’aquí és van visitar les masies de l’entorn al nucli com Can Gibert o Valldejuli.

El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica solament es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals, ja que va ser reformada altre cop a començament del segle XVI, en estil gòtic. 

La masia de Can Valldejuli és un dels altres elements significatius del poble de Palafolls. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb una magnífica torre cilíndrica al costat. Ha estat molt restaurada, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord. Cal destacar el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó.

Xavier Salicrú és un historiador molt compromès en la divulgació del patrimoni i la història de Palafolls, especialment de Sant Genís, on ja ha fet d’altres visites guiades o rutes històriques en diferents àmbits de Palafolls i que hem referenciat.

Felicitats per aquesta iniciativa solidària !

Sortida de la caminada des de la parròquia de Sant Genís [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Vista de la sagrera de la parròquia de Sant Genís des de Can Gibert [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Explicacions a la masia de Can Florit [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

a

 Grup de participants a la caminada solidària [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

En Joan de Canyamars, protagonista del Dia Internacional dels Arxius 2019 a Dosrius

El passat dissabte, 8 de juny de 2019, en un acte presidit per l'alcalde de Dosrius Marc Bosc,  el Dr. Valentí Gual i Vilà va impartir a la sala de plens de l’Ajuntament de Dosrius la conferència «Matar lo rei. La història de Joan de Canyamars a la llum de les fonts documentals». 

Amb aquest acte, l’Ajuntament de Dosrius es va sumar un any més a la commemoració del Dia Internacional dels Arxius, una celebració d’abast mundial que té com a objectiu conscienciar la ciutadania sobre la singularitat dels documents conservats en els arxius i la importància d’aquests com a base dels seus drets i de la seva identitat. En aquest sentit, al llarg de l’acte, coordinat per les arxiveres de l’Arxiu Municipal, Ma Àngels Jubany i Neus Alsina, es va presentar el programa de digitalització de les Actes del Ple Municipal que es va dur a terme al municipi l’any 2017 i que ha permès digitalitzar totes les actes dels plens municipals des de l’any 1852 fins al 2014.

A la conferència, el Dr. Valentí Gual va tractar sobre la figura del pagès de remença Joan de canyamars, un icònic personatge dosriuenc cèlebre pel seu regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic l’any 1492 i que ja em van donar noticia anteriorment a Maresme Medieval.

El Dr. Valentí Gual Vilà és un professor adscrit al Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Entre la seva producció cal destacar el llibre Matar lo Rei. Barcelona, 1492 (Rafael Dalmau, Editor, 2004) que ens parla sobre aquest fet.

Per a saber-ne més: Vídeo «Per què els pagesos podien voler matar el rei?»

Presentació de l'acte per part de Marc Bosc, Alcalde de Dosrius i Ma.Àngels Jubany de l'Arxiu de Dosrius.[Fotografia: Joaquim Graupera]

Neus Alzina de l'Arxiu de Dosrius presentant la digitalització dels Plens Municipals [Fotografia: Joaquim Graupera]

Públic Assistent a l'acte.[Fotografia: Joaquim Graupera]

El Dr. Valentí Gual i Vilà impartint la conferència. [Fotografia: Arxiu Municipal de Dosrius]

Conferència sobre l’art romànic cluniacenc al sud de França al Museo de Albacete

El dimarts 28 de maig de 2019 vaig tenir el plaer de fer una conferència al Museo de Albacete sobre l’art romànic cluniacenc al sud de França. 

El cicle de conferències va estar organitzat per l’Associació Cultural “Amigos del Museu de Albacete” i va estar coordinat per la Dra. María Ángela Franco Mata, directora del Departament d'Antiguitats Medievals i Cap honorària des de la seva jubilació del Museu Arqueològic Nacional, que va presentar l'acte.

La conferència estava emmarcada en un cicle sobre el romànic al sud de França on també hi van participar, Isidro G. Bango Torviso (Universidad Autónoma de Madrid) sobre «El desarrollo del románico en Francia: contexto social y religioso»; Ramón Yzquierdo Perrin (Universidad de La Coruña) amb el títol «Catedrales e iglesias en el sur de Francia»; Lourdes de Sanjosé Llongueras (Universidad de Barcelona) sobre «La orfebrería en los caminos de peregrinación jacobea en Francia y España»; César García Álvarez (Universidad de León) amb el títol de «La portada de la abadía de Moissac: arte, iconografía, simbolismo, música»; Jordi Camps Soria, (Museu Nacional d’Art de Catalunya) sobre «Monumentos románicos en Provenza y Languedoc» i per tancar el cicle vaig oferir la conferència sobre «Cluny, abadías y monasterios en el sur de Francia». 

a la xerrada vaig oferir una visió de la importància de la voluntat reformadora de l’orde de Cluny, la seva expansió per Europa i les seves principals aportacions a en el camp de l’arquitectura. 

Voldria agrair la bona acollida del públic assistent i també a l’amabilitat de la directora del Museo de Albacete Rubí Sanz Gamo i de Pascual Clemente, tècnic del Museo de Albacete. 

Inici de la conferència [Fotografia: Pascual Clemente - Museo de Albacete]

Públic assistent a les conferències [Fotografia: Elena Martínez Velasco www.elgambitero.es]

Presentació del llibre sobre la família Desplà-Gralla com a promotors a Argentona

El passat dimarts 21 de maig de 2019 va tenir lloc a la Biblioteca Municipal Joan Fontcuberta i Gel la presentació del llibre “La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)”. L’acte va estar presentat pel Dr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, entitats organitzadora de l’acte. 

La raó de la presentació del llibre a Argentona ha estat pel fet de que Lluís Desplà va ser rector d’Argentona, i participà com a promotor en la renovació de la parròquia i en la construcció de l’edifici gòtic. El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca Lluís Desplà, els jurats i obrers de la parròquia amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per la construcció del nou temple gòtic. El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre de obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de final de pagament dels comptes del preu total concertat per la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i segons consta en una inscripció a la porta “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives. 

Les anteriors presentacions del llibre han estat a Seu Vella de Lleida i a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella.

Visita comentada a la Baronia de Pinós (Berguedà) amb Amics de l’Art Romànic

El passat 18 de maig de 2019 vaig organitzar la sortida a «L’art romànic al Berguedà i la promoció artística a la Baronia de Pinós» amb Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. 

La sortida tenia com objectiu poder fer un seguiment de les principals obres artístiques promogudes pels Pinós. 

La Baronia de Pinós estava ubicada en el Comtat de Cerdanya, concretament en el pagus de Berga. El territori limitava al Nord amb la Serra del Cadí, al Sud amb la riera de Malanyeu. A l'est limitava amb la baronia de Mataplana a Gavarrós i a l'oest amb la Serra del Verd i el Pedraforca incloent el termes de Gósol, Saldes, Feners i l'Espà. Fora d'aquest límits bàsics els senyors de Pinós també posseïen Banat i Vilanova de Banat (o Calbell de Banat), el Querforadat i Ansovell, termes situats al nord de la Serra del Cadí, així com les poblacions de Pinós i Vallmanya, a l'Alta Segarra. Al centre de la baronia destacaren els nuclis de Bagà, que en fou capital, Gréixer, Gisclareny, Vilella i Brocà. 

Dins aquest recorregut proposat vàrem visitar l'església parroquial de Bagà (amb la «Vera Creu» bizantina i el seu tresor promogut pels Pinós), la seva residència al castell de Bagà o dels Pinós, el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i l'església romànica de Sant Jaume de Frontanyà. 

El temps ens va acompanyar i va ser una sortida molt agradable.