dimecres, 27 de maig del 2020

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 
He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 
En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 
El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.
Espero que us agradi. 
Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 
Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.



diumenge, 19 d’abril del 2020

Nou estudi sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc».

Malgrat que amb el confinament no sabem quan es podrà presentar, ja tenim editat el llibre que recull les actes del Congrés Internacional sobre les portades gòtiques, organitzat per Amics de l’ Art Romànic l’any 2012 . En el volum, coordinat per la Dra. Francesca Español i el Dr. Joan Valero, hi ha presentades divuit comunicacions que analitzen l’estat de la qüestió de les portades gòtiques a tot l’àmbit de la confederació catalano-aragonesa a banda d’incloure monografies de portades concretes. En ell hi tinc una comunicació sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc». 
A finals del segle XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en «Universitats del terme». En aquesta nova etapa, el poder municipal va ser controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de dur a terme les celebracions eucarístiques esdevingué el primer lloc de reunió d’aquest Comú. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional, farem esment solament de les portades d’aquest nous edificis. 
En aquesta comunicació es presenta una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme i del Vallès Oriental. Dins d’aquest conjunt, però, cal destacar un grup relacionat pel seu disseny i estereotomia, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. 
La relació estilística entre aquestes portades es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però, a més, en els contractes d’obra apareix citat de forma explícita el model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV i el podem identificar en les obres d’Arnau Bargués. 
En el cas del Maresme i el Vallès Oriental, les trobem presents als edificis parroquials de Sant Esteve de Palautordera (1508 i 1511), Sant Genís de Vilassar de Dalt (1511-1518), Sant Julià d’Argentona (1514-1521), Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543), Sant Feliu de Cabrera de Mar (1540-1570), Sant Andreu de Llavaneres (1561-1574), Santa Maria de Palautordera (1560-1588), Sant Esteve de La Garriga (1561-1563) i Sant Julià de Palou a Granollers (1561-1567). 

Per a més informació:

Espero que quan el pugueu consultar us agradi !

dissabte, 18 d’abril del 2020

Recordatori per Sant Jordi



Joaquim GRAUPERA

La família Desplà – Gralla 
com a promotors d’art. 

Treball premiat per la 
Beca de Recerca Local d’Alella 2012. 

Argentona: La comarcal ed., 2019 
ISBN: 978-84-95351-68-5


A la baixa edat mitjana, la família Desplà va esdevenir una de les famílies més importants de l’oligarquia barcelonina. Al s.XVI s’emparentaren amb els Gralla d’origen lleidatà. El poder econòmic assolit els va portar a exercir càrrecs municipals en el Consell de Cent barceloní i a la administració reial ostentant càrrecs de confiança de diversos monarques; també alguns membres de la família exerciren importants càrrecs religiosos en la cúria del bisbat de Barcelona i el de Vic. Com a comitents d’art, la seva activitat es va moure bàsicament en dues direccions, l’embelliment d’edificis eclesiàstics en funció dels seus càrrecs i l’engrandiment del seu patrimoni familiar amb nombroses actuacions com a promotors artístics d’alt nivell.



Per comades, 
aquests enllaços:






Per a més informació sobre el llibre

dimarts, 7 d’abril del 2020

Taula rodona sobre els 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019)


El passat dissabte 8 de febrer de 2020 va tenir lloc una taula rodona sobre la història de Caldes d’Estrac a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. L´activitat estava inclosa en la programació d´actes de commemoració dels 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019) que s'inicià el passat mes de desembre. 
L'acte, moderat pel director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i historiador Alexis Serrano, va comptar amb les intervencions d'Albert Batlle, Enric Subiñà i Xavier Soldevila. La taula rodona va estar organitzada de forma conjunta entre l’Arxiu Comarcal del Maresme i la Comissió Ciutadana “Caldes d’Estrac, 800 anys d’Història”.
El primer en intervenir va ser Xavier Soldevila, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Girona (1991) i diplomat en Teologia per l'Institut de Teologia de Girona. El seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme vers el 1219. La riera de Caldes era la divisòria entre el bisbat i comtat de Girona (el que avui anomenem Alt Maresme) en els terme de Montpalau i el vescomtat de Cabrera i la part sud de la comarca que pertanyia a diverses jurisdiccions reials i de castells termenats dins el bisbat i comtat de Barcelona. També va justificar les raons per les quals hi ha diversitat de poblament i de dinàmiques econòmiques al final de l’etapa medieval entre aquestes dues zones. 
El segon en intervenir va ser Enric Subiñà, Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i guanyador per dos cop del Premi Burriac. En el seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme al terme del castell de Mata, comtat i bisbat de Barcelona (Maresme Central) i la demografia de Caldes d'Estrac vers el 1219. 
Per acabar, va intervenir Albert Batlle, historiador local, que va glossar la primera separació jurisdiccional de la quadra de Caldes respecte al terme del castell de Mata antecedent més clar de la ulterior demarcació municipal el 9 de juliol de 1219. 
L'acte va finalitzar en un torn de preguntes del públic moderades per Alexis Serrano.

Participants en la taula rodona: Albert Batlle, Enric Subiñà, Alexis Serrano i Xavier Soldevila. [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte  [Fotografia: Quim Graupera]

dissabte, 7 de març del 2020

Conferència sobre els privilegis d'Argentona del 1419

El passat divendres, dia 10 de gener de 2020, i dins dels actes de la festa major de sant Julià d’Argentona, es va inaugurar a la Casa Gòtica de la vila l’exposició “Privilegis. 1419-2019”. La mostra es va veure per primera vegada el mes de setembre de l’any passat a Vilassar de Dalt i commemora el 600 aniversari de les universitats dels termes dels castells de Mataró, Vilassar i Burriac. 
Tot seguit la doctora en Història Medieval i investigadora de la institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Roser Salicrú, va dur a terme una conferència sobre les jurisdiccions al Maresme durant l’Edat Mitjana, fent especialment esment de les lluites dels vilatans i els senyors feudals de la comarca per dependre de la Corona al llarg del segle XV. 
Els actes foren organitzats pel Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que ha convertit en tradició inaugurar una exposició i organitzar una conferència amb ella relacionada, dins dels actes culturals de la Festa Major d’Hivern.

[Agraïm al Centre d'Estudis Argentonins i a la Maria Josep Castillo les fotografies i  la informació facilitada]



diumenge, 9 de febrer del 2020

Els orígens i les influències del pensament de Puig i Cadafalch en un article de la revista Lambard d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC.


[El dimecres 18 de desembre de 2019, a les 19.00 h., va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la presentació del volum XXVII de la revista Lambard- Estudis d'art medieval de l’associació cultural Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l'entitat editora.
L’acte va venir complementat pel tradicional concert de Nadal que ofereix l’entitat als socis, que enguany va oferir «El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista» a càrrec del duet Egea-Ducable. Marc Egea va interpretar el repertori amb la viola de roda i flabiol i Pol Ducable ho va fer amb la flauta de bec i flabiol. Al final de l’acte es va aprofitar l’avinentesa per celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules. 
Dins el contingut de la revista hi figura un article meu sobre Puig i Cadafalch 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents». Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXVII (2016-2018), p. 37-56 


Aquest estudi pretén aprofundir en les influències polítiques i intel·lectuals que van ajudar a configurar l’ideari de Josep Puig i Cadafalch i en la seva concepció de l’art medieval i especialment el romànic. Ell mateix es defineix a les memòries com un home inacabat, i això el porta al replantejament i reformulació constant de les seves idees i postulats, com si fos un esbós d’un projecte que s’ha d’anar rectificant. Per tant, les influències seran múltiples i constants en el temps. Des de les influències a l’Escola Pia i a la Universitat, on va obrir els ulls a la identitat política d’una Catalunya sense estat que calia recuperar, fins a la concepció i estima al patrimoni medieval com a eina per recuperar les essències del país i com a eina per refundar un estil propi nou. Al llarg d’aquest article s’aniran exposant les idees i les influències de persones que van deixar una petja important en el seu caràcter i ideari. 

Sobre altres articles publicats al mateix número sobre Puig i Cadalch ho podeu consultar al Portal de publicacions de l’IEC



La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC en el moment de presentar la revista [Fot. Joaquim Graupera]
El duet Egea-Ducable durant la seva interpretació.[Fot. Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.[Fot. Joaquim Graupera]

dissabte, 25 de gener del 2020

Presentació del llibre «Autobiografia de Mataró»

El dimarts 3 de desembre de 2019 a les 19 h, a la Sala d’Actes del Casal Aliança es va presentar la monografia que recull la història de Mataró, des dels seus orígens fins a l'actualitat, a través de reproduccions d'alta qualitat de documents textuals, iconogràfics o cartogràfics, fotografies, peces de museu i objectes emblemàtics de la ciutat. 
L’obra coordinada per la Dra. Alexandra Capdevila i el Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano compta amb la participació de 32 historiadors i historiadores de la ciutat, així com la col·laboració i suport dels arxivers i arxiveres de l’Arxiu Comarcal del Maresme i la col·laboració del Museu Arxiu de Santa Maria, l'Arxiu Parroquial de Sant Josep i la Fundació Iluro. 



L'acte de presentació, va comptar amb les intervencions del Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme, l'il.lm Sr. alcalde de Mataró David Bote i els dos coordinadors del volum. L'acte, que va estar organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal del Maresme i l’Editorial Efadós, s’inclou dins la celebració dels 600 anys del naixement de les municipalitats de Mataró, Vilassar i Argentona que es va celebrar al llarg del 2019. 
Sobre temàtica medieval es tracten diversos aspectes amb articles escrits per la Dra. Roser Salicrú, el Dr. Enric Subiñà i per mi mateix. En ells es tracta l’evolució urbanística de la vila medieval, la seva forma de govern, els edificis més representatius entre altres coses.
Presentació del llibre a càrrec de Marc Bosch, David Bote, Alexis Serrano i Alexandra Capdevila [ Foto Arxiu Comarcal del Maresme]
Públic assistent a l'acte [ Foto Arxiu Comarcal del Maresme]
Autors de la monografia[ Foto Arxiu Comarcal del Maresme]

diumenge, 19 de gener del 2020

Presentació de la restauració i enquadernat dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró a l'Arxiu Comarcal del Maresme

El dijous 28 de novembre de 2019, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer Palau, 32, Mataró) es va presentar al públic i a la comunitat científica la restauració i l’enquadernat de luxe dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró. L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Mataró i Consell Comarcal del Maresme.
L'acte, conduït pel Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme, va comptar amb les intervencions d’ Alexis Serrano, director de l’Arxiu, amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic»; la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» i va cloure l’acte l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró.Coincidint amb els actes del 600è aniversari de la municipalitat, l’Arxiu Comarcal ha restaurat i finançat l’enquadernació de luxe dels quatre volums dels llibres de canalars i privilegis reials de Mataró. També s'ha fet la transcripció íntegra del seu contingut i se’n prepara la publicació crítica dins de la col·lecció de la Fundació Noguera de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya.
Al llarg de les èpoques medieval i moderna, Mataró va anar negociant i obtenint de la Corona (a canvi, com era habitual aleshores, del pagament de subsidis econòmics) privilegis que atorgaven drets i prerrogatives a la vila i als seus habitants, i que configuren la seva evolució històrica. 
Molts dels privilegis expedits per les cancelleries reials es conserven a l’Arxiu Comarcal del Maresme en la seva versió diplomàtica original continguts en pergamins i d’altres s’han conservat transcrits als Llibres de privilegis i canelars, un format més operatiu i que servia als representants a Corts per fer valdre els drets de Mataró i que ara son els que han estat subjectes de restauració. El mot Canalars, sembla derivar de Candelars o registre fet segons calendes, és a dir un registre dels privilegis en format cronològic.


Presentació de l'acte a càrrec de Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic». [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Cloenda de l'acte a càrrec de l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]

divendres, 27 de desembre del 2019

Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 
En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

dijous, 26 de desembre del 2019

Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.
L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

dilluns, 16 de desembre del 2019

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 
La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 
Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 
Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 
El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 
En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”
Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 
L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.
Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !
Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

diumenge, 15 de desembre del 2019

Visita comentada al monestir de Montserrat amb Amics de l’Art Romànic (IEC)

El passat dissabte 16 de novembre de 2019 vaig col·laborar en la visita comentada al monestir de Montserrat i el seu museu. L’acte, que va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va comptar a banda de les meves intervencions amb la col·laboració del pare Josep Laplana, Director del Museu de Montserrat i de Rosa M. Martín i Ros, especialista en teixits i membre de la Junta d’Amics Art Romànic/IEC. 

El pare Laplana ens va donar la benvinguda a l’esplanada davant de la basílica i en va mostrar en primer lloc el claustre neoromànic obrat per Josep Puig i Cadafalch del qual l'any 2017 es va commemorar el 150è aniversari del seu naixement a Mataró i el centenari de la seva presa de possessió com a president de la Mancomunitat. Aquest claustre, que va ser construït el 1925, es troba situat a la part interior de la clausura del monestir i no és visitable. Per això, considero que ser un autèntic luxe poder-lo visitar. Està format per dos pisos d'arcs de maó sostinguts per columnes de pedra que serveix de comunicació entre les diverses dependències del monestir. 
Les obres de restauració d’aquest claustre van ser inaugurades el passat dimarts 12 de febrer de 2019. L'arquitecte responsable de les obres va ser Josep Maria Sala i la reforma aplicada va consistir en la substitució del 70% de les bigues ja que estaven en mal estat, procurant afectar poc l’obra de Puig i Cadafalch i intentar fer les obres sense perjudicar la vida monàstica. Cal tenir en compte que els monjos passen per aquí tres cops al dia per anar fer els àpats, són gent tranquil·la i fer les obres era caòtic per a ells. La Diputació de Barcelona va sufragar íntegrament els 450.000 euros que ha costat la restauració de l'atri de la basílica i el claustre de Puig i Cadafalch. 
La visita va continuar amb les explicacions de Rosa M. Martin sobre els tapissos flamencs dels segles XVI i XVII que es conserven a la clausura i les dependències internes del monestir a càrrec del pare Laplana. 
Després es va passar a la visita del Museu de Montserrat amb les seves diferents seccions. Jo vaig dedicar les explicacions a la secció arqueològica, amb moltes de les peces de l'antic Museu Bíblic de Montserrat, obra del biblista i arqueòleg pare Bonaventura Ubach (1879-1960); a la secció d'orfebreria, que conté elements de la litúrgia des del segle XVI al XX; la secció "Nigra Sum", dedicada a la història de les representacions de la Mare de Déu de Montserrat i a la col·lecció d’icones bizantines. Per la seva part, Rosa M. Martin va comentar la col·lecció de pintura antiga, on destaca el "Sant Jeroni" de Michelangelo Merisi da Caravaggio i la secció de pintura i escultura modernes, que cronològicament compren el segle XIX i la primera meitat del XX i s’hi troba representada la pintura catalana i la pintura impressionista francesa. Aquestes estan formades essencialment pels fons de les col·leccions Josep Sala i Ardiz i Xavier Busquets, ambdues donades al Monestir de Montserrat. 
Després de dinar per la tarda vàrem poder visitar la col·lecció de papirs i teixits coptes. Els Papyri Montserratenses-Roca són una col·lecció important de papirs d'autors antics, com: Homer (Ilíada i Odissea), Ptolemeu, i manuscrits bíblics en grec i llengua copta del segle III i IV escrits i alguns escrits primitius cristians.[1] Van ser reunits pel papiròleg Ramon Roca i Puig (1906-2001), des de mitjan segle passat. Va treballar durant molt de temps a (Egipte i Palestina), on va adquirir importants manuscrits. El 2000, poc abans de morir, Ramon Roca va llegar la col·lecció de papirs al Monestir de Montserrat per tal d'assegurar-ne la permanència a Catalunya.

dissabte, 30 de novembre del 2019

Presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones» a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres 15 de novembre del 2019 a les 18:00 hores va tenir lloc, a la sala d’actes de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró), la presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones». L’acte de la presentació es va incloure en la commemoració del 375 aniversari d’aquesta emblemàtica institució mataronina.

El llibre explica la història de l’hospital mataroní i s’hi inclouen centenars de documents conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme, la major part dels quals romanien inèdits, i una gran quantitat d’il·lustracions de les diverses etapes de la institució i d'aquesta documentació. Els textos dels autors i el ric material documental permeten al lector endinsar-se en els 375 anys d’història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i entendre els principals esdeveniments històrics de la institució, de la comarca i del país d’una forma amena. Alexandra Capdevila, Joan Giménez, Ramon Manent, Roser Salicrú, Alexis Serrano, Enric Subiñà i Jordi Vilana, col·laboradors de l’ACM, han estat els responsables de la part escrita d’aquesta història.
L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena és la tercera institució més antiga de la ciutat de Mataró després de la mil·lenària parròquia de Santa Maria i de la sis vegades centenària corporació municipal. 
Les primeres dades conegudes el situen en època baix medieval com a hospital urbà. Es trobava situat a la cruïlla de la riera amb el Carreró, on actualment hi ha l’edifici de l’Ajuntament. En època medieval aquest indret estava en el límit de l’àrea urbana a tocar amb la riera i l’arrencament del camí del mig que passava per on actualment hi ha el traçat del carrer de Sant Josep. L’edifici apareix documentat per primer cop el 1483 en un ban d’un pelegrí a Sant Jaume de Compostel·la on parla de “...la obre de la sglésia e del hospital”. Aquest hospital tenia una capella sota l’advocació de Santa Magdalena, documentada des del 19 d’octubre de 1492, quan Pere Pareras, sastre de Mataró, hi va fer un llegat testamentari. Va ser obrat a instàncies del Comú i s’hi va reunir el consell de la vila a partir del s.XV. La capella tenia un altar amb ara consagrada i un retaule de Santa Magdalena amb una imatge de talla, avui perduts. Malgrat que l’edifici va ser refet totalment al s.XVII, ja com ajuntament, es conserva reaprofitat en una casa veïna de la Riera un finestral gòtic que per la iconografia degué pertànyer a l’edifici de l’hospital, ja que representa la imatge de Santa Magdalena.
L’any 1644, mossèn Jaume Sala i Pascual disposà al seu testament que tots els seus béns es dediquessin a l’assistència de malalts, pobres i pelegrins en un centre hospitalari. Era l’any de la fundació del nou edifici de l’Hospital de Sant Jaume. Des d’aleshores, la institució sanitària ha esdevingut el gran referent assistencial de Mataró i del Maresme. Actualment, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena dona continuïtat a la deixa que va fer el seu fundador.



Intervenció de Marc Bosc del Consell Comarcal del Maresme [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció de David Bote dAlcalde de Mataró [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Públic a assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]