Tres comunicacions sobre el Maresme medieval a la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna

El passat dissabte 9 d’octubre de 2021 va tenir lloc la XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Santa Susanna de dedicada a l’estiueig i als viatgers del Maresme al llarg de la història. Desprès dels parlaments inicials, la Jornada es va obrir amb una ponència inaugural a càrrec dels professors Joaquim Ma. Puigvert i Narcís Figueras, en la que van introduir el tema indicant diferents temes suggerents que es poden analitzar en aquest tema com les motivacions per viatjar, l’arquitectura de les colònies, l’impacte a les poblacions de rebuda , etc. A continuació es van presentar 22 comunicacions de les quals tres d’elles van fer referencia al patrimoni i al món medieval de la comarca.

• “La contribució dels estiuejants a la descoberta del patrimoni medieval del Maresme” a càrrec de Joaquim Graupera. A finals del s. XIX i a principis del s. XX, alguns dels estiuejants que van venir a la comarca del Maresme es van veure captivats pel patrimoni de les poblacions que els van acollir. Al llarg de l’article es presentarà una selecció dels més influents, les seves obres editades i la seva contribució a conèixer les restes i la història medieval de la comarca. A tall d’exemple es poden citar les figures de Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d’Estrac,1884), Francesc Carreras Candi (Barcelona, 1862-1937), entre d’altres.
  

• “Hostals i viatgers a la Marina de la Selva medieval” a càrrec de Xavier Soldevila. La comunicació pretén mostrar com l'actual zona del Maresme no es va convertir en un territori de pas de viatgers fins a la fi de l'edat mitjana, amb l'aparició de tota una xarxa de poblacions litorals. Des del 1400 es documenten els primers hostals a poblacions com Mataró, Calella i Canet. Tots ells, a més, en mans de les famílies locals més preeminents.

• “Josep Fiter, les puntes al coixí i el primer excursionisme al Maresme (1876 - 1878)” a càrrec de Joan Armangué. Entre els anys 1876 i 1879 es fundaren a Barcelona dues entitats culturals amb interessos afins, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) i l’Associació d’Excursions Catalana (AEC), que introduïren a Catalunya un nou concepte, modern i europeu, de relació humana amb la Natura i el Món rural. Aquest generós objecte d’estudi era ben a prop de Barcelona, on residien la major part dels socis; però imposava una destinació fonamentalment paral·lela cap al Nord, al llarg de les línies fèrries que duien a Mataró, d’una banda, i a Granollers de l’altra. Els itineraris imposats pel relleu empenyien els excursionistes Serralada amunt, per Llevant o Ponent, inicialment amb timidesa (Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona), poc després de manera decidida, ben bé fins a Tordera i Maçanet. Gràcies a un sistemàtic projecte d’aprofundiment excursionista, es definiren així no només les vies de les serres del litoral, sinó també certes formes pròpies de la cultura material i immaterial del Maresme.

En la cloenda de l’acte es va tractar, de forma nostàlgica i divertida, el món que es reflectia a través de les postals . Aquesta darrera intervenció va anar a càrrec d'en Xavier Javier Nubiola De Castellarnau, amb un muntatge audiovisual sobre el Maresme ye-yé.

AL final els representants de les entitats organitzadores ( Arxiu Comarcal del Maresme, SSOM Santa Susanna Orígens i Memòria, Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Santa Susanna, Consell Comarcal del Maresme) van valorar l’èxit final de les jornades varies cops aplaçada per la pandèmia del COVID.

Presentació del meu nou estudi sobre Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages a la revista Domenechiana

 

Graupera Graupera, Joaquim (2021). «Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905». Domenechiana núm.19-20. Canet de Mar: CEDIM. P.36-61.

 

El passat dimecres 29 de setembre de 2021, a les 11 del matí el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner va tenir lloc la presentació del volum 19-20 de la Domenechiana a la Sala Gil del recinte modernista de Sant Pau. En aquesta ocasió, la revista, de 258 pàgines, compta amb un estudi meu amb el títol «Domènech i Montaner i Sant Benet de Bages. El resultat de l’excursió científica de l’agost de 1905». Per motius laborals no vaig poder estar present a la presentació i van projectar la meva intervenció que havia estat pregravada.

La revista a més compta amb cinc estudis més de diferents investigadors domenequians i, com sempre, aprofundint en aspectes inèdits de l’obra de Domènech.

• «Pablo Gargallo Catalán. Escultor. La riquesa d’un petit patrimoni documental», de Pilar Salmerón Sánchez.
• «El pensament nacionalista de Lluís Domènech i Montaner: catalanisme i Ateneu Barcelonès», de Carme Riu de Martín
  
• «L’edifici per a les Institucions Provincials d’Ensenyament de la Diputació de Barcelona 1877-1882. Lluís Domènech i Montaner i els orígens de l’arquitectura moderna», de Carles Sàiz i Xiqués
• «Bronze funerario. La lauda sepulcral de Lluís Domènech i Montaner para la capilla-panteón de Comillas», d'Antonio Sama García
• «Les voltes i el ferro. Viatge d’anada i tornada fins a Domènech i Montaner», de Clàudia Sanmartí Martínez
• «La qüestió catalana», de Lluís Domènech i Montaner

L'acte acadèmic es va cloure amb una visita comentada a càrrec de Pilar Salmerón que resseguirà tota l'escultura de Pau Gargallo en el recinte modernista.

L'accés a la presentació i a la visita va ser gratuïta però calia fer la reserva prèvia degut a les mesures COVID.

Agraïm al CEDIM l’oportunitat de publicar un dels meus treballs i els felicitem per l’exit de la presentació i la qualitat de la revista.

Per a veure el vídeo de l’acte de la presentació de la revista sencer : Prémer aquí

Es presenta a Hostalric el llibre d’Alejandro Martinez sobre la nissaga dels vescomtes de Cabrera

MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro (2019). Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana: identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica. Madrid: CSIC. (Anuario Estudios Medievales, Anejo 78). 582 pàg.

El passat dissabte 25 de setembre de 2021, a les 11h, al Claustre de l'Ajuntament de la localitat d'Hostalric (Girona), va tenir lloc l'acte de presentació del llibre Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat famililar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica, del Dr. Alejandro Martínez Giralt. A l'acte, que va comptar amb aforament limitat per les mesures preventives contra la COVID-19

Va obrir l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Hostalric Sra. Anna Rayero Pla ressenyant la vinculació de la vila d’Hostalric amb els Cabrera i les iniciatives que s’estan portant a nivell de patrimoni documental. També hi va participar el Dr. Pere Verdés Pijuan, secretari de l’ “Anuario de Estudios Medievales, Anejo “de la Institució Milà i Fontanals, CSIC que va glossar el sentit de la col·lecció on s’ha publicat el llibre que compta ja amb 79 exemplars. Finalment el Dr. Albert Reixach Sala que va elogiar la tasca investigadora del seu company i autor de la monografia publicada. Finalment, l’autor del treball el Dr. Alejandro Martínez Giralt que va destacar les parts més importants del seu treball i va mostrar un agraïment a totes les persones que el van ajudar a fer-ho possible.

Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir en el nostre coneixement del passat dels vescomtes de Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, la reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plànols polític, social, militar i econòmic, a partir de les anàlisis biogràfiques col·lectius -o de prosopografia-, de la nissaga; el segon, l'examen de les vies biològiques i memorístiques de la creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia, i el tercer i últim, l'estudi dels processos de construcció i gestió d'un domini senyorial.

Aquest treball, sens dubte, contribueix a conèixer millor la història del que anomenem l’Alt Maresme i felicitem l’autor per la feina feta.

El patrimoni documental dels Arxius Parroquials del Vilassar històric. Nou article de la Revista Singladures

El passat dimecres 8 de setembre del 2021 a les 19 h., al jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar va tenir lloc la presentació del volum 36 de la revista “Singladures” que edita el Centre d’Estudis Vilassarencs juntament amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar. 

 La presentació, que es va emmarcar dins la programació d’actes de la Diada Nacional de Catalunya, va comptar amb les intervencions del president de l’entitat Alexis Serrano i Agustí Martin, ambdós directors de la revista i la regidora de cultura Esther López i Martí. 

La part central de l’acte va consistir amb la conferència "El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi", a càrrec de la Dra. Alexandra Capdevila, autora de l’article homònim de la revista.

En la seva intervenció va anar desgranant la importància de la documentació generada a les parròquies per tenir informació del passat tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Va fer referència als seus orígens medievals i va glossar les tipologies documentals que ens podem trobar i la informació que contenen com els llibres parroquials, els llibres de confraries, els llibres d’obra i els llibres de fundacions.

Cal felicitarals organitzadors de l'acte per la molt bona acollida de públic malgrat les limitacions d'aforament a conseqüència de la COVID.

Per a més informació:

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2021). “El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi". Singladures. Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, núm. 36, p. 13-43.

In Martima/15 - Ponència «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals» a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". La Dra. Montserrat Richou ens va presentar la ponència: «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals».

L’anàlisi i la reflexió entorn de la documentació consultada en diversos arxius del Maresme i de la ciutat comtal ens ha permès conèixer aspectes bàsics del món funerari de les localitats baixmaresmenques de Premià i Vilassar durant la Baixa Edat Mitjana.

La gestió de la mort en un entorn rural, en el qual la família i el mas foren les unitats bàsiques de producció i de reproducció, reflecteix la regulació d’aspectes jurídics, del món de les creences, de la vida quotidiana, l’exercici del costum, així com la situació econòmica i social dels finats. Per d’altra banda, l’exposició de les darreres voluntats de Berenguer Bartomeu, draper barceloní, d’arrels maresmenques, entre d’altres qüestions, ens mostra la connexió entre

Barcelona i els seu hinterland més proper.

In Martima/14 - Comunicació «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià» a càrrec de Nil Rider Enrique

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Nil Rider Enrique ens va presentar la comunicació: «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià».

L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l’entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des de les viles del Maresme van anar a Tortosa. En aquest cas, ens centrarem en Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de la grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del Mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir què porta aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera a mitjan segle XII. Aquesta mobilitat a la península Ibèrica durant l'edat mitjana estava relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d’al-Andalus i la construcció d’una nova societat cristiana i feudal, en el cas que ens ocupa, el procés tingué el punt àlgid en 1148, quan caigué la Suda de Tortosa. Aquestes empreses foren liderades, principalment, pel comte de Barcelona i comptaven amb la participació de les grans famílies nobiliàries, com els Montcada, els Bell-lloc, els Castellet i els Castellvell, entre altres. Aquests grans magnats anaven acompanyats dels seus vassalls i companyons: els membres de la tropa estaven vinculats entre ells per vincles vassallàtics i participaven en les conquestes a la recerca de botí i de nous patrimonis. A banda dels grans nobles, els milites que hi participaren eren, majoritàriament, castlans, cavallers i fadristerns de la mitjana noblesa, que establint-se en un nou territori podien recomençar i fundar noves branques familiars. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d’aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d’activitat per incrementar la seva riquesa: essent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l’elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir per què van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.

In Martima/13 - Comunicació «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)» a càrrec de Pere Clarabuch Pellicer

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Pere Clarabuch Pellicer ens va presentar la comunicació: «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)».

L’actual mas Jordà (antiga casa dels Pineda) està àmpliament estudiat pels historiadors Joaquim Graupera, Jesús Rodríguez, Alexandra Capdevila, i els professionals Alexis Serrano i Ramón Coll. L’Ajuntament de Santa Susanna en va publicar un llibre l’any 1.917. Però va existir un mas Jordà inicial del segle XII del qual en desconeixem pràcticament tot, tant la localització del capmàs com del propi mas. Les dues cartes precàries del monestir de Breda a Pere Jordà, esmenten que està situat “molt a prop de la casa de Pineda” o casa aloera.

El present treball vol aprofundir en la recerca d’ aquesta localització i saber-ne quelcom més. Disposem de les següents dades:

• A la carta precària d’establiment del 1320, s’esmenta que el capmàs de l’antic mas Jordà tenia una superfície de 3 jornals de bous.
• El document del 1414 en què Bernat Jordà compra a Gelabert de Vilanova el seu casal, i aquesta finca ve a coincidir amb les dades del cadastre de rústega de l’actual mas Jordà que ocupa 22.495,00 m2.( 4,59 jornals de bous). A l’entorn immediat d’aquesta finca no hi cap una altra finca de 3 jornals de bous. Per tant, caldrà cercar-la una mica més lluny, a l’entorn de la riera de Santa Susanna que correspon amb el final de la vall.
• En el document del 1359 entre Jaume Jordà i el Ros de Pineda s’esmenta que el senyor de Pineda compensa el pagès Jordà per haver-li fet malbé unes oliveres amb motiu de la construcció de l’aqüeducte i canalització de les aigües al seu molí. És a dir, que el recorregut de la canalització de les aigües passava per l’interior del capmàs d’en Jordà.

Amb aquestes tres dades es dedueix que els únics camps plans existents eren els situats al costat dret de la riera, amb una superfície molt irregular degut al recorregut de les aigües. Cercant en el registre de la Propietat, s’ha trobat que les parcel·les números 75, 76, 77, 78, 79 i 80 constituïen una sola propietat amb una superfície de 15.150,00 m2, que coincideix pràcticament amb el capmàs d’en Jordà de 14.700 m2 ( 3 jornals de bous). Per tant donem com a definitiu aquest emplaçament que constituïa l’antic mas Jordà.

Es desconeix quan va deixar de ser finca emfiteuta del monestir de Sant Salvador de Breda. Una possibilitat seria que amb la desamortització de Mendizabal s’hagués subhastat i l’hagués comprat el Sr. Casas. En el 1954 estava a nom del Sr. Domingo Casas Brunet i de la seva esposa Maria Xaubet Massagué. Posteriorment es va segregar en 3 finques.

En el capmàs de l’antic mas Jordà, actualment hi trobem 3 construccions:

• A la parcel·la 79 existeixen les ruïnes d’un antic mas, amb part de les parets aixecades. En principi és la que més s’ajusta a la que busquem. Caldrà fer excavacions arqueològiques.
• A la parcel·la 76 existeix el mas dit Can Toni Casas amb una antiguitat d’uns 200 anys.
• A la parcel·la 75 i ha un altre mas dit Can Sant Pare, amb una antiguitat d’uns 170 anys. Podria ser també que existís una construcció totalment enterrada, que no coneixem.

Conclusió. Aquest treball ha permès localitzar el capmàs de l’antic mas Jordà. Manca trobar la ubicació exacta de l’antic Mas. Caldrà continuar amb els treballs de recerca tant a nivell arqueològic com documental.

In Martima/12 - Comunicació «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada» a càrrec de Josep M Armengol

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Josep M Armengol ens va presentar la comunicació: «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada».

La desconeixença de les fonts d’informació creen històries allunyades de la realitat moltes vegades mol fictícies. La família ARQUER DE GOSCONS tenen un entrellat històric molt interessant, descobrim en ells aspectes del seu passat que ens semblen molt atractius, des dels seus orígens del lloc de Goscons.

Un primer esment de Goscons com a nom de lloc el trobem en un document del 26 d’octubre de 1021 en una definició atorgada per Ramon Berenguer I comte de Barcelona i Sança a favor de Dodó i Emmo sobre unes possessions al Montnegre

La primera persona que porta oficialment documentat el nom Goscons, és Saurina de Goscons, segons el document del 30 de Juliol de 1210.

Referent a les propietats a Sant Martí de Pertegàs (actualment Sant Celoni) El 10 d’octubre de 1257 es fa efectiva una confirmació i reconeixença atorgada per Pere de Pertegàs, agricultor de la parròquia de Sant Joan de Campins a favor de Tomàs de Goscons. En aquest document ja apareix Pere d’Arquer i la seva esposa Brunissenda de Goscons, veïns de la parròquia de Sant Martí d’Arenys. Actuen en l’acte com a part reconeguda per Pere de Pertegàs, juntament amb Tomàs de Goscons pare de Brunissenda, per tant el matrimoni entre Pere d’Arquer i Brunissenda de Goscons era un fet el 10 d’octubre de 1257, no sabem exactament la data del matrimoni, però rondaria sobre la data del document.

Una recerca històrica que ens respon moltes preguntes sobre l’actual Mas Arquer de Goscons d’Arenys de Munt.

In Martima/11 - Comunicació «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana» a càrrec de Joan Valero

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Valero ens va presentar la comunicació: «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana».

En aquesta comunicació presentem un sepulcre gòtic, fins ara desconegut, pertanyent a una dama del segle XV i conservat en una casa particular de Teià. La particular iconografia i composició de la tomba ens permet situar-la cronològicament en un període força acotat, gràcies al fet que coneixem el possible model en què s'hauria inspirat l'autor de l'obra teianenca, una de les tombes barcelonines més assenyalades de mitjan segle XV.

In Martima/10 - Comunicació «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Rosa M. Martin i Ros ens va presentar la comunicació: «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures».

Els aixovars en els enterraments de membres de la noblesa i l’alt clergat. Presentació de les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures dels esmentats enterraments, des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI.

In Martima/9 - Comunicació «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió» a càrrec de Joaquim Graupera

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joaquim Graupera ens va presentar la comunicació: «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió».

A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d’aquest àmbit de culte.

Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d’aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d’un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals conservats, total o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i les raons de fer-ho en funció del seu càrrec.

Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal, va fer que l’últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d’un monestir o d’alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica en temps del gòtic dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca com ens mostren els sepulcres conservats.

In Martima/8 - Comunicació «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» a càrrec de Joan Bou i Jaume Vellvehí

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Bou i Illa i Jaume Vellvehí i Altimira  ens van presentar la comunicació: «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular».

En el decurs de l’edat mitjana, va anar prenent força enterrar els difunts dins l’església. I, en apropar-se el moment de morir, es va estendre el costum de fer deixes testamentàries a l’església o a la comunitat monàstica de preferència amb la intenció d’assegurar-se la custòdia de les restes, la perpetuació de la memòria i la celebració de les misses dedicades a la salvació de l’ànima. Aquest costum anirà prenent importància fins al punt que les esglésies dels monestirs també adoptaran una funció funerària. A darreries del segle XIII els senzills enterraments dels primers temps van esdevenir sepulcres monumentals patrimoni de les elits del territori, que tindran el privilegi d’ésser-hi enterrats.

En la nostra comunicació veurem si el priorat agustí de Santa Maria de Roca Rossa, a Tordera, el Maresme, exerceix aquesta funció funerària entre les elits locals en el marc de la devoció popular.

(Aquesta comunicació és una actualització de la comunicació presentada a la III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme celebrada a Vilassar de Mar i publicada a Bou i Illa, Joan – Graupera i Graupera, Joaquim - Vellvehí i Altimira, Jaume (2009). «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: El patrimoni funerari al Maresme, [Núm. 3, p. 145-63]. Vilassar de Mar: Institut Ramon Muntaner).

In Martima/7 - Comunicació «L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)» a càrrec de Joan Armangué i Herrero

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Armangué i Herrero ens va presentar la comunicació:«L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)»

La fundació de la primera entitat excursionista de l’ estat espanyol, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), va permetre a un grapat escollit de barcelonins redescobrir els territoris rurals o, de qualsevol manera, geogràficament perifèrics. La tendència arqueològica de les primeres excursions, durant la presidència de Josep Fiter (1876-1879), va conduir els socis a voler recuperar la memòria dels temps antics rere l’empenta d’un tardà Romanticisme que ja obria les portes al modernisme. Mentrestant, el gust neogòtic dominava en les arts aplicades i, com a memòria de l’edat mitjana, els joves excursionistes privilegiaren interessos espontanis envers els sepulcres del gòtic català: la mort en el record. Entre d’altres anècdotes ambientades en el Maresme, voldríem estudiar el contacte entre l’Associació i els sepulcres de can Marc de la Pujada, a Òrrius.