dissabte, 19 de febrer del 2022

PROPERA ACTIVITAT - Curs "L’expansió del renaixement pel continent europeu. Un món de contrastos"


A partir de març fins a maig de 2022, a Arqueonet, impartiré el tercer bloc del curs Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE), II "L’expansió del renaixement pel continent europeu. Un món de contrastos".
Als estats italians del segle XV es va iniciar un moviment artístic-cultural que, posteriorment, es difondria per la resta d’Europa Occidental i que va suposar un canvi en la mentalitat europea. Aquest canvi, manifestat en el corrent filosòfic humanista, es considera l’inici de l’Edat Moderna i va consistir en passar d’una concepció de món teocèntrica, pròpia del període medieval, a una antropocèntrica que posava èmfasi en la facultat humana per accedir al coneixement del món a través de la raó. En aquest sentit, les persones del Renaixement es consideraven hereves dels valors de la cultura grega i romana. En aquest curs analitzarem i aprendrem a interpretar com la recuperació d’aquests valors clàssics que van marcar el final de l’època medieval van impregnar totes les manifestacions de les arts de la seva època.

Programa

1. El renaixement francès: un art vinculat a la cort reial. (03/3)
2. L’art del renaixement a Anglaterra i als Països Baixos. Sota el pes de l’herència gòtica. (10/3)
3. L’ampli panorama de la pintura renaixentista a Europa Central. (17/3)
4. L’arquitectura renaixentista en l’àmbit hispà. Sota l’ombra de Carles V i Felip II. (24/3)
5. De l’escultura exempta als retaules monumentals durant el renaixement hispà. (31/3)
6. La pintura hispana en època del renaixement i la figura de El Greco. (21/4)
7. L’art català en temps de renaixement. La hibridació clàssica i gotitzant (28/4)
8. L’evolució de les arts decoratives en el renaixement en l’àmbit religiós i civil (05/5)

  • Lloc:  Arqueonet Aula Online Les sessions online es faran en directe. Un cop fetes, les persones inscrites podran visualitzar de nou la gravació. 
  • Data i hora:  Els dijous, del 03 de març al 5 de maig de 2022, de 17:45h a 19:15h. (el 7 i 14 d’abril no hi ha classes) 
  • Preu: 120 € / Preu classes soltes /18 € 
  • Inscripció:  Per qualsevol de les següents vies: 
* Per la web: accedint a l’ enllaç: http://www.arqueonet.net/cat_contacte.html
* Per e-mail: enviant un e-mail a arqueonet@arqueonet.net , indicant l’activitat a la que us voleu inscriure, el nom i cognoms, l’e-mail i el telèfon de contacte
* Per telèfon: als números 937423014 ó 667013352 
* Presencialment: a Arqueonet, C/Sepúlveda 79 de Barcelona

diumenge, 9 de gener del 2022

Joan Bou Illa (1949-2022), in memoriam

El passat 4 de gener de 2022 ens va deixar l’historiador torderenc Joan Bou Illa (1949-2022).

Apassionat per la història, especialment de la seva Tordera natal, en va esdevenir un gran divulgador. Treballant individualment o en equips de recerca va ser un investigador incansable, que, gràcies a les seves coneixences, va recollir moltes dades de la història oral i va aplegar anècdotes, documents, fotografies i topònims de convilatans.

Fruit d’aquesta recerca va editar, en col·laboració amb Elena Serra, diferents llibres i estudis sobre la història contemporània de Tordera, especialment de les tradicions i indústries locals. Ambdós van assolir diversos premis i accèssits en la modalitat d’assaig del Premi de Recerca Local que l’Ajuntament de la seva vila convoca periòdicament per Sant Jordi. El resultat d’aquesta tasca va materialitzar-se en l’edició de diversos llibres: Els arbres monumentals de Tordera (1988);
Bombolles de producció local: pedaços d’història
(1996); El darrer cavaller de Jalpí (1997); Un passeig per la memòria de Can Burgada  (1998); La indústria tapera torderenca. Un bocí del nostre passat (1998). També  conjuntament amb en Quim Roca va escriure un estudi sobre el mots de les cases de pagès de Tordera.

En el seu afany divulgador, fou un dels promotors en la fundació del Cercle d’Història de Tordera l’any 2002 i un membre actiu del Grup d’Història del Casal de Mataró amb el qual col·laborar diverses vegades.

En els darrers anys,  el seu fill Joan Bou Pla ha agafat el relleu de les seves recerques i ha continuat la feina investigadora del seu pare, incorporant-se als grups de recerca en que participava.

 La recerca en la història medieval

Malgrat treballar en diferents temes de la història local, Joan Bou Illa va destacar per la recerca en història medieval especialment en dues àrees -el monestir de Roca Rossa (Tordera) i els molins hidràulics de l’Alt Maresme- ambdós línies d’investigació inscrites en el pla de recerca de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal.

El primer dels centres d’interès va ser l’estudi i protecció de les restes de la Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al massís del Montnegre, dins el terme municipal de Tordera. Aquest cenobi va ser fundat a la primera meitat del segle XII sota l'orde de sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. L'estat lamentable de les restes del monestir, des del seu abandonament i l’espoli que patí van ser unes de les preocupacions centrals del Joan Bou. El fet de que Jaume Vellvehí participés en la redacció de la història del conjunt monàstic dins el volum XX de la Catalunya Romànica d’Enciclopèdia Catalana va fer que ambdós historiadors es posessin en contacte i iniciessin una trajectòria d’investigació del cenobi i, en especial, la recerca de la millor fórmula per preservar les seves restes. Gràcies a aquests contactes Joan Bou va entrar a formar part de l’equip de recerca del Grup d’Història del Casal de Mataró. Fruit d’aquesta feina van aparèixer els següents estudis publicats:

  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010): Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Mataró:  Grup d'Història del Casal
  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2006). «Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme)». De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, Mataró, p. 223 - 226
  • BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2009).  «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». III Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 14 de novembre de 2009. Vilassar de Mar: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 145-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688
  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2022). «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» . GRAUPERA, Joaquim (Coord). Omnia mors aequat.  El món de la mort al Maresme medieval Actes del 3r Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme; Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. En premsa.

Sobre el segon centre d’interès, la recerca dels molins fariners,  a darreries de la dècada dels noranta, el Grup d’Història del Casal va impulsar un projecte d’estudi dels molins hidràulics medievals al Maresme. Joan Bou Illa va formar part, com a membre essencial, d’un equip de recerca format inicialment per Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí, i que en ocasions va incorporar altres col·laboradors. Fruit d’aquestes investigacions es va iniciar un programa de recuperació i documentació de molts molins del Maresme. També es va fer una ingent tasca divulgadora de difusió en visites guiades a molts dels molins documentats i localitzats en les quals Joan Bou participà activament i també es van emetre alguns programes de difusió per ràdio sobre aquesta temàtica (programa El Racó de Mataró Ràdio). Fruits d’aquestes recerques Joan Bou va aparèixer com a coautor en les publicacions següents:

  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera. Argentona: La Comarcal Edicions
  • BOU i ILLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2003). «Molins medievals de l’Alt Maresme (segles XI-XVI)». L’organització de l’espai i models de poblament. Actes de les II Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 149-165
  • BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2007). «Molins medievals i moderns del Maresme». Actes del III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006. Vol. 1. Sabadell:  Museu d'Història de Sabadell; Associació Catalana Recerca Arqueologia Medieval.  P.165-183
  • BOU i ILLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2008).  «El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme». II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 22 de novembre de 2008. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner, p. 19-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314660/404818
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2010). «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí». IV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 13 de desembre de 2010. Sant Cebrià de Vallalta: Coordinadora de Centres de Parla Catalana;  l'Institut Ramon Muntaner, p. 51-63. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314710
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «Molins fariners  del Maresme. Darreres intervencions». VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 20 d’octubre de 2012. Alella: Cerquem les arrels, p. 143-152. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314765/405773
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). «Tordera, el riu al centre de la vida». XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 5 de maig de 2018. Dosrius: Arxiu Comarcal del Maresme, p. 146-58. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314688  

Ocasionalment, aquest equip de recerca va ocupar-se d’altres temes de recerca afins com la defensa militar i els castells medievals. D’aquesta àrea de recerca menys prolífica han sortit articles com:
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2011).  «La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)». V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 3 de desembre de 2011. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, p. 37-47. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314723
  • BOU i ILLA, Joan; BOU i PLA, Joan; VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2015).  «La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015)». IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme,11 d’abril de 2015.  Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, p. 111-23. També disponible en línia a https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827
Serveixi aquest article com el meu homenatge. Enyorarem la forma de fer del Joan, sempre col·laboradora, positiva i entusiasta i el seu caràcter hospitalari i engrescador. Malgrat que ell ara no està ja entre nosaltres, si que hi perviu el seu record, el seu bon fer i la seva amistat i la seva experiència en la recerca. Sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu).

dijous, 23 de desembre del 2021

Polèmica pel nom de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro



Sembla que s’estan ultimant les obres per adaptar les instal·lacions de l’antiga Biblioteca Popular de la Caixa d’Estalvis (carrer d’en Palau, 18, de Mataró), avui Fundació Iluro, a les normatives de les biblioteques públiques,  ja que l’Ajuntament de Mataró la integrarà a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. com a tercera biblioteca municipal de la ciutat. 

Aquest traspàs ha generat un debat sobre el nom que se li ha de posar a la biblioteca un cop traspassada:

  • Per la seva banda, vuit entitats del mon cívic i cultural de Mataró (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró; Associació Amics de la Ciutat; Associació Amics de Ca l’Arenas; Aules Sènior de Mataró; Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM); Club d’Opinió Jaume Llavina; Museu Arxiu de Santa Maria i Òmnium Cultural Maresme) s’han dirigit a l’Ajuntament per proposar que s’imposi el nom de Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver a la nova biblioteca. La Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró ha estat sense nom específic des del moment que s’inaugurà. El motiu és que, en ser l’única de la ciutat, no s’havia de distingir de cap altra; així, durant llargs anys fou coneguda com «la Biblioteca Popular», o simplement, «la Biblioteca». Expliquen les entitats proponents que, si s’atribueix un nom a la biblioteca, tindrà la funció pràctica de singularitzar-la de les actualment existents, però, sobretot, constituirà un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui demanen que es dediqui: 

"Les entitats signants hem adreçat a l’Ajuntament la proposta de donar el nom de Josep Garcia Oliver a la Biblioteca Popular que està previst que la Fundació Iluro traspassi aviat a la xarxa municipal. La Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró ha estat sense nom específic des del moment que s’inaugurà. El motiu és que, en ser l’única de la ciutat, no s’havia de distingir de cap altra. Així, durant llargs anys fou coneguda com «la Biblioteca Popular», o simplement, «la Biblioteca».

Atribuir un nom a la biblioteca tindrà la funció pràctica de singularitzar-la de les actualment existents, però, sobretot, constitueix un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui es dedica.

Josep Garcia Oliver (1834-1883), fou un autèntic precursor a la nostra ciutat de la difusió de la instrucció i els coneixements entre les classes populars, i concretament un avançat al país sobre els beneficis que reporten les biblioteques.

Va ser empresari, polític liberal, il·lustrat i filantrop, i fundà el 1854 –als vint anys!– l’Ateneu Mataronès «el primer Ateneo que dedicara Cataluña a las clases proletarias», segons les seves pròpies paraules; el 1859 promogué la Caixa d’Estalvis de Mataró, per fomentar l’estalvi entre les classes treballadores; el 1866, fundà a Mataró la primera biblioteca popular de Catalunya i de l’Estat, inspirada en les que havia conegut de molt jove a l’Anglaterra de la Revolució Industrial «que tanto han contribuido al levantamiento moral e intelectual de su población laboriosa».

Apòstol de la instrucció, Garcia Oliver sabia que les biblioteques eren un poderós instrument per a la il·lustració de les classes treballadores, i que contribuïen al progrés econòmic del país. Va ser alcalde de Mataró i diputat a Corts i avui el seu retrat honora la Galeria de Mataronins Il·lustres. Va morir jove, prop de complir els quaranta-nou anys. El 1934 la caixa d’estalvis fundada per ell inaugurava a la plaça de Santa Anna la «Biblioteca Popular» de Mataró per antonomàsia, avui traslladada al carrer d’en Pujol i carrer d’en Palau. La Caixa fundada per Garcia Oliver ha estat sustentant fins avui mateix la Biblioteca Popular que dona continuïtat a la que havia fundat ell el 1866.

És per això que pensem que, ara que l’Ajuntament de Mataró té previst assumir la Biblioteca Popular, és de justícia donar-li el nom de «Josep Garcia Oliver», en record i homenatge al prohom a qui Mataró deu tantes iniciatives, tan beneficioses per a la ciutat, i particularment la biblioteca i tot allò que contribueix al benestar i el millorament de la instrucció de la seva població."

  • També és de la mateixa opinió l'exalcalde i exdiputat al Congrés dels Diputats Manuel Mas, on hi té un post dedicat en el seu bloc (Enllaç) en defensa del nom de Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver. Segons la seva opinió, és possible compaginar la conservació del nom de "Biblioteca Popular" i al mateix temps es pot homenatjar aquest mataroní il·lustre que, tal com diu l'exalcalde, no ha rebut el reconeixement públic de Mataró que es mereix per tot el que va fer, i que avui encara en gaudim. El lloc més indicat per a fer-ho és la biblioteca, i si Mataró té alguna dona a qui se li hagin de reconèixer mèrits, sempre se li pot dedicar un carrer o un altre equipament, però desaprofitar la Biblioteca Popular per a Josep Garcia Oliver seria perdre una ocasió única.
  • En tercer lloc, Teixit de Dones, l’entitat feminista de referència a la ciutat, va exclamar-se de seguida que va sorgir la iniciativa de donar-li el nom del seu fundador a la biblioteca popular. L’entitat entén que amb les altres dues biblioteques de la ciutat amb nom d’homes importants de la llengua i la cultura com Pompeu Fabra i Antoni Comas, la tercera ha de tenir nom de dona. Per fer visible aquesta iniciativa ha promogut una votació en format de formulari obert a internet, no té caràcter oficial sinó que serveix per definir la proposta que l’entitat adreçarà a l’Ajuntament de Mataró perquè aquest, via Ple Municipal, doni nom al nou equipament. Entre altres noms es proposes difeents noms d’escriptores i representants de la política i la cultura de les quals hi ha quatre de mataronines, Núria Masafrets Aymà, mestra i escriptora (Mataró 1950- 2021); Care Santos Torres, escriptora i crítica literària (Mataró 1970); Encarnació Soler Alomà, mestra i historiadora (Mataró 1954 - 2021) i la bibliotecària Helena Jubany ((Mataró, 1974 - Sabadell,2001)
  • Recentment, la Dra. Roser Salicrú, exrepresentant del Museu Arxiu de Santa Maria al patronat de la Fundació Iluro, opina en un comunicat difós per ella que hauria de ser el nom més apropieat hauria de ser el de Biblioteca Popular per les raons següents:

"La integració de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro, antiga biblioteca de la Caixa Laietana, a la xarxa pública ha generat un debat ciutadà sobre el possible nom de la que, l’abril del 2022, després d’un llarg procés, esdevindrà la tercera biblioteca pública de Mataró.

Des del màxim respecte a totes les iniciatives i, sobretot, al fet que una nova biblioteca pogués dur un nom de dona, cal prendre en consideració que aquesta no és pas una biblioteca nova, sinó una biblioteca amb història i amb un nom propi que fa honor a l’esperit dels seus orígens: Biblioteca Popular.

En un país amb una elevada taxa d’analfabetisme i amb l’ambició que totes les poblacions tinguessin accés a la lectura i al préstec de llibres, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va impulsar una xarxa de biblioteques a imatge i semblança de les pioneres biblioteques anglosaxones. Sota la responsabilitat d’Eugeni d’Ors, primer, que fou el responsable del projecte inicial que establí com havien de ser les biblioteques i la formació que havien de tenir les bibliotecàries, i de Jordi Rubió, després, que el succeí com a director de la xarxa i implantà definitivament un sistema bibliotecari a Catalunya, les biblioteques populars foren un model innovador i esdevingueren un referent dins del panorama bibliotecari espanyol.

A Mataró, els primers contactes entre l’Ajuntament i la Mancomunitat per a la creació d’una biblioteca popular daten del 1922, i l’acord per a la seva obertura del 1923. Però el cop d’estat de Primo de Rivera va escapçar el projecte. Posteriorment, conscient de les necessitats dels mataronins i mataronines i amb voluntat de servei a la població, fou la Caixa d’Estalvis de Mataró qui, el 1928, resolgué crear una Biblioteca Popular.

Des d’aleshores, la biblioteca ha estat oberta al públic amb la mateixa voluntat de servei. I, durant els darrers anys, la Fundació Iluro havia recuperat plenament el seu nom original de Biblioteca Popular.

Per respecte a la història i al passat, per preservar l’esperit dels orígens de la biblioteca i perquè no se’n perdi la memòria col·lectiva, caldria preservar el nom de Biblioteca Popular. Un nom que, en el moment de la seva creació, ja era tota una declaració d’intencions. I que, avui, encara ho hauria de ser."


Des d’aquesta plataforma defensem, que el nom no seria qüestió de quotes, en aquest cas, sinó que al ser una biblioteca amb una història pròpia s’hauria de respectar el nom de Biblioteca Popular i tot cas dedicar-ho a Josep Garcia Oliver com a pioner 

Per a més informació: