Recordant l’obra de Puig i Cadafalch a Mataró

A Mataró durant el mes de desembre del 2012 s’han fet diversos actes en record de l’historiador de l’art, arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.Els actes van començar el cap de setmana del 15 al 16 de desembre en què es va celebrar l’Open Puig i Cadafalch d'enguany dedicat a L'arquitectura de l'aigua, un patrimoni per descobrir. Entre els actes programats cal destacar les dues conferències (“400 anys d’abastament d’aigua a Mataró” a càrrec de Rafael Montserrat, ex-gerent d’Aigües de Mataró i “Desviament de rieres i projecte de clavegueram de Puig i Cadafalch. Mataró inicis del segle XX” per l’enginyer de camins, canals i ports, Joan Miró), l’exposició al Museu de Mataró dels Plànols del Clavegueram obrada per Puig i les dues visites guiades per alguns dels elements històrics més representatius de l’arquitectura de l’aigua a Mataró, com ara els molins fariners de la ciutat, els xups a cases particulars, l’obra del desviament de les rieres, les torres de distribució de l’aigua i la gestió de l’aigua a les cinc sènies, entre d’altres. Aquesta activitat ha estat organitzada per l’Ajuntament de Mataró i compta amb el patrocini d’Aigües de Mataró i la col·laboració de la Fundació Caixa Laietana, i amb la col·laboració desinteressada de diverses entitats i de diversos experts en la matèria i un nodrit grup d’establiments comercials. L’objectiu d’aquestes activitats és el de difondre el patrimoni de la ciutat de manera gratuïta promovent la participació, el descobriment, el coneixement i l’experimentació en pròpia persona del patrimoni arquitectònic de la ciutat i alhora reivindicar la figura de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch sobretot en la dimensió d’arquitecte municipal de Mataró i el seu treball en l’obra pública.

El cap de setmana següent del 22 al 23 de desembre, el MEM (Moviment Educatiu del Maresme) va organitzar com cada any els actes en record de la data de traspàs de Puig i Cadafalch (23 de desembre de 1956). El dissabte 22, uns actors van reencarnar la figura de Puig i Cadafalch acompanyat d'unes dames vestides d’època, i van realitzar un recorregut pel centre de Mataró fins situar-se davant la casa natal, (C/ Carreró 39) on Puig va respondre preguntes sobre la casa natal, la seva vida a Mataró, les seves obres etc. 

L’endemà, el dia 23, es va realitzar una ofrena floral davant el seu monument al Parc central de Mataró, on Josep Ma. Ferrer, va explicar els seus records, sobre la mort de Puig i Cadafalch, fins a la col·locació de la placa commemorativa a la casa natal, i la construcció de l’esmentat monument, obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs que també va assistir a l'acte. Va cloure l’acte un recital de poesies i de cançons a càrrec de Josep Ma. Cusachs i Josep Lladó a l’acordió.

Per a més informació

Programa Open Puig

Fitxes de les obres visitades

Inici de l'itinerari comentat al Molí de Dalt (Foto J.F.Clariana)

Participants a l'itinerari comentat (Foto J.F.Clariana)

Els actors recreant Puig i Cadafalch acompanyat de dues dames davant la seva casa natal (Fotos MEM)

Participants en l'ofrena floral (Fotos MEM)

Nadala 2012

Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental en el congrés internacional sobre les portades gòtiques a la Corona d’Aragó organitzat per AAR.

El dilluns 10 al dimecres 12 de desembre de 2012 es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans, el Congrés Internacional «Les portades gòtiques a la Corona d’Aragó». El congrés va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic i coordinat per la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona. El Maresme va estar representat en la comunicació «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic» presentada per mi mateix.

A finals del s. XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en “Universitats del terme” gràcies a la venda de la jurisdicció per part del rei Ferran II.  En aquesta nova etapa, el poder municipal va estar controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de celebrar-s’hi les celebracions eucarístiques esdevingueren els primers llocs de reunió del comú del terme. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials.

La documentació conservada i coneguda, malgrat que no és tota la que ens interessaria, ens testa que la majoria d’elements decoratius d’aquests nous edificis: claus de volta, nervacions, trones de predicar, piques d'aigua beneïdes, etc. Van ser elements que es van adquirir prefabricats i importats des de les pedreres locals, des de les pedreres de Montjuïc i des de les de Girona. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional es va fer esment solament de les portades d’aquest nous edificis. Un dels mestres de cases més ben documentat que estava actiu a la pedrera de Montjuic és Joan Safont que apareix citat en diversos documents per raó del subministrament i pels nòlits del transport de pedra picada per les fabriques de les esglésies parroquials de Sant Martí de Teià (17 març del 1561) i de Sant Andreu de Llavaneres (27 d’agost de 1569).

En la comunicació es va presentar una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme. Dins d’aquest conjunt però, es va destacar un grup que pel seu disseny i estereotomia es poden relacionar, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. La relació estilística entre aquestes portades, es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra com a model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada es pot situar a cavall del segles XIV i XV i la podem identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet (1397-1402) encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau i difonent-se en altres edificis (les portes de la Pietat i de Santa Eulàlia del claustre de la catedral de Barcelona, la parròquia de Santa Maria de Blanes, la parròquia de Sant Martí de provençals, entre d’altres). En el cas del Maresme, presenten aquesta tipologia homogènia les portades dels edificis parroquials de Sant Genís de Vilassar (1511); Sant Julià d’Argentona (1514); Sant Martí d’Arenys de Munt (1531), que esdevindrà el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors; Sant Feliu de Cabrera (1540) i Sant Andreu de Llavaneres (1561).  Aquesta tipologia no solament és comuna a la part central del Maresme sinó que també la tindrem present en algunes poblacions de la comarca veïna del Vallès Oriental. Seria el cas de Sant Esteve de Palautordera (1562) i la portada de l’antiga església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, coneguda com la Doma, la qual va ser contractada per Bertran Felip l’any 1561.

Per a saber-ne més:

• Informació sobre el congrés.
• Relació fotogràfica de Portades gòtiques del Maresme.
• Monogràfic sobre la portada de sant Martí d'Arenys
• Monogràfic sobre la portada de Sant Genís de Vilassar
• Graupera Graupera, Joaquim: “Les portades gòtiques del Baix Maresme: tipologia, característiques i referents” a XXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró,2007. Pàgs. 215 – 231 . [Article en pdf]

Moment de la lectura de la comunicació presentada per Dr. Francesc Fité.

Taula rodona després de la lectura de les comunicacions. Joan Valero, Francesc Fité, Carme Domínguez, Sílvia Cañellas, Teresa Huguet i Joaquim Graupera.

Portada de la presentació de la comunicació

Ha mort el professor d’història medieval i arqueòleg Dr.Iñaki Padilla

El passat divendres 7 de desembre de 2012 va morir de forma sobtada a Vilanova i la Geltrú el Dr. Jose Ignacio Padilla Lapuente, professor titular del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. 

Va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Manuel Riu Riu, dedicada a l'estudi de la ceràmica medieval de Catalunya, la seva carrera acadèmica havia estat centrada en la investigació i docència sobre el període medieval. Es va centrar en l’estudi de la ceràmica, les fortificacions, les necròpolis, l'organització de l'espai i les estructura del poblament en diverses àrees de Catalunya i altres territoris del nord de la Península Ibèrica, sobretot Burgos i el País Basc. Era director del Grup de Recerca d'Arqueologia Medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB). Va treballar també sobre les fortaleses d'Ausa Gaztelu a Zaldibia o Mendikute (Albiztur) ambdues al País Basc, les seves anàlisis sobre les necròpolis lligades i integrades amb el poblament a la província de Burgos, l'alt Arlanza i la capçalera del Duero, destacant sobretot el jaciment de Cuyacabras, a més de molts treballs i línies de recerca que duia a terme. 

Al Maresme va excavar la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. L'any 1981, el rector, Mossèn Joan Capell i Gorina, va realitzar unes obres de restauració de la Capella de Nostra Senyora del Roser, en les mateixes, un cop tret l’arrebossat que amagaven la construcció, va quedar al descobert l’aparell dels murs que portava a pensar que aquella capella era el vestigi de la primitiva església medieval. El projecte de reforma va consistir en realitzar un buidat de la junta de les pedres i una reforma de l’enllosat. En el procés de realitzar la nova pavimentació es va descobrir un mausoleu de la Família Conill i un tresor de monedes comtals de Billó encunyades en temps de Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I. Aquesta troballa va arribar a coneixements del Sr.Pau Ubach del Grup Arqueològic del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, el qual va notificar la troballa al Dr.Manuel Riu del Departament de Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. 

La troballa i el fet de coincidir amb les obres de remodelació del temple va portar a iniciar una campanya d’excavacions. La Direcció General del Patrimoni Cultural va dictaminar una resolució en data del 27 de gener de 1982, en la qual feia càrrec de les excavacions al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La Direcció Tècnica de l’excavació va ser encarregada a J.I.Padilla i Lapuente. La campanya d’excavacions va ser feta entre el 28 de gener al 22 de febrer de 1982 i publicada més tard. En l’equip d’arqueòlegs hi vàrem participar Maria Josep Castillo i jo mateix, ja que ens va proposar de col·laborar-hi quan el teníem de professor de primer curs de la facultat. 

El passat 2011, els Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius, amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal i la Secció d’Arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, vàrem organitzar una sèrie d’activitats per commemorar la troballa fa 30 anys del Tresoret d’Òrrius, una col·lecció de monedes única encunyades en època de Ramon Berenguer I (1018-1035). Ens vàrem posar en contacte amb ell per convidar-lo a les activitats, a les quals, molt amablement per motius professionals, va declinar la seva assistència. 

Des d’aquí, pretenem que aquest article sigui el nostre tribut a la seva persona i donem el nostre sentit condol a la seva família i amics. 

Bibliografia de Iñaki Padilla relacionada amb  el Maresme: 

• PADILLA LAPUENTE,J.I.: “El hallazgo de un tesorillo de moneda condal de fines de siglo XI, en Òrrius (Barcelona). Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076-1096) a Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm.2. Dep.Història Medieval; Ins. d’Història Medieval. Barcelona, 1981. Pàgs.231-241 
• PADILLA LAPUENTE,J.I. : Les excavacions a l’església de Sant Andreu d’Órrius. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983.p.11-55