Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de gener de 2020

Presentació de la restauració i enquadernat dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró a l'Arxiu Comarcal del Maresme

El dijous 28 de novembre de 2019, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer Palau, 32, Mataró) es va presentar al públic i a la comunitat científica la restauració i l’enquadernat de luxe dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró. L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Mataró i Consell Comarcal del Maresme.
L'acte, conduït pel Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme, va comptar amb les intervencions d’ Alexis Serrano, director de l’Arxiu, amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic»; la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» i va cloure l’acte l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró.Coincidint amb els actes del 600è aniversari de la municipalitat, l’Arxiu Comarcal ha restaurat i finançat l’enquadernació de luxe dels quatre volums dels llibres de canalars i privilegis reials de Mataró. També s'ha fet la transcripció íntegra del seu contingut i se’n prepara la publicació crítica dins de la col·lecció de la Fundació Noguera de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya.
Al llarg de les èpoques medieval i moderna, Mataró va anar negociant i obtenint de la Corona (a canvi, com era habitual aleshores, del pagament de subsidis econòmics) privilegis que atorgaven drets i prerrogatives a la vila i als seus habitants, i que configuren la seva evolució històrica. 
Molts dels privilegis expedits per les cancelleries reials es conserven a l’Arxiu Comarcal del Maresme en la seva versió diplomàtica original continguts en pergamins i d’altres s’han conservat transcrits als Llibres de privilegis i canelars, un format més operatiu i que servia als representants a Corts per fer valdre els drets de Mataró i que ara son els que han estat subjectes de restauració. El mot Canalars, sembla derivar de Candelars o registre fet segons calendes, és a dir un registre dels privilegis en format cronològic.


Presentació de l'acte a càrrec de Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic». [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Cloenda de l'acte a càrrec de l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]

diumenge, 20 d’octubre de 2019

El Simposi «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» al Castell de Vilassar de Dalt

El passat dimecres 9 d’octubre de 2019 es va celebrar al recinte del Castell de Vilassar de Dalt el «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» en el qual es va tractar el tema dels arxius patrimonials des de múltiples perspectives. 

L’acte va estar organitzat en un parell de taules rodones on diversos professionals van tractar el tema dels arxius patrimonials des d’òptiques diverses.
En la primera taula rodona, moderada per Coral Cuadrada, impulsora del simposi i arxivera de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, es va centrar en el tema de la diversitat dels arxius patrimonials a Catalunya. Ramon Alberch, considerat com un dels màxims experts en arxivística de Catalunya, va centrar la seva exposició sobre el seu recorregut personal en la diversitat d’arxius patrimonials com historiador, destacant el problema de la seva dispersió i destacant la riquesa arxivística en el territori català únic a Europa. Va intervenir en segon lloc Josep Fernández Trabal, arxiver i cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest va teoritzar sobre la diversitat i el contingut dels fons patrimonials, distingint entre els familiars i nobiliaris. La primera taula va acabar amb la intervenció de la jove doctora Carme Muntaner qui va parlar com a representant de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, exposant el contingut existent en els fons patrimonials del catàleg del dit arxiu en aquests moments (familiars, patrimonials i d’empresa) i en va detallar els més importants: els fons Carlet-Castellar, Llançà-Mora-Pons, Marquès d’Aguilar-Margarit i el de Biure i Saladrigas.
La segona taula rodona va estar moderada per Elisenda Cristià, responsable de l’Arxiu Municipal de Reus, i es va centrar en les experiències en la difusió d’arxius patrimonials concrets. En primer lloc, va intervenir el doctor Daniel Piñol professor titular de ciències i tècniques historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Piñol va exposar el tractament de l’arxiu patrimonial Fontcuberta de caràcter privat (integrat pels fons patrimonials Fontcuberta, Perramon i Sentmenat) que, a partir de la recerca del seu equip de la UB, va ser posat a disposició dels investigadors en general des de la xarxa des d’una pàgina web (http://www.ub.edu/scripta/). Aquesta intervenció va generar un intens i participat debat sobre la difusió dels arxius a la xarxa i la problemàtica de la afluència dels investigadors a nivell presencial a la sala de consulta dels arxius.
Després li va tocar el torn al doctorant Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, que va exposar les iniciatives endegades des de l’Arxiu Comarcal de Maresme per difondre el seu fons i per apropar-lo al gran públic. Va destacar, en la seva intervenció, que aquest difusió ha propiciat una allau d’ingressos de fons patrimonials diversos que ha generat alhora l’aparició de diversos estudis que s’han anat publicant i difonent. En el debat posterior, es va posar de relleu la dificultat d’apropar als estudiants de secundària i universitat aquesta documentació, que demana un nou llenguatge per tal de ser difós. Aquesta segona taula rodona es va cloure amb la intervenció del doctor Alejandro Martínez-Giralt i el Sr.Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que van detallar el contingut i la història del fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar ingressat al fons del Museu-Arxiu de Vilassar malgrat ser un fons molt particular, pot ser utilitzat per la cerca d’elements d’interès més general. En aquest cas es va posar com exemple la localització del cor gòtic de Santa Maria del Mar a Tiana i Barcelona realitzat per mi mateix.
A la tarda, després d’un dinar al pati del castell, es va canviar d’escenari. A la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt es va presentar el llibre «El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve» a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. El llibre destaca per ser una genealogia de la família Pinós, la qual per conservar el llegat familiar conservà aquest conjunt de narracions protagonitzades per membres de la família, entre les quals destacaria la llegenda de l’alliberament de Galceran de Pinós, coneguda també com la llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de sant Esteve i que data del 1152, el context del qual va ser explicada per Ramon Setó i Maria Estradé. La publicació d’aquest manuscrit va propiciar la divulgació del contingut de la llegenda en diferents formats tant a Salou-Vilaseca com a Bagà. David Melero va ser l’encarregat de presentar la web (http://rescatsantesteve.cat) on es feia una presentació d’aquesta llegenda amb el seu context històric, personatges del relat i representacions populars.

Per a més informació:https://arxivers.com/ladada/el-simposi-arxius-patrimonials-a-catalunya-al-castell-de-vilassar-de-dalt/

Presentació de la primera taula rodona a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia: J.Graupera]
Participants de la primera taula rodona  [Fotografia: M.Bosc]
Participants de la segona taula rodona  [Fotografia: J.Graupera]
Participants da la Jornada  [Fotografia: M.Bosc]
Presentació del llibre sobre la llegenda del Pinós a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. [Fotografia: J.Graupera]
Presentació de la llegenda del Pinós a càrrec Ramon Setó i Maria Estradé [Fotografia: J.Graupera]
David Melero va ser l’encarregat de presentar la web [Fotografia: J.Graupera]

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Conferència de la Dra. Coral Cuadrada sobre l’Arxiu del Castell de Vilassar a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 15 d’octubre 2018, a les 19.00h., va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència inaugural del curs 2018-2019 d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència amb el títol «L'Arxiu dels marquesos de Barberà. Un exemple de conservació del patrimoni» va anar a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada Majó, responsable de l’Arxiu i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. Coral Cuadrada va simultaniejar la conferencia amb la projecció d’un vídeo on es relatava la història del Castell de Vilassar i el treball que s’està fent amb un equip interdisciplinari, dirigit per ella, per tal de catalogar, conservar i difondre l’important arxiu patrimonial del Marquesos de Barberà i de la Manresana. El castell de Vilassar de Dalt (a 26 km al nord-oest de Barcelona i a 7 km de Mataró, capital de la comarca del Maresme, Barcelona) és el centre de la baronia de Vilassar, un títol posseït per la Casa de Barberà i de la Manresana. L’antiga fortalesa, generada a partir d'una torre de guaita documentada ja en els segles XI-XII, es va anar desenvolupant constructivament amb diverses ampliacions realitzades a la baixa edat mitjana i en època moderna. Diferents llinatges nobiliaris s’han anat entroncant, al llarg de les centúries, mitjançant relacions i transmissions hereditàries configurant l’esmentada baronia fins arribar a l'actual marquès, l'Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.
La Dra. Coral Cuadrada explicà l’estat de conservació inicial de l’arxiu i les diverses vicissituds sofertes per aquest a causa de la Guerra Civil, el trasllat dels seus fons al monestir de Pedralbes (Barcelona) i la posterior devolució. Va destacar després -sent aquesta la part més rellevant de la seva contribució- les diferents actuacions dutes a terme, des dels anys 90 del segle passat fins avui dia, pel seu actual propietari: la primera etapa, que va protagonitzar es va dur a terme arran del desenvolupament de la seva tesi doctoral sobre l’època medieval del Maresme, la qual es va veure ràpidament enriquida mitjançant un conveni signat amb la Columbia University (USA); una altra etapa amb va tenir lloc amb la Universitat de Barcelona; i la important col·laboració, fins al 2005, amb la Universitat de Texas at Austin, que va prendre el projecte Vilassar com a programa estrella del seu màster en conservació i restauració de documents, enviant al castell, cada estiu, a diverses estudiants per realitzar les seves pràctiques. A patir del vídeo va explicar amb tot detall, els mètodes seguits per a la conservació dels fons en pergamí, paper, manuscrits i plans.
L'apartat final del seu relat va acabar en l'actualitat, arran del conveni signat entre l'Excel·lentíssim marquès de Santa Maria de Barberà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. L'equip que treballa a l'Arxiu es dedica a la confecció de l'inventari; a l'organització dels fons de paper, manuscrits, rotllos, llibres impresos; a la digitalització gradual de documentació; a la descripció de fons concrets; a la restauració de peces, conservació i vigilància de possibles plagues.
Per acabar, va relatar le actuacions fetes per a la difusió dels fons de l'Arxiu. En aquest sentit, al setembre de 2016, per la commemoració de l'any Llull, celebrat a Catalunya, el AMSMB va col·laborar amb l'exposició Ramon Llull il 'encontre entre cultures, al Museu de Lleida, exposant per primera vegada en la història l'única còpia coneguda del testament del beat, un plet de l'inquisidor Nicolau Eimeric sobre l'obra lul·liana de filosofia amoris, el testament de Margarida Safont, dama barcelonina, qui va donar, al segle XV, llibres del filòsof a la casa de santa Margarida de Barcelona i diversos documents en pergamí conservats a l'Arxiu. 
Una altra de les iniciatives és aquest mateix projecte rau en les publicacions de diverses parts del fons de l’Arxiu com el manuscrit que conté la llegenda de les cent donzelles, avalat per l'Institut Ramon Muntaner, i el catàleg del contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). 

Catàleg del Fons Llull dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
Presentació de la conferència inaugural del curs 2018-2019 [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de la conferència de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Públic asssitent a l'acte [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de vídeo sobre l'Arxiu dels Marquesos de Barberà a Vilassar de Dalt
[Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 
  • «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
  • «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 
  • «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
  • «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 
Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]
Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]
Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]

dilluns, 30 d’abril de 2018

Presentació a Dosrius d’un llibre que recull la història de la nissaga Vallmajor d'origen medieval.

El passat dissabte 21 d'abril de 2018, a les 17.00 hores, va tenir lloc la presentació del llibre: «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'edat Mitjana i l'Època Contemporània». L’acte es va celebrar a la mateixa masia de Can Vallmajor de Dosrius  (Carrer dels Sants Iscle i Victòria, 21 - 08319 Dosrius). 
L’acte va ser presentat pel Sr. Alcalde de Dosrius, Marc Bosch i van intervenir Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Ma. Àngels Jubany de l’Arxiu Municipal de Dosrius i els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis. 
La presentació d'aquesta publicació de tipus miscel·lani s'inclou com un acte més de la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i dona a conèixer un treball que recull la història d’una família notable del Dosrius d’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se amb els feudals de Castelldosrius. Una família potent d’allò que la historiografia coneix com “pagesos grassos”, no perquè ho fossin, sinó perquè tenien capacitat econòmica i un patrimoni rústic punyent. Els Vallmajor van viure a Dosrius des de l’Edat Mitjana fins a principis del segle XX traslladant-se després a Mataró i Barcelona. 
Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu, el Consell Comarcal, algunes de les primeres llances de la recerca històrica al nostre territori i sobretot, un ajuntament, en aquest cas el de Dosrius i sobretot l’entusiasme d’una família, els Vallmajor.

[Font: Arxiu Comarcal del Maresme]

 La masia Vallmajor de Dosrius, lloc on es desenvolupar l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
L'alcalde de Dosrius Sr. Marc Bosch en la inauguració de l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
El nombrós públic assistent a l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
Els que hi van intervenir. D'esquerra a dreta : Josep ramis, Alexandra Capdevila; Alexis Serrano; Enric Subiñà i M.Àngels Jubany. [Fotografia : A.Capdevila]

diumenge, 24 de desembre de 2017

IX Diada Puig i Cadafalch (2017) i ofrena floral al monument

El passat diumenge 17 de desembre de 2017 va tenir lloc la IX Diada Puig i Cadafalch, organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. L’acte es va realitzar a les 12 del migdia al Parc Central davant l’escultura de l’il·lustre mataroní. En aquesta edició hi van assistir les autoritats municipals de Mataró i Argentona i els representants de diverses entitats de la ciutat que col·laboren amb l’ofrena floral. L’acte va consistir, a banda de l’ofrena, en diversos parlaments i la col·laboració de la Coral Primavera per la Pau, que entre d’altres cançons, van interpretar la nadala “A Nadal no hi volen pobres” de Jordi Mas, professor de l’Institut Puig i Cadafalch Mas i membre de la coral.





Manuel Cusachs presentant l'acte [Fotografia Quim Graupera]
Parlament de Esteve Mach, president de l'associació APC  [Fotografia Quim Graupera]
Actuació de la coral Primavera per la Pau [Fotografia Quim Graupera]
Públic asssitent a l'acte [Fotografia J.F. Clariana]

diumenge, 2 d’abril de 2017

Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM)

El passat dissabte 1 d’abril de 2017, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) va retre homenatge a l’historiador Jaume Lladó(Argentona, 1923), nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Boet seu de l’entitat arqueològica. Al final de l’acte, presentat per Joan Antoni Cerdà va consistir en una taula rodona moderada per Robert Lleonart, en la que hi van intervenir el mateix Lladó i altres membres d’aquella generació d’arqueòlegs com Pau Ubach (Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i Josep Maria Padrós del Museu de Badalona. Després del debat es va passar un vídeo en homenatge a tota la generació d’arqueòlegs locals de l’etapa del franquisme que van mantenir viva la flama de la defensa del patrimoni arqueològic. L’acte va finalitzar amb la presentació del seu llibre autobiogràfic “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”. A l'acte hi van donar suport moltíssimes entitats de la ciutat entre elles aquest bloc de Maresme Medieval.

L'entitat organitzadora, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM), és una entitat local nova, hereva de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L’entitat té com a objectius investigar, difondre i fomentar el patrimoni arqueològic i històric de la ciutat; en aquest sentit, promou el reconeixement, com a socis d’honor, a personalitats que s’hagin distingit en aquestes activitats.

Jaume Lladó, nascut a Argentona l’any 1923, és un activista cultural amb una llarga trajectòria en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i en la defensa del patrimoni cultural del nostre país. Pel seu activisme en defensa de la cultura i de la llengua catalana es va desenvolupar al costat d’altres personalitats destacades del moment com Esteve Albert, Marià Ribas, els germans Arenas, Jesús Illa i un llarg etcètera que al llarg de la xerrada va rememorar amb anècdotes. Va tenir mestres com Bosch i Gimpera i Serra Ràfols. Al llarg de la xerrada va destacar sobretot el mestratge de Puig i Cadafalch, al qual el va nomenar “el mestre” en tot moment. Va ser conservador del Museu de Mataró, i va fundar la revista ‘MVSEU’, que va ser tancada per ordre governativa pel fet d’estar escrita en català. D’aquest etapa va recordar el seu tracte amb l’alcalde de Mataró Pedro Crespo. Entre altres mèrits, va ser cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent i ha col·laborat molts amb l’estudi de Cuixà i el seu patrimoni del qual va recordar la troballa de documents de Josep Puig i Cadafalch, els quals els va identificar per la lletra.

Per a més informació:
Joan Antoni Cerdà, membre del CEAH, presentant l'acte [Fotografia Joaquim Graupera]
Robert Lleonart, membre del CEAH, moderant la taula rodona [Fotografia Joaquim Graupera]
Joan Antoni Cerdà, lliurant el diploma de soci d'honor de l'Entitat. [Fotografia Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte. [Fotografia Joaquim Graupera]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...