Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Orrius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Orrius. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 d’abril del 2019

Josep Maria Roqué i Margenat, historiador d'Òrrius, in memoriam.

El passat dimecres dia 20 de febrer de 2019, a l'edat de 78 anys, va morir l’historiador i amic Josep Maria Roqué i Margenat. 
Fill d’una nissaga de vilatans d’Òrrius documentada des del s.XIII va viure a la masia familiar de Can Famades. De jove va estudiar a Alemanya i es va doctorar en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona l’any 1968 amb la tesi «Contribución al estudio de un reductodímero de la pulegona C20H34O2, P.F. 118º, [Alfa]D = +58º»
La seva afició a la història el va fer posar en contacte amb el Grup d’Història del Casal de Mataró del qual es va fer un estret col·laborador. Les seves recerques es van centrar en aplegar la història local del poble on estava profundament vinculat. Aquestes recerques es van materialitzar en la publicació de dos llibres i una gran quantitat d’articles
Els dos llibres publicats es van centrar en la història monogràfica d’Òrrius des de l’antiguitat fins l’actualitat i en una multitud de temes: toponímia, paisatge, història de la vila i de les masies amb les seves nissagues, patrimoni artístic, etc. El primer, «Òrrius (Maresme) : contribució a la història del poble» va ser publicat pel Grup d’Història del Casal l’any 1998 i el segon «La gent d’Òrrius a través de la història» publicat el 2016 va ser una actualització de l’anterior. 
També col·laborava activament a la revista municipal d'Òrrius, «Nova Àgora», fent aportacions d'interès sobre la vida i història del poble i a la revistes Fonts del Centre d’Estudis Argentonins i Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró. També va presentar molts dels seus estudis a la Sessió d’Estudis Mataronins que organitza anualment el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. És important destacar la seva aportació al coneixement de la història medieval d’Òrrius i de les seves famílies, i també la seva participació en els actes de commemoració de la troballa del tresoret d’Òrrius de monedes comtals l’any 2011. 
També col·laborà en l’organització de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme que entre el 1999 i el 2011 vam organitzar, alguna de les quals celebrà una de les sessions a Òrrius (2007), o participant en la realització de rutes pel patrimoni d’Òrrius i els seus entorns, a Sant Pere de Clarà, a Sant Bartomeu, a la parròquia, a Céllecs o obrint-nos les portes del seu mas, Can Famades, sempre disposat a compartir les emocions i el gaudi pel patrimoni històric i artístic. I ens acompanyà en la recerca a l’Arxiu Diocesà de Solsona o, sobre el terreny en la descoberta del molí de Rubiol en la riera de Riudemeia al terme d’Òrrius. I va participar en més d’una ocasió a les tertúlies que fem a Mataró Ràdio. Tinc també un record simpàtic del moment que que va assistir a la meva defensa de la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona a on ens va fer cantar el "Laudeamus igitur" al final de la sessió.

Amic descanseu en pau!

A la visita comentada sobre el tresoret d'Òrrius ( Foto Graupera,2011)
A la descoberta del moli de Rubiol a Can Riudemeia ( Foto Graupera,2011)
A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)
A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)

dissabte, 2 de desembre del 2017

Dos noves aportacions interessants del Maresme medieval a la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins del 2017

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins, organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró,  centre d’estudis locals de Mataró. L’acte, conduit pel Dr. Enric Subiñà,  va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.
De temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà i Coll.  En ella va repassar les dades conegudes de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer notar, Òrrius era  d'una vila molt petita i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme, els seus censos i les seves terres.
La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc, va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums locals amb petites evolucions.
Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.

Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]
El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

dimarts, 4 de juliol del 2017

Aplec de sant Pere de Clarà - 2017 i desè col·leccionable sobre la història del priorat

El passat diumenge 2 de juliol de 2017 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere, a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el desè col·leccionable, sobre la història del Priorat, que tracta sobre la funció funerària del monestir. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

Des de l’alta edat mitjana, els monestirs podien ser triats per una nissaga important com a recinte funerari, amb la finalitat de perpetuar la memòria del llinatge. En aquests casos, la comunitat del monestir s’encarregava dels rituals funeraris i les oracions per l’ànima del difunt a banda de custodiar les restes sabollides. A canvi el monestir gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats per incrementar el seu patrimoni.
El priorat benedictí de Sant Pere de Clarà tenia aquesta funció funerària per a la nissaga dels Argentona, una branca dels Sant Vicens, senyors dels castells de Vilassar i Burriac. D’aquesta funció funerària s’han conservat solament tres sarcòfags, que semblen osseres petites, no aptes per contenir el cadàver sencer d’un adult però si per guardar els ossos d’una o diverses persones. Un d’ells es conserva encara a Clarà però els altres dos van ser traslladats a la façana de la parròquia de Sant Julià d’Argentona en la restauració de la mateixa que va fer Puig i Cadafalch. Aquests sarcòfags estarien situats en els dos arcosolis que es troben en el mur de migdia de la capella; un a l’interior i l’altre a l’exterior. 
Solament s’ha pogut documentar l’enterrament de dues persones en el priorat. Una d’elles va ser Guillem de Sant Lleí. En un document del 1246, Bernat de Vilafort, Berenguer de Sant Lleí i Guillem de Congustell, tots de Granollers, compareixen com a marmessors davant el notari Pere de Canals, per testificar i autentificar el testament de Guillem de Sant Lleí, pare de Berenguer. En aquest testament es ratifica la voluntat que el difunt sigui enterrat al cementiri de Sant Pere de Clarà i s’institueix hereu universal al seu fill Berenguer. El segon enterrament documentat és Bernat de Sant Vicenç, que en el testament del 18 d’agost del 1254 demana ser enterrat també a Clarà. Una branca dels Sant Vicenç, els Argentona, mantindran la castlania de Burriac després de la compra dels Desbosc. Aquests conservaran l’antic dret de sepultura en el priorat dels Sant Vicenç, al menys fins al 1399, en què Guillem d’Argentona, estipula, en el seu testament, que ha de ser enterrat a la Seu de Barcelona en el vas del seu avi matern Pere Clasquerí, on hi havia enterrada també la seva mare Eulàlia i el seu germà Ramon. Demana que per a aquesta tomba de la catedral es fabriqui una làpida de pedra “... en la qual sien fets senyals de Argentona”. També demana als marmessors que “...la ossa de mon pare y de ma àvia e de tots mos predecessors qui jaen en lo priorat de Sct. Pere de Clarà en la paròquia d’Argentona, qui sien mudades al meu carner de la Seu de Barcha...”

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):
Mn. Jaume Castellví oficiant l'eucaristia [Fotografia: Joaquim Graupera]
Cant dels Goigs en honor a Sant Pere de Clarà  [Fotografia: Jordi Montlló]
Presentació del col·lecionable [Fotografia: Joaquim Graupera]
Pilar Figueres presentant l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Joaquim Graupera presentant el col·leccionable 10[Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Conferència d'Enric Subiñà «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals»


Dins del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal, el Dr. Enric Subiñà i Coll va presentar la ponència «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals». L'acte va tenir lloc el passat dissabte 15 d'octubre de 2016 al Racó del Casal -Aliança de Mataró.
El Dr. Enric Subiñà, doctorat a principis d'any, és president del Centre d'Estudis Argentonins i membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró on coordina la Sessió d'Estudis Mataronins.
L’àmbit geogràfic de la xerrada va abastar les dues ribes de la riera d’Argentona on hi havien propietats de diverses jurisdiccions. A nivell eclesiàstic afectava a tres parròquies i a nivell civil a tres jurisdiccions castrals: el castell de la Roca per Òrrius, el castell de Burriac per Argentona i el castell de Mataró per la vila homònima.
Del 1378 es conserva el primer fogatge força general del país, on consta que Mataró tenia 110 focs, Argentona 76 focs i Òrrius tenia 13 focs. El següent fogatge fiable, el del 1497, dóna les següents dades: Mataró 175 focs, Argentona 63 focs i Òrrius 8 focs, amb el que es comprova que Mataró va assolir un increment de població del 59%, sobretot pel gran creixement del nucli urbà, en contrast amb pèrdua del 16% de la població a Argentona i del 38% a Òrrius.

Subiñà va descriure el tipus de poblament en les tres parròquies que va anar evolucionant de manera diferent. Mentre que a inicis del segle XIV predominava el dispers, o sigui, els masos en les tres parròquies, durant la segona meitat del XIV i sobretot el segle XV a Mataró el gran creixement del nucli urbà de la vila va decantar que la majoria de la població passés a ser urbana, una evolució que no es va produir ni a Argentona ni a Òrrius. Els masos tenien terres de tota mena: vinyes, camps de cereals, hortes, boscos, les quals analitzarem amb deteniment, a l'igual que les repercussions que van tenir les crisis dels segles XIII i XIV en aquests masos, originant el fenomen dels masos rònecs. També sabrem les mides i el preu que tenien aquest masos.
Les tres poblacions van néixer com a sagreres, o sigui, a l’entorn del temple parroquial. Si a Argentona i a Òrrius no iniciaren el creixement important fins a època moderna, a Mataró el creixement urbà fou important des de la segona meitat del segle XIV, originant els seus primers carrers. Parlarem principalment dels senyors de la terra on s'edificaven les cases, i de la plaça del mercat, nucli principal de la vila, on hi havia el forn comunal, les carnisseries i un dels pous comunals, la majoria de botigues porticades amb les taules per vendre, i, pel que podem intuir de la documentació, un gran pòrtic al bell mig, tal i com té, per exemple, la vila de Granollers, i que faria de Mataró un centre d'atracció comercial.
[Agraeixo la col·laboració d'Enric Subiñà i de Jaume Vellvehí per la redacció d'aquest article]


Jaume Vellvehí, President del GHC i el Dr Enric Subiñà [Foto GHC]
Públic Assistent a la xerrada [Foto GHC]

dimarts, 12 de juliol del 2016

Aplec de sant Pere de Clarà - 2016 i novè col·lecionable sobre la història del priorat.

El passat diumenge 3 de juliol de 2016 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere,a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el novè col•leccionable, sobre la història del Priorat. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

El novè col•leccionable tracta sobre Joan Rubió i la restauració de la capella en la dècada dels anys 1920. Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d'Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí. 
L'obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l'Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d'arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l'any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l'avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952. 
Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) que testa el nou moment de la capella.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):


diumenge, 19 de juny del 2016

Visita al preromànic del Maresme amb el Centre Excursionista de Catalunya

El passat 11 de juny de 2016 vaig realitzar una visita guiada amb membres de la secció Història i Art del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta Secció del CEC ofereix una visió preferentment cultural de l'activitat excursionista. Al voltant de centres d'interès tan importants com són la Història i el coneixement de les Arts organitzen tota mena d'activitats que hi estan relacionades. Aquestes es posaren en marxa des del mateix moment de la fundació del Centre l'any 1876, i han prosseguit fins avui amb diversos canvis de nom que no han alterat els objectius primers.
La sortida consistir en la visita de la capella preromànica de Can Boquet a Vilassar de Dalt, la capella preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona) i l'absis i el tresoret a l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius.
Aquestes visites s'emmarquen en la voluntat de difondre el patrimoni medieval a gent que no és de la comarca.


diumenge, 12 de juny del 2016

Visita al preromànic del Baix Maresme amb l'Associació Amics Escoltes del Montnegre

El passat diumenge 22 de maig de 2016 va tenir lloc una jornada de treball per una part significativa de les ermites preromàniques del baix Maresme amb els membres de l’Associació Amics Escoltes del Montnegre. L'objectiu de la mateixa va ser analitzar els elements característics "in situ" d'aquest estil a casa nostra per poder tenir més dades per l'anàlisi i l'estudi de la capella de Sant Andreu de les sitges o de l'Arboceda de Pineda de Mar que aquesta entitat esta rehabilitant i estudiant.
El recorregut es va iniciar per la capella de Sant Salvador de Vilassar de Dalt i seguidament es van visitar les ermites de Sant Cristòfol de Cabrils, Santa Anastàsia (sta Anna) de Premià de Dalt, Sant Cugat (Sant Jaume) de Traià (Argentona) i desprès de la pausa de dinar es va visitar l'àbsis preromànic de Sant Andreu d'Òrrius.
Cal expressar el meu agraïment als propietaris de les capelles que molt amablement ens varen obrir les seves portes i a l'entusiasme, bona predisposició i set de cultura dels membres de l'Associació. Un plaer molt enriquidor haver pogut participar d'aquesta jornada molt constructiva per la ment i per l'esperit. Reprodueixo aquí una mostra de les excel·lents fotografies de Xavier Caliz, Francesc Noguera i Sandra Cabrespina als quals els hi agraeixo les fotos cedides.

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]
Pausa de dinar [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]
Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Sandra Cabrepina]
Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]

diumenge, 29 de juny del 2014

Setè col.leccionable a l'Aplec de Sant Pere de Clarà 2014 dedicat al tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)

El passat diumenge 29 de juny de 2014 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el setè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta setena edició del col·leccionable va tractar el tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713). L'any 1592, el priorat de Sant Pere de Clarà, junt amb altres canòniques i priorats com el de Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria de Roca Rossa, de Vilabertran, de Gualter i altres, van ser abolits pel papa Climent VIII (1536-1605). Les possessions d’aquestes comunitats van servir per dotar la mensa canonical de la catedral de Solsona, erigida el 19 de juliol del 1593. El bisbat de Solsona com a demarcació eclesiàstica va integrar diverses parròquies del Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà, mutilant les antigues demarcacions eclesiàstiques del bisbat de Vic i del bisbat d'Urgell. Aquest territori diocesà va néixer pel desig del rei Felip II de Castella de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants. La comunitat de canonges de Solsona va arrendar a la família March d’Òrrius, pel preu de 100 lliures anuals, el dret d’administrar les finques i vinyes de les terres properes al priorat. Per altra banda, les rendes de totes les altres propietats del Priorat escampades pel Maresme i el Vallès van ser gestionades per Isidre Reimir, pagès d’Argentona, des del 1662.

A partir del Capbreu Nou del Priorat de Sant Pere Clarà de Josep Francesc Claramunt (1763), conservat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, es pot saber el nom dels masos que encara eren propietat del monestir en aquells moments. La majoria es trobaven a Argentona i Òrrius però també disposaven d’altres propietats en altres indrets del Maresme i el Vallès. Hi ha constància de 21 masos a Vilassar, 12 a Cabrera, 8 a Teià, 7 a Mataró, 7 a la Roca, 5 a Premià, 4 a Vilanova de la Roca, 2 a Santa Agnès de Malanyanes i a Terrassa, 1 a Alella, Arenys, Barcelona, Bell-Lloc, Cardedeu, Granollers, Olzinelles, Palau-Solità i Tiana.

El culte a l’església de Clarà va continuar fins l’any 1713, any en què l’església va ser profanada i es va retirar la potestat de celebrar-hi l’eucaristia : “...quia dicitur ecclesia fuit polluta, amplius in ea non fuit missa celebrata...”.









Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):