Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arq. Civil: Palaus Urbans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arq. Civil: Palaus Urbans. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 d’octubre del 2019

Les "Universitat del terme" de Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona van celebrar 600 anys dels seus privilegis.

El 14 de juny de 1419 la vila i el terme de Mataró es van alliberar del domini feudal i els seus habitants van començar a organitzar-se per gestionar la vida comunitària i constituir el primer antecedent del govern municipal modern. Uns mesos més tard, el 25 d'octubre, va passar el mateix a Argentona i Vilassar. Per celebrar aquesta efemèride es van celebrar unes jornades amb un seguit d’actes a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona els dies 27 i 28 de setembre de 2019, organitzats pels tres Ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. Les Jornades es van inaugurar oficialment el divendres 27 a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt amb la presència de l’alcalde de Mataró, Il·lm Sr. David Bote, l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Il·lma. Sra. Carola Llauró, i l’alcalde d’Argentona, Il·lm. Sr. Eudald Calvo i el Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal, Sr. Marc Bosch. 
Inauguració de les Jornades per part de les autoritats [Fotografia: S.Cabrespina]
L’acte, presentat pel Sr. Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, va donar pas a una taula rodona amb les intervencions dels professors i historiadors especialistes en la temàtica: el Dr. Pere Benito de la Universitat de Lleida, que va glossar el camí dels vilatans per assolir la seva independència municipal; el Sr. Benet Oliva del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que va analitzar quin va ser el procés d’independència municipal que culminà definitivament el 1480; el Dr. Enric Subiñà del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que va repassar quines serien les competències que aconseguirien del Rei, previ pagament, aquests primitius ajuntaments i finalment va ser el torn de la meva intervenció on vaig incidir en la petjada en el patrimoni que va deixar aquest fet tant en l’àmbit públic com privat. La Dra. Coral Cuadrada de la Universitat Rovira i Virgili, que tenia previst de participar, va excusar la seva presència per motius personals. 
Taula rodona sobre els 600 anys  [Fotografia: S.Cabrespina]
Un cop acabada la taula rodona l’historiador local Sr. Josep Samon va procedir a inaugurar una exposició itinerant sobre els privilegis elaborada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Per acabar la jornada de Vilassar de Dalt, un concert a càrrec dels Ministrers del Sabre a la capella de Sant Sebastià va finalitzar la primera jornada. 
Sr.Josep Samon inaugurant l'exposició [Fotografia: Q.Graupera]
Exposició sobre els Privilegis [foto: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]
Concert a la capella de Sant Sebastià a càrrec dels Ministrers del Sabre [Fotografia: Q.Graupera]

L’endemà, el dissabte 28 de setembre, al matí l’activitat es va traslladar a Mataró. A les 10 h a Can Palauet, seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Dr. Max Turull de la Universitat de Barcelona va oferir la conferència “Poder i autonomia locals a Catalunya a l’edat mitjana", i a les 11 h va ser el torn de la conferència “El naixement de la vila de Mataró i els privilegis reials a l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Dra. Roser Salicrú de la Institució Milà i Fontanals - CSIC. 
Inauguració de les Jornades a Mataró a carrer de l'Il·lm Alcalde de Mataró Sr. David Bote i del Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència del Dr. Max Turull [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència de la Dra. Roser Salicrú [Fotografia: Q.Graupera]
A 2/4 d’1 del migdia es va procedir a la inauguració de la mostra commemorativa del 600 aniversari de la Universitat de Mataró al carrer. Aquesta mostra ha estat elaborada per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Es tracta d’uns grans cubs infogràfics lluminosos que seran exposats a la Riera, al costat de l’Ajuntament, del 27 de setembre al 24 de novembre del 2019. Amb gran riquesa d’imatges dels fons documentals provinents, principalment, de l’Arxiu Comarcal del Maresme, i també del Museu de Mataró i de Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i textos d’Alexis Serrano, director de l’ACM. Aquests cubs commemoratius fan una breu pinzellada de la història de Mataró a través dels documents més rellevants d’aquests darrers sis segles. 
Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]

Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]
Un cop es va inaugurar l’exposició, des de la mateixa Riera, vaig oferir la visita guiada "Sota la petjada del gòtic. El patrimoni conservat i documentat del Mataró baixmedieval“ on es van anar comentant els diferents espais que van constituir el Mataró de finals del s. XV i principis del s. XVI i quins van ser els escenaris d’aquesta primitiva municipalitat: el mercadal, la parròquia, els carrers, el forn, les defenses, etc. 
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Els darrers actes de les Jornades van tenir lloc a la Casa Gòtica d’Argentona amb una conferència a cura del Dr. Enric Subiñà que ens va oferir les primeres passes de l’alliberament de Mataró, Argentona i Vilassar, i es va cloure la jornada amb una visita guiada en què vàrem descobrir l’Argentona de finals del s. XV.
Inauguració de les Jornades a Argentona a càrrec de l'II·lm. Sr. Alcalde Oriol Calvo a la casa gòtica [Fotografia: Q.Graupera]


Conferència del Dr. Enric Subiñà a la casa gòtica [Fotografia: O.Calvo]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]

dijous, 23 d’octubre del 2014

La via quotidiana del Maresme medieval al Racó de Mataró Ràdio (89,3 fm)

El dijous dia 16 d'octubre vaig tenir el gust de col.laborar una vegada més en el programa "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Radió, coordinant i presentant, amb l'ajuda de Sandra Cabrespina i Núria Gómez, un especial dedicat a la vida quotidiana, i en especial als hàbits alimentaris propis de l'època medieval en la comarca del Maresme.
Vam comptar amb tres convidats excepcionals: Benet Oliva, Enric Subiñà i Jaume Vellvehi.

El programa es va iniciar amb una cita de Ramon Llull sobre els tres estaments propis de l'època medieval, i a partir d'aquí els convidats ens van donar detall de com vivien, i que menjaven, en la nostra comarca els nobles, els pagesos i els clergues.

Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, ens va parlar sobretot de la petita noblesa que habitava els castells del  Maresme i del que podem saber de la seva forma de vida  a partir de la documentació existent, i ens va narrar un interessant episodi que va portar al noble Joan Sarriera fins a Rimini per celebrar un enfrontament singular, i com després aquest mateix personatge evolucionarà cap a un altre tipus de noblesa, menys bel·licosa.

Enric Subiñà, president del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, es va centrar en com era la vida quotidiana dels habitants principals de la nostra contrada,  la pagesia,  i en com eren les masies i com es vivia en els masos.

I finalment, Jaume Vellvehi, membre habitual de l'equip d'El Racó i actual President del Grup d'Història del Casal va parlar sobre el què menjaven i quan  ho menjaven els monjos de Roca Rossa,

Pots escoltar el programa a la web del Grup d'Història del Casal  Programa 287 o a Ivoox ,



dimecres, 11 de juliol del 2012

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978


 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.
He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".
Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf


Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:
La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.
Moment de la conferència
Moment de la conferència
Públic assistent a l'acte
Públic assistent a l'acte

divendres, 14 de maig del 2010

Unes mènsules del palau de Blanes al Museu de Mataró

[18 de maig ] DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
En el Museu de Mataró es conserven, integrades a la seva entrada, unes restes procedents del palau gòtic dels vescomtes de Cabrera a Blanes. Es tracta d’un arc carpanell i dues mènsules que han estat analitzades per l’amic i company de la junta d’Amics de l’Art Romànic, Dr.Joan Valero. Aquest estudi ha estat publicat recentment en el darrer exemplar de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (Núm.96, gener del 2010) el qual forma part de la tesi doctoral dirigida per la Dra Francesca Español i presentada l’any 2004 amb el títol Pere Oller, escultor.
La primera de les mènsules que integren el conjunt es troba decorada amb tres àngels que sostenen al centre l’escut dels Cabrera. A l’altra s’hi troba representat en el centre un quadrúpede mutilat que gira el cap endarrere. A la seva dreta hi ha una figura femenina d’estètica cortesana i a l’esquerra un jove vestit amb una hopalanda i que sosté un objecte difícil de definir, que podria correspondre a un arc. Segons Valero correspon a l’escena de la caça de l’ unicorn, que iconogràficament representa una raresa a Catalunya, ja que hi ha pocs casos documentats, els quals son referenciats a l’article. A banda de descriure els altres elements escultòrics conservats del palau de Blanes en altres indrets, tant al MNAC com a Blanes mateix, l’article es centra principalment en l’autoria de les peces esmentades.
Valero presenta, de forma exhaustiva i documentada, els testimonis que acrediten que els relleus van ser obrats pel taller d’Arnau Bargués, el qual en aquells moments estava actiu treballant, a banda del palau de Blanes en altres projectes com el del palau del Rei Marti l’humà a Poblet, el del palau de Valldaura i el de la casa de la ciutat de Barcelona, en una cronologia que es mou entre finals del s.XIV i principis del segle XV (1398 al 1401 aprox).
La importància d’aquest taller, segons Valero, és que introdueix a casa nostra les novetats del gòtic internacional provinents de centre Europa. Hi ha representacions molts similars a les del Palau de Blanes a la Sainte-Chapelle de Vincennes, a la capella parisenca de Notre-Dame de Bonnes-Nouvelles entre altres.
Malgrat que no és l’objectiu de l’article, trobo a faltar una referència al fet de com van arribar aquestes peces al Museu de Mataró i com es van incorporar en els elements estructurals del vestíbul de l’entrada. Celebrem la publicació d’aquest estudi i recomanem la seva atenta lectura ja que ajuda a comprendre una part del nostre patrimoni, que malgrat no ésser de la ciutat de Mataró, s’hi conserva com a part integrant del nostre museu local.

BIBLIOGRAFIA
Valero Molina, Joan: " Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l'escultura en els tallers d'Arnau Bargués" a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm.96 (gener del 2010), pàgs.22-34
Palau de Blanes [Fotografia:Josep Renalias,2007]Mènsules del Museu de Mataró [Fotografies, J.Graupera,2007]

divendres, 24 d’abril del 2009

La casa forta d’Argentona – Can Sarriera o Can Baixeres - Novetats Sant Jordi 2009 (1)

En el número 38 de la revista “Fonts” del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, publicat aquest mes d’abril del 2009, s’hi poden trobar, entre altres temes, un dossier dedicat als castlans de Burriac, els Argentona, i la seva casa senyorial a la vila, coneguda com Can Sarriera o Can Baixeres.
El primer dels articles, escrit per Enric Subinyà, es titula “Al·legacions i informe de can Baixeres” (p.11). En ell, s'informa de les gestions que han realitzat des del Centre d’Estudis davant el projecte d’urbanització de la plaça de Vendre, on antigament hi havia l’esmentat casal. Sembla que malgrat les dificultats inicials es procedirà a poder excavar la zona intervinguda per la nova pavimentació del carrer a on en una prospecció inicial ha donat dades interessants.
En el segon dels articles, també de l’Enric Subinyà, s'hi exposen els coneixements que tenim sobre el casal de Can Sarriera (p.12-13). Aquest va ser reformat en el s.XV i en el s.XVII. es tracta d’una casa forta de dues plantes d’alçada amb unes dimensions aproximades de 25 mts per paret. L’any 1609 es van fer unes reformes efectuades pel mestre de cases de Mataró Joan Salvador i el seu fill Bernat que van consistir en l’allargament de la casa antiga pel preu de 185 lliures. El casal, que va ser aterrat a principis de 1937 pel seu estar ruïnós, va esdevenir en la seva última fase, la seu local del Foment Republicà Federal.
El tercer dels articles ha estat escrit per Benet Oliva i porta el títol de “Els Argentona, castlans de Burriac” . Aquest va estar ja publicat anteriorment amb el mateix títol a les "III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. De Constantí a Carlemany. El pas de l’antiguitat tardana al món medieval. Actes “. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2006. Pàgs.209-222. En ell, s’analitza l’origen de la castlania en el s.XII i la trajectòria d’aquesta família i l’evolució del seu patrimoni des del s.XIII.
Recomanem la lectura d’aquest número de la revista Fonts ja que reuneix en un mateix número una part important de la història dels feudals d’Argentona. Per complementar aquest dossier recomano la lectura de l’estudi del mausoleu funerari d’aquesta nissaga al priorat de Sant Pere de Clarà a Argentona publicat per mi mateix amb el títol “El priorat de sant Pere de Clarà. Panteó funerari de les nissagues Sant Vicenç i des Bosch (Argentona , Maresme)” a XIX Sessió d’Estudis Mataronins, 23 de novembre de 2002. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2003. Pàgs.165-186
Situació de la casa forta abans del seu enderroc l’any 1936
1.- Can Sarriera (Argentona); 2.- Església parroquial d'Argentona
[Plano de Argentona y sus alrededores de rectificación y ensanche.1874. Ajunt Argentona. Despatx de la Regidoria d’Urbanisme](Subiñà, 2002, pàg.147)Can Sarriera (Argentona)
Aspecte de la casa forta abans del seu enderroc l’any 1936. S’hi pot observar la zona reformada a principis del segle s.XVII.
[Subiñà, 2002, pàg.147; Clavell,1990, pàg.90]

dilluns, 31 de març del 2008

Quina por !!!!


Tinc por un altre cop per la conservació del migrat patrimoni medieval que queda a Mataró .L'empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) ha iniciat des del mes de febrer de 2008 la primera fase de les obres de renovació de l'illa de Can Cruzate, que consisteix en la consolidació i l'enderroc de part dels edificis situats als carrers d'en Palau, de Santa Maria i el Carreró. Posteriorment, es duran a terme els treballs de consolidació i enderrocs dels edificis restants que formen l'illa i es realitzaran treballs arqueològics a la zona, que donaran pas al projecte executiu d'edificació de Can Cruzate.
L'illa de Can Cruzate ocupa un espai de 975 m2 de superfície al centre històric de Mataró, entre la plaça de l'Ajuntament, la plaça Gran, el carrer de Palau, el carrer de Santa Maria i el Carreró. Aquesta finca, contenia la casa de la notaria pública de Mataró o escrivania, la casa de la vila, , les carnisseries, el forn de pa comunal.
Si aneu per la Plaça Gran podreu observar un finestral gòtic tapiat de forma "poc delicada" amb maons i ciment . És possible que la mesura intenti respectar les façanes però a nivell estètic observar aquest finestral fa una mica de mal a aquells que ens agrada el patrimoni medieval.
Tinc por que això no acabi amb un altre disbarat pel poc patrimoni medieval que ens queda a Mataró.