Joan Arimany Juventeny és l’impulsor i responsable de la revista, i desenvolupa una tasca de recerca i divulgació centrada en la història religiosa, les relíquies i les devocions populars a Catalunya. La seva trajectòria es vincula especialment a l’estudi del patrimoni sacre i a la difusió cultural d’aquests temes des d’una perspectiva històrica i territorial. La seva feina ha contribuït a fer visible un àmbit sovint poc conegut però molt ric per comprendre la religiositat i la cultura material del país.
A la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, en el número 28 corresponent al mes de març de 2026, apareix un escrit de caràcter divulgatiu dedicat a les relíquies de la Vera Creu al Maresme. El text s’inscriu dins l’interès de la revista per la devoció a les relíquies de sants i a les peces reliquiàries conservades a diferents territoris catalans, i posa especialment l’accent en la importància històrica, artística i devocional de les veracreus maresmenques.
L’article ofereix una síntesi prou completa de la presència d’aquestes relíquies a diverses parròquies del Maresme, tot subratllant que les veracreus van tenir un paper destacat en la vida religiosa local, sobretot entre la fi de l’edat mitjana i l’època moderna. En aquest sentit, el text assenyala l’existència d’almenys tres grans tipologies de veracreus al territori: d’una banda, les que conserven una decoració més medieval i una creu llatina; d’altra, les que presenten dos àngels situats a banda i banda de la magolla; i, finalment, les més riques i elaborades, amb escenes religioses i una estructura central més desenvolupada, de tipus cimbori.
El repàs que fa la revista inclou exemples concrets de diverses parròquies maresmenques, entre les quals figuren Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Tiana, Sant Martí de Teià, Sant Feliu de Cabrera, Sant Julià d’Argentona, Sant Genís de Vilassar i Sant Martí d’Arenys de Munt. També es destaca la cronologia d’aquest conjunt, que s’estén aproximadament des de finals del segle XV fins a inicis del XVII, cosa que permet entendre aquestes peces com a testimonis d’un moment molt significatiu de la religiositat i de la cultura material del territori.
Aquesta informació ha estat extreta del meu estudi publicat a:
Graupera i Graupera, Joaquim. «Les veracreus gòtiques i del temps del renaixement al Maresme». Sessió d’Estudis Mataronins, 2007, núm. 24, p. 79-96, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/137212
La referència del meu treball serveix de base per a la classificació tipològica i per a la interpretació històrica que recull l’article de la revista. Vull agrair sincerament a Reliquiae Sanctorum in Catalonia la difusió d’aquest article i l’esment del meu estudi, perquè contribueix a donar-li visibilitat i a posar en valor aquesta recerca sobre el patrimoni religiós i artístic del Maresme.
