Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 d’abril del 2026

Les veracreus del Maresme tornen a brillar: la meva recerca citada al darrer número de "Reliquiae Sanctorum in Catalonia"

Reliquiae Sanctorum in Catalonia
és una publicació digital especialitzada en l’estudi, la difusió i la valorització de les relíquies i de la devoció als sants en els territoris de parla catalana. La revista, impulsada per l’historiador Joan Arimany Juventeny, té com a objectiu donar a conèixer peces reliquiàries, cultes locals, tradicions devocionals i estudis històrics relacionats amb aquest patrimoni religiós, combinant divulgació i recerca. Al llarg dels seus números ha anat consolidant un espai de referència per a investigadors i lectors interessats en aquest camp. 
Joan Arimany Juventeny és l’impulsor i responsable de la revista, i desenvolupa una tasca de recerca i divulgació centrada en la història religiosa, les relíquies i les devocions populars a Catalunya. La seva trajectòria es vincula especialment a l’estudi del patrimoni sacre i a la difusió cultural d’aquests temes des d’una perspectiva històrica i territorial. La seva feina ha contribuït a fer visible un àmbit sovint poc conegut però molt ric per comprendre la religiositat i la cultura material del país.
A la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, en el número 28 corresponent al mes de març de 2026, apareix un escrit de caràcter divulgatiu dedicat a les relíquies de la Vera Creu al Maresme. El text s’inscriu dins l’interès de la revista per la devoció a les relíquies de sants i a les peces reliquiàries conservades a diferents territoris catalans, i posa especialment l’accent en la importància històrica, artística i devocional de les veracreus maresmenques.
L’article ofereix una síntesi prou completa de la presència d’aquestes relíquies a diverses parròquies del Maresme, tot subratllant que les veracreus van tenir un paper destacat en la vida religiosa local, sobretot entre la fi de l’edat mitjana i l’època moderna. En aquest sentit, el text assenyala l’existència d’almenys tres grans tipologies de veracreus al territori: d’una banda, les que conserven una decoració més medieval i una creu llatina; d’altra, les que presenten dos àngels situats a banda i banda de la magolla; i, finalment, les més riques i elaborades, amb escenes religioses i una estructura central més desenvolupada, de tipus cimbori.

El repàs que fa la revista inclou exemples concrets de diverses parròquies maresmenques, entre les quals figuren Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Tiana, Sant Martí de Teià, Sant Feliu de Cabrera, Sant Julià d’Argentona, Sant Genís de Vilassar i Sant Martí d’Arenys de Munt. També es destaca la cronologia d’aquest conjunt, que s’estén aproximadament des de finals del segle XV fins a inicis del XVII, cosa que permet entendre aquestes peces com a testimonis d’un moment molt significatiu de la religiositat i de la cultura material del territori.
Aquesta informació ha estat extreta del meu estudi publicat a:
Graupera i Graupera, Joaquim. «Les veracreus gòtiques i del temps del renaixement al Maresme». Sessió d’Estudis Mataronins, 2007, núm. 24, p. 79-96, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/137212
  
La referència del meu treball serveix de base per a la classificació tipològica i per a la interpretació històrica que recull l’article de la revista. Vull agrair sincerament a Reliquiae Sanctorum in Catalonia la difusió d’aquest article i l’esment del meu estudi, perquè contribueix a donar-li visibilitat i a posar en valor aquesta recerca sobre el patrimoni religiós i artístic del Maresme.

divendres, 27 de març del 2026

De les runes d’ILURO a MATARÓ: la Dra.Coral Cuadrada i el debat reavivat per Ca la Madrona


La Dra. Coral Cuadrada va publicar a finals del 2025 un extens article dedicat als orígens medievals de Mataró i a la qüestió del seu nom, en un any especialment prolífic pel que fa a estudis sobre el Maresme medieval, tal com hem anat comentant en aquest mateix bloc. 

CUADRADA, Coral. (2025) "D'iluro a Matarone. L'enigma de Civitas Fracta". Anuari de Filologia Antiqua et Mediaevalia, 15 (2025), pp.71-98. 


La revifalla de la polèmica sobre el topònim CIVITAS FRACTA ha sorgit recentment a causa de la troballa de restes arqueològiques de l’antiguitat tardana a Ca la Madrona, motiu que ha dut l’autora a escriure aquesta contribució per abordar de manera sistemàtica el problema del topònim i la seva relació amb ILURO i amb el futur MATARÓ, situant-se en un debat llarg i controvertit dins la historiografia local i catalana.
L’article s’articula a partir d’una revisió crítica de les principals fonts tardoantigues i altmedievals on apareixen els noms vinculats a l’àrea mataronina, sobretot ILURO/ILURONE, MATARONE i la mateixa CIVITAS FRACTA. La Dra. Cuadrada examina la transmissió manuscrita d’aquests topònims, n’analitza les variants gràfiques i les possibles errades de còpia, i posa en relleu com han estat llegits, reinterpretats i a vegades forçats per la historiografia entre el segle XIX i l’actualitat. Aquest treball filològic i diplomàtic va acompanyat d’una atenta consideració de les dades arqueològiques relatives a la ciutat romana d’ILURO i a la seva continuïtat o discontinuïtat durant l’Antiguitat tardana, amb l’objectiu de veure si el registre material permet d’imaginar una “ciutat trencada” o parcialment destruïda que pugui justificar la denominació de CIVITAS FRACTA.​
Un dels punts forts de l’estudi és la manera com contrasta les diferents hipòtesis que han volgut situar CIVITAS FRACTA en altres punts del litoral català. Cuadrada dissecciona els arguments que donaven suport a aquestes localitzacions alternatives i en mostra les febleses, tant des del punt de vista filològic com geogràfic i documental. A més, dedica una atenció específica a la semàntica de l’expressió CIVITAS FRACTA en contextos medievals diversos, explorant-ne els usos en relació amb ciutats arrasades, muralles enderrocades o nuclis urbans degradats, per tal d’aclarir quin abast podia tenir aplicada al cas concret del nucli hereu d’ILURO.​
A partir d’aquest doble treball, sobre textos i sobre context, la Dra. Cuagrada formula la seva tesi principal: CIVITAS FRACTA no seria el nom d’un indret diferent, sinó una manera descriptiva, circumstancial, de referir-se a la mateixa comunitat urbana que, al llarg dels segles, passa de la ILURO romana a les formes medievals de MATARONE/MATARÓ. En aquesta perspectiva, CIVITAS FRACTA representa un “moment” en la trajectòria urbana i nominal de MATARÓ, relacionat amb una fase de crisi o transformació, però inscrit dins una línia de continuïtat d’ocupació i d’articulació territorial. L’evolució posterior de la documentació, que tendeix a consolidar les formes derivades de MATARONE, reforça aquesta lectura integradora.​
Des d’un punt de vista historiogràfic, l’aportació de Cuadrada és doble. D’una banda, neteja el debat de lectures que absolutitzaven el terme FRACTA com si fos un topònim autònom, sense considerar prou la seva naturalesa qualificativa en el llenguatge documental. De l’altra, ofereix una síntesi ordenada d’un tema que havia estat tractat sovint de manera fragmentària, indicant quines interpretacions resulten avui insostenibles i assenyalant les línies de recerca que convindria aprofundir, especialment pel que fa a noves aportacions arqueològiques i a una crítica textual encara més fina. 
En conjunt, l’article esdevé una peça de referència per entendre la seqüència ILURO – CIVITAS FRACTA – MATARONE i per fonamentar, amb arguments sòlids, la identificació de CIVITAS FRACTA amb el MATARÓ altmedieval.​
És gratificant veure com la Dra. Cuadrada cita els meus articles i opinions en la seva anàlisi, un gest que reconeix i dona valor al treball que he estat duent a terme en aquest camp, contribuint així a un diàleg acadèmic viu i constructiu sobre la història del Maresme, fet que agraeixo profundament.


 

dilluns, 6 d’octubre del 2025

Nou article de la Dra Coral Cuadrada sobre el paisatge marítim del Maresme Medieval


CUADRADA, Coral (2025). «El Maresme medieval: paisatge d’aigua». Atzavara, L’, vol 35, p. 105-22, https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/436855 .

Aquest nou article s’inscriu de manera natural en la trajectòria maresmenca de la Dra. Coral Cuadrada, iniciada amb la tesi i monografia El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X–XIV), obra premiada i publicada el 1988, que va fixar un marc sòlid sobre senyories, poblament i economia pagesa a la comarca entre el creixement i la crisi medievals. El text de 2025, El Maresme medieval: paisatge d’aigua, amplia i reorienta aquell nucli cap a una lectura ambiental i de llarga durada, centrant el paper articulador del mar, les rieres i els aiguamolls en l’organització del territori i de les pràctiques econòmiques i culturals, amb una metodologia que integra diplomàtica, arxius, cartografia i iconografia històrica. 
Es detalla com el règim feudal va establir drets i impostos relacionats amb la pesca i el mar, així com els perills constants que suposaven els naufragis, les tempestes i les incursions de pirates i corsaris, que marcaven la vida quotidiana i la protecció dels habitants. També es reconeix la importància dels rierols i aiguamolls com a espais naturals que connectaven el litoral amb la muntanya, organitzant el territori i influenciant l’economia agrària i forestal. L’autora explica que els documents medievals, llegats parroquials i actes notarials, mostren com la pesca i la navegació, tot i la seva precarietat social, foren un element clau i segurament infravalorat en la història econòmica del Maresme.
En la seva pròpia producció, aquest article dialoga amb línies de recerca que l’autora ha conreat sobre història social i de gènere, xarxes mediterrànies i cultura escrita, però situa el Maresme com a laboratori d’ecohistòria, en sintonia amb una historiografia catalana que, segons balanços com el de Salrach, ha diversificat temes cap a història rural, alimentació, dones i institucions, ara enriquida per una sensibilitat ambiental aplicada al cas comarcal. En conjunt, el nou article actua com a peça de síntesi i actualització: torna als arxius maresmencs amb preguntes ecològiques, relliga la feudalització del litoral amb la memòria dels riscos marítims i les dinàmiques sedimentàries, i consolida la posició de Cuadrada com a referent sobre el Maresme medieval, des de la monografia fundacional de 1988 fins a aquesta lectura paisatgística del 2025.

dijous, 11 de febrer del 2021

S’edita un nou llibre sobre l’ermita gòtica de Sant Simó a càrrec de Mn. Josep Colomer

El passat 2 de febrer de 2021, el Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró va complir els seus 75 anys d'existència i va iniciar el actes de commemoració presentant el llibre «L'ermita de Sant Simó. Recull de dades històriques», escrit per qui va ser rector de la parròquia homònima entre 1971 i 1983, i que és membre de l'equip del Museu Arxiu, Mn. Josep Colomer i Busquets.

Aquest llibre sobre l'ermita de Sant Simó és una obra rigorosa i documentada, fruit de vuit comunicacions presentades a les Sessions d'Estudis Mataronins escrites del 1991 al 1998. El Museu Arxiu de Santa Maria, com a centre d'estudis locals de Mataró, publica aquest llibre amb el convenciment que ve a omplir un buit bibliogràfic. El llibre descriu la història de l'ermita, el seu patrimoni i els actes que s’han anat desenvolupant al seu voltant (aplecs, festivitats, etc). Cal remarcar que és un edifici que recollí l’advocació i la devoció popular de la gent marinera de la vila i desprès ciutat de Mataró al llarg dels segles.

La presentació va tenir lloc el dimarts 2 de febrer al matí durant el programa “El Mirador” , de Mataró Audiovisual, que s'emet per ràdio, televisió i streaming , i que ja es troba disponible al servei a la carta. (des del minut 1:22:27)

El mateix dia 2 el llibre es va posar a la venda a les principals llibreries de la ciutat al preu de 20 €.

Per commemorar el 75 aniversari de l' Museu Arxiu de Mataró , l'entitat prepara altres actes com una exposició sobre més d'un segle de cartells i programes de Les Santes , que es farà a l'Ateneu de Mataró a l'estiu.

Font: Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró

Presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual presentat per Pep Andreu.
[Font : Mataró Audiovisual]

Nico Guanyabens, director del MASM durant la presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual [Font : Mataró Audiovisual]

Mn. Josep Colomer, autor del llibre, al programa el Mirador a Mataró Audiovisual
[Font : Mataró Audiovisual]

dimecres, 27 de maig del 2020

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 
He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 
En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 
El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.
Espero que us agradi. 
Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 
Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.



diumenge, 9 de febrer del 2020

Els orígens i les influències del pensament de Puig i Cadafalch en un article de la revista Lambard d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC.


[El dimecres 18 de desembre de 2019, a les 19.00 h., va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la presentació del volum XXVII de la revista Lambard- Estudis d'art medieval de l’associació cultural Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l'entitat editora.
L’acte va venir complementat pel tradicional concert de Nadal que ofereix l’entitat als socis, que enguany va oferir «El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista» a càrrec del duet Egea-Ducable. Marc Egea va interpretar el repertori amb la viola de roda i flabiol i Pol Ducable ho va fer amb la flauta de bec i flabiol. Al final de l’acte es va aprofitar l’avinentesa per celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules. 
Dins el contingut de la revista hi figura un article meu sobre Puig i Cadafalch 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents». Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXVII (2016-2018), p. 37-56 


Aquest estudi pretén aprofundir en les influències polítiques i intel·lectuals que van ajudar a configurar l’ideari de Josep Puig i Cadafalch i en la seva concepció de l’art medieval i especialment el romànic. Ell mateix es defineix a les memòries com un home inacabat, i això el porta al replantejament i reformulació constant de les seves idees i postulats, com si fos un esbós d’un projecte que s’ha d’anar rectificant. Per tant, les influències seran múltiples i constants en el temps. Des de les influències a l’Escola Pia i a la Universitat, on va obrir els ulls a la identitat política d’una Catalunya sense estat que calia recuperar, fins a la concepció i estima al patrimoni medieval com a eina per recuperar les essències del país i com a eina per refundar un estil propi nou. Al llarg d’aquest article s’aniran exposant les idees i les influències de persones que van deixar una petja important en el seu caràcter i ideari. 

Sobre altres articles publicats al mateix número sobre Puig i Cadalch ho podeu consultar al Portal de publicacions de l’IEC



La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC en el moment de presentar la revista [Fot. Joaquim Graupera]
El duet Egea-Ducable durant la seva interpretació.[Fot. Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.[Fot. Joaquim Graupera]

dijous, 26 de desembre del 2019

Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.
L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

dilluns, 16 de desembre del 2019

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 
La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 
Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 
Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 
El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 
En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”
Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 
L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.
Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !
Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

dilluns, 11 de novembre del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla al Cau Ferrat de Sitges

El divendres 8 de novembre de 2019 vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre sobre els Desplà-Gralla al Museu del Cau Ferrat de Sitges. Sens dubte un lloc emblemàtic que conserva el pica-port de la porta de Ca l'Ardiaca dins la col·lecció de Santiago Rossinyol. Agraeixo molt la presentació i l'atenció oferta per l'amic Pere Izquierdo Tugas, Director del Consorci del Patrimoni de Sitges i les fotografies i el suport logístic de l'amiga Núria Gómez Borrell .Tot un plaer!
A Catalunya hem d’agrair l’afany col·leccionista d'objectes de ferro per part de Santiago Rusiñol que els aplegar en el conegut Cau Ferrat de Sitges. En aquesta col·lecció s’hi ha conservat el pica-port de la Casa de l’Ardiaca ( num. inv. 30987). 
Es tracta d’una balda de placa circular calada que dibuix motius de traceria i una anella decorada amb fines línies concèntriques. L’espigó acaba amb la fisonomia d’un bust de drac que obre la boca amenaçant i adreça les urpes a l’espectador. L’enclusa també culmina amb una testa d’animal que recorda un amfibi difícil d’identificar. A la part inferior hi ha l’escut heràldic Desplà-Oms que l’identifica. Rusiñol també va adquirir del Palau una grua amb forma de drac (num.inv.31635) que donava al pati sobre la porta principal i servia amb la col·locació d’una corda per pujar mobles o paquets diversos als pisos superiors per les finestres. El caràcter artesanal d’aquesta peça fa pressuposar que podria ser posterior en el temps, plausiblement del s.XVIII, segons el treball de Lluïsa Amenós.



diumenge, 20 d’octubre del 2019

El Simposi «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» al Castell de Vilassar de Dalt

El passat dimecres 9 d’octubre de 2019 es va celebrar al recinte del Castell de Vilassar de Dalt el «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» en el qual es va tractar el tema dels arxius patrimonials des de múltiples perspectives. 

L’acte va estar organitzat en un parell de taules rodones on diversos professionals van tractar el tema dels arxius patrimonials des d’òptiques diverses.
En la primera taula rodona, moderada per Coral Cuadrada, impulsora del simposi i arxivera de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, es va centrar en el tema de la diversitat dels arxius patrimonials a Catalunya. Ramon Alberch, considerat com un dels màxims experts en arxivística de Catalunya, va centrar la seva exposició sobre el seu recorregut personal en la diversitat d’arxius patrimonials com historiador, destacant el problema de la seva dispersió i destacant la riquesa arxivística en el territori català únic a Europa. Va intervenir en segon lloc Josep Fernández Trabal, arxiver i cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest va teoritzar sobre la diversitat i el contingut dels fons patrimonials, distingint entre els familiars i nobiliaris. La primera taula va acabar amb la intervenció de la jove doctora Carme Muntaner qui va parlar com a representant de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, exposant el contingut existent en els fons patrimonials del catàleg del dit arxiu en aquests moments (familiars, patrimonials i d’empresa) i en va detallar els més importants: els fons Carlet-Castellar, Llançà-Mora-Pons, Marquès d’Aguilar-Margarit i el de Biure i Saladrigas.
La segona taula rodona va estar moderada per Elisenda Cristià, responsable de l’Arxiu Municipal de Reus, i es va centrar en les experiències en la difusió d’arxius patrimonials concrets. En primer lloc, va intervenir el doctor Daniel Piñol professor titular de ciències i tècniques historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Piñol va exposar el tractament de l’arxiu patrimonial Fontcuberta de caràcter privat (integrat pels fons patrimonials Fontcuberta, Perramon i Sentmenat) que, a partir de la recerca del seu equip de la UB, va ser posat a disposició dels investigadors en general des de la xarxa des d’una pàgina web (http://www.ub.edu/scripta/). Aquesta intervenció va generar un intens i participat debat sobre la difusió dels arxius a la xarxa i la problemàtica de la afluència dels investigadors a nivell presencial a la sala de consulta dels arxius.
Després li va tocar el torn al doctorant Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, que va exposar les iniciatives endegades des de l’Arxiu Comarcal de Maresme per difondre el seu fons i per apropar-lo al gran públic. Va destacar, en la seva intervenció, que aquest difusió ha propiciat una allau d’ingressos de fons patrimonials diversos que ha generat alhora l’aparició de diversos estudis que s’han anat publicant i difonent. En el debat posterior, es va posar de relleu la dificultat d’apropar als estudiants de secundària i universitat aquesta documentació, que demana un nou llenguatge per tal de ser difós. Aquesta segona taula rodona es va cloure amb la intervenció del doctor Alejandro Martínez-Giralt i el Sr.Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que van detallar el contingut i la història del fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar ingressat al fons del Museu-Arxiu de Vilassar malgrat ser un fons molt particular, pot ser utilitzat per la cerca d’elements d’interès més general. En aquest cas es va posar com exemple la localització del cor gòtic de Santa Maria del Mar a Tiana i Barcelona realitzat per mi mateix.
A la tarda, després d’un dinar al pati del castell, es va canviar d’escenari. A la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt es va presentar el llibre «El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve» a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. El llibre destaca per ser una genealogia de la família Pinós, la qual per conservar el llegat familiar conservà aquest conjunt de narracions protagonitzades per membres de la família, entre les quals destacaria la llegenda de l’alliberament de Galceran de Pinós, coneguda també com la llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de sant Esteve i que data del 1152, el context del qual va ser explicada per Ramon Setó i Maria Estradé. La publicació d’aquest manuscrit va propiciar la divulgació del contingut de la llegenda en diferents formats tant a Salou-Vilaseca com a Bagà. David Melero va ser l’encarregat de presentar la web (http://rescatsantesteve.cat) on es feia una presentació d’aquesta llegenda amb el seu context històric, personatges del relat i representacions populars.

Per a més informació:https://arxivers.com/ladada/el-simposi-arxius-patrimonials-a-catalunya-al-castell-de-vilassar-de-dalt/

Presentació de la primera taula rodona a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia: J.Graupera]
Participants de la primera taula rodona  [Fotografia: M.Bosc]
Participants de la segona taula rodona  [Fotografia: J.Graupera]
Participants da la Jornada  [Fotografia: M.Bosc]
Presentació del llibre sobre la llegenda del Pinós a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. [Fotografia: J.Graupera]
Presentació de la llegenda del Pinós a càrrec Ramon Setó i Maria Estradé [Fotografia: J.Graupera]
David Melero va ser l’encarregat de presentar la web [Fotografia: J.Graupera]

diumenge, 29 de setembre del 2019

Nou llibre il·lustrat en 3D sobre el castell de Burriac (Cabrera de Mar)

El passat dijous 26 de setembre de 2019 va tenir lloc a la llibreria Buch de llibres (carrer Sant Josep, 17, Mataró) la presentació del llibre, «La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D». 
ROVIRA, Josep Maria (Coor). La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. Cabrera de Mar: [Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni], 2019. (La Vall de Cabrera de Mar, patrimoni en 3D, 2) 
A l’acte hi van intervenir Josep M. Rovira, com a coordinador del treball i autor de les il·lustracions en 3D dels llibre; Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i coautor de la part de l’excursionisme a Burriac; Joan Francesc Clariana, arqueòleg i coautor de la part de les restes arqueològiques i Pere Pascual, crític d’art que va valorar les il·lustracions en 3D i el grafisme del llibre. 
El llibre, malgrat que es presenta en el títol com «La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval» ens ofereix una monografia exclusiva del castell de Burriac des de l’època ibera fins als nostres dies, sense oferir-nos cap altra referència a la resta del ric patrimoni medieval que conserva la vall de Cabrera en aquest període. 
Una de les intencions del llibre, editat pel propi Rovira, és la de donar sortida en paper a la gran quantitat de restitucions en 3D sobre el castell que ja havien estat difoses prèviament a la seva web «Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni». Aquestes imatges esdevenen una potent eina didàctica i de divulgació. 
Una altra part a destacar del llibre des de la prespectiva del patrimoni medieval són les aportacions efectuades per Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí sobre els treballs arqueològics efectuats al castell, sobre tot per la part ceràmica del paviment i la part elaborada per Enric Subiñà en el que descriu l’evolució històrica del castell en aquesta etapa. 
El llibre ha estat finançat a partir d’una campanya Verkami que es va iniciar el passat juliol. Es tracta d’una obra col·lectiva que compta, amb una participació de diversos historiadors amb un pròleg de Nicolau Guanyabens, director del Museu arxiu de Santa Maria de Mataró. 
Aquest és el segon llibre de la sèrie de quatre previstos pel propi Josep Maria Rovira i que tractaran de il·lustrar cada un d’ells les quatre etapes de la història de Cabrera (Antiga, medieval, moderna i contemporània) emprant una monografia en cada un d’ells: el poblat ibèric de Burriac per l’època antiga en el primer; el castell de Burriac per l’etapa medieval en el segon; la masia de Can Bartomeu per l’època moderna i el teixit industrial per l’etapa contemporània. 
Cal destacar que, com figura en els crèdits, he participat com historiador assessor tant en la web com en el llibre; en el fet de proporcionar imatges; en l’elaboració de part dels dossiers pedagògics i Maresme Medieval també apareix en els crèdits del llibre editat com a col·laborador juntament a diversos ajuntaments i entitats. 
Felicitem la feina feta per Josep Maria Rovira i les complicitats que ha sabut recollir per difondre aquest projecte innovador en el grafisme que ofereix una nova visió per comprendre millor el patrimoni de la vall de Cabrera de Mar.

Presentació del llibre a càrrec de Josep M.Rovira, Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Pere Pascual [Fotografia: J.Graupera]
Públic assistent a la presentació del llibre [Fotografia: J.Graupera]
Públic assistent a la presentació del llibre [Fotografia: J.Graupera]

dissabte, 21 de setembre del 2019

Nou estudi publicat sobre ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), com a promotor de la parròquia gòtica d’Argentona

El passat mes de juliol, la revista Fonts d'Argentona va publicar l'article:

El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca de la catedral de Barcelona Lluís Desplà i els jurats i obrers de la parròquia, amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per a la construcció del nou temple gòtic.  
El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre d’obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de pagament final del preu total concertat per a la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i també en una inscripció a la porta: “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. 
El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives.