CUADRADA, Coral (2025). «El Maresme medieval: paisatge d’aigua». Atzavara, L’, vol 35, p. 105-22, https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/436855 .
Aquest nou article s’inscriu de manera natural en la trajectòria maresmenca de la Dra. Coral Cuadrada, iniciada amb la tesi i monografia El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X–XIV), obra premiada i publicada el 1988, que va fixar un marc sòlid sobre senyories, poblament i economia pagesa a la comarca entre el creixement i la crisi medievals. El text de 2025, El Maresme medieval: paisatge d’aigua, amplia i reorienta aquell nucli cap a una lectura ambiental i de llarga durada, centrant el paper articulador del mar, les rieres i els aiguamolls en l’organització del territori i de les pràctiques econòmiques i culturals, amb una metodologia que integra diplomàtica, arxius, cartografia i iconografia històrica.
Es detalla com el règim feudal va establir drets i impostos relacionats amb la pesca i el mar, així com els perills constants que suposaven els naufragis, les tempestes i les incursions de pirates i corsaris, que marcaven la vida quotidiana i la protecció dels habitants. També es reconeix la importància dels rierols i aiguamolls com a espais naturals que connectaven el litoral amb la muntanya, organitzant el territori i influenciant l’economia agrària i forestal. L’autora explica que els documents medievals, llegats parroquials i actes notarials, mostren com la pesca i la navegació, tot i la seva precarietat social, foren un element clau i segurament infravalorat en la història econòmica del Maresme.
En la seva pròpia producció, aquest article dialoga amb línies de recerca que l’autora ha conreat sobre història social i de gènere, xarxes mediterrànies i cultura escrita, però situa el Maresme com a laboratori d’ecohistòria, en sintonia amb una historiografia catalana que, segons balanços com el de Salrach, ha diversificat temes cap a història rural, alimentació, dones i institucions, ara enriquida per una sensibilitat ambiental aplicada al cas comarcal. En conjunt, el nou article actua com a peça de síntesi i actualització: torna als arxius maresmencs amb preguntes ecològiques, relliga la feudalització del litoral amb la memòria dels riscos marítims i les dinàmiques sedimentàries, i consolida la posició de Cuadrada com a referent sobre el Maresme medieval, des de la monografia fundacional de 1988 fins a aquesta lectura paisatgística del 2025.
