Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Alella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Alella. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de juliol de 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró

El passat divendres 25 de juny del 2019 a les 18.30 h a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i va estar presentat pel Sr. Alexis Serrano, Director de l’Arxiu.
El llibre conté el contingut del treball premiat amb la I Beca de Recerca Local d'Alella (2012) i mostra la trajectòria de la família Desplà-Gralla com a promotors d'art molt vinculats a Alella. 
El fet de que aquesta família promoguessis obres d’art en una geografia diversa del territori nacional ha fet que el llibre ja s’hagi presentat anteriorment a altres indrets on diversos membres d’aquesta família van promoure el seu llegat artístic (Lleida, Argentona, Alella i la basílica de Santa Maria del Pi). 
Aquesta presentació representa la última abans de l’aturada estival i s’estan preparant d’altres en més indrets de Catalunya a partir de la tardor i que trobareu la informació oportuna quan estigui disponible a l’apartat “Agenda” d’aquest bloc. 
Al final de l'acte es va poder servir una copa de vi d'Alella i unes galetes per acomiadar la programació d'activitats de l'Arxiu fins després de la pausa de l'estiu. 
Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions efectuades : cliqueu aquí 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu, presentant l'acte [Fotografia: ACM]
Inici de la conferència [Fotografia: ACM]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: ACM]

diumenge, 7 de juliol de 2019

Presentació del llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)» a Santa Maria del Pi.


El passat divendres 21 de juny de 2019 a la cripta de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona es va presentar el llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)». L’encarregat de presentar el llibre en aquesta ocasió va ser l’arxiver i conservador del museu de la Basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas Segura. La raó de presentar el llibre a la parròquia del Pi és la pertinença d’aquest família de promotors a aquest temple parroquial. La família Deplà-Gralla vivia al Palau Desplà-Gralla situat al carrer Portaferrissa prop de la plaça de la Cucurulla. La documentació coneguda, molt escassa i fragmentària, ha fet deduir als historiadors que l'edifici, a partir d'un primer nucli antic del segle XIV, acumulà un nombre indeterminat d'ampliacions i de remodelacions, fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d'aspecte unitari que es transmeté a la posteritat. 
El fet de pertànyer a la parròquia del Pi portà com a conseqüència que tinguessin situat el vas funerari de la família a la capella de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara (actualment sota l’advocació de Sant Miquel) d’aquest edifici parroquial. Actualment encara es conserva la làpida amb l’heràldica privativa i identificadora de la família, que al no ser usat va ser reaprofitat en segles posteriors per la família Navarro. Justament, l’emblema heràldic de la família Desplà va ser aprofitat pels organitzadors per il·lustrar el cartell que anunciava l’acte. 
Agrair per acabar, ressaltar la bona acollida del públic assistent que van fer-me sentir molt ben acompanyat. 

Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions : cliqueu aquí 


Presentació de l'acte a càrrec de Jordi Sacasses [Foto: S. Cabrespina]
Un moment de la conferència amb el púbic assistent [Foto: S. Cabrespina]
Un moment de la conferència  [Foto: M.Compte]

Públic assistent [Foto: S. Cabrespina]

dilluns, 10 de juny de 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla com a promotors artístics a Alella

El passat 29 d’abril de 2019 dins de les activitats literàries al voltant de la festivitat de Sant Jordi a Alella, la biblioteca “Ferrer i Guàrdia” va organitzar la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
En primer lloc va intervenir el regidor de cultura d'Alella Sr.Frederic Salas el qual va recordar que el treball publicat va obtenir la primera Beca de recerca històrica d'Alella la l'any 2012.

L'acte va comptar amb la presencia de la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona i prologuista del llibre. En la seva intervenció va recalcar la figura de l'ardiaca Lluís Desplà com a membre avantatjat de la nissaga, ja que durant els seus viatges a Itàlia va entrar en contacte amb la nova sensibilitat estètica del Renaixement i va importar aquesta moda a Catalunya mentre aquí encara s'estava imperant l'art gòtic. A més recalcar la seva faceta de col·leccionista d'art antic, que el va portar a aplegar al pati de ca l'Ardiaca una col·lecció notable de peces romanes que llavors estaven disperses per la citat. D'aquestes destacà un sarcòfag romà, ara conservat al Museu Arqueològic de Barcelona, que va ser usat com a sepulcre pel comte Ramon Berenguer I el vell. També en la seva internació glossar la meva trajectòria com a investigador. 
Per la meva part, vaig exposar els objectius del llibre i l'estructura del mateix i ressaltant les aportacions més importants tal com ho faig fer a la presentació del llibre a Lleida
L'acte va tenir un èxit de públic als qual agraeixo la seva presència.
Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]
El Sr. Frederic Salas, regidor de Cultura, presentant l'acte. [Fotografia: Santi Alberola]
 Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]
Els dos participants a la presentació del llibre [Fotografia: Santi Alberola]

diumenge, 28 d’abril de 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida)

El passat divendres 26 d'abril de 2019 a les 19.30 h a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». L’acte va estar organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS) amb la col·laboració de l’Associació Amics de la Seu Vella (AASV) i el Consorci del Turó de la Seu Vella. L’acte va estar presidit pels parlaments de les entitats convocants: Xus Llavero, Presidenta del CECS; Felip Vilardell, sots president de l’AASV i Núria Piqué, tècnica del Consorci. 
La raó de la presentació a la Seu lleidatana, malgrat que l’obra recorre la història de la família Desplà amb implantació a Barcelona i Alella, és l’emparentament d’aquests amb la família lleidatana dels Gralla. El matrimoni d’Anna Desplà i de Corbera amb Miquel Joan Gralla (m.1532) efectuat l’any 1491 al castell d’Esponellà, va comportar l’extinció de la casa Desplà i l’adopció d’aquest nou cognom. La família Gralla era una nissaga de mercaders lleidatana, documentada des del segle XIII i amb capella pròpia a Sant Llorenç i posteriorment a la Seu Vella. 
Segre, 27 d'abril de 2019
La presentació del llibre va anar a càrrec de l’amic Alberto Velasco, doctor en història de l'art per la Universitat de Lleida i conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El seu parlament es va centrar, a banda d’explicar l’estructura del llibre, a destacar la meva trajectòria com a investigador i divulgador cultural. Seguidament va aprofundir en les noticies conegudes de la família Gralla com nissaga rellevant lleidatana i en la seva faceta de promotors artístics. 
Per la meva part, vaig explicar com es va gestar el llibre i els seus principals objectius. Seguidament es va iniciar un enriquidor debat amb la participació del públic assistent als quals agraeixo la seva participació i assistència. Entre el públic vaig comptar amb la presència del Dr. Joan Busqueta, antic professor meu de Paleografia a la UB, fet que em va fer moltíssima il·lusió, ja que retinc molts bons records de la seva activitat docent. 

Per a més informació 


dissabte, 12 d’agost de 2017

Restauren el retaule de la Pietat Desplà de Bartolomé Bermejo

GRAUPERA, Joaquim (2017). "La pietat Desplà". Revista Alella, any 57, núm. 348 (juny-juliol de 2017), p.31-33

En el darrer número de la revista Alella han publicat un article divulgatiu sobre la darrera restauració del retaule de la Pietat Desplà pintada per Bartolomé Bermejo el 1490 i conservat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona.
El passat mes de març es va donar a conèixer la restauració d’una de les obres més emblemàtiques promocionades pels Desplà: la Pietat pintada per Bartolomé Bermejo pel palau de Ca l’Ardiaca de Barcelona. La restauració de l’obra mestra de Bermejo ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Sabadell i la Catedral de Barcelona. L’ha realitzada Ana Ordóñez, amb la col·laboració de Mariana Kahlo, ambdues restauradores de la Catedral de Barcelona. Aquest procés ha comptat amb l’assessorament de José de la Fuente l’especialista en suports de fusta del Museu del Prado i amb tots els estudis tècnics previs com analítiques, radiografies RX o la RIR reflectografia infraroja, en els quals va participar el MNAC i va col·laborar el CRBMC. L’obra presidirà una exposició sobre el pintor Bermejo que tindrà lloc el 2018 al Museu del Prado i que serà comissariada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Molina.

Paral·lelament al procés de restauració de l’obra, la Fundació ha editat un llibre on s’inclou un estudi de l’historiador Daniel Rico (UAB) sobre l’obra i el seu context històric. En aquest es reprodueix la taula a escala 1/1, la qual cosa permet apreciar el detall amb el qual treballava Bermejo. També s’inclouen els estudis dels diferents especialistes que han intervingut en la restauració. Per difondre-la també s’ha produït un documental elaborat per 15-L.Films sota la direcció de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta, en el qual es recull el procés de restauració i alhora suggereix, basant-se en el text de Daniel Rico, les possibles reflexions de Lluís Desplà davant el retaule encarregat a Bartolomé Bermejo.

L’ardiaca Lluis Desplà va encarregar el retaule per decorar la seva capella privativa al palau de l’Ardiaca de Barcelona. L’oratori es trobava situat en l’interior de la torre romana que actualment forma part del palau bisbal de Barcelona. L’accés originalment es realitzava a partir d’un pont que comunicava amb el palau de l’Ardiaca, que encara es pot observar en gravats antics, però desprès de la seva supressió el 1822 la torre va quedar aïllada del palau ardiaconal i s’hi pot accedir solament des del palau episcopal. L’estança encara conserva la decoració de la volta de creueria amb la clau de volta decorada amb les armes dels Desplà-Oms. Del seu mobiliari litúrgic sabem de l’existència d’una imatge de Sant Jeroni, que l’Ardiaca va acabar regalant a la catedral de Barcelona. Per descripcions sabem que era de plata daurada amb un pes superior als 31 marcs; la va cedir a la sagristia de la Seu el 21 de març de 1510. La part més coneguda del mobiliari litúrgic d’aquesta capella és l’esmentat retaule elaborat per Bartolomé Bermejo dedicat a la Pietat. No es coneix documentació escrita sobre l’encàrrec de l’obra però l’autoria per part de Bermejo, el comitent Lluis Desplà i la seva data de realització (el 23 d’abril de 1490) està referenciat a partir d’una inscripció en el guardapols del retaule: OPUS BARTHOLOMEI VERMEIO CORDUBENSIS IMPENSA LODOVICI DE SPLA BARCINONENSIS ARCHIDIACONI ABSOLUTUM XXIII APRILIS ANNO SALUTIS CHRISTIANAE MCCCC.LXXXX".( Obra de Bartomeu Bermejo, cordovès, sufragada per Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d’abril de l’any 1490 de la Redempció cristiana” ). El quadre-retaule, amb unes dimensions de 175 x 189 cm., es conserva actualment al Museu de la Catedral de Barcelona. És possible que el retaule fos més gran i tingues dues portes que el protegissin, ja que hi ha traces en el marc original de la presència d’unes frontisses per sostenir-les. Hi ha també qui especula en l’existència d’una pradel.la a la part inferior.

El seu autor, Bartolomé Bermejo es considera un dels pintors gòtics més importants i un dels introductors de la corrent gòtic-flamenc a la Corona d’Aragó, juntament amb Lluís Dalmau, malgrat que el seu estil no quallà. Es coneixen poques dades de la seva etapa efímera a Catalunya. Sabem que va néixer a Còrdova cap el 1440. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot, el qual li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460. Hi ha peces documentades seves a Saragossa (1474 - 1477) i Barcelona (1486 - 1495) i, després, és possible que es traslladés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica. El seu pas per Barcelona es documenta per primer cop el 1486 en la confecció de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar. 
El retaule en qüestió representa una Pietat amb la Verge Maria sostenint en braços el cos del seu fill mort i es troba flanquejada per les figures del promotor l’Ardiaca Lluis Desplà a la dreta del quadre i la figura de Sant Jeroni llegint La Vulgata al cantó oposat. L’escena es desenvolupa en un ampli paisatge natural amb unes ciutats idealitzades d’arquitectura nòrdica al fons. La figura de Sant Jeroni es representa com a cardenal amb el cap descobert i el capell penjant del coll cap a l’esquena i amb una actitud concentrada en la lectura del llibre obert de la La Vulgata que porta a les mans, que ha de llegir amb l’ajuda d’unes ulleres. L’Ardiaca també es mostra agenollat, pregant i mal afaitat amb un aspecte més aviat descuidat. La forma de presentar el donant en el mateix nivell que la divinitat evidencia un cop més aquesta clara influència flamenca.
Del quadre, que ha estat profusament analitzat en les seves múltiples vessants, s’han recalcat els trets realistes de la pintura flamenca del seu estil, que segons es valora, arriben en Bermejo a la seva màxima expressió en aquest quadre i per altra banda, els aspectes de la sensibilitat artística, cultural i religiosa de l’ardiaca Desplà en la forma de voler ser representat. La recent restauració del quadre ha deixat palès l’alt grau de realisme en la pintura de Bermejo, tret comú de la corrent del gòtic flamenc. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera, a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia o la calèndula. Aquest realisme també s’exten a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.

Per poder llegir l'article en la seva integritat: baixar en pdf

dijous, 3 de març de 2016

El passat 28 de febrer de 2016 va morir Salvador Artés, historiador d’Alella

El passat 28 de febrer de 2016 ens va deixar Salvador Artés, historiador, polític i alcalde d’Alella. Va ser, des de la seva fundació i durant molts anys, un dels membres més actius de la revista Alella, de la qual en va ser president fins que va passar a la política municipal. La seva faceta de polític va passar per la regidoria d’urbanisme fins a assumir l’alcaldia entre els anys 1999 i 2003, representant al CiU. Va ser un dels impulsors de D.O Alella i va arribar a assumir la presidència del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella i va contribuir a iniciar la Festa de la Verema, l’Aplec de l’arròs i altres tradicions ara ben incorporades al calendari festiu local.
Com a historiador amateur local, juntament amb Lluís Galera, van bastir les bases de multituds d’estudis publicats a la revista local i en la seva monografia sobre la història de la població. També va iniciar el projecte de Museu de Can Magarola i  va dissenyar el petit museu parroquial a les golfes de l’església.
Va ser un col·laborador en els meus estudis sobre l’art romànic a Alella, obrint les portes de casa seva i un bon guia de l’arxiu parroquial . El dijous 1 d’octubre de 2009 en el programa 111 de “El Racó” del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio va venir com a convidat per parlar de la història i patrimoni d’Alella. Al llarg de programa es va anar repassant la història de la vila des de l’època romana fins els nostres. Va tractar temes com la història de la producció de vi (amb D.O.), el campanar romànic, la vinculació de Gaudí amb la població i la història de moltes de les masies del terme.
Un altre col·laboració que vaig tenir amb ell, va tenir lloc diumenge 24 d'octubre de 2010 quan en la una visita comentada per les creus de terme medievals del Maresme, ens va explicar la creu de terme d’Alella. L'activitat va estar organitzada conjuntament amb l'associació "Amics de Besalú i el seu comtat" de la Garrotxa amb la voluntat d'afermar els lligams entre les dues entitats i aquestes dues comarques. A més vàrem visitar les creus de terme de Pineda, Alella, Masnou i Teià. Durant la visita va afegir-se a les explicacions amb uns comentaris força interessants sobre el tema.
Com diuen els companys de la revista Alella, al “Salvador Artés el recordarem sempre per la seva honradesa i el seu gran amor per Alella”. Descansi en pau. 

Per a més informació :
Salvador Artés [Font: Revista Alella]
Salvador Artés durant la visita a la creu gòtica d'Alella el 2010
Salvador Artés al programa del Racó el 2009




diumenge, 15 de novembre de 2015

La revista Alella presenta el nou web "lescasesdalella.cat"


El passat dijous 5 de novembre de 2015, el director de la revista Alella, Ramon Ruiz, va presentar a la sala d'actes de les golfes de Can Lleonart la nova pàgina web sobre el recull històric de cases de senyor i masies d’Alella.
El projecte ha estat elaborat per un grup de treball juntament amb altres col·laboradors que al llarg de més de vint anys han anat recollint informació. En els seus inicis, els impulsors pensaven que el treball final tindria un format de llibre que recollís les cases més emblemàtiques de la vila (‘Alella, recull d’imatges’). Cap al 2009 varen canviar d'opinió i varen pensar que el millor era transforma-ho en un web perquè d'aquesta manera hi hauria la possibilitat d'ampliar i millorar sempre que es volgués les dades recollides.
Entre els impulsors del projecte  Ramon Ruiz va esmentar les persones més implicades al llarg d'aquests anys. Entre molts més, Salvador Artés, Esteve Riambau, Joaquim Fabregat, Salvador Ribas, Mireia Barnadas, Jordi Albaladejo, Àlex Asensio, Cristina Armengol, Laia de Bobes i Ramon Anglada. (Vegeu la llista completa de tots els autors i col·laboradors). Jo vaig tenir el plaer de participar en el projecte a partir de la col·laboració amb Salvador Artés. 

Després de presentar les diferents seccions del web i explicar que les cases es troben dividides per comes (Coma Clara, Coma Fosca, Centre urbà i Riera principal/Alella de Mar). Ruiz, també va donar les gràcies a tots els qui han fet possible econòmicament el projecte i han ajudat a finançar-lo: la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Alella, Pere Altimira de Crison Instruments i Alella Vinícola; i la col·laboració de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia i del grup d'historiadors Cerquem les Arrels. 
Ruiz, al final de l’acte, va demanar que es miri de trobar sortides viables a totes les finques que pateixen abandonament o perill de degradació. “Hi ha algunes cases que estan molt deteriorades. Can Tito Serra Vell potser és ja irrecuperable, Can Serra n’és un altre exemple i els Escolapis ens fan patir molt”.
Creiem que aquesta iniciativa d'Alella és un exemple a seguir per altres pobles de la comarca per poder difondre i conscienciar sobre el valor del patrimoni local.

Per a més informació sobre l'acte: Revista Alella
Per veure la pàgina web: http://lescasesdalella.cat/ 

Públic assistent a l'acte [Procedència foto -Revista Alella)
El director, Ramon Ruiz, presentant el nou web. [Procedència foto -Revista Alella)
Portada del nou web

diumenge, 18 d’octubre de 2015

La casa dels Desplà a Alella (les Quatre Torres o el Terço)


L’origen dels Desplà està vinculat a la zona d’Alella des del s.XIV i ocupaven la finca coneguda com de “Les Quatre Torres” o del “Terço”. Els Desplà es poden situar documentalment com a posseïdors de l’actual finca, entre 1344, quan Pere Desplà la va adquirir de Galceran de Banyeres, que n’era el propietari des de l’any 1325. L’any 1344 se li concedí a la família Desplà la jurisdicció de la Parròquia de Sant Feliu, que fou recuperada, mitjançant per compra, pels alellencs i cedida al rei Pere el Cerimoniós, convertint-se els Desplà com a castlans de la jurisdicció cobrant un terç de les rendes.

La casa d’Alella va servir durant la baixa edat mitjana com a segona residència pels Desplà on hi anaren a fer estades en la recerca del clima més benigne i temperat que caracteritza el Maresme però també fugint de les onades de pesta que afectaren a Barcelona. Molts membres dels Desplà ostentaven càrrecs públics, la casa d’Alella va servir per fer reunions d’aquestes institucions en moments de pestilència a Barcelona, seria el cas del juliol de 1494 quan sota la presidència de Joan de Peralta (1491-1494), Miquel Joan Gralla, diputat militar va recomanar a la Generalitat de reunir-se a Alella per fugir del contagi de pesta. Al final com que a Alella també semblava poc segura, es va acordar reunir-se a Mataró a la casa que Feu tenia a la Riera.
La casa d’Alella i les seves propietats van ser una font de rendes pels Desplà. Francesc Desplà, òlim de Coromines, espòs d’Elionor Desplà es va encarregar de posar en ordre els drets i atribucions d'allò que posseïa la família mitjançant l'encàrrec d'una capbrevació de totes les terres sobre les quals tenia poders al notari de Barcelona Francesc Clariana.
Després dels Desplà, la casa va passar a mans del seu fill, Francesc Gralla i Desplà i més endavant, a la seva filla Lucrècia Gralla i d’Hostalric, casada amb Francesc de Montcada i Folch de Cardona, marquès d’Aitona, fet que va provocar que a partir d'aleshores la casa d’Alella fos coneguda com la “Casa del marquès d’Aitona”. Al no ser residents a Alella vengueren el dret del cobrament del terço d’Alella l’any 1602 a Elionor Llana i, més tard (segons consta al capbreu fet pel notari Pere Moret el 1619), al seu fill Agustí. El 1621 els censos eren arrendats pel senyor Montserrat Navarro, tot i que la casa continuava pertanyent als marquesos d’Aitona. Entre 1645 i 1647, en temps de la Guerra del Francès, la casa va ser propietat de Guillem Ramon de Montcada, virrei de Catalunya i capità general dels exèrcits. Per aquest motiu, va ser requisada i possiblement ocupada pel qui aleshores era virrei francès a Catalunya, Enric de Lorena, comte d’Harcourt, passant a anomenar-se “Torre del comte” o “ Torre del virrei”. El 29 d’octubre de 1670, el marquès vengué la Casa, les terres, les dependències, els censos i la part corresponent al terço a Joan Baptista de Mata, Mestre Racional i cavaller de l’hàbit de Montesa pel preu de 21.000 lliures. El seu fill Josep de Mata i Copons va perdre la casa l'any 1716 en virtut de la repressió encetada pel nou rei Borbó Felip V als destacats austriacistes; a partir d’aquell moment la finca va passar a ser administrada pels dos jurats de la Parròquia. Malgrat tot, i per tal que els Mata no haguessin d’abandonar casa seva, s’arribà a un acord i, el 27 de desembre de 1717, els Jurats acordaren arrendar-los la seva pròpia finca. Finalment, la família Mata va recuperar les seves propietats i conservà la condició de Senyors de la Casa d’Alella fins a les darreries del segle XIX, quan l'hereu, Gaietà de Mata, va desprendre's de totes les finques alellenques i va vendre els censos i els drets a Gil Bonaventura Fabra i Illas, als descendents del qual encara pertany.
La casa, que es troba situada a la part alta de la sagrera d’Alella i prop del camí ral, presenta un mur que envolta tot el perímetre de la finca. Al darrera de la casa, que s'hi accedeix pel balcó central de la façana posterior de la planta pis, es conserva una zona enjardinada de caire romàntic amb un llac artificial i una petita illa que s'atribueix a Josep Fontserè i Mestres. La resta de la finca, organitzada en terrasses hi havia feixes de conreu i diverses dependències annexes a la casa, com les corts de les cavallerisses situades a llevant.
Malgrat que no en sabem l’aspecte a l’època medieval, el casal d’Alella devia ser ja com un palauet, a principis del s.XV, ja que el papa Benet XIII d’Avinyó s’hi va hostatjar al setembre de 1409 i entre el maig i juny de 1410. Actualment, la casa s'anomena “Les Quatre Torres” al segle XVII, a causa de les torres que coronaven l’edifici. 
L’edifici actual presenta un aspecte de casal barroc amb reformes a la façana del s.XIX. A la portalada adovellada que donava entrada a les cavallerisses hi ha inscrita la data de 1629. La finca de “Les Quatre Torres” ha patit força segregacions. La primera va donar lloc a l’actual carrer Comas, on trobem Cal Petxo i Can Pujadetes. Deixant de banda aquest fet, a mitjan segle XVII van aparèixer, a tocar de la Coma Fosca, quatre noves propietats fruit de la parcel·lació de diverses parts d’allò que restava de la gleva de la Casa del Terçó o Les Quatre Torres: Can Cai, Can Cabesa (Can Mañé), Can Tito Serra (Can Bruy) i Can Galvany de la Plaça (els Plumeros).

Bibliografia
Les Quatre Torres en una postal de principis dl s.XX [Procedència: A.Asensio-L'embranzida] 
Les Quatre Torres [Procedència: F.Costa - Imatges de la Catalunya natural] 
Vista aèria de la finca [Procedència: Google Earth]


dissabte, 19 de setembre de 2015

L’orfebreria de la parròquia d’Alella amb les armes dels Desplà.

Dins del mobiliari litúrgic de l parròquia de Sant Feliu d'Alella, els Desplà van promoure l’adquisició de diverses peces d’orfebreria que adornaren com a comitents amb els seus emblemes heràldics. Aquestes peces no s’han conservat però en resten testimonis en les visites pastorals efectuades pels enviats episcopals.
En el s.XV, diverses visites pastorals efectuades els anys 1425 i 1446 ens descriuen diverses peces decorades amb les armes dels Desplà. Una d’aquestes era una creu d’argent daurada amb un valor de pes de quatre marcs amb cinc esmalts a la part del crucifix (un amb la creu vermella, un de la Verge Maria, un amb Sant Joan, un pelicà i l’altre amb l’escena de la resurrecció de Llàtzer) i a l’altra part amb cinc esmalts més (la imatge de Sant Feliu, Sant Esteve, Santa Susanna, Sant Joan Baptista i Sant Antoni). La creu també presentava una magolla amb les armes de la parròquia i la dels Desplà. També hi havia un calze d’argent daurat per dins i per fora amb la seva patena decorada amb tres esmalts al seu peu; un amb un crucifix, un altre amb la imatge de Sant Feliu i l’altre amb l’heràldica dels Desplà amb un pes de 2’5 marcs. També hi havia peces de roba com una capa pluvial verda amb brocats d’or amb l’emblema dels Desplà. 
En un altre inventari del 1668 apareixen també descrites algunes peces d’orfebreria donades per Lluis Desplà. Es tracta d’una creu processional de plata dorada decorada amb les armes dels Desplà-Oms; una custòdia de plata daurada per les professons de Corpus amb les armes del terme i de l’Ardiaca Desplà; una Vera Creu en la qual i ha el Lignum Crucis de plata daurada amb les armes del terme i de l’Ardiaca. En quant a les peces de roba es descriuen un pal.li per el faristol de vellut carmesí amb les armes de l’Ardiaca Desplà; un altre pal.li amb les armes de l’Ardiaca.
D’aquestes peces solament ens ha pervinguta nivell documental la referència d’una àpoca de 185 lliures i 10 sous firmada per Ferran Guerau argenter i els obrers de Sant Feliu d’Alella Tomas Soler i Pere Fornell pel valor d’una creu d’argent daurat.

Per a més informació:
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2011): «Els Desplà com a promotors d’art» Treball premiat a la 1 edició de la "Beca de Recerca local d’Alella”. Manuscrit inèdit a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella
Heràldica de la família Desplà : A.- Famíla Desplà; B.- Família Desplà-Oms; C.- Família Desplà-Gralla- Hostalric; d.- Família Gralla-Cavaller. [Procedència : Graupera, 2011, p.28]

divendres, 8 de maig de 2015

La creu desapareguda del cementiri d'Alella (s.XVI)

Aquesta creu va ser destruïda durant la guerra civil i solament en tenim record per unes fotografies de principis del s.XX. Segurament el seu emplaçament original va ser el cementiri o fossar parroquial al centre del poble, situat en el lloc on actualment ocupa la capella del sagrament i el pati davant de la façana de l'església i va ser traslladada a l’emplaçament actual l’any 1886.
Coneixem de la seva aparença física a partir d'una fotografia conservada. A la imatge solament es pot observar la cara de la Verge. Sembla pels detalls que estava obrada amb granit, procedent el més segur d’alguna pedrera de la mateixa serralada costanera. 
Es trobava col·locada sobre un basament circular de dos graons i el fust era monolític de secció quadrada amb els xamfrans escairats.
El capitell era d’odre toscà, on es poden identificar l’àbac, l’equí i el collarí. 
Per sobre s’hi situava la creu de tipus llatína, molt senzilla. 
En l’encreuament dels braços es trobava la figura de la verge dempeus sustentant amb el braç esquerra la figura del Nen.
Malgrat que algunes part s’observen molt gastades, com ara la cara de la Verge, es pot observar que portava una túnica elaborada amb plecs angulosos. 
Es pot deduir que a l’altra banda hi havia la imatge de Crist crucificat.
Es pot identificar clarament que és el cementiri d'Alella pel basament de la creu del panteó d'Antoni Borrell Folch (1832-1910) que s'hi veu al fons. Aquest industrial barceloní havia adquirit la gran mansió coneguda com Torre del Governador que va cedir després de mort a l'Escola Pia. Aquest mausoleu neogòtic va ser encarregat a General Guitart i Lostaló (1859-926), el mateix arquitecte modernista que havia fet la nova construcció de la torre del Governador.

Bibliografia

  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 237
  • [Versió pdf]


[Procedència fotografies: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 1]

dissabte, 20 de setembre de 2014

Propostes sobre el patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2014

Des de l’any 1991, quan el Consell d’Europa va crear les Jornades Europees del Patrimoni, Catalunya s’hi va afegir amb un alt grau de compromís, i creant activitats pròpies. 

El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, impulsa aquest esdeveniment comptant amb la col·laboració i complicitat dels municipis d’arreu del país. Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals locals de tots els indrets de Catalunya són convidats a organitzar activitats gratuïtes a l’entorn del seu patrimoni i en els seus espais patrimonials durant els dies 26, 27 i 28 de setembre.

En aquesta edició, més de 220 pobles i ciutats d’arreu del país ens proposen quasi 400 activitats que ens permetran gaudir d’aquest llegat de maneres ben diverses: itineraris, excursions, xerrades, concerts, visites dinamitzades, concursos de fotografia, rutes a peu o en bicicleta, tallers... tal com ho podreu comprovar en les pàgines del programa general.
Per la temàtica d’aquest bloc, solament destaco les activitats del Maresme que fan referència al patrimoni medieval. Si voleu consultar el programa complert podreu trobar propostes molt interessants en altres pobles de Catalunya, bé de temàtica medieval o bé d’altres activitats dins al Maresme mateix que no fan referència al patrimoni medieval (Guerra civil, 1714, etc...).

Jo participo en la visita comentada de Sant Cristòfol de Cabrils.

Espero que gaudiu de les jornades !!!!




PROPOSTES SOBRE EL PATRIMONI MEDIEVAL DEL MARESME

Alella

Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història”
LLOC: Centre urbà d’Alella
DIA I HORA: 27, de 10:30 a 12:30 h
PUNT DE TROBADA: Oficina de Turisme d’Alella
ADREÇA: Riera Fosca, 2
ORGANITZA: Ajuntament d’Alella
TELÈFON: 93 555 23 39


Aquesta activitat vol mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari planteja doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que permet conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. 



Arenys de Mar
Conferència “Patrimoni virtual arquitectònic de la vila d’Arenys de Mar”
LLOC: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
DIA I HORA: 27, 19 h
PUNT DE TROBADA: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
ADREÇA: Riera Pare Fita, 31
ORGANITZA: Ajuntament d’Arenys de Mar - Regidoria de Cultura
TELÈFON: 937 92 44 44

Conferència sobre un dels projectes de coneixement del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. L’Institut Tres Turons d’Arenys de Mar desenvolupa des de fa anys el descobriment del patrimoni arquitectònic de la vila i la formació de futurs arquitectes o enginyers per mitjà del coneixement i l’expressió gràfica amb Autocad i altres programes tecnològics relacionats amb la realitat virtual.

Pel que fa al nostre centre d’interès hi ha l’església gòtica de Santa Maria d’Arenys
Totes les simulacions es troben publicades al web: Pere Planells


Cabrils
Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils
LLOC: Ermita de Sant Cristòfol
DIA I HORA: 28, 12 h
PUNT DE TROBADA: Camí del Sant Crist, 1 (entre ca n’Amat i can Vives)
ADREÇA: Camí del Sant Crist, 1
ORGANITZA: Museu Col·lecció Municipal Can Ventura del Vi
TELÈFON: 646 627 814

Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol a càrrec de l’historiador de l’art Joaquim Graupera i Graupera, especialista en romànic i gòtic. La capella, datada entre els segles IX i X, es troba al centre de l’antic veïnat del Sant Crist, format pels masos de can Vives, can Carbonell i ca n’Amat. Les seves característiques constructives i el bon estat de conservació fan d’aquesta capella un edifici excepcional dins del context de l’arquitectura preromànica del Maresme.


Canet de Mar
Itinerari nocturn: Lluís Domènech i Montaner
LLOC: Centre històric de Canet de Mar
DIA I HORA: 27, de 21:30 a 23:30 h
PUNT DE TROBADA: Pl. de la Llenya (davant de la Biblioteca Municipal P. Gual i Pujades)
ADREÇA: Riera Sant Domènec, 1
ORGANITZA: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner - Centre d’Estudis Canetencs
TELÈFON: 627 673 827

Itinerari nocturn pels diferents edificis projectats per Domènech i Montaner, un dels nostres historiadors del romànic, amb explicació teatralitzada i ambientada a l’època. Els edificis que es comentaran seran la Casa Roura, l’Ateneu Canetenc, la Casa Domènech, la Masia Rocosa i els panteons modernistes del cementiri municipal. En aquest itinerari hi participaran actors caracteritzats amb vestits de l’època que representaran escenes de la vida quotidiana d’aquell temps. Entre altres personatges, hi intervindran Lluís Domènech i Montaner, Paquita Roura Carnesoltes, Maria Roura Carnesoltes, etc.


Montgat 
Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí
LLOC: Ermita de Sant Martí
DIA I HORA: 27, de 17:30 a 20:30 h
PUNT DE TROBADA: Ermita de Sant Martí
ADREÇA: C. de l’Ermita, s/n (al costat del club de tenis Turó del Mar)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37



la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb el Recital de música romàntica.
Lieds de Gabriel Fauré i Eduard Toldrà. A càrrec de Mª del Mar Correu i d’Isabel Ladrón de Guevara. S’obriràn les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom podrà gaudir de l’actuació.


Montgat 

Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina i llegendes del mar per a tots els públics
LLOC: Torre de guaita de Ca n’Alsina
DIA I HORA: 28, d’11 a 13 h
PUNT DE TROBADA: Torre de guaita de Ca n’Alsina
ADREÇA: Pg. Marítim, a prop del 1r túnel del tren (1848)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37

La Jornada consisteix en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. Hi hurà també l'escenificació de la rondalla de “El Testament d’Elionor”, a càrrec d’Irineu Tranis, actor i violinista, espectacle de petit format, on s’explica una rondalla basada en una història local.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...