Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Restauracions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Restauracions. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de novembre de 2019

Conferència sobre “L’Estendard de Ripoll “ a les Jornades Europees del Patrimoni de Ripoll

El diumenge 13 d’octubre de 2019, a les 12 h. vaig oferir la conferència «L’Estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabanyes. Disseny, confecció i referents» i una visita comentada de l’estendard al Monestir. 
La conferència, organitzada per a l’Ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic, va ser presentada per la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós i s’emmarcava dins dels actes oferts per la vila de Ripoll a les Jornades Europees de Patrimoni 2019. 
En primer lloc vaig fer un recorregut als promotors de l’estendard, l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa, i els objectius de la seva constitució com entitat i la seva participació en la reconstrucció del monestir de Ripoll. Seguidament em vaig centrar en quina va ser aquesta col·laboració i la confecció de l’Estendard com a culminació d’aquest projecte. 
La part central de la conferència va consistir en l’explicació de la confecció de l’Estendard, i el significat del disseny dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes de Mataró. En aquesta part de la xerrada es van exposar les obres amb les quals es van inspirar per fer els dissenys de la Mare de Déu i de Sant Jordi. Per acabar es va mostrar el ressò que va tenir l’Estendard en obres posteriors i l’impacte que va suposar en el moment del seu lliurament el 1893, en la cerimònia de consegaració de la basílica restaurada per Elies Rogent. 
Un cop acabada la conferència es va anar a la basílica de Santa Maria i es va comentar “in situ” l’estendard restituït pel Grup d’Història del Casal l’any 1997 i dissenyat per l’artista mataroní Joan Baptista Parés. 
Voldria agrair l’interès del públic assistent i la col·laboració de l’Il.lm. Sr. Alcalde Jordi Monell i la tècnica de cultura Núria Gayolà per fer-ho possible.


Presentació de la conferència a càrrec de la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós [Fotografia: S. Cabrespina]
Un moment de la xerrada sobre els dissenys de l'estendard  [Fotografia: S. Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S. Cabrespina]
El ressò de l'Estendard al mosaic de la tomba del bisbe Morgades  [Fotografia: S. Cabrespina]
Explicat l'estendard dins la basílica [Fotografia: S. Cabrespina]
Comentant els records sobre l'estendard amb alguns ripollesos assistents [Fotografia: S. Cabrespina]

dissabte, 12 d’agost de 2017

Restauren el retaule de la Pietat Desplà de Bartolomé Bermejo

GRAUPERA, Joaquim (2017). "La pietat Desplà". Revista Alella, any 57, núm. 348 (juny-juliol de 2017), p.31-33

En el darrer número de la revista Alella han publicat un article divulgatiu sobre la darrera restauració del retaule de la Pietat Desplà pintada per Bartolomé Bermejo el 1490 i conservat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona.
El passat mes de març es va donar a conèixer la restauració d’una de les obres més emblemàtiques promocionades pels Desplà: la Pietat pintada per Bartolomé Bermejo pel palau de Ca l’Ardiaca de Barcelona. La restauració de l’obra mestra de Bermejo ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Sabadell i la Catedral de Barcelona. L’ha realitzada Ana Ordóñez, amb la col·laboració de Mariana Kahlo, ambdues restauradores de la Catedral de Barcelona. Aquest procés ha comptat amb l’assessorament de José de la Fuente l’especialista en suports de fusta del Museu del Prado i amb tots els estudis tècnics previs com analítiques, radiografies RX o la RIR reflectografia infraroja, en els quals va participar el MNAC i va col·laborar el CRBMC. L’obra presidirà una exposició sobre el pintor Bermejo que tindrà lloc el 2018 al Museu del Prado i que serà comissariada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Molina.

Paral·lelament al procés de restauració de l’obra, la Fundació ha editat un llibre on s’inclou un estudi de l’historiador Daniel Rico (UAB) sobre l’obra i el seu context històric. En aquest es reprodueix la taula a escala 1/1, la qual cosa permet apreciar el detall amb el qual treballava Bermejo. També s’inclouen els estudis dels diferents especialistes que han intervingut en la restauració. Per difondre-la també s’ha produït un documental elaborat per 15-L.Films sota la direcció de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta, en el qual es recull el procés de restauració i alhora suggereix, basant-se en el text de Daniel Rico, les possibles reflexions de Lluís Desplà davant el retaule encarregat a Bartolomé Bermejo.

L’ardiaca Lluis Desplà va encarregar el retaule per decorar la seva capella privativa al palau de l’Ardiaca de Barcelona. L’oratori es trobava situat en l’interior de la torre romana que actualment forma part del palau bisbal de Barcelona. L’accés originalment es realitzava a partir d’un pont que comunicava amb el palau de l’Ardiaca, que encara es pot observar en gravats antics, però desprès de la seva supressió el 1822 la torre va quedar aïllada del palau ardiaconal i s’hi pot accedir solament des del palau episcopal. L’estança encara conserva la decoració de la volta de creueria amb la clau de volta decorada amb les armes dels Desplà-Oms. Del seu mobiliari litúrgic sabem de l’existència d’una imatge de Sant Jeroni, que l’Ardiaca va acabar regalant a la catedral de Barcelona. Per descripcions sabem que era de plata daurada amb un pes superior als 31 marcs; la va cedir a la sagristia de la Seu el 21 de març de 1510. La part més coneguda del mobiliari litúrgic d’aquesta capella és l’esmentat retaule elaborat per Bartolomé Bermejo dedicat a la Pietat. No es coneix documentació escrita sobre l’encàrrec de l’obra però l’autoria per part de Bermejo, el comitent Lluis Desplà i la seva data de realització (el 23 d’abril de 1490) està referenciat a partir d’una inscripció en el guardapols del retaule: OPUS BARTHOLOMEI VERMEIO CORDUBENSIS IMPENSA LODOVICI DE SPLA BARCINONENSIS ARCHIDIACONI ABSOLUTUM XXIII APRILIS ANNO SALUTIS CHRISTIANAE MCCCC.LXXXX".( Obra de Bartomeu Bermejo, cordovès, sufragada per Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d’abril de l’any 1490 de la Redempció cristiana” ). El quadre-retaule, amb unes dimensions de 175 x 189 cm., es conserva actualment al Museu de la Catedral de Barcelona. És possible que el retaule fos més gran i tingues dues portes que el protegissin, ja que hi ha traces en el marc original de la presència d’unes frontisses per sostenir-les. Hi ha també qui especula en l’existència d’una pradel.la a la part inferior.

El seu autor, Bartolomé Bermejo es considera un dels pintors gòtics més importants i un dels introductors de la corrent gòtic-flamenc a la Corona d’Aragó, juntament amb Lluís Dalmau, malgrat que el seu estil no quallà. Es coneixen poques dades de la seva etapa efímera a Catalunya. Sabem que va néixer a Còrdova cap el 1440. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot, el qual li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460. Hi ha peces documentades seves a Saragossa (1474 - 1477) i Barcelona (1486 - 1495) i, després, és possible que es traslladés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica. El seu pas per Barcelona es documenta per primer cop el 1486 en la confecció de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar. 
El retaule en qüestió representa una Pietat amb la Verge Maria sostenint en braços el cos del seu fill mort i es troba flanquejada per les figures del promotor l’Ardiaca Lluis Desplà a la dreta del quadre i la figura de Sant Jeroni llegint La Vulgata al cantó oposat. L’escena es desenvolupa en un ampli paisatge natural amb unes ciutats idealitzades d’arquitectura nòrdica al fons. La figura de Sant Jeroni es representa com a cardenal amb el cap descobert i el capell penjant del coll cap a l’esquena i amb una actitud concentrada en la lectura del llibre obert de la La Vulgata que porta a les mans, que ha de llegir amb l’ajuda d’unes ulleres. L’Ardiaca també es mostra agenollat, pregant i mal afaitat amb un aspecte més aviat descuidat. La forma de presentar el donant en el mateix nivell que la divinitat evidencia un cop més aquesta clara influència flamenca.
Del quadre, que ha estat profusament analitzat en les seves múltiples vessants, s’han recalcat els trets realistes de la pintura flamenca del seu estil, que segons es valora, arriben en Bermejo a la seva màxima expressió en aquest quadre i per altra banda, els aspectes de la sensibilitat artística, cultural i religiosa de l’ardiaca Desplà en la forma de voler ser representat. La recent restauració del quadre ha deixat palès l’alt grau de realisme en la pintura de Bermejo, tret comú de la corrent del gòtic flamenc. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera, a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia o la calèndula. Aquest realisme també s’exten a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.

Per poder llegir l'article en la seva integritat: baixar en pdf

dimarts, 18 de juliol de 2017

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.
El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.
Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable. 
En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)
En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.
Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys. 

informació complementària
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 

dilluns, 18 de juliol de 2016

Inauguració de l'exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres, 15 de juliol de 2016 -a les 19 h. va tenir lloc a Can Palauet (Carrer d'en Palau 32-34 de Mataró), la inauguració de l’exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV". L’acte representa el retorn a l’Arxiu del ja conegut com a "pergamí 436" o pergamí gegant (1972 x 612 mm), després del procés de restauració i conservació al que ha estat sotmès pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. 
El pergamí, que pertany al fons de l'Ajuntament de Mataró, és un important document històric que deixa constància del procés que va viure el territori central del Maresme durant el segle XV que va culminar amb l'afranquiment de la vila de Mataró i les parròquies d'Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1480. El pergamí conservat és un trasllat del document efectuat el 1485. L’exposició compta amb la presència d’altres documents afins com la determinació de Sant Pere de Premià a incorporar-se a la corona del 1481 (ACM-P31/57), el perdó de penes atorgat pel rei Ferran II del 1475 (ACM-P27/056), un llibre del clavari de Mataró i diversos llibres de privilegis del fons de l’Arxiu Històric de Mataró.

En els parlaments hi van intervenir entre altres Alexis Serrano Méndez, director de l'Arxiu; Enric Subiñà, que ha transcrit el pergamí; Carme Balliu membre del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha restaurat el document; Juan Carlos Jerez, 6è Tinent Alcalde i Regidor delegat de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Mataró i Jordi Mir, l'alcalde de Cabrera, en representació del Consell Comarcal del Maresme. 

A banda de l'exposició, l'Arxiu Comarcal, amb la col·laboració dels municipis, ha creat el web: historiacomarcal.ccmaresme.cat. En aquest espai es troba una transcripció literal del contingut del pergamí i de la seva importància històrica ja que és la clau que va permetre als habitats de mitja comarca d'alliberar-se del jou feudal i esdevenir súbdits directes del rei. També hi ha una galeria d'imatges i una explicació del procés de restauració. L'exposició del pergamí, que es podrà visitar a Can Palauet del 19 al 22 de juliol de 10:30h a 13:30h i de 18:00h a 21:00h, es preveu que serà itinerant pels pobles del Maresme que aplegaven la baronia.


Parlaments inaugurals de l'expocició
El parlament del director de l'Arxiu Comarcal el Maresme Alexis Serrano
El parlament del Dr. Enric Subiñà, que ha realitzat la darrera transcripció del pergamí.
Públic assistent a l'acte [Fotografia Josep Maria Clariana - ACM]


dissabte, 9 d’abril de 2016

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya restaura el document sobre les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485

El passat 14 de març de 2016, es va fer públic que l’Arxiu Comarcal del Maresme va ingressar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya el pergamí de les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485 a més de 6 plànols amb els projectes dels 6 portals de la muralla de Mataró del segle XVI, per tal que els restauradors d'aquest ens depenent de la Generalitat de Catalunya en faci la restauració i possibilitin la seva conservació futura.
El pergamí de l’any 1485 (1972 x612 mm) es un document molt interessant, que deixa palès el procés que visqué el territori de la Baronia del Maresme durant el s.XV que culminà amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1485. La intervenció consistirà a netejar-lo; fer-ne una consolidació puntual; estabilitzar-ne les dimensions i plantejar un nou sistema de presentació que en permeti un bon emmagatzematge, faciliti la seva manipulació i faci possible la correcta visualització d’una peça com aquesta, de gran format.
La previsió és que el pergamí retorni a l'Arxiu Comarcal a primers de juliol per poder fer una presentació formal a l'entorn de la festivitat de les Santes d'enguany. L'arxiu Comarcal del Maresme i l'àrea de Cultura del Consell Comarcal estan coordinant, amb els pobles de la vella Baronia del Maresme, algunes activitats de difusió d'aquest document tan important que permet explicar un dels punts culminants de la història de la comarca.
Els projectes dels portals de la muralla, atès que el tractament és més llarg, retornaran a Mataró cap a finals d'any.

Per a més informació: El punt avui  ;  Maresme 360 ; Diari Maresme
D'esquerra a dreta: Alexis Serrano, director de l'ACM; Montserrat Clavell i Josep Maria Clariana del ACM i Carme Balliu, Cap de Restauració del CRBMC. Fotografia EPA
Detall del pergamí 
Dos dels dibuixos del portal

diumenge, 3 de febrer de 2013

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V


Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.
L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.
Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.
La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]

dijous, 27 de setembre de 2012

Acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch d’Argentona


El passat divendres, 21 de setembre, a les 19h a la plaça de Vendre es va realitzar l'acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch. L’acte organitzat per l’Ajuntament d’Argentona presentava oficialment la titularitat municipal de la casa de Puig i Cadafalch, Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), adquirida a principis d’agost després d’haver arribat a un acord amb la propietària, Núria Riera, besnéta de l’arquitecte.
L’acte va consistir en uns parlaments del Sr.Alcalde d’Argentona Ferran Armengol, la Sra. Àngels Torras, Directora de Serveis Territorials del Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, el Sr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i el Sr. Oriol Bassa, president de Natura. Aquestes dues entitats són les que han participat més activament per mobilitzar la ciutadania en defensa de la recuperació de l’edifici. L’Ajuntament projecta convertir l’edifici en un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte i ubicar-hi també algun servei municipal.
La primera actuació sobre l’immoble, però, es centrarà en l’arranjament de la teulada i la coberta i la rehabilitació de la casa, que en els darrers anys ha patit un greu procés de degradació. Per aquest motiu, solament es va poder visitar el jardí de la casa. La visita interior no es podrà fer fins que es facin les obres de consolidació, que començaran aquest any mercès a un ajut de la Caixa de Pensions.

Per a més informació: http://salvemcanpuigicadafalch.blogspot.com.es/



dissabte, 12 de maig de 2012

Restauració de la lauda sepulcral paleocristiana del MASM

El passat dijous dia 10 de maig de 2012 a les 19.30h, va tenir lloc a l'Estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la conferència "La lauda sepulcral paleocristiana. Història i procés de restauració", a càrrec de Manel Salicrú membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Joan Escudé i Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, responsables de la restauració de la mateixa.

L’acte, que va ser presentat per l’actual president del MASM Nicolau Guanyabens, forma part del programa d’activitats per commemorar els 30 anys del Centre de Restauració del Béns Mobles de Catalunya.
Manuel Salicrú en el seu parlament inicial va detallar la història i les diverses vicissituds de l’obra des de la seva descoberta el mes d’abril de 1959 fins l’actualitat. La lauda va ser trobada per l’equip de Marià Ribas en el moment de l’excavació de la necròpolis paleocristiana de la plaça de la façana de Santa Maria de Mataró. La lauda des de la seva troballa va passar a formar part de la col·lecció del Museu de Mataró i va romandre exposada en el sotaescala de la planta baixa d’aquest museu fins que va ser traslladada a la cripta dels Dolors pel novembre de 1975 on restà fins aquesta restauració. El projecte preveu que un cop retorni des de Sant Cugat sigui instal·lada de forma definitiva en l’antic baptisteri de la basílica (la capella que hi ha sota el campanar).
La restauració ha estat finançada gràcies a un conveni que va ser signat el passat 22 de desembre de 2011 per la parròquia de Santa Maria de Mataró, la Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró. Al marge del conveni, es va rebre una subvenció directa de 14.300 € del Deparatment de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els responsables de la restauració van continuar la xerrada indicant la dificultat i la problemàtica de la restauració. La peça estava instal·lada sobre un suport modern de fustes i totxana lligat amb ciment. Aquest suport va anar malmeten la peça ja que la humitat excessiva de la cripta dels Dolors perjudicava les condicions de conservació a més de les sals que aportava el contacte amb el ciment. La peça també va patir un deteriorament per l’excessiu pes del suport de la capa superficial d’Opus Signinum que caracteritza la peça. Els restauradors també van haver de netejar la pols acumulada i treure les restes de restauracions prèvies que no s’havien fet amb la forma i els material correctes.

Celebrem aquesta iniciativa i esperem el seu retorn a Mataró, ja que aquesta lauda sepulcral del s.V és un dels elements patrimonials de Mataró amb més importància.

Nicolau Guanyabens en el moment de la presentació
Manuel Salicrú en la seva intervenció

Parlament de Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

dissabte, 14 de gener de 2012

La Torre de la Generalitat de Canet de Mar

La Torre de Canet de Mar estava situada a la part marítima del terme parroquial de Sant Iscle de Vallalta que a partir de 1579 es constituiria en terme parroquial propi al voltant de l’església de Sant Pere de Romeguera.
El seu aspecte el podem reconstruir a partir de fotografies de principis de segle XX i a partir d’uns plànols realitzats per Lluís Domènech i Montaner realitzats el 6 d’octubre de 1907 en el projecte de restauració. Es tractava d’una gran torre circular d’uns 11 metres d’alçada i 9’93 mts. de diàmetre interior, amb dos torres menors adossades de 1’85 mts. de diàmetre intern. Estava construïda amb un mur de carreus regulars fins a mitja alçada amb 1 metre i mig de gruix. A partir d'aquí es transformava amb un mur de reble elaborat amb gran pedres granítiques irregulars, morter de calç i pedruscall amb maons trencats. Presentava dos pisos amb coberta cupulada amb poques obertures per facilitar-ne la defensa i com a únic ornament una cornisa exterior obrada al cim. Les torres que flanquejaven la porta estaven coronades amb merlets. Era semblant a la torre d’Arenys de Mar construïda a partir del 1551.
Segons Ainaud, Català Roca i altres, aquesta torre va ser construïda en època medieval, concretament l’any 1335, durant la guerra dels Dos Peres (1356-1375) i per ordre de la Diputació del general i d'aquí ve el seu nom. Aquesta va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura va ser també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera guerra civil castellana. L’any 2010, Francesc Forn, en el seu premi Iluro, documenta la seva construcció a partir de l’any 1554. Els terrenys adquirits per la seva edificació eren propietat de Salvador Cabanyes i es va dedicar la recaptació d’un impost – el vintè- per sufragar les despeses i que delmaren la capacitat econòmica dels canetencs que protestaren a Hostalric. Les obres de la torre es van concloure el 1562 amb la dotació fins i tot d’un canó de bronze. En la documentació localitzada per Francesc Forn apareix una partida per la construcció d’un pont de fusta fet que porta a pensar en un fossat que envoltava la torre.  Aquestes torres en el s.XVI eren servides per quatre homes ; dos a peu (els guaites) i dos a cavall (ela avisadors). Un campanar d’espadanya a la part superior servia per avisar d’atac turc a la població.
Quan es constituir el Comú municipal independent de Vallalta, va utilitzar les dependències de la torre com a lloc de reunions. L’any 1619 es va fundar a Canet la Confraria de Sant Elm que també  s’allotjà a la torre i s’hi va afegir una petita capella al seu interior.
L’any 1910 el consistori presidit per l’alcalde  Josep Garcia i Soler va incoar expedient per declarar la Torre de Mar Monument d’Interès Local a proposta del regidor Dr Serra i es va decidir restaurar-la. El projecte de restauració de la Torre s’havia iniciat anys abans, el 1907 per l’arquitecte modernista vinculat amb Canet Lluís Domènech i Montaner. Aquest projecte,  no solament proposava la restauració dels murs i dependències de l’edifici, sinó que també incloïa l’enderroc d’algunes cases veïnes a més de l’adquisició municipal d’uns horts propers per tal d’urbanitzar l’espai amb una plaça pública. El projecte finalment va ser aprovat per la Comissió Delegada de Conservació de Monuments de Canet de Mar l’any 1914 i s’ha conservat solament a l’arxiu de l’arquitecte. El posterior canvi de consistori amb l’alcaldia de Salvador Busquets (1910-1920) va canviar d’intencions de l’Ajuntament i es van proposar demolir la torre.  Domènech i Montaner, va utilitzar els seus contactes polítics a Barcelona per aconseguir  que la torre fos declarada monument nacional per impedir-ne la seva demolició fet que s’assoli amb la Reial Ordre de l’any 1921.  Finalment l’any 1937 la Torre es va demolir en època que la guerra civil espanyola. 
Per a més informació 
  • AINAUD DE LASARTE, Josep Maria; [et al.] (1982): Les Torres de moros. Canet de Mar: Ed.Cannetum. (Cannetum ; 2). Pp.69.
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1987): De cara a la mediterrània. Les torres del Litoral català. Barcelona: Ed.Dalmau. (Col.Nissaga; 7).
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): «Comentari marginal» a Castells Catalans, vol. I. 2a ed. Barcelona: Ed. Dalmau. Pp.720-746.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): Comentaris a Castells Catalans. Barcelona: Ed. Dalmau. (Col.Nissaga, 11).
  • FORN SALVÀ, Francesc (2010): Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians). Accèssit Premi Iluro, 2009.  Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (Premi Iluro; 73). Pp.132- 134.


diumenge, 9 d’octubre de 2011

Conferència “Puig i Cadafalch: l'art i la història al servei de la reconstrucció nacional”

El passat divendres dia 7 d'octubre de 2011 vaig tenir el plaer de fer una conferència sobre Puig i Cadafalch en el marc del Open 48 Hores Puig i Cadafalch que s’ha celebrat enguany per primera vegada. La conferència es va fer a la casa Coll i Regàs, una joia d'aquest arquitecte que tenim a Mataró, i concretament en una sala molt acollidora, decorada amb un impressionant conjunt de pintures d'Eduard Alcoy. Van presentar la conferència la regidora d'Urbanisme, Sra. Montserrat Rodríguez i la Sra. Mariona Gallifa, cap de secció de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Mataró. L’assistència a l’acte va ser molt nombrosa. 
Quan em van proposar fer una conferència sobre un personatge tan actiu i polifacètic com va ser Puig, el primer que un pensa, és, ...i per on començo?. En aquest cas vaig decidir començar pels seus inicis i la seva etapa de formació, perquè potser és la part més inèdita i a l'hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. En aquesta conferència, doncs, vaig voler endinsar-me en l'esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d'Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí vam resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l'art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l'art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d'un clar sentit polític. 

La conferència va acabar recollint l'obra d’aquest gran home de la renaixença, que ens va deixar entre altres coses el primer estudi detallat del nostre romànic, diverses restauracions, que ara poden ser criticades però que eren un reflex de l'esperit de l’època, un exemple del que en restauració s'estava fent en aquell moment a Europa, i que van si més no permetre que ens arribes molt més del que sense ell hauríem tingut, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.
Presentació de la conferència a càrrec de la regidora d'Urbanisme, Sra. Montserrat Rodríguez i de la Sra. Mariona Gallifa, cap de secció de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Mataró
Un moment de la conferència
Públic assistent a l'acte
Públic assistent a l'acte

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...