dimarts, 18 de juliol de 2017

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.
El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.
Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable. 
En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)
En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.
Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys. 

informació complementària
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]

dimarts, 4 de juliol de 2017

Aplec de sant Pere de Clarà - 2017 i desè col·leccionable sobre la història del priorat

El passat diumenge 2 de juliol de 2017 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere, a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el desè col·leccionable, sobre la història del Priorat, que tracta sobre la funció funerària del monestir. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

Des de l’alta edat mitjana, els monestirs podien ser triats per una nissaga important com a recinte funerari, amb la finalitat de perpetuar la memòria del llinatge. En aquests casos, la comunitat del monestir s’encarregava dels rituals funeraris i les oracions per l’ànima del difunt a banda de custodiar les restes sabollides. A canvi el monestir gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats per incrementar el seu patrimoni.
El priorat benedictí de Sant Pere de Clarà tenia aquesta funció funerària per a la nissaga dels Argentona, una branca dels Sant Vicens, senyors dels castells de Vilassar i Burriac. D’aquesta funció funerària s’han conservat solament tres sarcòfags, que semblen osseres petites, no aptes per contenir el cadàver sencer d’un adult però si per guardar els ossos d’una o diverses persones. Un d’ells es conserva encara a Clarà però els altres dos van ser traslladats a la façana de la parròquia de Sant Julià d’Argentona en la restauració de la mateixa que va fer Puig i Cadafalch. Aquests sarcòfags estarien situats en els dos arcosolis que es troben en el mur de migdia de la capella; un a l’interior i l’altre a l’exterior. 
Solament s’ha pogut documentar l’enterrament de dues persones en el priorat. Una d’elles va ser Guillem de Sant Lleí. En un document del 1246, Bernat de Vilafort, Berenguer de Sant Lleí i Guillem de Congustell, tots de Granollers, compareixen com a marmessors davant el notari Pere de Canals, per testificar i autentificar el testament de Guillem de Sant Lleí, pare de Berenguer. En aquest testament es ratifica la voluntat que el difunt sigui enterrat al cementiri de Sant Pere de Clarà i s’institueix hereu universal al seu fill Berenguer. El segon enterrament documentat és Bernat de Sant Vicenç, que en el testament del 18 d’agost del 1254 demana ser enterrat també a Clarà. Una branca dels Sant Vicenç, els Argentona, mantindran la castlania de Burriac després de la compra dels Desbosc. Aquests conservaran l’antic dret de sepultura en el priorat dels Sant Vicenç, al menys fins al 1399, en què Guillem d’Argentona, estipula, en el seu testament, que ha de ser enterrat a la Seu de Barcelona en el vas del seu avi matern Pere Clasquerí, on hi havia enterrada també la seva mare Eulàlia i el seu germà Ramon. Demana que per a aquesta tomba de la catedral es fabriqui una làpida de pedra “... en la qual sien fets senyals de Argentona”. També demana als marmessors que “...la ossa de mon pare y de ma àvia e de tots mos predecessors qui jaen en lo priorat de Sct. Pere de Clarà en la paròquia d’Argentona, qui sien mudades al meu carner de la Seu de Barcha...”

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):
Mn. Jaume Castellví oficiant l'eucaristia [Fotografia: Joaquim Graupera]
Cant dels Goigs en honor a Sant Pere de Clarà  [Fotografia: Jordi Montlló]
Presentació del col·lecionable [Fotografia: Joaquim Graupera]
Pilar Figueres presentant l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Joaquim Graupera presentant el col·leccionable 10[Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]

dilluns, 3 de juliol de 2017

Presentació del llibre "El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar" a Santa Susanna

El passat dissabte 1 de juliol de 2017 es va presentar el llibre «El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar», a la sala polivalent de la Biblioteca Vall d'Alfatà de Santa Susanna. L’acte va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic que ompli la sala de gom a gom i amb la presència dels autors dels diversos estudis publicats en el llibre i de la família Clarabuch-Vicent, propietària del Mas Jordà objecte d’estudi. 
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de la regidora de l’Ajuntament de Santa Susanna Carine Bouillon. Seguidament el Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme va parlar del procés d’edició del llibre i el sentit del mateix com a mostra de la publicació dels fons de l’Arxiu Comarcal en una col·lecció editorial del qual aquest volum n’ocupa el número dos. L’historiador Xavier Soldevila i Temporal va ser la persona escollida per l’organització per glossar el llibre. Soldevila va destacar l'excepcionalitat de l'obra, un estudi exhaustiu i pluridisciplinari, i va il·lustrar amb algunes del mateix els aspectes més interessants. Seguidament, el Sr. Pere Clarabuch, propietari del mas, ens va referir una crònica exhaustiva del procés de gestació de l’equip de treball i de la confecció dels diversos estudis que composen el llibre. La cloenda va anar a càrrec de l'Alcalde de la vila Joan Campolier Montsant. A la sortida, l'Ajuntament va obsequiar els assistents amb un exemplar de la publicació i un refrigeri. 
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, durant la seva intervenció [Fotografia: Joaquim Graupera]
Xavier Soldevila durant la glossa del llibre [Fotografia: Joaquim Graupera]
Pere Clarabuch durant la seva exposició [Fotografia: Joaquim Graupera]
Tancament de l'acte per part del Sr. Alcalde Joan Campolier [Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic assistent amb alguns dels autors del articles del llibre a primer terme [Fotografia SSOM]

diumenge, 2 de juliol de 2017

Presentació de les actes d’In Maritima 2016 i del segon simposi In Maritima 2018 sobre el mas i les masies.

El s. XV, temps de canvi i incerteses. Actes del Simposi In Maritima. 1r. Simposi sobre Història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval, 2017
El passat divendres 20 de juny de 2017, en el marc del festival Vilazari es van presentar les actes del primer Simposi In Maritima 2016, a càrrec de Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar i Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal. L’acte que es va iniciar a les 19 h va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. En els seus parlaments van destacar la col·laboració d’ambdues institucions i van glosar l’estructura del llibre que es repartirà de forma gratuïta a les persones matriculades en el primer simposi i que podrà adquirir al preu de 5 euros per afavorir-ne la divulgació. El llibre té la mateixa estructura que el simposi i hi apareixen publicades totes les ponències i comunicacions de forma integra.
Seguidament, com a director del Simposi es va presentar el contingut del segon simposi In Maritima 2018: Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials, que es celebrarà pel juliol del 2018 organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. En aquest apartat vaig presentar la temàtica i els àmbits sobre els que es poden presentar comunicacions en el segon simposi que es celebrarà el juny del 2018.
A les 19.30 h. s’inicià la conferència “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, a càrrec de Coral Cuadrada Dra. en Història Medieval. Aquesta xerrada s’entén com la primera ponència del segon In Maritima i es va plantejar com un punt d’arrencament del mateix ja que es van formular quines són les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar d’aquest tema. A Catalunya el tema dels masos és un tema que entronca amb la corrent del catalanisme polític que entenia aquest element com un tret de la identitat catalana. La Dra. Coral Cuadrada va començar el discurs situant el tema en aquest context i va ressaltar l'Estudi de la Masia Catalana de Rafael Patxot i Jubert, promogut pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dirigit per l'arquitecte Josep Danés i Torras, com a punt de partida. Segons, la Dra Cuadrada, un segon moment va venir donat per la celebració del Col·loqui a Barcelona a instàncies del CSIC amb el títol "El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII)” les actes del qual van ser editades per Maria Teresa Ferrer i Mallol, Josefa Mutgé Vives i Manuel Riu.
 Seguidament, la Dra. Coral Cuadrada aconsellà que les comunicacions es centressin en sis àmbits: història; antropologia i etnografia; arqueologia; geografia; arquitectura, urbanisme, i art i noves tecnologies. Seguidament va anar desgranant cada un d’ells i detallant la diversitat de temes que es podrien abastar. Aquesta ponència va servir per motivar i donar idees per la presentació de comunicacions del proper simposi.
L’acte va acabar amb el concert de Tablatura, a la capella de Sant Sebastià a les 110 de la nit. Aquest va consistir amb la interpretació de música antiga amb tiorba i llaüt dels segles XVII i XVIII amb el mallorquí Ferran Pisà.
Al llarg del cap de setmana també es podrà participar en les visites guiades al castell de Vilassar de Dalt.



Moment de presentació de les actes [Fotografia: Laura Bosch]
Públic assitent a l'acte [Fotografia: Laura Bosch]
B.Oliva, A Serrano i J.Graupera en el moment de presentar les actes [Fotografia: Laura Bosch]
Conferència de la Dra . Coral Cuadrada [Fotografia: Laura Bosch]

dissabte, 1 de juliol de 2017

Inauguració a Ripoll d’una exposició sobre Puig i Cadafalch amb la nostra participació.

El passat diumenge 11 de juny de 2017 es va inaugurar l’exposició “L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès” organitzada per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal del Maresme, el Grup d’Història del Casal, el Museu de Ripoll i la Diputació de Barcelona.
La inauguració va coincidir amb els actes de celebració del vintè aniversari de la col·locació al monestir de Ripoll de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch. L’acte fou presidit pel Sr. Jordi Munell, alcalde de Ripoll, i comptà amb els parlaments de la Sra. Montsina Llimós, regidora de promoció econòmica, la Sra. Michèle Boix, que parlà en representació del Patronat del Monestir, l’historiador i arxiver Agustí Dalmau, que s’encarregà de glossar la relació de Puig i Cadafalch amb Ripoll, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Jaume Vellvehí com a president del Grup d’Història del Casal.
L’acte es va fer al peu de l’estendard i comptà amb la presència de mataronins i ripollesos i representants d’entitats de Ripoll. Tot seguit es va poder visitar l’exposició que inicialment es va mostrar a la nau lateral de la basílica.
L’exposició romandrà visible al Museu de de Ripoll (Plaça de L'abat Oliba, s/n, 17500 Ripoll, del 12 de juny al 31 de juliol de 2017. Posteriorment es podrà visitar a la Fira gastronòmica i comercial de Cabrils (del 19 al 22 d’agost de 2017 ) ; a l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet. Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró) del 15 de setembre al 30 de novembre de 2017 i finalment a l’Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró (Carrer Sant Josep de Calassanç, 16, 08303 Mataró) del desembre de 2017 al gener de 2018.

L’exposició conta de 4 plafons:
  1. Mataró i Ripoll a la darreria del segle XIX, elaborat per Alexis Serrano (Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme)
  2. Josep Puig i Cadafalch i Ripoll, elaborat per mi mateix
  3. La Restauració del Monestir de Ripoll,elaborat per Jaume Vellvehí (President del Grup d’Història del Casal)
  4. El nou estandard vint anys més tard, elaborat per Jaume Vellvehí (President del Grup d’Història del Casal)
La mostra es complementaria a l’exposició Puig i Cadafalch i el Maresme, una visió documental que coincidiran exposades les dues en certs lloc i en altres es mostraran per separat.
L’Arxiu Comarcal del Maresme ha creat una pàgina web on es poden veure els continguts de les dues exposicions i es pot seguir l’agenda de llocs d’exposició de les dues.

Per poder llegir i descarregar-se els plafons : Pàgina web

Plafons exposats a la nau lateral de l basílica [Fot. Joaquim Graupera]
Plafó sobre Puig i Cadafalch i Ripoll elaborat per mi [Fot. Joaquim Graupera]
Acte de inauguració de l'exposició i dels 20 anys de la restitució de l'Estendard [Fot. Joaquim Graupera]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...