Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura: Finestres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura: Finestres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de febrer de 2013

El gòtic incomprès. Les finestres mal muntades al Maresme.

Moltes masies del Maresme han estat reformades o refetes en temps posteriors a l’època medieval. Algunes d’elles, en aquest procés de reforma, van incorporar elements reaprofitats del mateix edifici o adquirits en algun antiquari o picapedrer fruit d’enderrocs d’altres masies.Alhora de reaprofitar aquests elements, moltes vegades els operaris de l’obra o el mateix promotor, no han respectat la disposició original de la peça i es restituïda amb un acabat dels carreus, diguem-ne poc ortodox. El resultat final és un finestral que fa mal d’ulls a nivell estètic i ens dóna informació de la poca sensibilitat dels seus artífex i d'una incomprensió de l’estil que d’entrada, sembla que vulguin preservar o reivindicar.
Un d’aquests casos en el Maresme el tenim a l’antiga masia de Can Rufau, actualment coneguda com a Ca l’Espartera. El que queda d’aquesta masia, que configurava el Vilassar de Mar en els seus orígens, és un fragment de la façana que ha quedat embeguda per altres façanes noves que l’encaixonen.  Sabem que aquesta masia tenia originalment una de les tres torres de defensa que protegien el veïnat de mar de Vilassar. La finestra és un exemple de llinda retallada amb un arc conopial lobulat típic del gòtic de finals del s.XV i principis del s.XVI. A l’hora de muntar-la ho van fer, com podeu veure, al revés i presenta un aspecte molt més estret que en la seva disposició original, que podem conèixer a partir de fotografies antigues, fet que encara  fa més inversemblant l’error de muntatge.
Un altre cas, proper a l’anterior, és la finestra de Can Cisa a Premià de Dalt on trobem el mateix. Es tracta d’una masia originalment de tipus basilical, altrament dita clàssica, que s’ha anat ampliant en diversos cossos. La primera ampliació, com a moltes masies, va consistir en la construcció del celler perpendicular a les tres naus de la masia original a la part del darrera, segurament en el s.XVI o principis del s.XVII. La masia encara conserva una portada gòtica i diversos finestrals gòtics d’art conopial decorats amb lobulacions. La masia es troba documentada en aquest indret des dels s.XIII amb documents relacionats amb les possessions de la Pia Almoina en el Maresme. Els altres afegits van anar-se incorporant en els segles moderns fins als últims vestigis que evidencien uns elements defensius que es poden remuntar a les guerres carlines. Actualment en aquest mas s’hi realitza per nadal el pessebre vivent de Premià de Dalt, del qual Valerià Pujol n'és un entusiasta col·laborador. La finestra en qüestió es obrada en pedra de Montjuïc i va estar allargada amb pedra de granítica local en ser eixamplada la obertura. El resultat és un efecte molt poc estètic.
El tercer cas es troba a la masia de Can Farrerons de Dosrius. El finestral d'aquesta masia presenta una disposició semblant a la de Can Rufau de Vilassar de Mar.
Un quart cas es troba a la masia de Can March d'Argentona, situat a prop de Sant Pere de Clarà, que el 1920,  va ser restaurada per l’arquitecte de Barcelona Joan Rubió per encàrrec del propietari Jaume Figueres.
Esperem que algun dia es pugui restituir l'aspecte original d'aquestes finestres i esdevinguin més fidels a l’estètica gòtica primigènia.
Finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar en el seu aspecte original.
Aspecte actual de la finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar.
Finestra de Can Cisa a Premià de Dalt
Finestra de Can Farrerons de Dosrius

Finestra de Can March d'Argentona (Sant Pere de Clarà)


dissabte, 10 de novembre de 2012

50 anys de Torre Llauder. La medieval torre del Cogoll (Mataró)

Aquest any 2012, una colla d’entitats de Mataró han organitzat un programa conjunt per commemorar els 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder, per part de l’equip d’arqueòlegs de Marià Ribas, de la vil•la romana de Torre Llauder a Mataró.
 
El solar on es va trobar la vil•la era una finca presidida per la Masia de Can Llauder. Aquesta torre es troba documentada des del 1128 com la “ turre de cugullo” que formava part de la jurisdicció del castell de Burriac i de Vilassar. El 1360 Pere Desbosc, senyor del castell de Vilassar hi va establir a Ferrer de Reymir, passant-se a denominar Mas Ferrer, els quals la posseirien fins el s.XVII. La torre que presidia la masia va ser edificada l’any 1558 per voluntat de Joan Ferrer.
 
L’any 1685 la masia va ser adquirida per la família dels Llauder, concretament pel notari barceloní Francesc Llauder i Moles, els quals li donaren el nom pel qual se la coneix en les èpoques moderna i contemporània, Can Llauder. L’any 1777, els Llauder van fer una sèrie de reformes que li donaren l’aspecte abarrocat que va conservar fins al seu enderroc. La branca familiar dels Llauder, com a propietaris del mas, s’extingiren el 1902 amb la mort de Lluis Maria de Llauder i de Dalmases. L’any 1970 es va escriure una de les nefastes pàgines en la relació de Mataró amb el seu patrimoni, ja que es la data en que va ser enderrocada la masia i la torre dins el procés urbanitzador del Plan Parcial del Polígono Espatero promogut pel franquista Ministerio de la Vivienda. Malgrat la destroça efectuada, el fet va servir per sensibilitzar a la ciutadania en la defensa del seu patrimoni davant la manca de criteris dels consistoris franquistes.
 
La torre, de grans dimensions, estava composta de tres pisos amb una sèrie d’espitlleres per la seva defensa i una finestra d’arc conopial gòtica característica obrada en pedra de Montjuic. Es trobava coronada per la típica coberta emmerletada amb espitlleres. Amb les reformes barroques havia passat d’estar isolada a trobar-se situada en el bell mig del conjunt del mas. és una gran llàstima que no s'hagi conservat aquest conjunt.

Bibliografia 
  • LLOVET, Joaquim (1997). “El moli de vent i la torre del Cogoll” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, num.57, (gener), pp.19- 22.
  • SUBIÑÀ, Enric (1999). “La Torre Llauder: La masia i els seus propietaris” a XV Sessió Estudis Mataronins. 28 de novembre de 1998. Comunicacions presentades. Mataró: MASM; PMC. Pp.79-105
  • Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural. 
Fotos extretes del catàleg : Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural.

dissabte, 24 de juliol de 2010

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.
Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.
Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:
Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.


Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.


Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia
GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...