
L’objectiu d’aquest treball va ser, per una banda, relacionar les dues obres, l’estàtua jaient de la Verge i les imatges dels apòstols, com a parts d’un grup escultòric unitari. Per altra banda, situar en el temps i determinar l’estil del conjunt, ja que diferents historiadors locals havien catalogat de forma diferenciada l’estàtua de la Verge com a gòtica i les estàtues dels apòstols com a romàniques. A tall d’exemple, Lluís Ferrer i Clariana, en el primer volum de la seva monografia sobre la parròquia de santa Maria de Mataró en descriu la parròquia en el s.XV que “A la mateixa època fou tallada i segurament instal•lada la formosa imatge de la Verge de l’ Assumpció....”. Quant a les imatges dels apòstols, opina que “La iconografia coneguda a darreries del s.XIII foren les imatges romàniques dels apòstols, tallades en fusta...”. Per la seva banda, Marià Ribas fa referència que “...Als primers temps del temple gòtic hi havia la capella de la Soledat i dels Sants Apòstols (en la qual es veneraven les imatges dels apòstols del temple romànic)...” Com podem veure es decanta per duplicitat d’estil i època de les imatges.

Podem citar com a paral•lels, a nivell iconogràfic i formal, d’aquest grup, en diferents obres : el grup de la dormició de la Verge antigament atribuït a Martí de Liatzasolo (1544), conservada al Museu d’Art de Catalunya, que en estudis recents l’han relacionada amb l’obra de Marià Forment; el grup de la dormició de la Mare de Déu de Jeroni Xanxo (1548) conservat al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell; Grup de Santes Creus (1558) de Perris Austri, o bé, la Talla de la Verge dormida, datable a mitjans del s.XVI i que segurament procedia de la catedral de Lleida.
Si comparem el conjunt mataroní amb aquests exemples, a nivell formal, la composició mataronina mostra l’escena encara amb trets gotitzants i no introdueix les novetats formals, compositives i plàstiques pròpies de la plàstica renaixentista. Pel que fa a l’autoria, en aquests moments al Maresme hi han diferents escultors que es troben treballant en diferents esglésies de la comarca. El més important és Joan de Tours, originari de Turena, que consta documentat a Catalunya a partir del 1509 fins la seva mort a Calella l’any 1563. Aquest escultor va destacar per la talla de fusta i també en el treball en la pedra. A la comarca tenim documentades diverses obres, per una banda, el timpà de l’església d’Arenys de Munt i els retaules major, de Sant Pere i Sant Pau i el de Santa Maria per la mateixa parròquia (1542). A Pineda va esculpir el portal de l’església i també va treballar en el retaule major de l’església parroquial de Calella (1553-1563).

Bibliografia
GRAUPERA, Joaquim: “El grup escultòric sobre el trànsit de la Verge de la parròquia de Santa Maria de Mataró (s.XVI)” a XVII Sessió d’Estudis Mataronins. 25 de novembre del 2000. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2001. Pàgs.115-138 [Text complert de l’article en .pdf]
![]() |
El Grup de l'apostolat en l'ermita de Sant Simó de Mataró abans de la seva destrucció l'any 1936. |
![]() |
La imatge de la Verge en el primitiu Museu de Mataró a l'Escola d'Arts i Oficis el 1925. [BC-Fons Fotografic Salvany : SaP 87404] |
Marià Ribas durant la restauració de la imatge [Arxiu part. família Ribas] |
Restitució hipotètica del conjunt (J.Graupera) |
![]() |
La imatge de la Verge exposada actualment a la Sala de Síntesi del MASM de Mataró. |
Conjunt de la Dormició de la Verge al claustre de Santes Creus |
![]() |
Dormició de la Verge al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell |