Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Vilassar de Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Vilassar de Mar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de gener del 2023

El castell de Vilassar a Vilassar Ràdio




El passat 11 de gener de 2023 a Vilassar Ràdio (98.1 fm) es va emetre la sessió en la que vaig col·laborar sobre el castell de Vilassar de Dalt.

Forma part del programa "Històries de mar i de dalt", un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar i per extensió del "Vilassar històric" que comprèn a més els pobles de Vilassar de Dalt i Cabrils. EL programa esta dirigit per Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià amb la coordinació de Núria Gómez.

Al llarg de l'entrevista, gravada el passat 16 de desembre de 2022, varem poder repassar en format de tertúlia el passat d'aquest castell.

Agraeixo a l'equipo del programa la confiança i el fet d'haver-me convidat al programa.

Per si el voleu escoltar o baixar el postcast

https://alacarta.vilassarradio.cat/embed/podcast?id=vilassarradio_podcast_2810




dimecres, 11 de febrer del 2015

Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar en el darrer número de la revista singladures

El passat divendres 12 de desembre de 2014 a les 19.00 a la Sala Josep Maria Galbany de Vilassar de Mar (Carrer de Sant Roc 4) va tenir lloc la IV Jornada d’Estudi i Debat del Centre d'Estudis Vilassarencs (CEV). En aquesta edició es va aprofitar per homenatjar la figura de l'historiador Julià Lladó que fou president del Centre d’Estudis Argentonins «Jaume Clavell» (CEAJC), mort l’any passat. Per aquesta ocasió va intervenir Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó com a persona, historiador i amic. Al finalitzar aquest parlament, Alexis Serrano com a president del CEV va fer entrega a la vídua de Lladó de la Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs. 
L'acte central de la IV Jornada va ser la presentació del número 31 de la revista Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV i la conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà, actual president del CEAJC i autor del article que porta el mateix títol i que es presenta publicat en aquest volum de la revista.
Singladures és una revista de divulgació referent a la història i el patrimoni de Vilassar de Mar, de periodicitat quadrimestral, nascuda l'any 1985. Durant la seva primera fase (1985-1999) actuà com a butlletí del Museu de la Municipal divulgant estudis referents al passat nàutic i pesquer de la vila. La segona fase, ressorgida l'any 2008 gràcies a l'empenta del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb el Museu Municipal de Vilassar de Mar, ha ampliat i diversificat els continguts oferint a les seves pàgines estudis que versen sobre diferents aspectes de la història i el patrimoni tant de Vilassar de Mar com de la comarca del Maresme. 
La IV Jornada es va concloure amb un debat final i un petit refrigeri per a tots els assistents.
El contingut d'aquest número 31 de la revista, de caràcter miscel·lani, compta amb diversos articles sobre diferent temàtica. Entre ells, ha publicat el meu article sobre el retaule major i els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 
Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En aquest article s’analitza el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pels mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica. 
Aquest treball s’emmarca dins la tesi doctoral en curs L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran de la Universitat de Barcelona (Programa “Història, teoria i crítica de les arts” Bienni 2002-2004) defensada el 18 d'abril de 2012.

Per a més informació
Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Quim Graupera]
Alexis Serrano com a president del CEV en el moment de l'entrega a la vídua de Lladó
de la 
Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs
.[Fotografia: Quim Graupera]
Presentació de la revista a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV. [Fotografia: Quim Graupera]
Conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà,
actual president del CEAJC.
[Fotografia: Quim Graupera]

dimecres, 30 de juliol del 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.
Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.
Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.
Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.
Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.
Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.
L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

dimarts, 8 de juliol del 2014

Passejada pel Vilassar de Mar medieval en el III Festival Vilazari

El passat dijous 3 de juliol de 2014 el Centre d'Estudis Vilassarencs va organitzar una passejada pel Vilassar de Mar medieval o més ben dit el veïnat de mar de Vilassar que és com d'antic s'anomenava Vilassar de Mar, en el marc del Vilazari 978 d'enguany.
La passejada s'inicià a les 19.00 a la plaça de l'esglèsia de Sant Joan i la dirigí l'historiador Alexis Serrano. El recorregut que se seguí fou: la plaça de l'església, la plaça de l'ajuntament on en època medieval hi havia el mas Mir, Ca la Maria l'Espartera que en època medieval i moderna era el mas Lledó i la torre d'en Nadal i el carrer d'en Saura. Durant la visita es van comentar alguns detalls del antic poblament de mar de Vilassar, algunes restes d'època medieval i moderna, l'origen estacional dels pescadors, els primers masos que s'hi assentaren, l'impacte de la Sentència Arbitral de Guadalupe en el creixement baixmedieval del nucli de mar i el seu creixement sostingut en època moderna. També es tractaren altres temes com la producció del vidre prop de la torre d'en Nadal als segles XVI i XVII, la pirateria i el corsarisme i dels hostals i de passada, com a cloenda i per enllaçar amb el tricentenari també sobre el pas de l'arxiduc Carles d'Àustria l'any 1708 per l'hostal de mar de Vilassar.

[Agraeixo la col·laboració d'Alexis Serrano per la confecció d'aquest article]
Alexis Serrano en un moment de la visita al Vilassar de Mar medieval [Foto Alexis Serrano]

diumenge, 27 d’abril del 2014

TAULA RODONA "Les creus de terme del Vilassar històric. Vilassar, Cabrils, Vilassar de Mar".

El passat dissabte 26 d’abril de 2014, a les 18.00 h., va tenir lloc al Museu Col·lecció de Cabrils la taula rodona sobre les creus de terme del Vilassar històric (Vilassar, Cabrils, Vilassar de Mar). L’acte coordinat per l’actual responsable del Museu, Laura Bosch, va ser presentat per l'actual Regidor de Cultura de Cabrils.

A la taula rodona, hi van participar diversos estudiosos de la comarca. El primer en intervenir va ser Josep Samon, historiador i responsable de l’arxiu parroquial de Vilassar, el qual va dissertar sobre les creus que hi havia documentades al mapa de Vilassar del 1777 i va fer referència a la Creu d'en Casals com a punt de reunió de les "desenes" de la vall de Cabrils i del Sant Crist, tot explicant què eren i la seva organització. 

El segon en parlar va ser Ramon Coll, arqueòleg i estudiós de llegendes i tradicions maresmenques, el qual va significar la importància de la cova-santuari ibèrica de les Encantades o de Bones Dones de Montcabrer per entendre la sacralització i les llegendes de l’indret. El següent a intervenirva ser Alexis Serrano, historiador, arxiver i professor de la Universitat de Teologia de Barcelona, el qual va parlar del Crist Mujal fent especial referència a la situació del mateix prop del lloc on es va trobar el mil·liari de la Via Augusta. Acte seguit va participar Marc Pons, arquitecte tècnic i membre del Museu Arxiu de Vilassar que va donar la visió més arquitectònica de les diferents creus cobertes del Vilassar històric i va explicar el perquè de l’exposició que s’inaugurava amb aquest acte.

Tot seguit, va tocar la meva intervenció que vaig dedicar a parlar de la creu de Can Passalaigua, una de les creus medievals més antiga de la comarca, fent espacial referència a la seva troballa i la seva descripció iconogràfica. Acabà el torn inicial amb Jaume Tolrà, cronista i membre del Museu de Cabrils que evocà la Creueta i la Creu del Turó d'en Torres com a espai de benedicció del temple en la festa de la Santa Creu desprès de la independència parroquial de Cabrils de Sant Genis de Vilassar.
Després de la interessant taula rodona es va poder visitar l’exposició “Les creus del Vilassar històric” promoguda pel Centre d’Estudis Vilassarencs, amb la novetat de la Creu de Can Passalaigua (ss. XIV-XV), que exposà al públic només per aquesta ocasió. 
Amb aquesta exposició, de petit format, i la taula rodona es volia donar a conèixer i aprofundir en la història de les creus de l’antic terme de Vilassar tant les desaparegudes com les que encara es conserven al nostre entorn, la Creu de Can Boquet, la Creu de Can Parera, la de Montcabrer, la Creu del Turó d’en Torres, la Creu de l’Abella, la del Crist del Pla del Molí i la del Mujal. Aquestes dues darreres per la seva situació, a frec del Camí del Mig, esdevingueren fites importants per als viatgers que s’encomanaven a la imatge del Crist durant els segles XVIII, XIX i XX i s’han fet molt populars gràcies a les festes que s’hi celebren anualment.

Crec sincerament que va ser una experiència molt positiva que cal repetir, ja que va mostrar un gran esperit positiu de col·laboració entre historiadors de la comarca. Felicitats als membres del Museu Col·lecció de Cabrils com a organitzadors !!!

Trobareu més informació al web: www.cevilassarencs.org/lescreus i al bloc
http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2013/12/13-12-2013-les-creus-de-terme.html

Presentació de l'acte per part del Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cabrils .(Foto: Jordi Montlló)
Laura Bosc com a gerent del Museu durant la presentació dels participants a la taula rodona.(Foto: Sandra Cabrespina)

Moment de la meva intervenció sobre la creu gòtica de Can Passalaigua.(Foto: Sandra Cabrespina)

Moment de la meva intervenció sobre la creu gòtica de Can Passalaigua.(Foto: Jordi Montlló)

Ramon Coll, Josep Samon i jo mateix discutint sobre la creu de Can Passalaigua (Fotografia Jordi Montlló)

diumenge, 15 de desembre del 2013

Inauguració de l’exposició “Les Creus de terme al Vilassar històric” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 13 de desembre de 2013 a les 20.00 h a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) es va Inaugurar la mostra "Les Creus de terme al Vilassar històric". La mostra es va oferir per primer cop el passat 22 de setembre de 2013 a la festa del Crist del Pla del Molí (Vilassar de Dalt). L’exposició restarà oberta al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) des del dia 13 de desembre de 2013 fins el dia 26 de gener de 2014 i a partir d’aquí començarà una itinerància que l’haurà de dur durant el 2014 a Vilassar de Mar, Cabrils, Mataró i Barcelona.

L’acte va començar amb una presentació de les activitats del Centre d’Estudis Vilassarencs a càrrec de Ramon Iglesias (vicepresident del CEV), el qual va destacar la voluntat de col·laborar amb els centres de recerca que treballen en el Vilassar històric (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils) per tal de fer activitats conjuntes. L’exposició del Centre d’Estudis Vilassarencs que es va inaugurar, s’ha fet en col·laboració amb el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, com a fruït de l’acord signat darrerament entre les dues entitats i consta de sis cartells de gran format on s'explica amb textos i imatges la història de les Creus del terme. 

La prestació de la mostra “Les Creus de terme al Vilassar històric” va anar càrrec de Marc Pons (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). Aquesta exposició de petit format vol donar a conèixer i aprofundir en la història de les creus de l’antic terme de Vilassar tant les desaparegudes com les que encara es conserven al nostre entorn, la Creu de Can Boquet, la del cim de Montcabrer, la de Cabrils, la del Crist del Pla del Molí i la del Mujal. Aquestes dues darreres per la seva situació, a frec del Camí del Mig, esdevingueren fites importants per als viatgers que s’encomenaven a la imatge del Crist durant els segles XVIII, XIX i XX i s’han fet molt populars darrerament gràcies a les festes que s’hi celebren anualment.
L’acte va concloure amb la conferència “Del pessebre a la Creu, el Jesús històric” a càrrec d’Alexis Serrano (Arxiver i historiador, President del CEV i Professor de la FTC). En la xerrada va centrar les discussions dins l’àmbit eclesiàstic sobre l’interès d’estudiar la figura de Jesús de Natzaret com a figura històrica. El modernisme és el terme amb el qual l'Església católica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen a finals del segle XIX i principis del segle XX que criticaven els dogmes de l'Església católica, els quals creien que s’havien de considerar com meres expressions simbòliques i que no s'han de considerar com a veritats absolutes. El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vaticà en el decret Lamentabili i en l'encíclica Pascendi Dominici Gregis (1907). Alexis Serrano va anar desgranant les fons històriques que ens apropen al Jesús històric i va intentar descriure, a partir d’aquestes, com deuria ser el moment de l’infantament de Jesús. Les restes materials conservades a Israel i Palestina, com l'església de la nativitat, o bé cases populars conservades avui dia, ens apropen als veritables significats dels espais citats per les fonts i reproduïts a nivell iconogràfic en els pessebres, com l'establia, l'hostal, la cova, la menjadora... Al final de l'acte Benet Oliva com a president del  Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va lliurar a Ramon Iglesias i a Alexis Serrano un record pel seu pas per la sala d'acte es del Museu.

Trobareu més informació al web: www.cevilassarencs.org/lescreus i al bloc
Ramon Iglesias (vicepresident del CEV) durant la presentació de l’acord de col·laboració signat darrerament entre les dues entitats.
Marc Pons presentant l'exposició i la conferència d'Alexis Serrano.
Imatge de l'exposició

dimecres, 10 de juliol del 2013

Vilazari 2013 ( i 4): Conferència «Les pintures del teginat del castell de Vilassar», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera.

El dimecres 4 de juliol de 2013 va tenir lloc la tercera i última de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’antropòloga Paula, membre de Tanit-Didàctica i Difusió Cultural  va ser l’encarregada de presentar-me la conferència sobre «Les pintures del teginat del castell de Vilassar».

La part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval és la corresponent als segles XIV i XV (XXII Sessió d’Estudis Mataronins-2005). Els seus orígens són una mica més desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema.

La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació  en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar entre finals del s.XIII i principis del s.XIV. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres ja que una restauració de les pintures per part de l’arquitecte Adolf Florensa a la meitat del segle XX va alterar ostensiblement el conjunt.

El contingut de la xerrada sortirà publicat en el proper volum de la Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró el proper novembre.


Paula Lloret en el moment de presentar la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]
Quim Graupera durant la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]

dimarts, 2 de juliol del 2013

Vilazari 2013 (1): Visita comentada al Vilassar de Mar medieval a càrrec d’Alexis Serrano



Dins la programació del II Festival Vilazari , el dilluns 1 de juliol de 2013, l’Alexis Serrano del Centre d’Estudis Vilassarencs, ens va oferir una visita comentada pel barri mariner del Vilassar històric, actualment Vilassar de Mar.
Els comentaris es van iniciar en una introducció històrica al veïnat de mar de Vilassar des de la plaça davant l’església parroquial de Sant Joan. Seguidament l’itinerari va tenir un altra aturada a la plaça de l’actual ajuntament on hi havia una de les tres masies fortificades que integraven el veïnat marítim. La parada següent es va realitzar davant de l’antiga masia coneguda com Ca la Maria Espartera on hi ha un finestral gòtic malrestaurat. La visita va finalitzar amb un refrigeri desprès de les explicacions davant de la masia de Can Nadal, la única que conserva la torre de defensa de la mateixa.
L'actual Vilassar de Mar o Sant Joan de Vilassar era en época medieval un petit barri mariner de Sant Genís de Vilassar (o simplement Vilassar). Aquest veïnat es va segregar l'any 1784, moment que el rei Carles III en va signar la resolució, concedint el favor als veïns que n’havien fet la petició un any abans. L’any 1785 la Reial Audiència de Catalunya va nomenar a Guerau Cassany com a comissionat per tal de que fixés els límits del nou terme municipal i en el mateix any es va formar el primer consistori amb Antoni Pou com a primer alcalde. Per donar resposta a un recurs dels habitants de Vilassar de Dalt sobre la correcció dels límits del terme es van refer les fites l’any 1786.
Al ser un barri mariner de Vilassar, i haver-se anat constituint modernament, ha conservat pocs vestigis medievals. Un dels pocs edificis a destacar del terme és la Torre de defensa de Can Nadal,  documentada des del segle XVI i construïda per protegir la masia d’atacs corsaris que poguessin venir des del mar. És de planta rodona i presenta a l’alçada del segon pis una finestra gòtica d'arc conopial. Representa l’únic vestigi d’una colla de torres documentades que defensaven les viles del terme. Una altra torre, ara desapareguda, es trobava a prop de Can Brufau, masia que conserva, malgrat les reformes sofertes, una finestra gòtica en la façana. 
 
Alexis Serrano a l'inici de la visita.
El públic assistent a l'acte.
Explicació a la plaça davant de l'actual ajuntament.
 
Davant la torre de defensa de Can Nadal.