diumenge, 28 de juliol del 2013

Vilassar de Dalt ret homenatge a l’historiador Mn. Josep Mas amb una conferència i una exposició.

El passat dissabte 27 de juliol de 2013, a 2/4 de 6 de la tarda, va tenir lloc la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" a càrrec de Josep Samon a la Cisa, en el marc de la festivitat de sant Joaquim i santa Anna, patrons de la gent gran, en un acte organitzat per la parròquia de Premià de Dalt i l'Associació de la Gent Gran i en el qual hi van assistir unes quaranta persones.
Aquesta conferència era una actualització de la que Josep Samon va impartir 25 d'abril de 2010 a la sala d'actes del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (can Banús). En aquesta ocasió, l’acte va estar organitzat per la Parròquia de Sant Genís de Vilassar i la Confraria dels Sants Màrtirs amb la col·laboració del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. La conferència, que va ser presentada per Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la Parròquia de Sant Genís de Vilassar, va anar acompanyada d'una exposició que recollia diverses fotografies, part de la seva obra publicada i documentació personal força interessant per fer-se una idea de la importància del personatge. La majoria de documents van ser localitzats per Josep Samon a la casa del fill d'un nebot seu, darrer membre de la família i actualment es custodien al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El fet de documentar-se per la conferència va possibilitar, entre altres coses, la identificació del nínxol on reposen les seves despulles, ja que durant molts anys havia estat oblidat. Aquest fet va originar que el diumenge 16 de maig de 2010, en el cementiri de Vilassar de Dalt, la Confraria dels Sants Màrtirs celebrés un ”acte de dignificació” del nínxol de Mossèn Josep Mas i Domènech en motiu del 68 aniversari del seu traspàs.Mn. Josep Mas i Domènech (1860-1942) va néixer a Premià de Dalt concretament a la masia de can Riera de Sant Mateu propera a la capella romànica. Segons Josep Samon, "...la placa que hi ha a la façana de la casa ermita de la capella és errònia i configura un petit "fals històric". Els pares de Mn. Mas eren els ermitans de Sant Mateu; la mare era molt jove, només tenia 18 anys, i era filla de Vallromanes. En la imminència del part, va voler tenir l'infant a la casa paterna, però no arribà més enllà de can Riera, on nasqué el petit Josep i on al cap de poques hores moria la mare. Era l'1 d'agost del 1860. L'endemà, a Premià de Dalt, fou batejat l'infant i sepultada la mare. L'infant fou confiat als avis i ties paternes, que a l'ensems eren ermitans de la Cisa. Ho foren fins el 1869, que hagueren de deixar la Cisa i llavors vingueren a viure a Vilassar, on sempre més hi tingué residència Mn. Mas, entesa aquesta residència amb totes les salvetats dels anys al seminari, primer, i del seu ministeri sacerdotal, després."
Va treballar com a arxiver de la Catedral de Barcelona i va ser membre de la reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. A nivell eclesiàstic va ocupar càrrecs d'importància com a beneficiat arxiver a la Catedral de Barcelona des del 1900 i en l'acollida i ensenyament infantil com a Prior de la Casa dels Infants Orfes de Barcelona.Va publicar tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què hi destaca la publicació de fonts documentals indicant sempre la localització dels documents en notes a peu de pàgina. Cal esmentar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (1906-21), en tretze volums, que contenen, entre altres, les rúbriques dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona.
Els 13 volums de les Notes històriques del Bisbat de Barcelona i una gran quantitat d’articles, a banda de les seves notes inèdites conservades a l’Arxiu de Ca l’Ardiaca, serveixen per documentar moltes capelles del Maresme i del bisbat de Barcelona.
La seva obra historiogràfica és especialment interessant per la documentació aportada sobre moltes capelles del bisbat de Barcelona, fet que va venir reforçat per la seva tasca en la conservació i ordenació d'arxius del bisbat. Com a investigador va consultar els fons documentals dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat dels quals, amb molta generositat, va posar a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat. [Per consultar l’Inventari]
La historiografia de Mossèn Mas ens porta més a una necessitat de pietat popular de documentar elements de fe, com capelles, retaules etc. A aquest autor li va influenciar la publicació per part de Mn. Josep Gudiol de Vic, del llibre Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902). Aquest llibre pretenia formar als eclesiàstics catalans sobre el patrimoni de l’església dins els seminaris diocesans, però es va convertir en manual dels investigadors religiosos de l’art. 
Va morir i va ser enterrat a Vilassar de Dalt als 82 anys on se'l recorda especialment pel seu treball al voltant de les relíquies dels Sants Màrtirs. En aquest sentit, el 1908 va escriure, editar i sufragar el llibre Nota Històrica de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. L’any 1920 va fer restaurar a càrrec seu la pintura i els daurats del gran retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs, com a preparació de la celebració del III Centenari del trasllat de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Càller a Vilassar (1623-1923) en el qual ell va participar activament. L’any següent, el 1924, com a delegat del bisbe de Barcelona, va portar a terme la reautenticació de l’antic retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs a més de sufragar un petit reliquiari personal dels Sants Màrtirs, que segurament el va acompanyar fins a la seva mort.

Sobre el patrimoni artístic del Maresme cal destacar les publicacions següents:
  • MAS, Josep (1908). Nota històrica de la Mare de Déu de la Cisa. (Premià de Dalt). Barcelona; Impremta Tipogràfica Canònica. 
  • MAS, Josep(1908). Goigs de Sant Feliu d’Alella.Edició Facsímil de l’original impresa el 1993. Alella: Parròquia de Sant Feliu.
  • MAS, Josep (1909). “La parròquia de Sant Feliu d’Alella” a Notes històriques del bisbat de Barcelona, vol. III . Barcelona: Societat General d’arts gràfiques. Pàgs. 1-56
  • MAS, Josep (1912). “Notes sobre antichs pintors a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 6 (1911-12)
  • MAS, Josep (1913). “Notes d’esculptors antics a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 7 (1913)
  • MAS, Josep (1921). Nota històrica de l’Església Parroquial de Sant Vicens de Llavaneres, bisbat de Barcelona. Barcelona, 1921
  • MAS, Josep, (1921). “Antigüetat d’algunes esglésies del Bisbat de Barcelona, I” a Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol.XIII. Barcelona: Tip.Catòlica Pontificia.
  • MAS, Josep (1996). Edició commemorativa del Mil·lenari de la Cisa. 2ªEdició, corregida i ampliada . Argentona: L’Eixarnador. (El Montalt, 26)
Per a més informació sobre Mossèn Josep Mas:
  • MOREU REY, Enric (1980). Els treballs històrics de mossèn Josep Mas i Domènech: (bibliografia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana (Col·lecció de la Fundació Salvador Vives Casajuana, vol.64)
Per a més informació sobre l’acte: http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/04/conferencia-sobre-mn-josep-mas-i.html
 (Nota: voldria agrair a l'historiador Josep Samon les notes aclaratòries per la confecció d'aquest article)
Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la
 Parròquia de Sant Genís de Vilassar, presentant l'a conferència impaqrtida el 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]
Josep Samon impartint la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" l'any 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]
Públic assistent a l'acte. [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]
Detall d'una de les vitrines de l'exposició dedicada a Mn.Mas [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

dimecres, 10 de juliol del 2013

Vilazari 2013 ( i 4): Conferència «Les pintures del teginat del castell de Vilassar», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera.

El dimecres 4 de juliol de 2013 va tenir lloc la tercera i última de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’antropòloga Paula, membre de Tanit-Didàctica i Difusió Cultural  va ser l’encarregada de presentar-me la conferència sobre «Les pintures del teginat del castell de Vilassar».

La part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval és la corresponent als segles XIV i XV (XXII Sessió d’Estudis Mataronins-2005). Els seus orígens són una mica més desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema.

La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació  en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar entre finals del s.XIII i principis del s.XIV. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres ja que una restauració de les pintures per part de l’arquitecte Adolf Florensa a la meitat del segle XX va alterar ostensiblement el conjunt.

El contingut de la xerrada sortirà publicat en el proper volum de la Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró el proper novembre.


Paula Lloret en el moment de presentar la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]
Quim Graupera durant la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]

divendres, 5 de juliol del 2013

Vilazari 2013 (3): Conferència « El Maresme sota el domini dels Desbosch. Castells de Vilassar i de Burriac», a càrrec de la Dra. M. Assumpció Zapata

El dimecres 3 de juliol de 2013 va tenir lloc la segona de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, va ser l’encarregat de presentar a la Dra. Assumpció Zapata. 

La Dra. M. Assumpció Zapata va estudiar a fons la jurisdicció dels castells de Burriac i Vilassar en època moderna. Els seus estudis han estat recollits en dos llibres fonamentals per entendre aquest període. En primer lloc, la seva tesi de llicenciatura “Les jurisdiccions locals en el pas de l'edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia Desbosch” va ser un treball presentat al Departament d'Història Medieval i Moderna de la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància) i dirigit pel Dr. Juan A. Sanchez Belen. L'estudi fou mereixedor de l'accèssit al Premi Iluro l'any 1997. Posteriorment, un segon treball a destacar va ser la seva tesi doctoral “La Baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l'edat moderna” que també va ser mereixedora del Premi Iluro en la convocatòria del 2003.
Al principi de la conferència va tenir un emotiu record per la figura de Julià Lladó, justament un dels seus dibuixos sobre els esmentats castell il·lustra la portada del llibre del premi iluro. 
La jurisdicció del castell de Vilassar en l'edat moderna va continuar estant a mans de la família Desbosch, la qual es va anar emparentant amb altres nissagues, els Oms Santa Pau, els Copons etc. La conferenciant va descriure en tot detall els diferents elements del règim senyorial, com la senyoria jurisdiccional, els monopolis dels senyors (molins, fargues, taberna, carnisseries, ribatge.... ), les rendes eclesiàstiques que pagaven els pagesos (delmes, censals...), tot explicant els conflictes de jurisdiccions que va ocasionar amb els propietaris pagesos locals i els menestrals que s’havien erigit en el nou poder local de la “Universitat del Terme” . També va fer esment a la tasca portada a terme pels batlles, els quals es podien diferenciar entre els que actuaven a compte Desbosch i els oficials reials, malgrat que ambdós convivien plenament.
Públic assistent a l'acte
Enric Subiñà durant la presentació
La Dra. A. Zapata durant la conferència

dimecres, 3 de juliol del 2013

Vilazari 2013 (2): Conferència « Vida quotidiana al Maresme baixmedieval (segles XIII-XV) », a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.

El dimarts 2 de juliol de 2013 va tenir lloc la primera de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El Dr. Pere Benito, com a representant de l’organització del Festival, es va encarregar de presentar a la Dra. Montse Richou. 
El tema principal de l’exposició era un resum, a grans trets, de la tesi doctoral que la Dra. Richou va presentar el 26 d’octubre de 2007 sota el titol de « El Baix Maresme a l’època Baix Medieval». Tesi doctoral dirigida pel Dr. Antoni Riera i Melis del Departament d’Història Medieval, de Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i publicada a Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) (B.56656-2007 /978-84-690-9804-2).
Va iniciar la conferencia amb una caracterització de la societat medieval, basada en un diferenciació dels oratores (els que es dediquen a la pregària), els belatores (els que es dediquen a la defensa militar) i els laboratores (que es basen en la seva força de treball). Després va caracteritzar l’espai amb les sagrera i els masos i els seus espais, per passar tot seguit a descriure les relacions familiars i professionals (tipus de contractes i els objectes que hi apareixen etc). Finalment va tractar el tema del matrimoni amb la tipologia de contractes matrimonials i el món de la mort i tot el que se li relaciona, els testaments, els sepelis etc.
En definitiva, la seva xerrada va servir per situar en l’imaginari col·lectiu com deuria ser la vida d’un vilasserenc en època medieval i per poder comparar així, tot allò que ens hi apropa i tot allò que ens hi diferencia.
Presentació de l'acte a càrrec del Dr. Pere Benito
La Dra. Montserrat Richou en un moment de la conferència.
El públic assistent a l'acte.
Moment del col.loqui final.

dimarts, 2 de juliol del 2013

Vilazari 2013 (1): Visita comentada al Vilassar de Mar medieval a càrrec d’Alexis Serrano



Dins la programació del II Festival Vilazari , el dilluns 1 de juliol de 2013, l’Alexis Serrano del Centre d’Estudis Vilassarencs, ens va oferir una visita comentada pel barri mariner del Vilassar històric, actualment Vilassar de Mar.
Els comentaris es van iniciar en una introducció històrica al veïnat de mar de Vilassar des de la plaça davant l’església parroquial de Sant Joan. Seguidament l’itinerari va tenir un altra aturada a la plaça de l’actual ajuntament on hi havia una de les tres masies fortificades que integraven el veïnat marítim. La parada següent es va realitzar davant de l’antiga masia coneguda com Ca la Maria Espartera on hi ha un finestral gòtic malrestaurat. La visita va finalitzar amb un refrigeri desprès de les explicacions davant de la masia de Can Nadal, la única que conserva la torre de defensa de la mateixa.
L'actual Vilassar de Mar o Sant Joan de Vilassar era en época medieval un petit barri mariner de Sant Genís de Vilassar (o simplement Vilassar). Aquest veïnat es va segregar l'any 1784, moment que el rei Carles III en va signar la resolució, concedint el favor als veïns que n’havien fet la petició un any abans. L’any 1785 la Reial Audiència de Catalunya va nomenar a Guerau Cassany com a comissionat per tal de que fixés els límits del nou terme municipal i en el mateix any es va formar el primer consistori amb Antoni Pou com a primer alcalde. Per donar resposta a un recurs dels habitants de Vilassar de Dalt sobre la correcció dels límits del terme es van refer les fites l’any 1786.
Al ser un barri mariner de Vilassar, i haver-se anat constituint modernament, ha conservat pocs vestigis medievals. Un dels pocs edificis a destacar del terme és la Torre de defensa de Can Nadal,  documentada des del segle XVI i construïda per protegir la masia d’atacs corsaris que poguessin venir des del mar. És de planta rodona i presenta a l’alçada del segon pis una finestra gòtica d'arc conopial. Representa l’únic vestigi d’una colla de torres documentades que defensaven les viles del terme. Una altra torre, ara desapareguda, es trobava a prop de Can Brufau, masia que conserva, malgrat les reformes sofertes, una finestra gòtica en la façana. 
 
Alexis Serrano a l'inici de la visita.
El públic assistent a l'acte.
Explicació a la plaça davant de l'actual ajuntament.
 
Davant la torre de defensa de Can Nadal.

dilluns, 1 de juliol del 2013

L’extinció de la comunitat a Clarà en el 6è col•leccionable de l’Aplec 2013


El passat diumenge 30 de juny de 2013 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el sisè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.
Aquesta sisena edició del col·leccionable tracta el tema de la dissolució de la comunitat en el s.XVI.
Durant el s. XVI, la vida del cenobi es redueix a unes propietats que generen unes rendes i desapareix la comunitat. El priorat queda regit per un prior comendatari que ni tant sols resideix a Clarà. Entre el 1518 i el 1526 tenim documentat a Joan Llàtzer com a prior. Aquest era prevere i canonge de la catedral de Tarragona i alhora rector de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 
El dia 1 de març de l’any 1522, Joan Llàtzer, com a prior de Sant Pere de Clarà, va arrendar la casa del priorat a favor de Josep March d’Argentona per tal que aquest li controlés i li administrés les rendes i les propietats dependents del cenobi.
L’extinció de la comunitat de Sant Pere de Casserres i de Sant Pere de Clarà, porta a la vinculació d’aquests patrimonis a altres comunitats actives per poder gaudir de les seves rendes. D’aquesta manera, Sant Pere de Casserres des de l’any 1573, serà unit per rei Felip II al Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona. Posteriorment, l’any 1561, hi haurà la pretensió d’agregar-lo al Seminari de Barcelona per part del bisbe de Barcelona, Guillem de Caçador (1510-1570) però no ho aconseguirà. Aquest mateix bisbe, l’any 1567, posant en vigor les disposicions del Concili de Trento, va adjudicar el priorat al Seminari d’Estudiants Pobres de la Diòcesi de Barcelona perquè les seves rendes servissin per finançar-lo.
Tots aquests intents no van impedir la decadència del priorat, el qual va anar perdent propietats lentament. Segurament l’import de la venda d’aquests masos i finques degué servir per pagar alguns dels deutes contrets. Com a exemple d’aquesta pèrdua de patrimoni podríem citar la venda d’un mas i les seves terres, el 24 de març del 1579, per part de Pere Busquets, canonge de la Seu de Barcelona i prior comendatari de Sant Pere de Clarà a Bernat de Julià de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 

Missa a la capella
Mn.Jaume Castellví oficiant la missa en honor a Sant Pere
Pilar Figueras i Joaquim Graupera en el moment de presentar el sisè col.leccionable
Públic assistent a l'acte
Públic assistent a l'acte
Ballada de sardanes.