dimecres, 29 d’agost del 2012

Conferència de Benet Oliva: «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»


El passat dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la conferencia «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»  a càrrec de Benet Oliva. Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la població.
Benet Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o creixement del seu patrimoni material.
El primer llinatge documentat del castell  són els Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX  relacionats amb el castell de Burriac,  que va esdevenir el centre polític administratiu del Maresme central.  Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró. 
L’any 894 ja es documenta la capella preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç, castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el domini del castell fins el s.XIV. 
Al morir sense descendència Berenguer de Sant Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471, el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.
Benet Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de Cartellà, Senyor de Vilassar  va ser elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.
El 1707, el patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins austriacistes  descendents dels Oms Desbosch que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí  borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles, generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a l’actualitat.
Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant
Benet Oliva en un moment de la conferència