diumenge, 4 de novembre de 2018

Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.
Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).
Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.
La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat




dimecres, 31 d’octubre de 2018

ACTIVITAT RECOMANADA - Presentació del llibre "Notes històriques de la cartoixa de Montalegre" a l'Arxiu Comarcal del Maresme



Acte a cura de Xavier Pérez, autor del llibre i director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, i d’Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme

Quan : Dijous 8 de novembre a les 19 hores
On     : Arxiu Comarcal del Maresme, Carrer d'en Palau, 32 (Mataró) . Tel. 937582459  - Correu electrònic

Notes històriques de la cartoixa de Montalegre és fruit de més de deu anys de recerca en arxius i biblioteques, a més d’entrevistes a diversos monjos del monestir. Aquesta monografia analitza alguns episodis històrics del cenobi de Tiana que l’autor ha considerat més interessants, aportant novetats desconegudes fins ara com la relació entre els cartoixans i la carretera de Badalona a Mollet, l’antiga biblioteca, la toponímia i l’heràldica del monestir, la biografia d’alguns dels monjos més destacats o les visites de personatges il·lustres. S’inclou igualment l’anàlisi de les versions més antigues de llegendes i tradicions sobre la fundació del monestir, l’arbre dels nassos, els túnels amagats o la suposada utilització d’aquesta cartoixa com a refugi de curiosos personatges que haurien volgut amagar-se del món. L’autor també ha estudiat les notícies més antigues i anecdòtiques sobre la cuina cartoixana, a més de la peculiar vida quotidiana dels monjos. El text va acompanyat d’una acurada selecció bibliogràfica.



diumenge, 28 d’octubre de 2018

Conferència de la Dra. Coral Cuadrada sobre l’Arxiu del Castell de Vilassar a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 15 d’octubre 2018, a les 19.00h., va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència inaugural del curs 2018-2019 d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència amb el títol «L'Arxiu dels marquesos de Barberà. Un exemple de conservació del patrimoni» va anar a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada Majó, responsable de l’Arxiu i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. Coral Cuadrada va simultaniejar la conferencia amb la projecció d’un vídeo on es relatava la història del Castell de Vilassar i el treball que s’està fent amb un equip interdisciplinari, dirigit per ella, per tal de catalogar, conservar i difondre l’important arxiu patrimonial del Marquesos de Barberà i de la Manresana. El castell de Vilassar de Dalt (a 26 km al nord-oest de Barcelona i a 7 km de Mataró, capital de la comarca del Maresme, Barcelona) és el centre de la baronia de Vilassar, un títol posseït per la Casa de Barberà i de la Manresana. L’antiga fortalesa, generada a partir d'una torre de guaita documentada ja en els segles XI-XII, es va anar desenvolupant constructivament amb diverses ampliacions realitzades a la baixa edat mitjana i en època moderna. Diferents llinatges nobiliaris s’han anat entroncant, al llarg de les centúries, mitjançant relacions i transmissions hereditàries configurant l’esmentada baronia fins arribar a l'actual marquès, l'Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.
La Dra. Coral Cuadrada explicà l’estat de conservació inicial de l’arxiu i les diverses vicissituds sofertes per aquest a causa de la Guerra Civil, el trasllat dels seus fons al monestir de Pedralbes (Barcelona) i la posterior devolució. Va destacar després -sent aquesta la part més rellevant de la seva contribució- les diferents actuacions dutes a terme, des dels anys 90 del segle passat fins avui dia, pel seu actual propietari: la primera etapa, que va protagonitzar es va dur a terme arran del desenvolupament de la seva tesi doctoral sobre l’època medieval del Maresme, la qual es va veure ràpidament enriquida mitjançant un conveni signat amb la Columbia University (USA); una altra etapa amb va tenir lloc amb la Universitat de Barcelona; i la important col·laboració, fins al 2005, amb la Universitat de Texas at Austin, que va prendre el projecte Vilassar com a programa estrella del seu màster en conservació i restauració de documents, enviant al castell, cada estiu, a diverses estudiants per realitzar les seves pràctiques. A patir del vídeo va explicar amb tot detall, els mètodes seguits per a la conservació dels fons en pergamí, paper, manuscrits i plans.
L'apartat final del seu relat va acabar en l'actualitat, arran del conveni signat entre l'Excel·lentíssim marquès de Santa Maria de Barberà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. L'equip que treballa a l'Arxiu es dedica a la confecció de l'inventari; a l'organització dels fons de paper, manuscrits, rotllos, llibres impresos; a la digitalització gradual de documentació; a la descripció de fons concrets; a la restauració de peces, conservació i vigilància de possibles plagues.
Per acabar, va relatar le actuacions fetes per a la difusió dels fons de l'Arxiu. En aquest sentit, al setembre de 2016, per la commemoració de l'any Llull, celebrat a Catalunya, el AMSMB va col·laborar amb l'exposició Ramon Llull il 'encontre entre cultures, al Museu de Lleida, exposant per primera vegada en la història l'única còpia coneguda del testament del beat, un plet de l'inquisidor Nicolau Eimeric sobre l'obra lul·liana de filosofia amoris, el testament de Margarida Safont, dama barcelonina, qui va donar, al segle XV, llibres del filòsof a la casa de santa Margarida de Barcelona i diversos documents en pergamí conservats a l'Arxiu. 
Una altra de les iniciatives és aquest mateix projecte rau en les publicacions de diverses parts del fons de l’Arxiu com el manuscrit que conté la llegenda de les cent donzelles, avalat per l'Institut Ramon Muntaner, i el catàleg del contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). 

Catàleg del Fons Llull dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
Presentació de la conferència inaugural del curs 2018-2019 [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de la conferència de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Públic asssitent a l'acte [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de vídeo sobre l'Arxiu dels Marquesos de Barberà a Vilassar de Dalt
[Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

diumenge, 21 d’octubre de 2018

La història de les cartoixes de Sant Pol i Montalegre al Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans a la UB


El passat dijous 11 d’octubre de 2018, a les 16:30 hores, la Sala de Juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la primera trobada del Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans, on hi van intervenir Robert Álvarez Masalias, Alfredo Chamorro Esteban i Xavier Pérez Gómez, amb comunicacions sobre diverses èpoques i àmbits temàtics de la Província Cartoixana de Catalunya. 
La Cartoixa de Sant Pol hi va ser present amb la comunicació «El Castell de Sant Pau del Maresme. De l’abadia benedictina de Sant Honorat de Lerins a la Cartoixa d’Scala Dei» presentada per Robert Álvarez Masalias i la Cartoixa de Montalegre amb les comunicacions d' Alfredo Chamorro Esteban, «La Cartoixa de Montalegre a inicis del segle XVIII: un monestir català després de la Guerra de Successió» i la de Xavier Pérez, Gómez sobre «La Unión Agrícola, empresa cartoixana».
Tal com explica el Dr. Diego Sola via el Blog Historiant, historiant,… aquest grup de recerca, vinculat als departaments d'Història Medieval, Història Moderna i Paleografia i Diplomàtica de la UB, neix d’una necessitat i un interès dels seus integrants pel món cartoixà: entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, un orde de monjos ermitans, fundada per Bru de Colònia el 1084, i que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida, ha estat dels menys estudiats per la seva naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada. 
A Catalunya, va arribar-hi el 1163 amb la fundació de la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat (que perviurà fins al 1835), però la seva presència va ampliar-se al llarg dels següents segles: Sant Pol del Maresme (1270-1434), Vallparadís de Terrassa (1345-1414) i Santa Maria de Montalegre (1415-actualitat). Al Regne de València cal recordar la importància de Portaceli, fundada el 1272, Valldecrist de Sogorb (1385-1835) i la d’Aracristi prop de València; i a l’Aragó, la d’Aula Dei, fundada el 1564. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...