dissabte, 19 de setembre de 2020

Una trentena de municipis del Maresme afectats per les immatriculacions eclesiàstiques

L'Església catòlica ha inscrit, al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya, 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat. Es tracta d'unes inscripcions realitzades entre el 1946 i el 2015. La demarcació més afectada és Lleida, sobretot els Pallars i l'Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing. La majoria són construccions dedicades al culte, com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com terrenys, sobretot, rústics. La resta de bens immatriculats són edificis com rectories, garatges o palaus. 
El Departament de Justícia ha creat l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l'Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat. 
Mitjançant un mapa interactiu, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de la ciutadania la informació sobre els béns immatriculats de l'Església de tot Catalunya, on s’hi pot consultar el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles en una base de dades interactiva que també es pot descarregar en pdf. La pàgina web també inclou un informe jurídic per oferir a aquelles persones que es considerin perjudicades una primera aproximació a les vies de rectificació dels errors que s’hagin pogut produir. A més a més, ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya, adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat, amb l'objectiu que les parts s’acullin a un procés de mediació per arribar a acords extrajudicials per la via del diàleg. 
Al Maresme s’hi troben afectats 30 béns immobles. Mataró i Cabrera de Mar encapçalen el rànquing amb 4 propietats cadascuna. A Cabrera de Mar afecta a l’edifici de la rectoria; a la propietat rústica de l’hort del rector, a la capella gòtica de Santa Helena d’Agell i a l’església parroquial gòtic de Sant Feliu. En el cas de Mataró afecta solament a quatre propietats rústiques sense determinar topogràficament a la base de dades. 
Amb tres propietats immatriculades tenim el municipi de Tordera, on hi ha afectats dos terrenys rústics, els anomenats Camp de la Parròquia i Camp del Pla a més d’un terreny urbà irregular a tocar de l’edifici parroquial. També es van immatricular tres propietats a Canet de Mar: dos de les quals fan referència a instal·lacions educatives de la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata. La tercera propietat és el propi temple parroquial gòtic de Sant Pere i Sant Pau de la vila. 
Amb dos intitulacions tenim quatre municipis a la comarca. A Argentona hi apareixen referenciats el terreny rústic on hi ha la capella de Sant Sebastià i l’edifici gòtic de l’església parroquial de Sant Julià. A Dosrius afecta a l’església gòtica de Sant Andreu d’Alfar i a un terreny rústic al carrer de Sant Esteve de Canyamars prop de la parròquia sufragània. A Pineda de Mar hi consten dos propietats rústiques, una d’elles anomenada Camp de Sant Andreu. Finalment a Sant Andreu de Llavaneres, els canvis de propietat fan referència a dos terrenys rústics, un al carrer Munt número 10 que correspon a on esta edificada part de la rectoria amb la Sala Parroquial Cardenal Vives i un terreny del camí del Garingol on, a tocar del cementiri parroquial de l’antiga església gòtica parroquial, hi ha la masia de Can Masriera que era l’antiga rectoria medieval. 
La resta de set poblacions afectades solament els hi afecta una sola intitulació. La majoria és la intitulació dels edificis de culte parroquials: a Arenys de Mar el temple de Santa Maria, a Cabrils el temple de la Santa Creu amb la rectoria i els seus terrenys, a Calella el conjunt eclesiàstic de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau, a Malgrat l’església parroquial de Sant Nicolau, a Òrrius l’edifici parroquial gòtic de Sant Andreu i la rectoria adjunta , a Palafolls l’edifici parroquial de Santa Maria i finalment a Vilassar de Mar el temple parroquial de Sant Joan. L’única propietat que no correspon a un edifici de culte el trobem a Caldes d’Estrac on hi consta el terreny rústic del carrer de l’església 27 que actualment ocupa un parc infantil i que responia a l’antiga basa del molí del mig. 

Antigament, la majoria de propietats dels temples parroquials eren propietat dels vilatans i des dels primitius Ajuntaments o “Universitats del terme” s’administraven les obres de manteniment de l’edifici i es contractaven els mestres de cases per a la seva construcció tal com detallen els llibres d’Acords Municipals. A Maresme tenim la sort de que fins i tot els tenim publicats en un llibre de la col·lecció del Premi Iluro L’art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals (Premi Iluro 1968).

dimecres, 15 de juliol de 2020

Obertes les places pel nou curs sobre l’art medieval a Arqueonet

El proper curs acadèmic 2020-2021 col·laboro com a professor en el curs «Estudis sobre Història de l'Art Europeu (EHAE)». El curs esta organitzat per
Arqueonet i coordinat per Felip Masó Ferrer i Sílvia Vila.
El programa d’aquest curs busca introduir d’una forma amena, rigorosa i a la vegada innovadora a totes aquelles persones interessades en aquest món complex però fascinant de la història de l’art. 
L’objectiu del curs és donar les eines per tal de que l’alumnat redescobreixi el que ja coneix, pugui contestar algunes interrogants i fer-se’n moltes d’altres. I, sobretot, perquè en gaudeixi. 

Els “Estudis sobre Història de l’Art Europeu” (EHAE) estan organitzats en tres cursos que es faran al llarg dels propers tres cursos acadèmics. Aquest primer curs es presenta amb el títol «L’art a l’Europa post-romana. La perspectiva de la religió», en el que s’impartiran quatre matèries: 
  • Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art, 
  • L’art a Europa després dels romans: un mosaic d’estils artístics 
  • La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic 
  • Canvi de paradigma: en naixement de l’art Gòtic 
Els Estudis estan dissenyats per poder ser cursats d’una forma completament flexible, segons com vagi millor a cada alumne. Així, en cada curs, és possible matricular-se: 
  • Al curs complet (les 4 assignatures) 
  • A una única assignatura 
  • I també a mòduls solts de les diferents assignatures 
Les activitats del cicle es realitzen a les auled’Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona (08015) i aquest curs també es pot seguir en streaming en directe des de casa. Després de cada sessió, totes les persones inscrites (tant en modalitat presencial com a distància) podran visualitzar de nou la gravació, ja que facilitarem l’enllaç per tenir-hi accés. Les classes ordinàries es faran els dimarts i dimecres, del 6 d’octubre de 2020 al 27 d’abril de 2021.
En aquest curs jo impartiré els mòduls 2 (Art i Estètica) i 3 (L’objecte d’estudi: aproximació a l’obra d’art) de la matèria Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art i també el mòdul 1 (L’arquitectura romànica: espai i formes) i el mòdul 2 (Romànic o Romànics? Particularitats regionals) de la matèria La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic

Espero que us hi apunteu i en hi puguem veure. 

dimecres, 27 de maig de 2020

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 
He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 
En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 
El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.
Espero que us agradi. 
Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 
Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.



diumenge, 19 d’abril de 2020

Nou estudi sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc».

Malgrat que amb el confinament no sabem quan es podrà presentar, ja tenim editat el llibre que recull les actes del Congrés Internacional sobre les portades gòtiques, organitzat per Amics de l’ Art Romànic l’any 2012 . En el volum, coordinat per la Dra. Francesca Español i el Dr. Joan Valero, hi ha presentades divuit comunicacions que analitzen l’estat de la qüestió de les portades gòtiques a tot l’àmbit de la confederació catalano-aragonesa a banda d’incloure monografies de portades concretes. En ell hi tinc una comunicació sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc». 
A finals del segle XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en «Universitats del terme». En aquesta nova etapa, el poder municipal va ser controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de dur a terme les celebracions eucarístiques esdevingué el primer lloc de reunió d’aquest Comú. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional, farem esment solament de les portades d’aquest nous edificis. 
En aquesta comunicació es presenta una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme i del Vallès Oriental. Dins d’aquest conjunt, però, cal destacar un grup relacionat pel seu disseny i estereotomia, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. 
La relació estilística entre aquestes portades es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però, a més, en els contractes d’obra apareix citat de forma explícita el model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV i el podem identificar en les obres d’Arnau Bargués. 
En el cas del Maresme i el Vallès Oriental, les trobem presents als edificis parroquials de Sant Esteve de Palautordera (1508 i 1511), Sant Genís de Vilassar de Dalt (1511-1518), Sant Julià d’Argentona (1514-1521), Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543), Sant Feliu de Cabrera de Mar (1540-1570), Sant Andreu de Llavaneres (1561-1574), Santa Maria de Palautordera (1560-1588), Sant Esteve de La Garriga (1561-1563) i Sant Julià de Palou a Granollers (1561-1567). 

Per a més informació:

Espero que quan el pugueu consultar us agradi !
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...