El passat diumenge 10 de maig de 2026 va tenir lloc a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius un acte commemoratiu dedicat al cinquè centenari del contracte de construcció del nou temple gòtic. La jornada va combinar litúrgia, evocació patrimonial i divulgació històrica, i va articular-se al voltant d’una idea central: la del temple com a fruit d’una decisió col·lectiva i com a expressió material de la comunitat parroquial.
L’obertura institucional de la conferència va anar a càrrec del mossèn de Dosrius, Jaume Abril, que va acollir la commemoració a la parròquia; de l’alcaldessa de la vila, Sílvia Garrido; i de Josep Puig Pla, president del Centre d’Estudis Esteve Albert de Dosrius. Les seves intervencions van donar al conjunt una lectura compartida, entre el reconeixement del valor religiós de l’església i la reivindicació del seu significat històric i identitari dins la vida local.
Pel que fa a la meva xerrada, el nucli de la intervenció va ser l’anàlisi del procés constructiu de l’església gòtica a partir del contracte de 1526.
Vaig partir de la signatura d’aquest document entre els síndics de la parròquia i el mestre de cases de Barcelona Tomàs Barça, i vaig situar-lo dins un context més ampli de renovació dels temples parroquials que, entre els segles XV i XVI, afectà diversos nuclis del Maresme.
Aquest marc general va permetre entendre que la reforma de Dosrius no fou un fet aïllat, sinó una resposta coherent a transformacions litúrgiques, socials i representatives pròpies de l’època.
L’exposició va remarcar sobretot la importància de la documentació notarial com a via per reconstruir amb precisió la història material de l’edifici.
El contracte no només fixa unes condicions tècniques, sinó que revela la manera com la parròquia concebia l’obra, la supervisava i la dotava de sentit.
En aquest sentit, vaig insistir que la construcció del temple expressa una voluntat de permanència, però també una forma de representació comunitària i d’afirmació simbòlica.
Des d’un punt de vista arquitectònic, vaig desenvolupar els principals aspectes definits en el text contractual: la configuració de la nau, el creuer, les capelles, el portal, les finestres, el paviment i els acabats de pedra picada.
També vaig destacar el paper dels promotors locals, la funció dels síndics i la relació entre decisió col·lectiva i execució tècnica.
La lectura del temple permet entendre’l no sols com una obra d’arquitectura, sinó com un instrument de memòria, de fe i d’identitat cívica.
FInalment vaig feu un breu repàs de la iconografia de les claus de volta i de les diferents mènsules intenta buscar un sentit a la ubicació concreta de les imatges.
En síntesi, la intervenció va voler mostrar que el nou temple de Dosrius és el resultat d’un projecte històric conscient, sostingut per una comunitat que volia redefinir el seu espai sagrat i, al mateix temps, projectar-hi la seva continuïtat.
Aquesta dimensió explica que l’edifici pugui ser llegit avui com a patrimoni arquitectònic, font documental i símbol de la història local.
Per acabar voldria agraìr l'organització de l'acte i l'acompanyament de Maritxell Dominich (arxivera municipal de Dosrius) i els membres del Centre d'Estudis Esteve Albert, Ma Àngels Jubany, Neus Alsina i Josep Ramis. També agraìr les seves fotografies de l'acte, així com les de Núria Gómez i Sandra Cabrespina.
