dimecres, 27 de maig de 2020

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 
He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 
En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 
El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.
Espero que us agradi. 
Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 
Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.



diumenge, 19 d’abril de 2020

Nou estudi sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc».

Malgrat que amb el confinament no sabem quan es podrà presentar, ja tenim editat el llibre que recull les actes del Congrés Internacional sobre les portades gòtiques, organitzat per Amics de l’ Art Romànic l’any 2012 . En el volum, coordinat per la Dra. Francesca Español i el Dr. Joan Valero, hi ha presentades divuit comunicacions que analitzen l’estat de la qüestió de les portades gòtiques a tot l’àmbit de la confederació catalano-aragonesa a banda d’incloure monografies de portades concretes. En ell hi tinc una comunicació sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc». 
A finals del segle XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en «Universitats del terme». En aquesta nova etapa, el poder municipal va ser controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de dur a terme les celebracions eucarístiques esdevingué el primer lloc de reunió d’aquest Comú. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional, farem esment solament de les portades d’aquest nous edificis. 
En aquesta comunicació es presenta una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme i del Vallès Oriental. Dins d’aquest conjunt, però, cal destacar un grup relacionat pel seu disseny i estereotomia, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. 
La relació estilística entre aquestes portades es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però, a més, en els contractes d’obra apareix citat de forma explícita el model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV i el podem identificar en les obres d’Arnau Bargués. 
En el cas del Maresme i el Vallès Oriental, les trobem presents als edificis parroquials de Sant Esteve de Palautordera (1508 i 1511), Sant Genís de Vilassar de Dalt (1511-1518), Sant Julià d’Argentona (1514-1521), Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543), Sant Feliu de Cabrera de Mar (1540-1570), Sant Andreu de Llavaneres (1561-1574), Santa Maria de Palautordera (1560-1588), Sant Esteve de La Garriga (1561-1563) i Sant Julià de Palou a Granollers (1561-1567). 

Per a més informació:

Espero que quan el pugueu consultar us agradi !

dissabte, 18 d’abril de 2020

Recordatori per Sant Jordi



Joaquim GRAUPERA

La família Desplà – Gralla 
com a promotors d’art. 

Treball premiat per la 
Beca de Recerca Local d’Alella 2012. 

Argentona: La comarcal ed., 2019 
ISBN: 978-84-95351-68-5


A la baixa edat mitjana, la família Desplà va esdevenir una de les famílies més importants de l’oligarquia barcelonina. Al s.XVI s’emparentaren amb els Gralla d’origen lleidatà. El poder econòmic assolit els va portar a exercir càrrecs municipals en el Consell de Cent barceloní i a la administració reial ostentant càrrecs de confiança de diversos monarques; també alguns membres de la família exerciren importants càrrecs religiosos en la cúria del bisbat de Barcelona i el de Vic. Com a comitents d’art, la seva activitat es va moure bàsicament en dues direccions, l’embelliment d’edificis eclesiàstics en funció dels seus càrrecs i l’engrandiment del seu patrimoni familiar amb nombroses actuacions com a promotors artístics d’alt nivell.



Per comades, 
aquests enllaços:






Per a més informació sobre el llibre

dimarts, 7 d’abril de 2020

Taula rodona sobre els 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019)


El passat dissabte 8 de febrer de 2020 va tenir lloc una taula rodona sobre la història de Caldes d’Estrac a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. L´activitat estava inclosa en la programació d´actes de commemoració dels 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019) que s'inicià el passat mes de desembre. 
L'acte, moderat pel director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i historiador Alexis Serrano, va comptar amb les intervencions d'Albert Batlle, Enric Subiñà i Xavier Soldevila. La taula rodona va estar organitzada de forma conjunta entre l’Arxiu Comarcal del Maresme i la Comissió Ciutadana “Caldes d’Estrac, 800 anys d’Història”.
El primer en intervenir va ser Xavier Soldevila, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Girona (1991) i diplomat en Teologia per l'Institut de Teologia de Girona. El seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme vers el 1219. La riera de Caldes era la divisòria entre el bisbat i comtat de Girona (el que avui anomenem Alt Maresme) en els terme de Montpalau i el vescomtat de Cabrera i la part sud de la comarca que pertanyia a diverses jurisdiccions reials i de castells termenats dins el bisbat i comtat de Barcelona. També va justificar les raons per les quals hi ha diversitat de poblament i de dinàmiques econòmiques al final de l’etapa medieval entre aquestes dues zones. 
El segon en intervenir va ser Enric Subiñà, Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i guanyador per dos cop del Premi Burriac. En el seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme al terme del castell de Mata, comtat i bisbat de Barcelona (Maresme Central) i la demografia de Caldes d'Estrac vers el 1219. 
Per acabar, va intervenir Albert Batlle, historiador local, que va glossar la primera separació jurisdiccional de la quadra de Caldes respecte al terme del castell de Mata antecedent més clar de la ulterior demarcació municipal el 9 de juliol de 1219. 
L'acte va finalitzar en un torn de preguntes del públic moderades per Alexis Serrano.

Participants en la taula rodona: Albert Batlle, Enric Subiñà, Alexis Serrano i Xavier Soldevila. [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte  [Fotografia: Quim Graupera]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...