dissabte, 18 de febrer de 2017

Conferència sobre «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents» a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, vaig oferir la conferència «L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents». Aquesta xerrada forma part del XXXI Cicle de conferències «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte», que ha organitzat Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Intitut d'Estudis Catalans, dins de la programació del centenari sobre Josep Puig i Cadafalch. Enguany es celebren els 100 anys de l'arribada a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya i  els 150 anys del seu naixement.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.
Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Tres comunicacions sobre el Dosrius medieval a la Jornada ”Duos Rios”

El passat dissabte dia 4 de febrer de 2017 va tenir lloc a Dosrius la I Jornada d’Estudis Locals Duos Rios, amb la voluntat de promocionar la historiografia sobre la vila i fornir de material publicable a la revista Duos Rios núm. 3 que sortirà publicada pel Sant Jordi vinent.
L’acte que va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament va estar organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de la població i per presentada per l’alcalde Marc Bosc i per les arxiveres Neus Alzina i M. Àngels Jubany.
En  aquestes Jornades s’hi van presentar fins a quinze comunicacions sobre temes diversos de les quals tres anaven sobre temàtica medieval:

  • Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. d’Enric Subiñà Coll, que no va poder assistir a la lectura de la comunicació. En la seva comunicació va analitzar la dependència de la gent de Dosrius amb els Cartellà, castlans i senyors del castell. En el fogatge de 1378 hi consten  42 focs dels quals 25 eren de Dosrius i 17 de Canyamars. Aquesta població es va veure reduïda en un 30 % en el fogatge del 1497. Subiñà rastreja a la documentació, la vinya com a cultiu habitual, seguit del cereal i la horticultura i de la ramaderia hi destacava l’ovina. Les masies de Dosrius eren de dimensions mitjanes habitualment amb més d’una planta i sovint una quintana tancada amb murs.
  • El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315 d’Elvis Mallorquí Garcia. El 1315, Agnès, vídua de Bernat de Cartellà va ordenar que es redactés l’inventari dels béns mobles i immobles del seu marit que feia poc que havia mort. A banda de totes les propietats, en l’inventari apareixen descrites les estances del castell amb tot el que contenien. L’objectiu de la comunicació va ser la de presentar de forma resumida i ordenada aquesta informació.
  • Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana presentada per mi mateix. L’objectiu d’aquesta comunicació va ser les de mostrar les parròquies romàniques conservades en el baix Maresme que van ser reformades en època gòtica afegint a la nau romànica una capella presbiterial i diverses capelles laterals en estil gòtic. Aquestes obres de renovació les tenim documentades a les parròquies de Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana. En la majoria de casos seran obertes capelles laterals en els murs romànics amb la voluntat de constituir una capella devocional privativa dels seus promotors amb funcions de capella funerària.

Des d’aquí felicitem als organitzadors per aquesta magnífica iniciativa que un cop més va donar ocasió per debatre sobre aquest temes del nostre passat.

Per a més informació: Programa de la Jornada

Presentació de les Jornades a càrrec del Sr. Alcalde Marc Bosc, amb Neus Alzina i Ramon Coll, autor de la primera comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Públic assistent a la Jornada [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Elvis Mallorquí en laa lestura de la seva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Moment de la lectura de la meva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

dimecres, 1 de febrer de 2017

Conferència a Cabrils sobre "El cadirat gòtic de Santa Maria del Mar i Cabrils. Història d'una peça recuperada".

El passat dissabte 28 de gener de 2017 a les 7 de vespre va tenir lloc al Museu Municipal – carrer de Santa Creu, núm. 5,de Cabrils la meva xerrada "El cadirat gòtic de Santa Maria del Mar i Cabrils. Història d'una peça recuperada". L'activitat, organitzada per el Museu-Col·lecció Municipal de Cabrils, va ser presentada per la seva gestora Laura Bosch.

La xerrada tractava de donar a coneixer a Cabrils mateix la relació d'unes peces que s'habien conservat a la parròquia de la Santa Creu d'aquesta vila fins el 1936 i el cadirat del cor gòtic de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Per a saber-ne més: http://museudecabrils.blogspot.com.es/2017/01/el-cadirat-gotic-de-la-basilica-de.html 


Moment de la presentació de la xerrada a càrrec de Laura Bosch
 Moment de la xerrada
Laura Bosch, Josep Samon i jo mateix

dimarts, 24 de gener de 2017

Visita matinal «El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)»

El passat dissabte 21 de gener de 2017 va tenir lloc la visita matinal «El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)» dins del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Degut a la gran afluència de gent es van haver de fer dos grups de 22 persones una d’elles conduïda per mi i l’altra per la Sra. Rosa Martin.
L’objectiu de la visita era trepitjar els espais on es desenvolupar la tasca inicial del jove Puig i Cadafalch. Mataró, la seva ciutat natal de Puig, és la segona ciutat de Catalunya que conserva més volum de la seva obra com arquitecte a part de Barcelona.
Els edificis visitats abasten una cronologia que va des de l’any 1867, any que va néixer a la casa del Carreró, fins el 1896 que va anar a viure a Barcelona, un cop renuncià a la plaça d’arquitecte de Mataró. El 23 de desembre de 1956 va morir a la seva casa del carrer Provença de Barcelona però va voler ser enterrat a Mataró, en un senzill nínxol que va ser restaurat el 2001 en l’any Puig.
Durant el recorregut es van poder visitar la restauració de la creu de terme (1893); la Casa Coll i Regàs (1897); les cases de cos (1894-1899); les tapes del clavegueram (1894-1895); la casa Parera (1894); la casa Sisternes (1891), la botiga «la Confianza» (1894); l’edifici del Rengle (1893); la seva casa natal; la reforma del Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893) i l’edifici de la Beneficència (1894)
Agraïm les fotografies de Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC.
Introducció a la sortida [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La restauració de la creu de terme (1893) [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
Les cases de cos (1894-1899) [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La Casa Coll i Regàs (1897). [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La restuaració de la capella de Sant Marc a Santa Maria (1946)
 [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
 La casa Sisternes (1891). [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La botiga «la Confianza» (1894). [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La casa natal al Carreró. [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...