Els passats dies 10 a 14 de novembre de 2026 vaig fer un viatge amb Arqueonet, com a guia i professor d’història de l’art, acompanyant un grup de persones interessades a descobrir l’esplendor del gòtic navarrès sota la dinastia dels Evreux. El viatge, plantejat sota el títol «Art gòtic i monarquia: el regne de Navarra sota la dinastia dels Evreux», ens va portar per Tudela, Fitero, Marcilla, Pamplona, Estella, Olite, Ujué, Roncesvalles i Sangüesa.
L’objectiu no era només visitar monuments singulars, sinó comprendre com el mecenatge de Carles III el Noble i de la seva cort va convertir Navarra, entre 1328 i 1425, en un dels grans focus de l’art gòtic europeu. El programa va permetre veure com arquitectura, escultura funerària, pintura i orfebreria van contribuir a construir la imatge d’una monarquia culta, refinada i plenament integrada en les corrents artístiques franceses i flamenques.
Dimarts, 10 de novembre: Tudela, Fitero i Marcilla
Vàrem sortir de Barcelona a les 7.30 del matí, des del carrer Pelai, amb destinació a Navarra. El trajecte ens va permetre introduir el tema central del viatge: la dinastia dels Evreux, el paper de Carles III el Noble com a mecenes i la manera com el gòtic es va adaptar al territori navarrès. La primera visita va ser la catedral de Santa Maria la Major de Tudela, un temple que combina elements romànics i gòtics i que conserva un notable claustre decorat amb capitells historiats. La visita va permetre entendre que el gòtic navarrès no apareix de manera abrupta, sinó com a resultat d’una llarga tradició constructiva i escultòrica que continua dialogant amb el romànic. Després de dinar, vàrem visitar el monestir de Santa Maria de la Oliva, integrada en un gran monestir cistercenc. El conjunt va oferir una pausa de gran interès per comprendre la dimensió monàstica del paisatge navarrès, abans de continuar cap a Marcilla. Allà vàrem conèixer el castell de Marcilla una fortalesa residencial del segle XV que conserva bona part de la seva estructura original. Més enllà de la seva funció defensiva, el monument va permetre parlar del paper representatiu de la noblesa navarresa i de la relació entre arquitectura militar i vida cortesana. Al vespre vàrem arribar a Pamplona, on ens vàrem instal·lar a l’hotel i vàrem gaudir d’una primera passejada lliure pel centre històric.
Dimecres, 11 de novembre: Pamplona i els seus barris
El dimecres vàrem dedicar la jornada a conèixer amb més profunditat la capital del regne. La visita va començar pel Burg de Sant Nicolau, amb un recorregut per la Calle Nueva, el carrer Zapateria i l’església de Sant Nicolau. Aquest barri, amb la seva pròpia identitat urbana i la seva forta personalitat, ens va permetre entendre com Pamplona no era una ciutat unitària, sinó el resultat de la coexistència de diversos burgs amb interessos, tradicions i espais propis. Tot seguit vàrem recórrer la Navarreria, passant per la plaça del Castillo, els carrers Tejeria, Sant Agustí i Caldereria, el carrer de la Curia, la Torre de la Tresoreria i les muralles. Aquesta ruta urbana va permetre veure com l’arquitectura civil, les institucions i les defenses van contribuir a configurar la imatge d’una ciutat capital, seu de poder i centre de vida cortesana. La visita a la catedral de Santa Maria la Real de Pamplona va ser sens dubte una de les grans atraccions del viatge. La nau central, esvelta i il·luminada pels vitralls policromats, mostra la influència del gòtic francès adaptada al gust local, mentre que el claustre, amb els seus arcs decorats i els capitells historiats, constitueix un dels espais més suggestius del monument. Però la gran sorpresa de la visita va ser el conjunt funerari dels Evreux, especialment el sepulcre de Carles III i la reina Leonor. Les figures jacents, executades amb una qualitat escultòrica excepcional, resumeixen molt bé l’ambició artística de la dinastia i la seva voluntat de projectar una imatge de grandesa i continuïtat dinàstica. La visita al Museu Catedralici no la varem poder realitzar per causa de la vaga geberal convocada aquell dia. Abans de dinar a l’hotel, vàrem continuar amb la visita guiada al Burg de San Cernin, passant pel Palau dels Reis de Navarra, la plaça Consistorial, la Casa de Juras, les restes de muralla de Belena de Portalapea, l’església de San Saturnino o San Cernin i la Càmara de Comptos. Aquest recorregut va permetre veure com l’urbanisme, el comerç i el poder eclesiàstic es van entrellaçar al llarg dels segles.
La tarda despres de dinar tampoc varem poder visitar el Museu de Navarra, per causa de la vaga general. Aquesta activitat es va substituir per una xerrada a la sala de l’hotel, titulada «L’art medieval a Navarra a través de les obres mestres del Museu de Navarra i del Museu de la Catedral de Pamplona (s. XIII–XVI)», que va ajudar a situar les obres vistes in situ dins d’un context més ampli i fer un recorregut virtual pel museu que no varem poder veure "in situ".
Dijous, 12 de novembre: Roncesvalles, Burguete i Sangüesa
El dijous vàrem sortir cap a Roncesvalles, enclavament llegendari del Pirineu vinculat a la batalla de Carlemany i punt clau del Camí de Sant Jaume. El conjunt canònic, amb l’església de Santa Maria, el claustre i la capella de Sant Agustí, on reposa el rei Sanç VII el Fort, ofereix una síntesi molt potent entre història, devoció i memòria del pelegrinatge. També vàrem admirar la imatge de la Verge de Roncesvalles, la capella del Esperit Sant, coneguda com el «Silo de Carlemany», i la capella de Santiago. Els espais museístics, amb peces d’orfebreria, pintura i objectes vinculats a la ruta jacobeu, van permetre tancar la visita amb una visió més àmplia de la importància d’aquest lloc dins de la cultura medieval europea.
Abans de dinar a Burguete, vàrem visitar el cementiri del poble, un espai que, més enllà de la seva funció funerària, permet reflexionar sobre la relació entre memòria, paisatge i identitat local i descriure la costum medieval d'enterrar els difunts amb esteles funeràries. Tot seguit, desprès de dinar, vàrem marxar cap a Sangüesa, l’última parada del recorregut d’aquesta jornada. A Sangüesa vàrem conèixer la monumental portada de Santa Maria la Real, obra mestra del gòtic-navarrès per la seva riquesa escultòrica. La seva densitat iconogràfica va permetre repassar molts dels temes desenvolupats durant el viatge: la qualitat de la talla, la relació entre arquitectura i decoració i la capacitat del gòtic per convertir la façana en un veritable relat visual. Tot seguit vàrem veure, per fora, el Palau del Príncep de Viana, residència vinculada a la noblesa reial i avui seu d’una biblioteca municipal.
Divendres, 13 de novembre: Olite i Ujué
El divendres vàrem sortir cap a Olite, antiga residència predilecta dels reis navarresos. El Palau Reial va ser sens dubte una de les grans atraccions del viatge: un dels conjunts gòtics civils més espectaculars d’Europa, amb torres de planta octogonal, galeries d’arcs delicats, patis interiors i una abundància de detalls heràldics que evoquen la magnificència de la cort de Carles III. La visita va permetre imaginar el palau no només com una residència, sinó com un centre de poder, cultura i representació. Les reformes impulsades pels Evreux el van transformar en un espai comparable als grans castells francesos, amb sales decorades, capelles privades i jardins que reflecteixen el refinament de la vida monàrquica del segle XIV. La visita també ens va permetre reflexionart sobre els criteris de restauració historicistes difosos a partir de l'obra de Violet-le-duc a FRança en el s.XIX. Tot just al costat, vàrem visitar l’església de Santa Maria la Real, el portal escultòric de la qual constitueix una de les peces més rellevants del gòtic navarrès. El programa iconogràfic, amb escenes de l’Apocalipsi i figures apostòliques, combina el missatge religiós amb referències al poder reial i confirma la intensitat del mecenatge de la dinastia.
Després de dinar a Olite, vàrem pujar a Ujué, un poble elevat sobre un turó que domina la plana de la Ribera navarresa. Allà vàrem visitar el santuari-fortalesa de Santa Maria, un dels conjunts romànic-gòtics més singulars del regne. Les muralles, l’interior auster i el rosetó gòtic expliquen molt bé la fusió entre devoció mariana i funció defensiva, tan pròpia d’una frontera en moviment durant l’època dels Evreux. La passejada pel nucli antic d’Ujué, amb els seus carrers empedrats i les seves cases nobles, va oferir un final molt adequat per a una jornada dedicada a la relació entre arquitectura, paisatge i poder. De retorn a Pamplona, el temps lliure va permetre gaudir del barri vell abans de descansar.
Dissabte, 14 de novembre: Estella i retorn
El dissabte, després d’esmorzar i deixar l’hotel, vàrem marxar cap a Estella, coneguda com la «Toledo del nord» per la seva riquesa monumental i per la seva vinculació amb el Camí de Sant Jaume. La ciutat, nascuda al voltant d’aquesta ruta de pelegrinatge, conserva un conjunt notable d’edificis gòtics que testimonien la seva importància comercial, religiosa i política durant la Baixa Edat Mitjana.
La ruta urbana per Estella, sota una pluja que ens va permetre fer el recorregut dignament, ens va portar pel Palau dels Reis de Navarra, el carrer de Sant Nicolau, l’església de San Pedro de la Rúa, el carrer Rua, l’església del Sant Sepulcre, el pont Picudo o de la Càrcel, el carrer Julio Ruiz de Alda, l’església de Sant Miquel i els carrers Zapateria i Mayor. Aquest recorregut va permetre veure com l’urbanisme, el comerç i el poder eclesiàstic es van entrellaçar al llarg dels segles.
Després de dinar a Marcilla, vàrem emprendre el retorn cap a Barcelona. El viatge es tancava, així, amb la sensació d’haver recorregut un territori on el gòtic no és només un estil, sinó una manera concreta de construir poder, devoció, memòria i identitat.
Per a mi, com a guia, va ser especialment gratificant compartir aquest recorregut i ajudar a llegir els monuments dins del seu context. La Navarra dels Evreux ens va permetre veure que el gòtic no era un art uniforme ni repetitiu, sinó un període ple de personalitats creatives capaces de proposar solucions sorprenents i de deixar una empremta que encara avui continua fascinant qui s’hi apropa.
I, al costat d’aquesta descoberta artística, ens emportàvem també el record dels àpats compartits, de les converses durant els trajectes i de les passejades per Pamplona, Olite, Estella i Roncesvalles: aquella part del viatge que transforma un itinerari cultural en una experiència col·lectiva.
I, al costat d’aquesta descoberta artística, ens emportàvem també el record dels àpats compartits, de les converses durant els trajectes i de les passejades per Pamplona, Olite, Estella i Roncesvalles: aquella part del viatge que transforma un itinerari cultural en una experiència col·lectiva.
























