diumenge, 27 de maig de 2018

Visita comentada a la portada de Santa Maria d’Agramunt organitzada per Planeta Lletra

El passat diumenge 20 de maig de 2018, per commemorar l'any Pedrolo, l’Associació Cultural Planeta Lletra van organitzar una sortida a les terres natals de l'autor. L’objectiu d’aquesta visita organitzada va ser la de poder observar els nexes entre Manuel de Pedrolo i el seu amic Guillem Viladot. Aquests dos autors tenien més coses en comú que la proximitat geogràfica i la coetaneïtat. De fet, el 1971 Pedrolo va prologar l’obra de Guillem Viladot «Poesia T/47» . En aquest pròleg mostrava la seva entesa i connexió amb l’obra i l’artista agramuntí a més del seu profund coneixement de la poesia concreta i la seva teorització. 
La sortida es va iniciar amb la visita del Castell de Concabella, on hi ha l’espai Pedrolo i després es va continuar amb un recorregut pel parc de la Riella d’Agramunt: 
  • El Castell de Concabella és molt a prop de la casa natal de Manuel de Pedrolo, el castell de l'Aranyó. Des de l'octubre del 2014, hi funciona l'Espai Pedrolo, el primer espai que exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor de la Segarra. 
  • El Parc de la Riella (Agramunt), es troba situat al llit natural del riu Sió, just a l’entrada de la vila d’Agramunt. L’itinerari del Parc, dissenyat en forma de vuit com el símbol d’infinit, acull, d’una banda, una mostra representativa de l’obra poètica de Viladot, la qual inclou sis textos originals de l’autor, reproduïts sobre diferents faristols, i quatre recreacions en forma d’escultures urbanes dissenyades per Jaume Figuera, inspirades en dos poemes concrets i dos més de visuals. 
Per aprofitar el desplaçament em van proposar d’arrodonir el dia amb una visita comentada a l’edifici parroquial i a la portada Santa Maria d'Agramunt i aquesta va ser la meva col·laboració. 
Santa Maria d'Agramunt és una església romànica del municipi d'Agramunt (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional des del 1931. Les portalades de la façana oest i nord constitueixen un magnífic exemple de l'escultura romànica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d'origen anglonormand. Documentada a finals del segle XI, en el XII es va construir l'edifici actual, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt. Des del 1953, diverses restauracions han tornat a l'església la fesomia original.

El Castell de la Concabella [Fotografia: J.Graupera]
L'Espai Pedrolo al Castell de la Concabella [Fotografia: J.Graupera]
El Parc de la Riella d'Agramunt, dedicat al poeta Guillem Viladot [Fotografia: J.Graupera]
Visita comentada a la portada d'Agramunt [Fotografia: S.Cabrespina]
Visita comentada a la portada d'Agramunt [Fotografia: S.Cabrespina]
Visita comentada a l'interior de Santa Maria d'Agramunt [Fotografia: S.Cabrespina]

dissabte, 26 de maig de 2018

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat  dijous 17 de maig de 2018 a la tertúlia núm. 411 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm), hi vaig anar com a convidat per a parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar- El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec Maria Asmarat i Oriol Agramunt i a la part tècnica Carles Capella. 
El contingut va reproduir el que es va tractar en la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” realitzada el passat dissabte 28 d’abril de 2018 a a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. 

Durada de la gravació: 51,48 minuts 

Als estudis de Mataró Ràdio després d'acabar el programa [Foto: M. Asmarat]
Maria Asmarat i Oriol Agramunt, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Sandra Cabrespina i Núria Gómez, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Amb l'equip del programa [Foto: M. Asmarat]

dilluns, 21 de maig de 2018

Nou article sobre l’urbanisme medieval al Maresme

Coincidint amb la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Dosrius, es van presentar les actes de les comunicacions presentades a l’edició anterior celebrada a Vilassar de Mar. 
Aquella Trobada va tractar sobre «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme», i es va voler donar cabuda a tota mena de comunicacions amb relació a: l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets (cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells), així com també de mestres de cases, arquitectes i enginyers, que ha deixat petja al nostre territori. 
Es tracta d’un volum de 256 pàgines que conté les 21 comunicacions de diferents autors vinculats als centres d’estudis de la comarca, la conferència inaugural impartida per l’arqueòleg Francesc Caballé i les conclusions de la trobada de l’any passat que tenia l’arquitectura i l’urbanisme als pobles del Maresme com eix central de reflexió. 
L’edició de les actes coordinada per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el centre amfitrió de l’any passat, el Centre d’Estudis Vilassarencs. 
En el volum s’hi troben dos dels meus articles: 
Moment de presentació de les actes de l'any anterior per Alexis Serrano , director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia J.Graupera]

dissabte, 19 de maig de 2018

Els molins medievals presents a la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Dosrius

L'Arxiu Comarcal del Maresme juntament amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Dosrius van organitzar la dotzena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany el tema global triat pers les entitats organitzadores era «Aigua! Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme». 
La jornada es va iniciar a primera hora del matí amb els parlaments de les autoritats que donaren obertura a la Trobada: Sr. Josep Santesmases i Ollé, Vicepresident segon, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme; Sr. Marc Bosch de Dòria, Alcalde de Dosrius i la Sra. Avelina Morales, Alcaldesa de Cabrils, poble que acollirà les Jornades el 2019.
La ponència marc «L'aigua transversal al Maresme», a càrrec de Joan Manel Riera, educador i director de l'Escola de Natura del Corredor (ENC) tractà el problema de l'aigua de forma polièdrica i ens motivà per ser més ecologicament sostenibles.
A continuació, els diferents centres d'estudis de la comarca presents a la trobada van presentar les seves comunicacions amb un total de 26. Totes van tractar el tema de l'aigua des de perspectives i èpoques diferents (des de la dels romans fins l'actualitat). 
A la tarda va tenir lloc una visita guiada a la Casilla Courtain, mina realitzada per la societat belga “Companyia d’Aigües de Barcelona” amb la qual vehiculava l'aigua fins a Barcelona. 
De totes les comunicacions presentades solament dos d’elles van fer referència a l’època medieval:
  • «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del Baix Maresme» a càrrec de Joaquim Graupera (Maresme Medieval). En aquest estudi es pretenia aprofundir en un aspecte poc tractat sobre els molins: les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuïc que ha publicat, es va detallar el mecanisme i els ginys que empraven en els molins per poder moldre. A la comunicació es va fer especial èmfasi a les moles, al seu comerç i trasllat i al seu manteniment. Durant l'època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per a la seva construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) i fins a un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). El fet de que les moles fossin un dels productes obrats a les pedreres de Montjuïc de Barcelona que va assolir més prestigi va determinar que els obrers d'aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers”. 
  • «Els recs i els molins al pla del Grau al segle XV» a càrrec de Xavier Soldevila Temporal (Santa Susanna Origen i Memòria -SSOM-). En aquesta comunicació es va pretendre resseguir, partint dels registres notarials i dels capbreus quatre-centistes, el procés de conquesta del medi proper al litoral que va significar la construcció dels molins de la Tordera, amb l'obertura dels corresponents recs, i els problemes que això va causar.
Des d'aquí volem agrair la bona acollida dispensada pels organitzadors i la oportunitat de trobada entre tots els estudiosos de la història de la comarca que representen aquests events.
Presentació de la Trobada a càrrec de les autoritats. [Fotografia: J.Graupera}
Presentació de la meva comunicació. [Fotografia: L.Bosch}
Presentació de la comunicació de X. Soldevila [Fotografia: J.Graupera}
Públic assistent a la trobada.[Fotografia: L.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: L.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...