Seguint les petjades del Mestre de Cabestany: del MNAC a Occitània, un cicle d'activitats organitzat amb Arqueonet

En el marc de l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany: la construcció d’un mite, presentada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), vaig tenir l’oportunitat de conduir per a Arqueonet un programa d’activitats destinat a aprofundir en la figura del Mestre de Cabestany i en el context històric i artístic que va fer possible la seva obra. L’objectiu era establir un pont entre les peces reunides a l’exposició i els espais patrimonials vinculats a aquest escultor excepcional, seguint les seves petjades des de Catalunya fins al Rosselló.

El dissabte 9 de maig de 2026 va tenir lloc la primera activitat, una visita comentada a l’exposició del MNAC. Al llarg del recorregut vaig poder explicar als assistents les claus interpretatives de la mostra, contextualitzant les obres exposades i les darreres aportacions historiogràfiques sobre el Mestre de Cabestany. Vam analitzar conjuntament els fragments escultòrics conservats, els documents històrics i els elements arquitectònics que permeten reconstruir la trajectòria d’aquest taller escultòric del segle XII. Una atenció especial es va dedicar als fragments procedents de la desapareguda portalada de Sant Pere de Rodes, una de les obres més emblemàtiques atribuïdes al mestre, que actualment es troben dispersos entre diversos museus i col·leccions. La visita va permetre reflexionar sobre la construcció del mite del Mestre de Cabestany i sobre la importància que la seva producció va tenir en la difusió dels llenguatges artístics romànics a banda i banda dels Pirineus.

El dissabte 16 de maig de 2026 vam dur a terme la sortida titulada De Sant Pere de Rodes a Sant Andreu de Sureda. Sortida al cor del romànic primitiu. La jornada es va iniciar al monestir de Sant Andreu de Sureda, al Rosselló, on vaig explicar les característiques arquitectòniques i escultòriques d’aquest important centre monàstic, considerat un dels testimonis més destacats de les primeres manifestacions del romànic català. La visita va permetre analitzar els elements que comparteix amb altres edificis del mateix període i entendre el context cultural i artístic que va precedir la consolidació dels models romànics posteriors. Després ens vam desplaçar al monestir de Sant Pere de Rodes, una de les grans joies del patrimoni medieval català, on varem dinar. 

La visita a aquest conjunt monumental va permetre aprofundir en la seva evolució històrica i arquitectònica, així com en la relació directa que manté amb l’exposició del MNAC a través de la seva desapareguda portalada, atribuïda al Mestre de Cabestany. Davant de l’edifici vaig poder explicar als participants la ubicació original d’aquesta obra extraordinària i la importància que va tenir dins del programa iconogràfic del monestir. La contemplació directa de l’espai va facilitar la comprensió de les dimensions i l’impacte visual que devia tenir la portalada abans de la seva desaparició, complementant perfectament els continguts treballats durant la visita a l’exposició. Voldria agraïr les fotografies de Ma. Àngels Puertas.

Com a cloenda d’aquest cicle d’activitats, del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 2026 organitzaré per a Arqueonet el viatge d’autor Carcassona, rastrejant el Mestre de Cabestany, una proposta que permetrà completar sobre el terreny el recorregut iniciat al MNAC i continuat entre el Rosselló i l’Empordà. Aquest viatge ens portarà als principals centres occitans vinculats a l’activitat del mestre i del seu taller, visitant alguns dels conjunts escultòrics més significatius que se li atribueixen. Entre els espais previstos hi ha el Centre d’Escultura Romànica Mestre de Cabestany i el timpà de l’església de Santa Maria dels Àngels de Cabestany, l’abadia de Saint-Papoul, l’església de l’Assumpció de Rieux-Minervois, l’abadia de Sainte-Marie de Lagrasse i l’abadia benedictina de Saint-Hilaire, on es conserven peces tan destacades com el sarcòfag de Sant Sernin i la portada del Boló. El viatge tindrà com a base la ciutat emmurallada de Carcassona i oferirà l’oportunitat de seguir les petjades del Mestre de Cabestany en aquells indrets on la seva empremta artística es conserva encara amb més força, completant així una visió integral de la seva producció i de la seva extraordinària influència en l’escultura romànica mediterrània.

Aquest programa d’activitats esdevé una magnífica oportunitat per relacionar directament la recerca històrica amb l’experiència del patrimoni sobre el terreny. La combinació entre la visita a l’exposició, la sortida patrimonial i el futur viatge a Occitània ofereix una visió global del context en què va treballar el Mestre de Cabestany i permet als participants aproximar-se amb una mirada més completa a una de les figures més rellevants i enigmàtiques de l’escultura romànica medieval.

1526-2026: mig mil·lenni del nou temple gòtic de Dosrius

El passat diumenge 10 de maig de 2026 va tenir lloc a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius un acte commemoratiu dedicat al cinquè centenari del contracte de construcció del nou temple gòtic. La jornada va combinar litúrgia, evocació patrimonial i divulgació històrica, i va articular-se al voltant d’una idea central: la del temple com a fruit d’una decisió col·lectiva i com a expressió material de la comunitat parroquial.

L’obertura institucional de la conferència va anar a càrrec del mossèn de Dosrius, Jaume Abril, que va acollir la commemoració a la parròquia; de l’alcaldessa de la vila, Sílvia Garrido; i de Josep Puig Pla, president del Centre d’Estudis Esteve Albert de Dosrius. Les seves intervencions van donar al conjunt una lectura compartida, entre el reconeixement del valor religiós de l’església i la reivindicació del seu significat històric i identitari dins la vida local.

Pel que fa a la meva xerrada, el nucli de la intervenció va ser l’anàlisi del procés constructiu de l’església gòtica a partir del contracte de 1526.

Vaig partir de la signatura d’aquest document entre els síndics de la parròquia i el mestre de cases de Barcelona Tomàs Barça, i vaig situar-lo dins un context més ampli de renovació dels temples parroquials que, entre els segles XV i XVI, afectà diversos nuclis del Maresme.

Aquest marc general va permetre entendre que la reforma de Dosrius no fou un fet aïllat, sinó una resposta coherent a transformacions litúrgiques, socials i representatives pròpies de l’època.

L’exposició va remarcar sobretot la importància de la documentació notarial com a via per reconstruir amb precisió la història material de l’edifici.

El contracte no només fixa unes condicions tècniques, sinó que revela la manera com la parròquia concebia l’obra, la supervisava i la dotava de sentit.

En aquest sentit, vaig insistir que la construcció del temple expressa una voluntat de permanència, però també una forma de representació comunitària i d’afirmació simbòlica.

Des d’un punt de vista arquitectònic, vaig desenvolupar els principals aspectes definits en el text contractual: la configuració de la nau, el creuer, les capelles, el portal, les finestres, el paviment i els acabats de pedra picada.

També vaig destacar el paper dels promotors locals, la funció dels síndics i la relació entre decisió col·lectiva i execució tècnica.

La lectura del temple permet entendre’l no sols com una obra d’arquitectura, sinó com un instrument de memòria, de fe i d’identitat cívica.

FInalment vaig feu un breu repàs de la iconografia de les claus de volta i de les diferents mènsules intenta buscar un sentit a la ubicació concreta de les imatges.

En síntesi, la intervenció va voler mostrar que el nou temple de Dosrius és el resultat d’un projecte històric conscient, sostingut per una comunitat que volia redefinir el seu espai sagrat i, al mateix temps, projectar-hi la seva continuïtat.

Aquesta dimensió explica que l’edifici pugui ser llegit avui com a patrimoni arquitectònic, font documental i símbol de la història local.

Per acabar voldria agraìr l'organització de l'acte i l'acompanyament de Maritxell Dominich (arxivera municipal de Dosrius) i els membres del Centre d'Estudis Esteve Albert, Ma Àngels Jubany, Neus Alsina i Josep Ramis. També agraìr les seves fotografies de l'acte, així com les de Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Desxifrant Sixena: una mirada experta a un dels grans debats patrimonials

El Museu d’Història de Catalunya va acollir el passat 29 d’abril de 2026, a les 18.30 h, la presentació del llibre Sixena. Les claus del conflicte, editat per L’Editorial Base, en un acte que va reunir diferents especialistes per abordar un dels debats patrimonials més complexos i controvertits dels darrers anys i en els qual jo vaig poder participar com a autor d'un dels capitols dedicats a la història del monestir..

La sessió, conduïda per la periodista cultural Maria Palau (El Punt Avui), va destacar des del primer moment la voluntat de l’obra d’aportar rigor, context i pluralitat d’enfocaments a un conflicte sovint simplificat en l’esfera mediàtica. Palau va situar el llibre com una eina imprescindible per comprendre les múltiples dimensions —històrica, jurídica i artística— del cas Sixena.

L’acte es va estructurar en dues taules rodones, coordinades per Maria Palau, que van permetre aprofundir en els diferents vessants del llibre. 

La primera es va centrar en el context històric i artístic del monestir. Jaume Sobrequés va glosar les motivacions i la necessitat de la publicació, mentre que Montserrat Pagès va explicar la importància de les pintures de la sala capitular en el marc de l’art de finals del romànic. En aquesta mateixa línia, jo mateix vaig posar l’accent en el context històric del monestir i en la seva transformació en un centre rellevant de promoció artística, malgrat les particularitats del seu enclavament.

Rosa Gasol va destacar l’estat de conservació de les pintures i els riscos que comporta el seu trasllat, mentre que Carmen Berlabé va analitzar la destrucció del monestir i del seu patrimoni durant la Guerra Civil, així com les qüestions relatives a la seva autoria. Per la seva banda, Guillem Cañameras va posar en valor la tasca de salvament de les pintures duta a terme per Josep Gudiol, clau per a la seva preservació.

La segona taula rodona es va centrar en el desenvolupament del conflicte i les seves implicacions jurídiques i mediàtiques. Xavier Muñoz va oferir una detallada descripció de l’estat legal actual i dels processos judicials vinculats a la reclamació de les obres per part de l’Aragó. Josep M. Figueres va analitzar el paper de la premsa en la construcció i amplificació del conflicte, mentre que Alberto Velasco va repassar els litigis entre Aragó i Catalunya al voltant dels béns de Sixena, amb especial incidència en les afectacions al Museu de Lleida. Finalment, Josep Cruanyes va cloure l’acte amb un epíleg que sintetitzava les principals aportacions del volum.

El conjunt de les intervencions va evidenciar la complexitat d’un cas que depassa l’àmbit estrictament patrimonial i que interpel·la qüestions de memòria, identitat i gestió institucional. La presentació es va convertir així en un espai de reflexió rigorosa i plural, fidel a l’esperit del llibre, que aspira a aportar llum enmig d’un debat encara obert.

L'acte va tenir una molt bona acollida i la sala d'actes del Museu d'Història de Catalunya va presentar un ple absolut.

Presentació del llibre "Sixena. Les claus del conflicte"

L’Editorial Base es complau a convidar-vos a la presentació d’un llibre imprescindible per comprendre un dels debats patrimonials més complexos i polèmics del nostre temps: "Sixena. Les claus del conflicte",  en el qual tinc el plaer de poder-hi participar.

Dia: 29 d’abril de 2026

Hora: 18.30 h

Lloc: Museu d’Història de Catalunya

L’obra reuneix una nòmina excepcional d’especialistes vinculats sobretot al Museu de Lleida i el MNAC; les Universitats de Lleida, Girona, Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili i altres centres i institucions de recerca: Carmen Berlabé; Maria Bonet Donato; Guillem Cañameras Vall; Josep Cruanyes i Tor; Josep M. Figueres; Rosa Gasol i Fargas; Joaquim Graupera; Xavier Muñoz i Puiggròs; Montserrat Pagès; Jaume Sobrequés i Alberto Velasco i González, tots ells vinculats d'alguna nanera amb l'estudi i el coneixement de la història i el patrimoni del Monestir de Sixena des de les vessants històrica, jurídica, artística i de la història de l'art.

La presentació anirà a càrrec de Maria Palau, periodista de la secció de cultura d’El Punt Avui i comptarà amb la participació dels autors del llibre. Una ocasió única per escoltar de primera mà veus expertes sobre un cas que ha generat debat, passions i controvèrsia al llarg dels anys.