dissabte, 11 de gener del 2025

Presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages


El passat 26 d’octubre de 2024, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner va presentar el llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages amb l’estudi introductori del Dr. en Història de l’Art, Joaquim Graupera Graupera, a la sala Sotateulada de Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. L’acte va comptar amb la intervenció de Josep Llobet, president dels Amics de l’Art Romànic del Bages, que destacà els 40 anys de trajectòria de l’entitat en la recerca i divulgació, especialment de l’art romànic de la comarca. Comptà també amb la intervenció de Carles Sàiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, que va fer una dissertació sobre Domènech i Montaner i els estudis de patrimoni que realitzà al llarg de la seva vida, com el del monestir de Sant Benet de Bages, el monestir de Sant Cugat del Vallès o el de Poblet, així com els viatges que realitzà pel país amb els seus amics i alumnes amb l’objectiu de documentar l’estat del patrimoni català. I seguidament, el Dr. Joaquim Graupera s’endinsà en la descripció de la publicació del treball que Domènech i Montaner va fer del monestir. Aquesta publicació, que compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, forma part de la col lecció del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, formada per monografies sobre els diferents àmbits en què Lluís Domènech i Montaner va treballar: l’arquitectura, la política i la història. Lluís Domènech i Montaner. 
Sant Benet de Bages és una d’aquestes monografies que revela la seva faceta com a historiador del patrimoni català. Domènech va realitzar un estudi del monestir de Sant Benet de Bages que havia de formar part d’una publicació extensa sobre el romànic català però que deixà inconclusa. De tot aquest estudi, fruit dels diversos viatges que realitzà en diferents períodes, tan sols n’han quedat les notes autògrafes en forma de fitxes que es conserven a l’Arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. La visita al monestir de Sant Benet de Bages s’emmarca dins el viatge que Domènech realitzà el 1905 amb inici a Ripoll, passant per Beget, Bolós, Castellar de n’Hug, Pobla de Lillet, Bagà, Manresa i finalitzant el recorregut al monestir l’agost de 1905. Domènech va fer anotacions sobre la seva fundació, l’emplaçament, la descripció i les intervencions que es van portar a terme en l’època medieval. Dedicà gran part de les fitxes a descriure l’església del cenobi i la torre però s’esplaià en la descripció del seu claustre, els capitells i les tombes disposades al perímetre amb una descripció i dibuixos dels senyals heràldics de les famílies propietàries d’aquestes. El Dr. Joaquim Graupera, en l’acte de presentació de la publicació, explicà als assistents la metodologia de treball de Domènech i Montaner a l’hora d’estructurar la informa-ció sobre el monestir, les referències bibliogràfiques i fonts consultades per Domènech com a referència per a la redacció del futur estudi i que aportaren diferents interpretacions sobre les datacions de les restes conservades del monestir. Graupera, en el seu estudi introductori, planteja dues qüestions: identificar quines de les parts conservades es corresponen a l’etapa preromànica i quines són posteriors; i les influències i artesans que treballaren al monestir. Domènech afirma en el seu estudi que el conjunt monàstic havia estat construït en diferents fases, gràcies a l’anàlisi dels paraments i disposició de les estructures. Segons Graupera, Domènech s’acostà més a la cronologia de la construcció de l’església, situant-la en el segle XII amb voltes d’arc apuntat del segle XIII, a diferència dels autors predecessors que apuntaren a cronologies anteriors. Domènech corroborà també que la torre-campanar havia estat construïda abans que l’església per l’evident desplaçament de la porta de l’església i pel diferent tipus de carreus en la base de la torre anteriors al coronament que s’hauria realitzat al mateix temps que l’església. Graupera posa de relleu les aportacions de Domènech en l’estudi del monestir de Sant Benet de Bages per la seva precisió, la seva meticulositat en l’observació i consulta de totes les fonts disponibles de l’època que el permeteren refutar algunes hipòtesis gràcies a l’observació directa de l’obra. La possible datació de la construcció aportada per Domènech i Montaner generà un debat apassionant entre els assistents a l’acte de presentació del llibre davant l’interès per una de les obres romàniques més destacables de Catalunya. La inconclusió del projecte de Domènech i Montaner per escriure la gran monografia del romànic català, al qual anomenava “l’obra”, causat molt probablement per la publicació el 1909 per part de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday de l’Arquitectura romànica a Catalunya amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, va deixar també en un calaix l’estudi de Sant Benet de Bages i per tant, les seves aportacions no es van poder tenir en compte en posteriors estudis. L’acte de presentació va ser organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner i Maresme Medieval, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i Món Sant Benet.

Autor: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner Fotografies: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner










diumenge, 22 de desembre del 2024

Contribució a l'homenatge de la Dra Francesca Español amb un article sobre les finestres coronelles del s.XIII


El dilluns 16 de desembre va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans un homenatge merescut a la Dra. Francesca Español, professora d'història de l'art de la Universitat de Barcelona. He tingut la sort i em considero molt privilegiat d'haver pogut créixer i formar-me amb el seu mestratge i amistat. Crec que és una investigadora incansable que té un coneixement extraordinari de l'art medieval, com queda palès en les primeres pàgines de la monografia que ha editat Amics de l'Art Romànic, filial de l'IEC, redactades pels Drs. Marta Crispí i Joan Valero. El volum dedicat a ella, aplega una sèrie d'estudis de bona part dels historiadors que li devem la seva amistat i estima. Repeteixo que em considero molt afortunat de poder-ne formar part. Se'ns dubte un sentit homenatge que la Dra Francesca Español es mereixia.

En l'article publicat, plantejo que en el repertori de capitells conservats del segle XIII, en els diferents museus i col·leccions, o conservats in situ, en l’àmbit de l’art català, hem pogut individualitzar un motiu ornamental que es presenta reiteradament i que ens permet, per la tipologia i pel lloc d’ubicació, extreure’n algunes conclusions.

Al llarg del segle xiii es produeix una transició entre l’art romànic i l’art gòtic que es tradueix, en l’arquitectura civil, en un canvi de model residencial. Certs sectors eclesiàstics, la baixa noblesa, els pagesos aloers i els estaments benestants urbans experimentaran un apropament a la causa reial en la seva lluita per imposarse a la noblesa feudal, que els comportarà una millora de l’estatus social. En l’àmbit artístic aquest fet implicarà una conseqüència evident: la seva residència haurà de reflectir, com un aparador social, aquest ascens i això generarà una renovació dels edificis. Aquesta necessitat de dotar-se de palaus urbans i residències rurals més luxoses comportarà una creixent demanda constructiva que els mestres d’obra hauran de satisfer en poc temps. L’aparició del model de finestra coronella geminada amb un capitell ornamentat complirà aquest objectiu. Els tallers de picapedrers de
les pedreres de Montjuïc podran satisfer aquesta demanda creixent amb l’elaboració de capitells estandarditzats, que esdevindran la prefiguració dels capitells gironins elaborats amb pedra nummulítica ja en temps del gòtic.


dijous, 15 d’agost del 2024

40 anys d'articles i publicacions !


Fa unes setmanes, es van complir 40 anys de la publicació de del meu primer treball com historiador.

GRAUPERA,Joaquim: “El Bar Canaletas. Breu recull d'un cèntric bar mataroní" a Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, núm. 20, (Mataró, juliol de 1984), pàgs.41-45.

Estava fent el tercer curs de la llicenciatura de Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i era ja col.laborador del Museu Comarcal del Maresme (ara Museu de Mataró) i del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. L'Article, que va estar escrit amb la col.laboració del meu pare, va estar documentat amb les dades que varem estreure de l'arxiu familiar que varem conservar i que ara forma part del fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme per tots aquells que el vulguin consultar.

L’any 1897, el meu besavi Juan Graupera Serra va fundar el negoci familiar que va tenir continuitat amb el meu avi Ramon Graupera i Planas. L'avi Ramon, a més, va ser president de la Unió d' Empresaris de l 'Hosteleria de Mataró. El Canaletes va ser un lloc de trobada de molts mataronins i alhora seu del C.D. Mataró, de la Penya Tres Taules i de la Penya Barcelonista de Mataró. A l'hivern de l'any 1977 el local va ser traspassat a Jordi Morist el qual va seguir oferint els seus serveis fins el 1987 en que el local es convertí en una botiga de roba.


dijous, 1 d’agost del 2024

Ha sortit publicat l'article sobre la relació de Domènech i Montaner amb Poblet a la revista Domenechiana

Aquest passat mes de juliol, el Centre d'Estudis Domènech i Montaner ha publicat els dos volums de la revista Domenechiana, 23-24 i 25-26. En aquest dos volums es publiquen les actes del Congrés "Domènech i Montaner " que va tenir lloc entre el 25 d'abril i el 6 de maig de 2023 a Canet de Mar, Barcelona i Reus. Vaig tenir el plaer de formar part del Comitè Científic i de presentar la comunicació " Domènech i Montaner i el monestir de Poblet. La transcendència d'una monografia pòstuma" , publicat a les pàgines 320-327 del segon volum. Des d'aqui voldria agraïr al Centre d'Estudis Domènech I Montaner per la feina feta i per les excel·lents actes.
L'octubre de l'any 1926, el rei d'Espanya Alfons XIII va visitar el monestir de Poblet que en aquells moments estava abandonat i saquejat. En motiu d'això, l'any 1927, la Diputació Provincial de Barcelona va publicar una monografia escrita per Lluis Domènech i Montaner en caràcter pòstum. El volum editat, força complet tant a nivell de contingut com d'imatges i planimetria, va suposar un avanç important en el coneixement del monument, com a pas previ a la seva restauració. Aquesta comunicació presenta un seguiment de la recerca efectuada per l'arquitecte sobre l’edifici i l'impacte que va tenir en la seva obra, tant a nivell de l'estudi de l'heràldica, com en la proposta per dignificar les restes del comte-rei Jaume I amb el disseny d'un monument funerari.