dilluns, 11 de novembre de 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla al Cau Ferrat de Sitges

El divendres 8 de novembre de 2019 vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre sobre els Desplà-Gralla al Museu del Cau Ferrat de Sitges. Sens dubte un lloc emblemàtic que conserva el pica-port de la porta de Ca l'Ardiaca dins la col·lecció de Santiago Rossinyol. Agraeixo molt la presentació i l'atenció oferta per l'amic Pere Izquierdo Tugas, Director del Consorci del Patrimoni de Sitges i les fotografies i el suport logístic de l'amiga Núria Gómez Borrell .Tot un plaer!
A Catalunya hem d’agrair l’afany col·leccionista d'objectes de ferro per part de Santiago Rusiñol que els aplegar en el conegut Cau Ferrat de Sitges. En aquesta col·lecció s’hi ha conservat el pica-port de la Casa de l’Ardiaca ( num. inv. 30987). 
Es tracta d’una balda de placa circular calada que dibuix motius de traceria i una anella decorada amb fines línies concèntriques. L’espigó acaba amb la fisonomia d’un bust de drac que obre la boca amenaçant i adreça les urpes a l’espectador. L’enclusa també culmina amb una testa d’animal que recorda un amfibi difícil d’identificar. A la part inferior hi ha l’escut heràldic Desplà-Oms que l’identifica. Rusiñol també va adquirir del Palau una grua amb forma de drac (num.inv.31635) que donava al pati sobre la porta principal i servia amb la col·locació d’una corda per pujar mobles o paquets diversos als pisos superiors per les finestres. El caràcter artesanal d’aquesta peça fa pressuposar que podria ser posterior en el temps, plausiblement del s.XVIII, segons el treball de Lluïsa Amenós.



dimecres, 6 de novembre de 2019

Propera activitat

8 de novembre de 2019, 18 h.
Museu del Cau Ferrat de Sitges (Carrer Fonollar de Sitges)

Presentació del llibre 
"La família Desplà Gralla com a promotors d'art
(segles XIV al.XVI)"
a càrrec de 
Pere Izquierdo, Director Gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges i de l'autor


dissabte, 2 de novembre de 2019

Conferència sobre “L’Estendard de Ripoll “ a les Jornades Europees del Patrimoni de Ripoll

El diumenge 13 d’octubre de 2019, a les 12 h. vaig oferir la conferència «L’Estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabanyes. Disseny, confecció i referents» i una visita comentada de l’estendard al Monestir. 
La conferència, organitzada per a l’Ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic, va ser presentada per la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós i s’emmarcava dins dels actes oferts per la vila de Ripoll a les Jornades Europees de Patrimoni 2019. 
En primer lloc vaig fer un recorregut als promotors de l’estendard, l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa, i els objectius de la seva constitució com entitat i la seva participació en la reconstrucció del monestir de Ripoll. Seguidament em vaig centrar en quina va ser aquesta col·laboració i la confecció de l’Estendard com a culminació d’aquest projecte. 
La part central de la conferència va consistir en l’explicació de la confecció de l’Estendard, i el significat del disseny dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes de Mataró. En aquesta part de la xerrada es van exposar les obres amb les quals es van inspirar per fer els dissenys de la Mare de Déu i de Sant Jordi. Per acabar es va mostrar el ressò que va tenir l’Estendard en obres posteriors i l’impacte que va suposar en el moment del seu lliurament el 1893, en la cerimònia de consegaració de la basílica restaurada per Elies Rogent. 
Un cop acabada la conferència es va anar a la basílica de Santa Maria i es va comentar “in situ” l’estendard restituït pel Grup d’Història del Casal l’any 1997 i dissenyat per l’artista mataroní Joan Baptista Parés. 
Voldria agrair l’interès del públic assistent i la col·laboració de l’Il.lm. Sr. Alcalde Jordi Monell i la tècnica de cultura Núria Gayolà per fer-ho possible.


Presentació de la conferència a càrrec de la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós [Fotografia: S. Cabrespina]
Un moment de la xerrada sobre els dissenys de l'estendard  [Fotografia: S. Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S. Cabrespina]
El ressò de l'Estendard al mosaic de la tomba del bisbe Morgades  [Fotografia: S. Cabrespina]
Explicat l'estendard dins la basílica [Fotografia: S. Cabrespina]
Comentant els records sobre l'estendard amb alguns ripollesos assistents [Fotografia: S. Cabrespina]

diumenge, 20 d’octubre de 2019

El Simposi «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» al Castell de Vilassar de Dalt

El passat dimecres 9 d’octubre de 2019 es va celebrar al recinte del Castell de Vilassar de Dalt el «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» en el qual es va tractar el tema dels arxius patrimonials des de múltiples perspectives. 

L’acte va estar organitzat en un parell de taules rodones on diversos professionals van tractar el tema dels arxius patrimonials des d’òptiques diverses.
En la primera taula rodona, moderada per Coral Cuadrada, impulsora del simposi i arxivera de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, es va centrar en el tema de la diversitat dels arxius patrimonials a Catalunya. Ramon Alberch, considerat com un dels màxims experts en arxivística de Catalunya, va centrar la seva exposició sobre el seu recorregut personal en la diversitat d’arxius patrimonials com historiador, destacant el problema de la seva dispersió i destacant la riquesa arxivística en el territori català únic a Europa. Va intervenir en segon lloc Josep Fernández Trabal, arxiver i cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest va teoritzar sobre la diversitat i el contingut dels fons patrimonials, distingint entre els familiars i nobiliaris. La primera taula va acabar amb la intervenció de la jove doctora Carme Muntaner qui va parlar com a representant de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, exposant el contingut existent en els fons patrimonials del catàleg del dit arxiu en aquests moments (familiars, patrimonials i d’empresa) i en va detallar els més importants: els fons Carlet-Castellar, Llançà-Mora-Pons, Marquès d’Aguilar-Margarit i el de Biure i Saladrigas.
La segona taula rodona va estar moderada per Elisenda Cristià, responsable de l’Arxiu Municipal de Reus, i es va centrar en les experiències en la difusió d’arxius patrimonials concrets. En primer lloc, va intervenir el doctor Daniel Piñol professor titular de ciències i tècniques historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Piñol va exposar el tractament de l’arxiu patrimonial Fontcuberta de caràcter privat (integrat pels fons patrimonials Fontcuberta, Perramon i Sentmenat) que, a partir de la recerca del seu equip de la UB, va ser posat a disposició dels investigadors en general des de la xarxa des d’una pàgina web (http://www.ub.edu/scripta/). Aquesta intervenció va generar un intens i participat debat sobre la difusió dels arxius a la xarxa i la problemàtica de la afluència dels investigadors a nivell presencial a la sala de consulta dels arxius.
Després li va tocar el torn al doctorant Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, que va exposar les iniciatives endegades des de l’Arxiu Comarcal de Maresme per difondre el seu fons i per apropar-lo al gran públic. Va destacar, en la seva intervenció, que aquest difusió ha propiciat una allau d’ingressos de fons patrimonials diversos que ha generat alhora l’aparició de diversos estudis que s’han anat publicant i difonent. En el debat posterior, es va posar de relleu la dificultat d’apropar als estudiants de secundària i universitat aquesta documentació, que demana un nou llenguatge per tal de ser difós. Aquesta segona taula rodona es va cloure amb la intervenció del doctor Alejandro Martínez-Giralt i el Sr.Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que van detallar el contingut i la història del fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar ingressat al fons del Museu-Arxiu de Vilassar malgrat ser un fons molt particular, pot ser utilitzat per la cerca d’elements d’interès més general. En aquest cas es va posar com exemple la localització del cor gòtic de Santa Maria del Mar a Tiana i Barcelona realitzat per mi mateix.
A la tarda, després d’un dinar al pati del castell, es va canviar d’escenari. A la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt es va presentar el llibre «El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve» a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. El llibre destaca per ser una genealogia de la família Pinós, la qual per conservar el llegat familiar conservà aquest conjunt de narracions protagonitzades per membres de la família, entre les quals destacaria la llegenda de l’alliberament de Galceran de Pinós, coneguda també com la llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de sant Esteve i que data del 1152, el context del qual va ser explicada per Ramon Setó i Maria Estradé. La publicació d’aquest manuscrit va propiciar la divulgació del contingut de la llegenda en diferents formats tant a Salou-Vilaseca com a Bagà. David Melero va ser l’encarregat de presentar la web (http://rescatsantesteve.cat) on es feia una presentació d’aquesta llegenda amb el seu context històric, personatges del relat i representacions populars.

Per a més informació:https://arxivers.com/ladada/el-simposi-arxius-patrimonials-a-catalunya-al-castell-de-vilassar-de-dalt/

Presentació de la primera taula rodona a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia: J.Graupera]
Participants de la primera taula rodona  [Fotografia: M.Bosc]
Participants de la segona taula rodona  [Fotografia: J.Graupera]
Participants da la Jornada  [Fotografia: M.Bosc]
Presentació del llibre sobre la llegenda del Pinós a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. [Fotografia: J.Graupera]
Presentació de la llegenda del Pinós a càrrec Ramon Setó i Maria Estradé [Fotografia: J.Graupera]
David Melero va ser l’encarregat de presentar la web [Fotografia: J.Graupera]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...