diumenge, 26 de març de 2017

Acte institucional de l'any Puig i Cadafalch al Palau de la Generalitat

El passat dilluns 13 de març de 2017 va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’acte institucional de l’any Puig i Cadafalch. L'acte es va obrir amb la intervenció del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya i el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura. 
A continuació es va projectar el vídeo commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch amb la lectura de textos polítics i periodístics de l’autor, que us adjuntem l’enllaç al final d’aquesta crònica per poder-lo veure. Posteriorment, el professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas va glossar la figura de Puig i Cadafalch abans de que intervinguessin els comissaris de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera i la Sra. Mireia Freixa. 
La cloenda de l’acte va anar a càrrec del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. 
Vaig tenir el plaer de poder-hi assistir com a membre de la Junta d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 

L’Any Puig i Cadafalch commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Està organitzat pel Departament de Cultura, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i pels ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc. 
L’acte va comptar també amb la presència de la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera i molts representants de diverses entitats que col·laboren i fan possible l’atapeït programa de l’Any. 

Per a més informació:
Aspecte del Saló de Sant Jordi durant l'acte [Fotografia.J.Graupera]
Obertura de l'acte per part M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament del professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas  [Fotografia.J.Graupera] 
Parlament del comissari de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera  [Fotografia.J.Graupera].
Parlament de la comissària de la commemoració, la Sra. Mireia Freixa.[Fotografia.J.Graupera].
Parlament del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Les autoritats participants en l'acte i la besnéta de Puig i Cadafalch sota el bust instal·lat al Palau [Fotografia.Govern.cat-Nota de premsa]

dissabte, 18 de març de 2017

Les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils al Racó de Mataró Ràdio

El passat  dijous 2 de març de 2017 es va emetre el programa 371 de la tertúlia d’Història "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) . Aquest cop hi vaig ser convidat per parlar de les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils. El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina, va tenir com a documentalista a la mateixa Sandra Cabrespina i com a tècnic Pere González
El contingut del programa va tarctar d'un mostra d’art medieval amb vinculacions maresmenques, que ja hem divulgat força en aquest bloc. A partir d’una sèrie de fotografies realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas i altres a la Biblioteca de Catalunya, es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils que procedien de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar.

Per poder-ho escoltar en MP3. 
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb]

dissabte, 18 de febrer de 2017

Conferència sobre «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents» a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, vaig oferir la conferència «L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents». Aquesta xerrada forma part del XXXI Cicle de conferències «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte», que ha organitzat Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Intitut d'Estudis Catalans, dins de la programació del centenari sobre Josep Puig i Cadafalch. Enguany es celebren els 100 anys de l'arribada a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya i  els 150 anys del seu naixement.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.
Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Tres comunicacions sobre el Dosrius medieval a la Jornada ”Duos Rios”

El passat dissabte dia 4 de febrer de 2017 va tenir lloc a Dosrius la I Jornada d’Estudis Locals Duos Rios, amb la voluntat de promocionar la historiografia sobre la vila i fornir de material publicable a la revista Duos Rios núm. 3 que sortirà publicada pel Sant Jordi vinent.
L’acte que va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament va estar organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de la població i per presentada per l’alcalde Marc Bosc i per les arxiveres Neus Alzina i M. Àngels Jubany.
En  aquestes Jornades s’hi van presentar fins a quinze comunicacions sobre temes diversos de les quals tres anaven sobre temàtica medieval:

  • Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. d’Enric Subiñà Coll, que no va poder assistir a la lectura de la comunicació. En la seva comunicació va analitzar la dependència de la gent de Dosrius amb els Cartellà, castlans i senyors del castell. En el fogatge de 1378 hi consten  42 focs dels quals 25 eren de Dosrius i 17 de Canyamars. Aquesta població es va veure reduïda en un 30 % en el fogatge del 1497. Subiñà rastreja a la documentació, la vinya com a cultiu habitual, seguit del cereal i la horticultura i de la ramaderia hi destacava l’ovina. Les masies de Dosrius eren de dimensions mitjanes habitualment amb més d’una planta i sovint una quintana tancada amb murs.
  • El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315 d’Elvis Mallorquí Garcia. El 1315, Agnès, vídua de Bernat de Cartellà va ordenar que es redactés l’inventari dels béns mobles i immobles del seu marit que feia poc que havia mort. A banda de totes les propietats, en l’inventari apareixen descrites les estances del castell amb tot el que contenien. L’objectiu de la comunicació va ser la de presentar de forma resumida i ordenada aquesta informació.
  • Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana presentada per mi mateix. L’objectiu d’aquesta comunicació va ser les de mostrar les parròquies romàniques conservades en el baix Maresme que van ser reformades en època gòtica afegint a la nau romànica una capella presbiterial i diverses capelles laterals en estil gòtic. Aquestes obres de renovació les tenim documentades a les parròquies de Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana. En la majoria de casos seran obertes capelles laterals en els murs romànics amb la voluntat de constituir una capella devocional privativa dels seus promotors amb funcions de capella funerària.

Des d’aquí felicitem als organitzadors per aquesta magnífica iniciativa que un cop més va donar ocasió per debatre sobre aquest temes del nostre passat.

Per a més informació: Programa de la Jornada

Presentació de les Jornades a càrrec del Sr. Alcalde Marc Bosc, amb Neus Alzina i Ramon Coll, autor de la primera comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Públic assistent a la Jornada [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Elvis Mallorquí en laa lestura de la seva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Moment de la lectura de la meva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...