diumenge, 13 de gener de 2019

Dues novetats editorials amb referències al Maresme medieval

A finals del 2018 es van publicar dos llibres de caràcter general amb referències al Maresme medieval. Un sobre els comtats de la Catalunya carolíngia i el segon sobre Santa Maria del Mar. 

Bolòs i Masclans, Jordi; Hurtado I Cuevas, Víctor (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona: Ed. Dalmau. (Col·lecció: Atles dels comtats de la Catalunya). El passat mes de novembre de 2018 es va publicar un nou volum de la col·lecció “Els Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” dedicada a l'estudi dels segles de domini carolingi als comtats catalans. En són els autors Jordi Bolòs i Víctor Hurtado i són publicats per l’editorial Rafael Dalmau, editor. Cada volum és dedicat a un comtat de la Catalunya carolíngia. De moment s'havien editat els volums dels comtats de Besalú, Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. 

Aquest darrer volum de la col·lecció centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993, segueix el mateix esquema dels darrers llibres publicats. En ell apareix un mapa toponímic detallat (fet a escala 1:100.000) i un mapa dels dominis dels senyors laics i eclesiàstics (fet a la mateixa escala). A més, inclou una introducció sobre la història del comtat. Així mateix, cadascun d'aquests mapes, toponímics o de dominis, és acompanyat d'una sèrie de mapes complementaris. 

Amb relació al toponímic, hi ha uns mapes dels topònim preromans, dels creats en època romana, dels germànics, d'aquells que tenen un interès històric i de les advocacions de les esglésies. En relació al mapa de límits de dominis i demarcacions, hi ha diversos mapes centrats en representar els dominis dels comtes i vescomtes, dels principals senyors laics i de les demarcacions en què es dividia el territori. Així mateix, cada volum inclou un mapa on es representen els dominis del bisbe i dels principals monestirs que hi havia al territori, més algun mapa sobre les parròquies o sobre altres institucions eclesiàstiques. 
A part d'aquests dos grans blocs, hi ha un tercer conjunt de mapes dedicats a representar les realitats econòmiques: conreus, boscos, pastures i també vies, molins o mines. Cada volum també inclou uns mapes dedicats a la reconstrucció del paisatge històric d'algun territori més reduït i la representació de les principals ciutats o nuclis de població importants. El volum es clou amb un índex exhaustiu de tots els topònims documentats. 


Domenge Mesquida, Joan ; Vidal Franquet, Jacobo; BAGUÉ, Aleix (Fot) (2018). Santa Maria del Mar. Barcelona: Fundació Uriach.  Aquest llibre és una completa guia de Santa Maria del Mar, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. A l’obra es descriuen i estudien minuciosament, aspectes com els pactes per a la seva construcció, el finançament de l’obra, les seves característiques arquitectòniques o el mobiliari interior. 
La Fundació Uriach va decidir celebrar el seu 180 aniversari encarregant aquest volum als historiadors de l'art Joan Domenge i Jacobo Vidal. Les raons del perquè una farmacèutica dediqui diners i esforços a la publicació d’aquest volum es deu a que els seus orígens es centren a redós d’aquesta església. L’any 1838, en una petita drogueria, prop del Fossar de les Moreres i del desaparegut pont que unia l'església amb el Pla de Palau, s'ubicava l'establiment de Rafael Vilaclara on va entrar com a aprenent Joan Uriach. 
En el llibre s’esmenta, quan es parla del mobiliari litúrgic, el cadirat gòtic, que es creia desaparegut i que va ser localitzat per mi, amb referències a les restes conservades a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.
Per a més informació : 

dijous, 27 de desembre de 2018

Celebració de 10 anys de Maresme Medieval a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat dijous 20 de desembre de 2018 va tenir lloc a la Sala d’Actes de Can Palauet (Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) la celebració dels 10 anys d’aquest bloc. L’acte, organitzat conjuntament per Maresme Medieval; l’Arxiu Comarcal del Maresme; l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, va comptar amb la participació d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Manel Trenchs, professor d’Història de l’Art a l’Escola Pia Mataró i membre del Google Earth Education Expert, i Joaquim Graupera, Amics de l’Art Romànic (IEC) i autor del bloc. 

Alexis Serrano va fer una síntesi molt encertada i amena de com el patrimoni medieval està tractat per la historiografia de la nostra comarca fent un repàs a les monografies recents que tracten sobre aquest tema tant a nivell de tota la comarca com a nivell monogràfic, tant de poblacions com de temes. 
Manel Trenchs va donar varies pinzellades de com les noves tecnologies poden apropar el patrimoni artístic, no tant sols el medieval, a diferents públics que no se senten atrets pels formats més tradicionals com conferències o visites guiades. Va començar presentant un joc que va consistir en què, a partir de l’observació per part meva d’una capella medieval de la comarca visualitzada en unes ulleres de realitat virtual 3D per smartphone, el públic havia d’endevinar quina era a partir de la meva descripció.
La capella protagonista va ser la de Sant Miquel de Mata i el guanyador se’n va emportar un clauer de fusta dissenyat per Manel Trenchs per sostenir l’smartphone. La segona activitat va consistir en fer-me una foto amb una aplicació per mòbil que amb la imatge obtinguda cercava quins retrats del llarg de la història l’art s’assemblen a la persona retratada. Va ser una experiència amb resultats sorprenents. Per acabar va explicar diferents pràctiques que ell utilitza a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per ensenyar la història de l’art fent servir les noves tecnologies i que motiven molt als alumnes. 
La última intervenció va ser la meva, on vaig explicar quins objectius té el bloc del qual commemorem els deu anys, el nombre de visites que hi arriben en aquest moments, que són 206.371 i vaig parlar d’algunes de les 441 entrades publicades. Es va descriure l’estructura del bloc i les diverses dades de cerca, com les pàgines més consultades i els països de procedència dels cercadors. També vaig tenir un agraïment als 153 seguidors fidels del bloc i vaig fer esment d’algunes anècdotes curioses relacionades a algunes de les notícies publicades.
Per acabar, aprofitant la proximitat del Nadal, es va oferir un tast de neules amb una copa de cava per celebrar les festes i el nou any amb el públic assistent. També hi va haver un intercanvi d’obsequis entre els conferenciants que vàrem participar. 
Des d’aquí una forta abraçada a l’Alexis i el Manel, que em van acompanyar de forma magnífica, a la fidelitat de la gent que consulta i segueix el bloc, a les persones que ens van poder acompanyar a l’acte de forma presencial i a la gent que em va fer arribar el seu escalf i que, per raons diverses, no va poder assistirà a la trobada. 
 A tots ells, moltíssimes gràcies!!!

Obsequi de l'Arxiu Comarcal del Maresme
Obsequi del Manel Trenchs

dissabte, 15 de desembre de 2018

La iconografia del Robafaves i els seus referents medievals a la Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 24 de novembre de 2018, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXV Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any és una oportunitat per tal de que els estudiosos presentin comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc., en l'àmbit de Mataró i el Maresme. En l’acte es llegeixen els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es facilita el col·loqui entre assistents i comunicants. En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper i CD, que conté les comunicacions de la Sessió de 2017. 
La ponència que vaig presentar enguany, la única amb contingut d'història medieval, portava el títol «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves». Aquest tema, però, ja l'havia tractat en aquest bloc en anterioritat l'any 2008
Per les festes del Corpus de 1930, concretament dos dies abans, la família Robafaves, llavors composta per tres membres, va presentar-se al públic amb una nova imatge, dissenyada per l’artista barceloní Salvador Alarma i efectuada per Josep Diamant. 
Hom atribueix la nova imatge d’en Robafaves a la semblança del Rei Jaume I el conqueridor (1208-1276). De fet, el casc coronat per la testa d’una víbria representa la imatge del Rei Jaume I que es va fixar des de la Renaixença. Però si analitzem la iconografia medieval del rei conqueridor no va presentar mai aquesta estètica. Va ser el rei Pere el Cerimoniós, III de Catalunya i Aragó (1319 -1387) qui va introduir en la heràldica identificativa dels comtes-reis aquest coronament, que a partir d’aquest moment va esdevenir un element més de l’heràldica reial catalano-aragonesa. 
Com a coronament del casc però, no es va materialitzar fins al rei Marti l’Humà (1356 -1410). La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al s.XVI. Fou en aquest segle que es mitificà com a relíquia de Jaume I i durant dos segles s'exposà a la Festa vora el retrat d'aquest monarca. 
Serà amb la renaixença quan es fixarà definitivament la imatge del rei Jaume I amb aquesta cimera, que per cert, l'any 1831 fou reclamada per la monarquia espanyola i des d'aleshores es troba a la Real Armeria de Madrid.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...