dissabte, 23 de setembre de 2017

Conferència «Josep Goday i Casals i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració» a l’Associació Amics de Ca l’Arenas

El passat Dijous 14 de setembre de 2017, a les 19.30h a Can Palauet (c/ d’en Palau, 32) va tenir lloc la conferència «"Josep Goday i Casals i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració». L’acte va estar organitzat per l’Associació Amics de Ca l’Arenas que amb aquesta activitat es va sumar als actes de l’Any Puig i Cadafalch.

L’interès sobre aquest historiador de l’art i arquitecte, em va arribar a finals dels anys 80 del segle passat, a mans de Marià Ribas, que va ser deixeble seu. Sobre el personatge ja vaig protagonitzar un programa de ràdio a “El Racó” (05/11/2009 - Programa 116).
En aquesta conferència es pretenia posar en valor l’obra de l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 1936). En primer lloc es va analitzar les influències que definiren la seva personalitat. Sabem que es va formar a Valldemia i a l’Escola d’Arts i Oficis amb professor i familiars molt implicats en la vida cultural de la ciutat. Es va llicenciar com a arquitecte l’any 1905, formant-se com a deixeble de Puig i Cadafalch amb el qual van compartir diversos projectes. Entre altres van dissenyar junts, l’any 1909 l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires. El 1907 van participar conjuntament en l'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anaven acompanyats, a més per Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas amb la missió de catalogar el patrimoni artístic pirinenc per a la seva salvaguarda. També va col·laborar amb Puig com a professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art i juntament amb Antoni de Falguera va editar tots tres el llibre L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919), llibre que encara és un referent pels estudiosos del romànic català. A banda d'aquest treballs i altres articles aïllats no es va dedicar més als camps de la història de l'art ni de l'arqueologia sinó que dedicà la seva obra professional a l’arquitectura. La xerrada va inventariar la seva participació en espais museístics al servei de la Junta de Museus.
A la conferència, a banda de posar en valor l’obra de l’arquitecte mataroní, va servir motivar la suggerència de sol·licitar la inclusió de Josep Goday en la Galeria de mataronins il·lustres. Aquesta proposta que vaig oferir va ser ben acollida pel públic assistent i l’Associació Amics de Ca l’Arenas es va comprometre a fer-hi els passos pertinents per demanar-ho al Ple Municipal.

L'acte va ser molt emocionant ja que entre el nombrós públic assistent, va comptar amb la presència de la filla i diversos néts de l'arquitecte.


Presentació de la conferència a càrrec de Ramon Manent [Fotografia Joan Turà]
Moment de la conferència  [Fotografia Joan Turà]
Públic assistent [Fotografia Joan Turà]
Record de la conferència. Reproducció del paviment de Ca l'Arenas [Fotografia Joan Turà]
En companya de la filla de Josep Goday i diversos néts. [Fotografia Joan Turà]

dissabte, 16 de setembre de 2017

L’historiador Joaquim Llovet ens va deixar el passat mes d’agost del 2017

El passat diumenge 27 d’agost del 2017 va morir Joaquim Llovet i Verdura, un dels historiadors més destacats de Mataró, a l’edat de 95 anys. Llovet, especialitzat en època moderna, va ser autor d’importants estudis sobre la història de Mataró, de la marina catalana i sobre tot del comerç del Maresme i de Catalunya amb Amèrica. A tall d’exemple podrem citar Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró de 1816 a 1875 (1971), Cartas a Veracruz (1974), La matrícula de mar i la província de Marina de Mataró al segle XVIII (1980), Alsina, March i Cona (1794-1808). Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.

Va obtenir el Premi Iluro de monografia històrica atorgat pe Caixa Laietana i la Fundació Iluro en 6 ocasions i, és de fet, qui més vegades s'ha adjudicat aquest premi d'investigació històrica de la ciutat. L'última ocasió va ser vuit anys enrere, quan va tornar a guanyar el premi de 2008 amb l'obra Els viatges del capità Moreu (1808-1815)
 És autor del llibre Mataró. Dels orígens de la vila a la Ciutat Contemporània (2000) que es considera un manual enciclopèdic d’obligada referència sobre la història de la ciutat. De fet, aquest llibre va ser la posta al dia dels llibres publicats sobre Mataró per l’editorial Barcino sobre la ciutat de Mataró (1956-61). 
 Va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1967) i de la Real Academia de la Historia (1990) i va col·laborar amb l’Equip del Museu Arxiu de Santa Maria.
Malgrat que Joaquim Llovet es centrà en la història moderna, també va realitzar alguns estudis sobre l’època medieval
  • «Historia de las santas Juliana y Semproniana», Fiestas de las Santas (Mataró 1939) Programa Fermalli 
  • «Antiguas competencias gremiales», periòdic MATARÓ, 13 de gener de 1944
  • «El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, II (Barcelona 1955).
  • La Ciutat de Mataró, I-II (Barcelona 1959 i 1961).
  • «Sobre l’anomenat primer cens de Catalunya», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, III-IV (Barcelona 1963).
  • «La imposició de l’onzè a Mataró l’any 1392», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 8 (juliol de 1980).
  • Mataró, «Síntesi geogràfica». «Del Mataró medieval al segle XIX», dins “Pla especial del catàleg del patrimoni històric-arquitectònic de Mataró.- Memòria històrica” (Matarò 1981).
  • «El senyor del castell de Mataró versus la universitat del terme» (amb Josep M. Pons i Guri), a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 14 (juliol de 1982).
  • «Esclaus a Mataró al final del segle XIV», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 26 (juliol de 1986).
  • «La nòmina de les families de Mataró i l’exacció del llòçol segons el capbreu de Pere de Màrgens», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm, 32 (juliol de 1988).
  • «Les ordinacions de bon govern de Mataró de l’any 1494», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 33(gener de 1989)
  • «El Molí de Vent i la torre de Cogoll», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 57 (gener de 1997).
  • Mataró. De l’orígen de la vila a la ciutat contemporània (Mataró 2000).
  • «El mil·lenari de la parròquia de Santa Maria», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 90 (Mataró 2008).
  • «El temple de Santa Maria en l’origen de Mataró» 1000 anys de Santa Maria, 1000 anys de Mataró (Mataró 2009), 15-17
Descansi en pau!
Per a saber-ne més : 
Joaquim Llovet, a la Sessió d'Estudis Mataronins de 1985.
[Foto: Miquel Sala - (Tot Mataró, Dimecres, 30 Agost 2017)]
Imatge de Joaquim Llovet.
[Foto: Joan Castellà (Tot Mataró, Dimecres, 30 Agost 2017)]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...