Seguint les petjades del Mestre de Cabestany: del MNAC a Occitània, un cicle d'activitats organitzat amb Arqueonet

En el marc de l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany: la construcció d’un mite, presentada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), vaig tenir l’oportunitat de conduir per a Arqueonet un programa d’activitats destinat a aprofundir en la figura del Mestre de Cabestany i en el context històric i artístic que va fer possible la seva obra. L’objectiu era establir un pont entre les peces reunides a l’exposició i els espais patrimonials vinculats a aquest escultor excepcional, seguint les seves petjades des de Catalunya fins al Rosselló.

El dissabte 9 de maig de 2026 va tenir lloc la primera activitat, una visita comentada a l’exposició del MNAC. Al llarg del recorregut vaig poder explicar als assistents les claus interpretatives de la mostra, contextualitzant les obres exposades i les darreres aportacions historiogràfiques sobre el Mestre de Cabestany. Vam analitzar conjuntament els fragments escultòrics conservats, els documents històrics i els elements arquitectònics que permeten reconstruir la trajectòria d’aquest taller escultòric del segle XII. Una atenció especial es va dedicar als fragments procedents de la desapareguda portalada de Sant Pere de Rodes, una de les obres més emblemàtiques atribuïdes al mestre, que actualment es troben dispersos entre diversos museus i col·leccions. La visita va permetre reflexionar sobre la construcció del mite del Mestre de Cabestany i sobre la importància que la seva producció va tenir en la difusió dels llenguatges artístics romànics a banda i banda dels Pirineus.

El dissabte 16 de maig de 2026 vam dur a terme la sortida titulada De Sant Pere de Rodes a Sant Andreu de Sureda. Sortida al cor del romànic primitiu. La jornada es va iniciar al monestir de Sant Andreu de Sureda, al Rosselló, on vaig explicar les característiques arquitectòniques i escultòriques d’aquest important centre monàstic, considerat un dels testimonis més destacats de les primeres manifestacions del romànic català. La visita va permetre analitzar els elements que comparteix amb altres edificis del mateix període i entendre el context cultural i artístic que va precedir la consolidació dels models romànics posteriors. Després ens vam desplaçar al monestir de Sant Pere de Rodes, una de les grans joies del patrimoni medieval català, on varem dinar. 

La visita a aquest conjunt monumental va permetre aprofundir en la seva evolució històrica i arquitectònica, així com en la relació directa que manté amb l’exposició del MNAC a través de la seva desapareguda portalada, atribuïda al Mestre de Cabestany. Davant de l’edifici vaig poder explicar als participants la ubicació original d’aquesta obra extraordinària i la importància que va tenir dins del programa iconogràfic del monestir. La contemplació directa de l’espai va facilitar la comprensió de les dimensions i l’impacte visual que devia tenir la portalada abans de la seva desaparició, complementant perfectament els continguts treballats durant la visita a l’exposició. Voldria agraïr les fotografies de Ma. Àngels Puertas.

Com a cloenda d’aquest cicle d’activitats, del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 2026 organitzaré per a Arqueonet el viatge d’autor Carcassona, rastrejant el Mestre de Cabestany, una proposta que permetrà completar sobre el terreny el recorregut iniciat al MNAC i continuat entre el Rosselló i l’Empordà. Aquest viatge ens portarà als principals centres occitans vinculats a l’activitat del mestre i del seu taller, visitant alguns dels conjunts escultòrics més significatius que se li atribueixen. Entre els espais previstos hi ha el Centre d’Escultura Romànica Mestre de Cabestany i el timpà de l’església de Santa Maria dels Àngels de Cabestany, l’abadia de Saint-Papoul, l’església de l’Assumpció de Rieux-Minervois, l’abadia de Sainte-Marie de Lagrasse i l’abadia benedictina de Saint-Hilaire, on es conserven peces tan destacades com el sarcòfag de Sant Sernin i la portada del Boló. El viatge tindrà com a base la ciutat emmurallada de Carcassona i oferirà l’oportunitat de seguir les petjades del Mestre de Cabestany en aquells indrets on la seva empremta artística es conserva encara amb més força, completant així una visió integral de la seva producció i de la seva extraordinària influència en l’escultura romànica mediterrània.

Aquest programa d’activitats esdevé una magnífica oportunitat per relacionar directament la recerca històrica amb l’experiència del patrimoni sobre el terreny. La combinació entre la visita a l’exposició, la sortida patrimonial i el futur viatge a Occitània ofereix una visió global del context en què va treballar el Mestre de Cabestany i permet als participants aproximar-se amb una mirada més completa a una de les figures més rellevants i enigmàtiques de l’escultura romànica medieval.

1526-2026: mig mil·lenni del nou temple gòtic de Dosrius

El passat diumenge 10 de maig de 2026 va tenir lloc a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius un acte commemoratiu dedicat al cinquè centenari del contracte de construcció del nou temple gòtic. La jornada va combinar litúrgia, evocació patrimonial i divulgació històrica, i va articular-se al voltant d’una idea central: la del temple com a fruit d’una decisió col·lectiva i com a expressió material de la comunitat parroquial.

L’obertura institucional de la conferència va anar a càrrec del mossèn de Dosrius, Jaume Abril, que va acollir la commemoració a la parròquia; de l’alcaldessa de la vila, Sílvia Garrido; i de Josep Puig Pla, president del Centre d’Estudis Esteve Albert de Dosrius. Les seves intervencions van donar al conjunt una lectura compartida, entre el reconeixement del valor religiós de l’església i la reivindicació del seu significat històric i identitari dins la vida local.

Pel que fa a la meva xerrada, el nucli de la intervenció va ser l’anàlisi del procés constructiu de l’església gòtica a partir del contracte de 1526.

Vaig partir de la signatura d’aquest document entre els síndics de la parròquia i el mestre de cases de Barcelona Tomàs Barça, i vaig situar-lo dins un context més ampli de renovació dels temples parroquials que, entre els segles XV i XVI, afectà diversos nuclis del Maresme.

Aquest marc general va permetre entendre que la reforma de Dosrius no fou un fet aïllat, sinó una resposta coherent a transformacions litúrgiques, socials i representatives pròpies de l’època.

L’exposició va remarcar sobretot la importància de la documentació notarial com a via per reconstruir amb precisió la història material de l’edifici.

El contracte no només fixa unes condicions tècniques, sinó que revela la manera com la parròquia concebia l’obra, la supervisava i la dotava de sentit.

En aquest sentit, vaig insistir que la construcció del temple expressa una voluntat de permanència, però també una forma de representació comunitària i d’afirmació simbòlica.

Des d’un punt de vista arquitectònic, vaig desenvolupar els principals aspectes definits en el text contractual: la configuració de la nau, el creuer, les capelles, el portal, les finestres, el paviment i els acabats de pedra picada.

També vaig destacar el paper dels promotors locals, la funció dels síndics i la relació entre decisió col·lectiva i execució tècnica.

La lectura del temple permet entendre’l no sols com una obra d’arquitectura, sinó com un instrument de memòria, de fe i d’identitat cívica.

FInalment vaig feu un breu repàs de la iconografia de les claus de volta i de les diferents mènsules intenta buscar un sentit a la ubicació concreta de les imatges.

En síntesi, la intervenció va voler mostrar que el nou temple de Dosrius és el resultat d’un projecte històric conscient, sostingut per una comunitat que volia redefinir el seu espai sagrat i, al mateix temps, projectar-hi la seva continuïtat.

Aquesta dimensió explica que l’edifici pugui ser llegit avui com a patrimoni arquitectònic, font documental i símbol de la història local.

Per acabar voldria agraìr l'organització de l'acte i l'acompanyament de Maritxell Dominich (arxivera municipal de Dosrius) i els membres del Centre d'Estudis Esteve Albert, Ma Àngels Jubany, Neus Alsina i Josep Ramis. També agraìr les seves fotografies de l'acte, així com les de Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Publicació completa del meu article sobre la Seu de Manresa a la revista"Románico"

És un plaer anunciar que m'acaben de publicar la segona part de l'article Sancte Marie Civitatis Minorise. La genesi del edifici alt medieval (segles IX-XIII), a la prestigiosa revista Románico de l'associació Amigos del Románico. La primera part d'aquest estudi divulgatiut, que explora les etapes constructives inicials de la Seu de Manresa des dels seus orígens carolingis fins a les transformacions del segle XIII, va veure la llum al número 38 de la revista, corresponent al juny de 2024 (pàgines 24-31), on es van analitzar els fonaments històrics i arqueològics del temple com a nucli de la Civitatis Minorise, amb atenció a les fonts documentals i les evidències materials en època preromànica i carolingia, que revelen la seva evolució com a símbol religiós i urbà en el context medieval del Bages.

Ara, la segona part —que aprofundeix en les fases constructives posteriors, les influències estilístiques i el paper de la Seu en la consolidació de la identitat manresana durant els segles XI i XII— acaba de sortir publicada al número 41 (II semestre del 2025, pàgines 16-21), completant així el treball i posant a disposició de la comunitat acadèmica i aficionada una visió divulgativa sobre aquest edifici emblemàtic. 

L'origen d'aquest article es remunta a una conferència que vaig impartir el 10 d'octubre de 2022 a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), dins del cicle organitzat pels Amics de l'Art Romànic de l'IEC per commemorar els 700 anys de la Seu de Manresa. Aquesta intervenció, que va congregar especialistes i amants del romànic, va servir de base per a l'elaboració de l'estudi, adaptant el discurs oral a un format editorial rigorós que incorpora noves dades arqueològiques, anàlisis comparatives amb altres temples del romànic català i una reinterpretació de bibliografia existent relacionada amb Manresa com a centre emergent. A més, el mateix contingut en català ha estat publicat recentment com al Butlletí d'Amics de l'Art Romànic del Bages, num. 207 (maig-agost 2025), p. 3-19, ampliant així l'abast de la difusió en l'àmbit local i acadèmic català. Aquesta versió en català va ressonar també en una nova conferència efectuada el 14 de maig de 2025 a la Sala de les Voltes de la Seu de Manresa, organitzada pels Amics del Romànic del Bages, on vaig poder aprofundir en els detalls amb el públic assistent en un entorn emblemàtic.

Aquesta publicació reforça la difusió del coneixement sobre la seu de Manresa romànica a nivell hispà, que la majoria de vegades es veu eclipsada per l'emblemàtic edifici gòtic de Berenguer de Montagut. El fet de publicar-ho a la revista Románico, com a publicació de referència en els estudis romànics hispànics, amb el seu enfocament en l'arqueologia, l'arquitectura i la iconografia, ofereix una plataforma ideal per a treballs com aquest, que no només il·luminen aspectes poc explorats de la Seu —com la seva gènesi com a basílica urbana en un context de conquesta carolingia i feudalisme— sinó que també conviden a futures investigacions interdisciplinàries. 

De la mateixa manera, la versió al Butlletí d'Amics de l'Art Romànic del Bages assegura una presència arrelada al territori, fomentant el diàleg entre la recerca científica i la comunitat bagesana. És un privilegi veure reconegut aquest esforç en revistes i actes d'aquest prestigi, accessible tant per als especialistes com per als lectors interessats en la història viva del nostre llegat cultural, i convida tothom a consultar els números disponibles per gaudir d'aquesta immersió en la Manresa altmedieval.

Un important nou estudi de la Dra. Coral Cuadrada sobre el poblament al Baix Maresme (del baix imperi a l’alta edat mitjana).

Al Maresme, amb una tradició historiogràfica extensa, sempre ha apassionat el pas de l’antiguitat tardana al món medieval, amb una llarga llista d’estudis que van des de Pellicer i Pagès (1888) i Ribas i Bertran (1975), Prevosti (1981), Cuadrada (1988), el primer volum de la meva pròpia tesi de llicenciatura (publicat el 2001) i altres articles meus (1994-2009), Járrega (1997), Cerdà (1992-2000), Clariana i Járrega (1994-2000), Revilla (2021) i altres obres fonamentals com el Premi Iluro de Bonamusa (2011). De fet, aquest interès em va portar a organitzar les II Jornades d’Història i Arqueologia del Maresme l’any 2001, tractant precisament l’organització de l’espai i models de poblament, i l’any 2004 les III Jornades dedicades al pas de l’antiguitat tardana al món medieval, de Constantí a Carlemany. 

Coral Cuadrada posa al dia aquest tema de gran fortuna historiogràfica amb el seu nou article:

CUADRADA, C. (2025). El poblament al Baix Maresme (del baix imperi a l’alta edat mitjana). Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, vol. V, núm. 47, pp. 243–284.

En aquest article, revisa críticament la continuïtat poblacional al Baix Maresme des del baix Imperi fins a l’alta edat mitjana, matisant la seva antiga tesi amb noves dades arqueològiques (INVARQUE, excavacions recents) i documentals inèdites. En el mateix, ofereix una síntesi exhaustiva i crítica sobre el poblament del Baix Maresme des del baix Imperi romà fins a l’alta edat mitjana, amb especial atenció al pas d’Iluro (ciutat romana de Mataró) a Civitas Fracta i la configuració del castell i parròquia medievals. L’autora revisa la seva pròpia tesi doctoral, publicada al Premi Iluro anys enrere (1988), sobre un “poblament continuat sense fissures”, matisant-la amb les noves dades arqueològiques per concloure que es donà una continuïtat amb ruptures, trasllats poblacionals i fases de crisi, particularment un trencament general al segle V que afectà l’àrea urbana més que els assentaments rurals.

​Cuadrada combina una recopilació sistemàtica de dades arqueològiques —preses de l’INVARQUE, memòries d’excavacions del CALAIX i estudis recents— amb anàlisi diplomàtica de documentació inèdita (pergamins comtals, capitulars monàstics) i toponímia (Onomasticon Cataloniæ), centrant-se en el territori d’Iluro i els futurs termes dels castells de Mataró, Burriac i Vilassar. 

Des del segle III dC, Iluro presenta un disseny urbà ortogonal amb fòrum, macellum, termes i necròpolis extramurs a l’alt Imperi, però al baix Imperi aquestes es desplacen intramurs, com a la zona de Santa Maria, senyal d’una ruralització i cristianització progressiva. Les vil·les rurals i capelles primitives (Santa Anastàsia a Premià, Sant Cristòfol i Sant Crist a Cabrils, Santa Margarida a Cabrera, Sant Pere de Clarà, Sant Sebastià i Sant Miquel del Cros a Argentona, Sant Cugat de Traià) mostren cronologies fins al 476 dC, amb necròpolis tardoantigues i possibles basíliques privades, però un fre al segle V que suggereix migracions o retrocés.

Al nucli urbà, les insulae s’amortitzen massivament entre els segles V-VI, amb un hiatus estratigràfic del VII al XII, explicat per crisis econòmiques (segle III), invasions bàrbares (sueus, vàndals, alans), epidèmies (pesta del 570), inestabilitat visigòtica i arribada musulmana (segle VIII), tot i una vitalitat relativa als segles IV-V. Jaciments clau com Santa Maria revelen una basílica paleocristiana del segle VI sobre l’antic fòrum, amb sitges (III-VI), necròpolis intramurs (V-VII) i una “pre-sagrera” com jo vaig indicar; Torre Llauder manté seqüència continuada del I aC al VII dC, amb reocupació visigòtica (sitges, fons de cabana, necròpolis) i ceràmica grisa/espatulada; mentre Ca la Madrona documenta una extensa necròpolis tardoantiga (més de 300 tombes, moltes infantils, tipus “preantropomorfs”), singular en rituals funeraris.

​Les principals aportacions de l’article radiquen en aquesta periodització fina —crisi urbana i replegament (III-V), vitalitat rural (IV-V), ruralització profunda (V-VII), hiatus (VII-IX) i represa (X-XIII)— que desmunta l’“edat fosca” absoluta i alinea el Maresme amb tendències regionals (Camp de Tarragona, Baix Montseny). 

L’autora argumenta ruptures però no un col·lapse total, amb trasllats cap a vil·les rurals i un paisatge sagrat articulat per l’església, influït per pirateria sarraïna (IX-X) i ràzzies com la d’Al-Mansur (985). 

En la segona part, destaca els mecanismes repobladors: monestirs com Sant Pau del Mar (amb alous a Llavaneres, Vilassar, Teià, Premià) i franqueses comtals (Montcada, Vallès, Maresme), liderades per magnats i transferides a llinatges feudals (La Roca, Catedral de Barcelona), amb toponímia com Cerdanyola o “ses cominals” com a indicis d’artigatge antic. L’arrencada demogràfica real no arriba fins als anys 30 del segle XIII, post-conquesta de Balears, quan el Baix Maresme deixa d’ésser frontera marítima. 

Així, l’estudi ofereix una posta al dia força documentada i innovadora, fent dialogar l’arqueologia amb la història per il·luminar incògnites com Civitas Fracta i el procés d’ocupació altmedieval, que encara manté forces incògnites. 

Sens dubte una nova gran aportació pel coneixement de la nostra història medieval a càrrec l'apreciada Dra. Coral Cuardada!

Nou article publicat per AARB sobre la Seu de Manresa en època romànica.

Aquest mes de setembre ha sortit publicat al número 207 del Butlletí dels Amics de l’Art Romànic del Bages, l'article «Sancte Marie civitatis Minorise. La gènesi de l’edifici altmedieval (s. IX-XIII)».

En aquest treball, m’he submergit en l’estudi dels orígens de l’edifici altmedieval de Santa Maria de Manresa, centrant-me en el període comprès entre els segles IX i XIII. He abordat les dificultats d’identificació del primer assentament del Puig Cardener, tot analitzant les hipòtesis sobre la seva possible vinculació amb l’oppidum ibèric de Mentissa i les interpretacions que ofereixen tant les fonts antigues com els resultats de les excavacions més recents. He constatat, a partir dels materials arqueològics i de les notícies documentals, que la presència d’una ocupació continuada es fa palesa entre l’època ibèrica i la tardoantiguitat, i que només a partir de l’era carolíngia es pot parlar d’una fundació cristiana relacionada amb la repoblació i organització del territori pel comte Guifré el Pelós.

Al llarg del treball, he volgut ressaltar com la formació del primer nucli urbà al voltant del Puig Cardener s’explica per factors estratègics i econòmics, i he detallat l’aparició dels ravals més antics, així com la funció clau dels mercats i camins, com a dinamitzadors de la ciutat. També he fet notar que la història constructiva de l’església de Santa Maria és marcada per períodes d’esplendor i destrucció: les dotacions de finals del segle IX, les destruccions a causa de les ràtzies sarraïnes, les successives restauracions i ampliacions, fins la substitució definitiva per l’església gòtica iniciada el 1322.

En la descripció arquitectònica, he documentat l’existència inicial d’una nau única amb transsepte i absidioles, així com la supervivència parcial del mur de tramuntana, una part de claustre i el portal romànic, tot destacant la seva importància com a peces fonamentals per entendre la transformació del conjunt. Finalment, he volgut posar en valor la necessitat de l’anàlisi interdisciplinària entre arqueologia, documentació històrica i història de l’art per tal d’explicar de forma rigorosa l’evolució d’aquest emblemàtic edifici, clau per comprendre el desenvolupament urbà i espiritual de la Manresa medieval.

Voldria agrair als companys d'Amics de l'Art Romànic del Bages (AARB) per haver-me donat la oportunitat de publicar el meu treball en la seva publicació.

Per decarregar la publicació en pdf. 

Visita comentada al monestir de Montserrat amb Arqueonet

El passat dissabte 18 de gener de 2025 vaig tenir l’oportunitat de participarcom a guia en una visita comentada a Montserrat, organitzada dins el programa d'Arqueonet per commemorar el mil·lenari de la fundació del monestir per l’abat Oliba. Vaig intentar que la jornada es  convertis en un autèntic viatge a través del temps, ple de descobriments històrics, artístics i espirituals.

Ens vam trobar a la font del Portal o del Miracle, davant de l’alberg Abat Oliba. Aquest punt, amb el seu aire tranquil i envoltat de naturalesa, va ser el lloc ideal per donar inici al recorregut. L'estatua de Cusachs ens va introduir a la figura de l’abat Oliba i al context en què va fundar el monestir, un període clau per a la història de Catalunya.

A partir d’aquí, vam començar la visita al conjunt exterior del monestir. Des de les muralles i la creus de terme fins a les restes de l’estructura primitiva del monestir romànic i gòtic, cada detall estava ple d’història i inmaginació ja que hi ha poques restes visibles "in situ" d'aquests periodes.També vam poder observar els sepulcres renaixentistes, la primitiva portada romànica i el claustre de l'abat Della Rovere, que esdevenen testimonis d’un passat que encara parla al present.

L’interior del santuari va ser un dels moments més emotius, ja que la varem visitar en silenci amb un dossier com a guia. L’església gòtica amb els seus altars laterals, les sales d’accés a la imatge de la Mare de Déu i el seu Cambril ens van impressionar profundament, per la seva significació simbòlica i la devoció que genera des de fa segles.

L’exterior de la basílica, amb les reformes barroques, l’atri i la urbanització de la plaça, ens va permetre entendre l’evolució arquitectònica més recent del monestir. 

Al Museu de Montserrat, vam poder explorar l’exposició «Montserrat, mil anys d'art i d'història», la nova sala «Montserrat s. XIV» i col·leccions de pintura que abasten des de l’edat mitjana fins a l’art contemporani. També ens van fascinar la sala «Nigra Sum», dedicada a la iconografia de la Mare de Déu, les icones bizantines de la col·lecció «Phos Hilaron» i les peces d’orfebreria que completen aquesta increïble mostra de patrimoni.

Després d’una estona de temps lliure per acabar de gaudir del Museu i del monestir al nostre ritme, vam dinar al Restaurant Montserrat, situat al Mirador dels Apòstols. Des d’allà, amb unes vistes privilegiades des de l’edifici Mirador dels Apòstols, el dinar va ser una pausa agradable per compartir impressions de la visita.

La tarda va culminar amb una visita al Rosari monumental i la Santa Cova, un camí que connecta directament amb la devoció que fa mil anys va donar sentit a aquest indret. 

[Fotografies de Violeta i Angelina Trilla].

Entrevista- documental sobre la capella romànica de Santa Maria del Viver (Argentona) a «Creure Avui» de Televisió de Mataró

El passat 18 de febrer de 2023 al programa «Creure Avui» de televisió de Mataró vaig poder participar en un reportatge divulgatiu sobre la capella de Santa Maria del Viver d’Argentona.

Es tracta d’un programa de divulgació de l'església de Mataró, destinat tant a persones creients com no creients, per tal de posar a l'abast de tothom, la realitat, les preocupacions, i les vivències dels cristians de Mataró. Vol, també, ser reflex de les activitats de les comunitats i parròquies del maresme davant tothom. Dins els apartats del programa hi ha un espai per donar a conèixer els aspectes del passat cultural de la comarca que és on vaig col·laborar.

L'equip del programa està format per prop de 30 voluntaris, laics, que treballen en les diferents tasques que son necessàries per a dur a terme un programa de televisió . El programa es divideix en diverses seccions que són gestionades per un equip reduït de persones. En aquest cas hi van participar Ramon Salicrú, Joaquim Amargant i l’Esteve Vallmajor.

Santa Maria del Viver és una petita capella situada dins els jardins d'una gran finca anomenada la Baronia de Viver propera a Argentona. La capella és d'una nau amb capçalera d'absis semicircular orientat a llevant i dues absidioles a manera de creuer. La volta de la nau és de canó i l'absis i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera. L'accés es manté a l'emplaçament original del mur de migdia però la porta rectangular va ser refeta al segle XVII.

Aquesta capella apareix documentada des del segle XII (1119), va ser centre de devoció mariana amb una imatge pertany a les denominades verges trobades.

Per veure el Vídeo:

Reportatge Sta Maria del Viver «Creure Avui» 

S’edita un nou llibre sobre l’ermita gòtica de Sant Simó a càrrec de Mn. Josep Colomer

El passat 2 de febrer de 2021, el Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró va complir els seus 75 anys d'existència i va iniciar el actes de commemoració presentant el llibre «L'ermita de Sant Simó. Recull de dades històriques», escrit per qui va ser rector de la parròquia homònima entre 1971 i 1983, i que és membre de l'equip del Museu Arxiu, Mn. Josep Colomer i Busquets.

Aquest llibre sobre l'ermita de Sant Simó és una obra rigorosa i documentada, fruit de vuit comunicacions presentades a les Sessions d'Estudis Mataronins escrites del 1991 al 1998. El Museu Arxiu de Santa Maria, com a centre d'estudis locals de Mataró, publica aquest llibre amb el convenciment que ve a omplir un buit bibliogràfic. El llibre descriu la història de l'ermita, el seu patrimoni i els actes que s’han anat desenvolupant al seu voltant (aplecs, festivitats, etc). Cal remarcar que és un edifici que recollí l’advocació i la devoció popular de la gent marinera de la vila i desprès ciutat de Mataró al llarg dels segles.

La presentació va tenir lloc el dimarts 2 de febrer al matí durant el programa “El Mirador” , de Mataró Audiovisual, que s'emet per ràdio, televisió i streaming , i que ja es troba disponible al servei a la carta. (des del minut 1:22:27)

El mateix dia 2 el llibre es va posar a la venda a les principals llibreries de la ciutat al preu de 20 €.

Per commemorar el 75 aniversari de l' Museu Arxiu de Mataró , l'entitat prepara altres actes com una exposició sobre més d'un segle de cartells i programes de Les Santes , que es farà a l'Ateneu de Mataró a l'estiu.

Font: Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró

Presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual presentat per Pep Andreu.
[Font : Mataró Audiovisual]

Nico Guanyabens, director del MASM durant la presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual [Font : Mataró Audiovisual]

Mn. Josep Colomer, autor del llibre, al programa el Mirador a Mataró Audiovisual
[Font : Mataró Audiovisual]

Una trentena de municipis del Maresme afectats per les immatriculacions eclesiàstiques

L'Església catòlica ha inscrit, al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya, 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat. Es tracta d'unes inscripcions realitzades entre el 1946 i el 2015. La demarcació més afectada és Lleida, sobretot els Pallars i l'Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing. La majoria són construccions dedicades al culte, com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com terrenys, sobretot, rústics. La resta de bens immatriculats són edificis com rectories, garatges o palaus. 

El Departament de Justícia ha creat l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l'Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat. 

Mitjançant un mapa interactiu, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de la ciutadania la informació sobre els béns immatriculats de l'Església de tot Catalunya, on s’hi pot consultar el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles en una base de dades interactiva que també es pot descarregar en pdf. La pàgina web també inclou un informe jurídic per oferir a aquelles persones que es considerin perjudicades una primera aproximació a les vies de rectificació dels errors que s’hagin pogut produir. A més a més, ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya, adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat, amb l'objectiu que les parts s’acullin a un procés de mediació per arribar a acords extrajudicials per la via del diàleg. 

Al Maresme s’hi troben afectats 30 béns immobles. Mataró i Cabrera de Mar encapçalen el rànquing amb 4 propietats cadascuna. A Cabrera de Mar afecta a l’edifici de la rectoria; a la propietat rústica de l’hort del rector, a la capella gòtica de Santa Helena d’Agell i a l’església parroquial gòtic de Sant Feliu. En el cas de Mataró afecta solament a quatre propietats rústiques sense determinar topogràficament a la base de dades. 

Amb tres propietats immatriculades tenim el municipi de Tordera, on hi ha afectats dos terrenys rústics, els anomenats Camp de la Parròquia i Camp del Pla a més d’un terreny urbà irregular a tocar de l’edifici parroquial. També es van immatricular tres propietats a Canet de Mar: dos de les quals fan referència a instal·lacions educatives de la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata. La tercera propietat és el propi temple parroquial gòtic de Sant Pere i Sant Pau de la vila. 

Amb dos intitulacions tenim quatre municipis a la comarca. A Argentona hi apareixen referenciats el terreny rústic on hi ha la capella de Sant Sebastià i l’edifici gòtic de l’església parroquial de Sant Julià. A Dosrius afecta a l’església gòtica de Sant Andreu d’Alfar i a un terreny rústic al carrer de Sant Esteve de Canyamars prop de la parròquia sufragània. A Pineda de Mar hi consten dos propietats rústiques, una d’elles anomenada Camp de Sant Andreu. Finalment a Sant Andreu de Llavaneres, els canvis de propietat fan referència a dos terrenys rústics, un al carrer Munt número 10 que correspon a on esta edificada part de la rectoria amb la Sala Parroquial Cardenal Vives i un terreny del camí del Garingol on, a tocar del cementiri parroquial de l’antiga església gòtica parroquial, hi ha la masia de Can Masriera que era l’antiga rectoria medieval. 

La resta de set poblacions afectades solament els hi afecta una sola intitulació. La majoria és la intitulació dels edificis de culte parroquials: a Arenys de Mar el temple de Santa Maria, a Cabrils el temple de la Santa Creu amb la rectoria i els seus terrenys, a Calella el conjunt eclesiàstic de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau, a Malgrat l’església parroquial de Sant Nicolau, a Òrrius l’edifici parroquial gòtic de Sant Andreu i la rectoria adjunta , a Palafolls l’edifici parroquial de Santa Maria i finalment a Vilassar de Mar el temple parroquial de Sant Joan. L’única propietat que no correspon a un edifici de culte el trobem a Caldes d’Estrac on hi consta el terreny rústic del carrer de l’església 27 que actualment ocupa un parc infantil i que responia a l’antiga basa del molí del mig. 

Antigament, la majoria de propietats dels temples parroquials eren propietat dels vilatans i des dels primitius Ajuntaments o “Universitats del terme” s’administraven les obres de manteniment de l’edifici i es contractaven els mestres de cases per a la seva construcció tal com detallen els llibres d’Acords Municipals. A Maresme tenim la sort de que fins i tot els tenim publicats en un llibre de la col·lecció del Premi Iluro L’art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals (Premi Iluro 1968).

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 

La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 

Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 

Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 

El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 

En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”. 

Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 

L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.

Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !

Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Nou estudi publicat sobre ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), com a promotor de la parròquia gòtica d’Argentona

El passat mes de juliol, la revista Fonts d'Argentona va publicar l'article:

 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), promotor de la parròquia gòtica d’Argentona». Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, núm.79 (juliol 2019), p.16-24

El contingut de l'article es troba relacionat amb el llibre darrerament publicat sobre la família Deplà Gralla com a promotors artístics i presentat a la biblioteca d'Argentona el passat 21 de maig de 2019.

El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca de la catedral de Barcelona Lluís Desplà i els jurats i obrers de la parròquia, amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per a la construcció del nou temple gòtic.  

El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre d’obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de pagament final del preu total concertat per a la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i també en una inscripció a la porta: “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. 

El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives.

«Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn» a càrrec de Xavier Salicrú

El passat 16 de juny de 2019 va tenir lloc la «Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn», a càrrec de Xavier Salicrú. Aquesta sortida va estar organitzada per la Creu Roja de l’Alt Maresme i forma part d’un seguit d’activitats que realitzen per aconseguir diners per a la seva tasca habitual. Les persones que es van inscriure a la passejada van haver d’abonar 5€, i a canvi, se’ls va lliurar una participació al sorteig extraordinari d’Or de la Creu Roja. 

Al llarg del recorregut es van anar explicant els elements més significatius del patrimoni de Palafolls. La caminada va començar a l’església parròquial de Sant Genís, i a partir d’aquí és van visitar les masies de l’entorn al nucli com Can Gibert o Valldejuli.

El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica solament es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals, ja que va ser reformada altre cop a començament del segle XVI, en estil gòtic. 

La masia de Can Valldejuli és un dels altres elements significatius del poble de Palafolls. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb una magnífica torre cilíndrica al costat. Ha estat molt restaurada, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord. Cal destacar el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó.

Xavier Salicrú és un historiador molt compromès en la divulgació del patrimoni i la història de Palafolls, especialment de Sant Genís, on ja ha fet d’altres visites guiades o rutes històriques en diferents àmbits de Palafolls i que hem referenciat.

Felicitats per aquesta iniciativa solidària !

Sortida de la caminada des de la parròquia de Sant Genís [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Vista de la sagrera de la parròquia de Sant Genís des de Can Gibert [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Explicacions a la masia de Can Florit [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

a

 Grup de participants a la caminada solidària [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Conferència sobre «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció» a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 18 de març de 2019, a les 19 h., a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) vaig poder impartir la conferència «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció́», dins el XXXIII Cicle de conferències «La Barcelona baixmedieval» organitzat per Amics de l'Art Romànic. 

El tema de xerrada va estar centrat en la construcció de l’edifici gòtic de Santa Maria del Mar en funció dels promotors que la van erigir. L’elevat nombre de capelles laterals de l’església s’explica per la necessitat de dotar a cada un dels promotors de l’edifici d’una capella privativa amb un curat beneficiat al seu càrrec. Aquestes capelles tenien la funció d’honrar la memòria dels difunts morts de la nissaga. Per poder finançar això, el benefici anava associat a un patrimoni a perpetuïtat (unes terres o un mas), els beneficis del qual servien per poder subvencionar les despeses del seu culte. Aquestes podien ser la manutenció del vicari beneficiat que s’encarregava de cantar misses en festes assenyalades per la família i subvencionar el mobiliari litúrgic necessari pel culte. En el cas de Santa Maria del Mar, hi ha solament 9 casos documentats en els quals la nissaga erigeix una sepultura o vas funerari pels difunts de la família dins de la capella. 

Al llarg de la conferència es va anar explicant de detall aquest funcionament, les famílies amb benefici documentades, l’ornament de les capelles, les seves advocacions i situació, etc. Per acabar la xerrada es va fer referència a l’espai que utilitzava aquesta comunitat de capellans beneficiats per seguir els oficis comuns, que no era altre que el cor gòtic. Aquest es creia desaparegut però a partir de les recerques que vaig efectuar, vaig poder localitzar-ne algunes cadires que havien pervinguts als diferents fets que va patir l’edifici de Santa Maria del Mar al llarg de la història.