Ahir vaig poder participar a la Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat, celebrada a la Fundació Iluro a l’Espai Escena i Pensament de l’Ateneu Centre Cultural de Mataró, un esdeveniment que va reunir experts i entitats locals per reflexionar sobre la recerca històrica, les fonts i la memòria col·lectiva del Maresme. La jornada va començar a les 18 h amb una breu presentació i va continuar amb la conferència inaugural “Fer història avui. Més enllà de les escoles i teories generals” a càrrec de Llorenç Ferrer, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i investigador principal del grup TIG, qui va defensar paradigmes simples per entendre les societats passades més enllà de les escoles tradicionals com l’Annales o el marxisme; seguidament, Alexandra Capdevila, doctora en Història per la UB, guardonada amb el Premi Iluro 2013 i professora a la UOC i la Facultat Antoni Gaudí, va impartir “Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat”, on va explorar fonts arxivístiques com llibres parroquials i notarials juntament amb premsa, mapes i testimonis orals; i finalment, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i president del Centre d’Estudis Vilassarencs, va oferir “Història i memòria”, distingint amb precisió aquests conceptes sovint confosos i destacant obres com Mataró Barroc o Els Vallmajor de Dosrius.
Al meu costat van intervenir Héctor López Silva pel Museu Arxiu de Santa Maria / Estudis Mataronins, que va destacar la revista Fulls del Museu Arxiu i les Sessions d’Estudis Mataronins; Jaume Vellvehí pel Grup d’Història del Casal de Mataró, associació fundada el 1986 dedicada a la divulgació del patrimoni català i la defensa de la història local; Robert Lleonart i Casadevall pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, hereu de la secció arqueològica del Museu Municipal i editor de la revista Laietania amb conferències i visites guiades; i Víctor Ligos per la Comissió de Memòria Gent Gran de Mataró, creada el 2001 per transmetre la memòria del segle XX i fomentar el diàleg intergeneracional amb arxius i instituts locals.
Va ser una experiència molt enriquidora, amb un ambient de diàleg obert que va permetre posar en valor la diversitat de projectes locals per preservar i difondre el patrimoni històric del territori, des de l’arqueologia i l’art medieval fins a la memòria oral, reforçant la identitat comarcal en un context de recerca rigorosa i divulgació accessible que connecta el passat amb el present.
[Fotografies: Núria Gómez Borrell]