Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de maig de 2019

Comunicació sobre els mestres de casa medievals a la XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local del Maresme a Cabrils

El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 
L'any 2003, la UNESCO va adoptar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta Convenció va definir el patrimoni immaterial com "els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats i els grups, i en determinats casos els individus, reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural". Aquesta definició inclou pràctiques socials com ara les representacions, les tradicions, les festes i els ritus, les arts escèniques, l'artesania i, més en general, aquells coneixements i habilitats que, transmesos de generació en generació, serveixen per donar a la comunitat un sentit d'identitat i continuïtat. 

La jornada de Cabrils, oberta a tothom, va arrencar a primera hora del matí al Centre Cívic La Fàbrica amb una taula rodona inaugural, coordinada per Jordi Montlló organitzador de l’acte i President de l’entitat pessebrista El Bou i la Mula. Hi van intervenir Rafel Folch, tècnic de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Lluís Garcia Petit, director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya; Montserrat Garrich, comissària de l’any Capmany i Maria Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès.
Seguidament, va tocar el torn a les ponències, on investigadors de tota la comarca van presentar els treballs que han estat objecte d’estudi des que l’any passat, l’alcalde de Dosrius, Marc Bosch passés el relleu a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, durant les XII Trobades. 
A la tarda, va tenir lloc una sèrie de representacions de les diferents entitats de patrimoni cultural del municipi a la plaça de l’Església: els tocs de campana, el ball de gegants, actuació de la Coral La Concòrdia i la Coral de Santa Helena, representació del Grup de Teatre La Concòrdia i trobada solidària de Grups de Percussió. 

De les ponències presentades solament tres varen fer referència a l’època medieval: 

1. Mestres de cases documentats al Baix Maresme entre els s.XIV i XVI. Exemples d’un colonialisme artístic dels tallers barcelonins, presentada per mi mateix coma representant del bloc Maresme Medieval. 

2. L’ofici de vidrier a càrrec de Mercè Calpe i Victor Ligos (Associació Vidre Bufat Mataroní) 

3. Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià, a càrrec de Marta Colell i Anna Parera (Centre d’Estudis Sant Cebrià – CESC).

Des aquí volem felicitar als organitzadors per l’èxit de la convocatòria i a esperar el proper any per veure la publicació de les actes.
Presentació de l'acte [Fotografia Qiim Graupera]
Connexió amb Waterloo amb Lluís Puig i Gordi, Exconseller de Cultura de la generalitat a l'exili [Fotografia Quim Graupera]
Integrants de la taula rodona [Fotografia Quim Graupera]
Mercè Calpe i Victor Ligos durant la seva comunicació [Fotografia Quim Graupera]
Marta Colell i Anna Parera exposant la seva comunicació  [Fotografia Quim Graupera]
Moment de la meva exposició [Fotografia Quim Graupera]
Coral de la Concòrdia i Coral de Santa Helena Actes finals a la plaça [Fotografia Quim Graupera]
Ball de gegants a la plaça [Fotografia Quim Graupera]
Representació de la llegenda de la cova de les Bruixes de Montcabrer, a càrrec del Grup de Teatre La Concòrdia [Fotografia Quim Graupera]

diumenge, 13 de gener de 2019

Dues novetats editorials amb referències al Maresme medieval

A finals del 2018 es van publicar dos llibres de caràcter general amb referències al Maresme medieval. Un sobre els comtats de la Catalunya carolíngia i el segon sobre Santa Maria del Mar. 

Bolòs i Masclans, Jordi; Hurtado I Cuevas, Víctor (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona: Ed. Dalmau. (Col·lecció: Atles dels comtats de la Catalunya). El passat mes de novembre de 2018 es va publicar un nou volum de la col·lecció “Els Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” dedicada a l'estudi dels segles de domini carolingi als comtats catalans. En són els autors Jordi Bolòs i Víctor Hurtado i són publicats per l’editorial Rafael Dalmau, editor. Cada volum és dedicat a un comtat de la Catalunya carolíngia. De moment s'havien editat els volums dels comtats de Besalú, Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. 

Aquest darrer volum de la col·lecció centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993, segueix el mateix esquema dels darrers llibres publicats. En ell apareix un mapa toponímic detallat (fet a escala 1:100.000) i un mapa dels dominis dels senyors laics i eclesiàstics (fet a la mateixa escala). A més, inclou una introducció sobre la història del comtat. Així mateix, cadascun d'aquests mapes, toponímics o de dominis, és acompanyat d'una sèrie de mapes complementaris. 

Amb relació al toponímic, hi ha uns mapes dels topònim preromans, dels creats en època romana, dels germànics, d'aquells que tenen un interès històric i de les advocacions de les esglésies. En relació al mapa de límits de dominis i demarcacions, hi ha diversos mapes centrats en representar els dominis dels comtes i vescomtes, dels principals senyors laics i de les demarcacions en què es dividia el territori. Així mateix, cada volum inclou un mapa on es representen els dominis del bisbe i dels principals monestirs que hi havia al territori, més algun mapa sobre les parròquies o sobre altres institucions eclesiàstiques. 
A part d'aquests dos grans blocs, hi ha un tercer conjunt de mapes dedicats a representar les realitats econòmiques: conreus, boscos, pastures i també vies, molins o mines. Cada volum també inclou uns mapes dedicats a la reconstrucció del paisatge històric d'algun territori més reduït i la representació de les principals ciutats o nuclis de població importants. El volum es clou amb un índex exhaustiu de tots els topònims documentats. 


Domenge Mesquida, Joan ; Vidal Franquet, Jacobo; BAGUÉ, Aleix (Fot) (2018). Santa Maria del Mar. Barcelona: Fundació Uriach.  Aquest llibre és una completa guia de Santa Maria del Mar, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. A l’obra es descriuen i estudien minuciosament, aspectes com els pactes per a la seva construcció, el finançament de l’obra, les seves característiques arquitectòniques o el mobiliari interior. 
La Fundació Uriach va decidir celebrar el seu 180 aniversari encarregant aquest volum als historiadors de l'art Joan Domenge i Jacobo Vidal. Les raons del perquè una farmacèutica dediqui diners i esforços a la publicació d’aquest volum es deu a que els seus orígens es centren a redós d’aquesta església. L’any 1838, en una petita drogueria, prop del Fossar de les Moreres i del desaparegut pont que unia l'església amb el Pla de Palau, s'ubicava l'establiment de Rafael Vilaclara on va entrar com a aprenent Joan Uriach. 
En el llibre s’esmenta, quan es parla del mobiliari litúrgic, el cadirat gòtic, que es creia desaparegut i que va ser localitzat per mi, amb referències a les restes conservades a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.
Per a més informació : 

diumenge, 4 de novembre de 2018

Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.
Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).
Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.
La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat




diumenge, 28 d’octubre de 2018

Conferència de la Dra. Coral Cuadrada sobre l’Arxiu del Castell de Vilassar a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 15 d’octubre 2018, a les 19.00h., va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència inaugural del curs 2018-2019 d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència amb el títol «L'Arxiu dels marquesos de Barberà. Un exemple de conservació del patrimoni» va anar a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada Majó, responsable de l’Arxiu i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. Coral Cuadrada va simultaniejar la conferencia amb la projecció d’un vídeo on es relatava la història del Castell de Vilassar i el treball que s’està fent amb un equip interdisciplinari, dirigit per ella, per tal de catalogar, conservar i difondre l’important arxiu patrimonial del Marquesos de Barberà i de la Manresana. El castell de Vilassar de Dalt (a 26 km al nord-oest de Barcelona i a 7 km de Mataró, capital de la comarca del Maresme, Barcelona) és el centre de la baronia de Vilassar, un títol posseït per la Casa de Barberà i de la Manresana. L’antiga fortalesa, generada a partir d'una torre de guaita documentada ja en els segles XI-XII, es va anar desenvolupant constructivament amb diverses ampliacions realitzades a la baixa edat mitjana i en època moderna. Diferents llinatges nobiliaris s’han anat entroncant, al llarg de les centúries, mitjançant relacions i transmissions hereditàries configurant l’esmentada baronia fins arribar a l'actual marquès, l'Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.
La Dra. Coral Cuadrada explicà l’estat de conservació inicial de l’arxiu i les diverses vicissituds sofertes per aquest a causa de la Guerra Civil, el trasllat dels seus fons al monestir de Pedralbes (Barcelona) i la posterior devolució. Va destacar després -sent aquesta la part més rellevant de la seva contribució- les diferents actuacions dutes a terme, des dels anys 90 del segle passat fins avui dia, pel seu actual propietari: la primera etapa, que va protagonitzar es va dur a terme arran del desenvolupament de la seva tesi doctoral sobre l’època medieval del Maresme, la qual es va veure ràpidament enriquida mitjançant un conveni signat amb la Columbia University (USA); una altra etapa amb va tenir lloc amb la Universitat de Barcelona; i la important col·laboració, fins al 2005, amb la Universitat de Texas at Austin, que va prendre el projecte Vilassar com a programa estrella del seu màster en conservació i restauració de documents, enviant al castell, cada estiu, a diverses estudiants per realitzar les seves pràctiques. A patir del vídeo va explicar amb tot detall, els mètodes seguits per a la conservació dels fons en pergamí, paper, manuscrits i plans.
L'apartat final del seu relat va acabar en l'actualitat, arran del conveni signat entre l'Excel·lentíssim marquès de Santa Maria de Barberà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. L'equip que treballa a l'Arxiu es dedica a la confecció de l'inventari; a l'organització dels fons de paper, manuscrits, rotllos, llibres impresos; a la digitalització gradual de documentació; a la descripció de fons concrets; a la restauració de peces, conservació i vigilància de possibles plagues.
Per acabar, va relatar le actuacions fetes per a la difusió dels fons de l'Arxiu. En aquest sentit, al setembre de 2016, per la commemoració de l'any Llull, celebrat a Catalunya, el AMSMB va col·laborar amb l'exposició Ramon Llull il 'encontre entre cultures, al Museu de Lleida, exposant per primera vegada en la història l'única còpia coneguda del testament del beat, un plet de l'inquisidor Nicolau Eimeric sobre l'obra lul·liana de filosofia amoris, el testament de Margarida Safont, dama barcelonina, qui va donar, al segle XV, llibres del filòsof a la casa de santa Margarida de Barcelona i diversos documents en pergamí conservats a l'Arxiu. 
Una altra de les iniciatives és aquest mateix projecte rau en les publicacions de diverses parts del fons de l’Arxiu com el manuscrit que conté la llegenda de les cent donzelles, avalat per l'Institut Ramon Muntaner, i el catàleg del contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). 

Catàleg del Fons Llull dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
Presentació de la conferència inaugural del curs 2018-2019 [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de la conferència de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Públic asssitent a l'acte [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]
Moment de vídeo sobre l'Arxiu dels Marquesos de Barberà a Vilassar de Dalt
[Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

dissabte, 6 d’octubre de 2018

Exposició sobre el vescomtat de Cabrera a Canet de Mar i Santa Susanna

L’exposició itinerant “El Vescomtat de Cabrera. Història, castells, i baronies a l’Alt Maresme i La Selva” repassa la que va ser una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya i que ocupava dues terceres parts de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. Aquesta exposició s’ha exposat en diverses poblacions de la comarca i ha estat realitzada pel Centre d’Estudis Selvatans. 

L’exposició s’ha pogut visitar des del dissabte 29 de setembre al 6 d’octubre de 2018 a la Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Riera Sant Domènec, 1 de Canet de Mar). 
A partir del dilluns 15 d’octubre de 2018 es podrà veure a la biblioteca Vall d’Alfatà, de Santa Susanna (Avinguda Països Catalans, 2) 
Aquest dia, a les 19.30 hores, l’historiador Xavier Soldevila serà l’encarregat d’inaugurar-la amb una conferència. Un cop inaugurada, la podreu visitar fins al dissabte 20 d’octubre dins dels següents horaris: De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 hores; dimecres i dissabtes: de 9.30 a 13.30 hores. 
Aquesta exposició ha estat itinerant pel Maresme, per l’abril de 2015 ja havia estat exposada a Canet de Mar coincidint amb la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

Exposició sobre el Vescomtat de Cabrera  [Fotografia Òmnium Cultural]

Territori del Vescomtat de Cabrera de l'actual Maresme [Fotografia J.Graupera]
Taula de codis del mapa anterior [Fotografia J.Graupera]

dissabte, 29 de setembre de 2018

Restauració de les campanes de la parròquia de Sant Julià d’Argentona

El passat 27 de setembre de 2018 es van enretirar les campanes del campanar de l'Església de Sant Julià d’Argentona. El campanar presenta problemes amb el jous que subjecten les campanes. Calia una restauració per evitar-ne mals majors. 
Sobre la història del campanar ja he publicat diversos articles i apareix ressenyat en un capítol de la meva tesi. Les referències les trobareu al final de l’article. De fet la remodelació de la part alta del campanar al s.XVI ja es va donar pels problemes per voltar les campanes, com podreu veure si us llegiu els articles. 

Felicitats a l parròquia i a l’Ajuntament d’Argentona pel fet de cuidar del patrimoni. Agraeixo al Pep Padrós, a l’Eudald Calvo i a la Laia Valls per les fotografies que han penjat a facebook. 

Referències :


dissabte, 26 de maig de 2018

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat  dijous 17 de maig de 2018 a la tertúlia núm. 411 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm), hi vaig anar com a convidat per a parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar- El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec Maria Asmarat i Oriol Agramunt i a la part tècnica Carles Capella. 
El contingut va reproduir el que es va tractar en la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” realitzada el passat dissabte 28 d’abril de 2018 a a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. 

Durada de la gravació: 51,48 minuts 

Als estudis de Mataró Ràdio després d'acabar el programa [Foto: M. Asmarat]
Maria Asmarat i Oriol Agramunt, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Sandra Cabrespina i Núria Gómez, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Amb l'equip del programa [Foto: M. Asmarat]

dilluns, 30 d’abril de 2018

Presentació a Dosrius d’un llibre que recull la història de la nissaga Vallmajor d'origen medieval.

El passat dissabte 21 d'abril de 2018, a les 17.00 hores, va tenir lloc la presentació del llibre: «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'edat Mitjana i l'Època Contemporània». L’acte es va celebrar a la mateixa masia de Can Vallmajor de Dosrius  (Carrer dels Sants Iscle i Victòria, 21 - 08319 Dosrius). 
L’acte va ser presentat pel Sr. Alcalde de Dosrius, Marc Bosch i van intervenir Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Ma. Àngels Jubany de l’Arxiu Municipal de Dosrius i els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis. 
La presentació d'aquesta publicació de tipus miscel·lani s'inclou com un acte més de la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i dona a conèixer un treball que recull la història d’una família notable del Dosrius d’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se amb els feudals de Castelldosrius. Una família potent d’allò que la historiografia coneix com “pagesos grassos”, no perquè ho fossin, sinó perquè tenien capacitat econòmica i un patrimoni rústic punyent. Els Vallmajor van viure a Dosrius des de l’Edat Mitjana fins a principis del segle XX traslladant-se després a Mataró i Barcelona. 
Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu, el Consell Comarcal, algunes de les primeres llances de la recerca històrica al nostre territori i sobretot, un ajuntament, en aquest cas el de Dosrius i sobretot l’entusiasme d’una família, els Vallmajor.

[Font: Arxiu Comarcal del Maresme]

 La masia Vallmajor de Dosrius, lloc on es desenvolupar l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
L'alcalde de Dosrius Sr. Marc Bosch en la inauguració de l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
El nombrós públic assistent a l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
Els que hi van intervenir. D'esquerra a dreta : Josep ramis, Alexandra Capdevila; Alexis Serrano; Enric Subiñà i M.Àngels Jubany. [Fotografia : A.Capdevila]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...