Coral Cuadrada posa al dia aquest tema de gran fortuna historiogràfica amb el seu nou article:
CUADRADA, C. (2025). El poblament al Baix Maresme (del baix imperi a l’alta edat mitjana). Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, vol. V, núm. 47, pp. 243–284.
En aquest article, revisa críticament la continuïtat poblacional al Baix Maresme des del baix Imperi fins a l’alta edat mitjana, matisant la seva antiga tesi amb noves dades arqueològiques (INVARQUE, excavacions recents) i documentals inèdites. En el mateix, ofereix una síntesi exhaustiva i crítica sobre el poblament del Baix Maresme des del baix Imperi romà fins a l’alta edat mitjana, amb especial atenció al pas d’Iluro (ciutat romana de Mataró) a Civitas Fracta i la configuració del castell i parròquia medievals. L’autora revisa la seva pròpia tesi doctoral, publicada al Premi Iluro anys enrere (1988), sobre un “poblament continuat sense fissures”, matisant-la amb les noves dades arqueològiques per concloure que es donà una continuïtat amb ruptures, trasllats poblacionals i fases de crisi, particularment un trencament general al segle V que afectà l’àrea urbana més que els assentaments rurals.
Cuadrada combina una recopilació sistemàtica de dades arqueològiques —preses de l’INVARQUE, memòries d’excavacions del CALAIX i estudis recents— amb anàlisi diplomàtica de documentació inèdita (pergamins comtals, capitulars monàstics) i toponímia (Onomasticon Cataloniæ), centrant-se en el territori d’Iluro i els futurs termes dels castells de Mataró, Burriac i Vilassar. 
Des del segle III dC, Iluro presenta un disseny urbà ortogonal amb fòrum, macellum, termes i necròpolis extramurs a l’alt Imperi, però al baix Imperi aquestes es desplacen intramurs, com a la zona de Santa Maria, senyal d’una ruralització i cristianització progressiva. Les vil·les rurals i capelles primitives (Santa Anastàsia a Premià, Sant Cristòfol i Sant Crist a Cabrils, Santa Margarida a Cabrera, Sant Pere de Clarà, Sant Sebastià i Sant Miquel del Cros a Argentona, Sant Cugat de Traià) mostren cronologies fins al 476 dC, amb necròpolis tardoantigues i possibles basíliques privades, però un fre al segle V que suggereix migracions o retrocés.
Al nucli urbà, les insulae s’amortitzen massivament entre els segles V-VI, amb un hiatus estratigràfic del VII al XII, explicat per crisis econòmiques (segle III), invasions bàrbares (sueus, vàndals, alans), epidèmies (pesta del 570), inestabilitat visigòtica i arribada musulmana (segle VIII), tot i una vitalitat relativa als segles IV-V. Jaciments clau com Santa Maria revelen una basílica paleocristiana del segle VI sobre l’antic fòrum, amb sitges (III-VI), necròpolis intramurs (V-VII) i una “pre-sagrera” com jo vaig indicar; Torre Llauder manté seqüència continuada del I aC al VII dC, amb reocupació visigòtica (sitges, fons de cabana, necròpolis) i ceràmica grisa/espatulada; mentre Ca la Madrona documenta una extensa necròpolis tardoantiga (més de 300 tombes, moltes infantils, tipus “preantropomorfs”), singular en rituals funeraris.
Les principals aportacions de l’article radiquen en aquesta periodització fina —crisi urbana i replegament (III-V), vitalitat rural (IV-V), ruralització profunda (V-VII), hiatus (VII-IX) i represa (X-XIII)— que desmunta l’“edat fosca” absoluta i alinea el Maresme amb tendències regionals (Camp de Tarragona, Baix Montseny).
L’autora argumenta ruptures però no un col·lapse total, amb trasllats cap a vil·les rurals i un paisatge sagrat articulat per l’església, influït per pirateria sarraïna (IX-X) i ràzzies com la d’Al-Mansur (985).
En la segona part, destaca els mecanismes repobladors: monestirs com Sant Pau del Mar (amb alous a Llavaneres, Vilassar, Teià, Premià) i franqueses comtals (Montcada, Vallès, Maresme), liderades per magnats i transferides a llinatges feudals (La Roca, Catedral de Barcelona), amb toponímia com Cerdanyola o “ses cominals” com a indicis d’artigatge antic. L’arrencada demogràfica real no arriba fins als anys 30 del segle XIII, post-conquesta de Balears, quan el Baix Maresme deixa d’ésser frontera marítima.
Així, l’estudi ofereix una posta al dia força documentada i innovadora, fent dialogar l’arqueologia amb la història per il·luminar incògnites com Civitas Fracta i el procés d’ocupació altmedieval, que encara manté forces incògnites.
Sens dubte una nova gran aportació pel coneixement de la nostra història medieval a càrrec l'apreciada Dra. Coral Cuardada!
