Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Gòtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Gòtic. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de febrer del 2023

`Sortida cultural a la ciutat medieval d'Albi (Occitània) bressol de Toulouse-Lautrec


El cap de setmana del 4 i 5 de febrer de 2023 vaig organitzar un viatge a l’Albi amb un alumnat de Arqueonet. La sortida va tenir dos centres d’interès, per una banda, i lligat al curs sobre l’impressionisme que he estat impartint a Arqueonet, ens vàrem dedicar a resseguir els espais lligats a la figura de Henri Toulouse-Lautrec.
Henri de Toulouse-Lautrec, fill del comte Alphonse Charles de Toulouse-Lautrec-Monfa (1838- 1913) i Adèle Zoë Tapié de Céleyran (1841-1930), va néixer a l’Albi, en una de les famílies nobles més antigues de França. No descendia dels comtes de Tolosa, com s’afirma, sinó dels vescomtes de Lautrec, una família benestant de noblesa provincial. El 1922, es va inaugurar el Museu Toulouse-Lautrec al Palais de la Berbie, fundat unes dècades després de la mort de l'artista per iniciativa del seu amic, mecenes i marxant, Maurice Joyant a partir d’un important fons d’obres que conservava la família. El museu reuneix la col·lecció pública més gran del món dedicada al famós pintor albigenc. A l'interior s’hi conserven prop de 1.000 obres de Lautrec en diferents formats (dibuixos, pintures, litografies i cartells), que il·lustren de manera exemplar, cadascuna de les facetes del seu talent multiforme i innovador. Sala rere sala vàrem poder seguir l'evolució de l'artista des de les seves obres de joventut fins als darrers quadres.
En segon lloc vàrem aprofitar l’esta a la ciutat, per resseguir els ambients dels primers passos del pintor a la seva ciutat natal de l’Albi, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat el 2010, visitant els llocs més importants que l’aboquen: la catedral gòtica de Santa Cecília, construïda en maó i el Pont Vell, un dels més antics de França, encara en ús. A l'antiga casa du Vieil Alby (del vell Albi) vàrem reviure la seva infància i joventut. Finalment, vàrem gaudir de les seves receptes al restaurant Le Lautrec, ja que al llarg de la seva curta vida va gaudir del bon menjar, tant com de la beguda i va organitzar sovint sopars bulliciosos i improvisats per al seu ampli cercle d'amics tal com vàrem deixar clar en el Taller anterior. La passejada per la ciutat ens va permetre descobrir una important mostra de palaus renaixentistes vinculats a diverses famílies que es van enriquir amb el conreu i la comercialització del pastel, una planta que proporcionava un potent colorant de color blau. La sortida es va acabar amb la visita de la canònica de Sant Salvi amb interessants restes romàniques i gòtiques. En definitiva una bona experiència que va fer entrar ganes de tornar-hi !
Voldria agrair les fotos de Cristina Barbat, Rosa Maria Parés i M.Àngels Puertas.

divendres, 16 d’abril del 2021

Conferència «LA FAMÍLIA DESPLÀ GRALLA COM A PROMOTORS DEL GÒTIC» a l'Institut d'Estudis Catalans


DILLUNS DIA 19 D’ABRIL, A LES 19 HORES, 
 CONFERÈNCIA 
«LA FAMÍLIA DESPLÀ GRALLA 
COM A PROMOTORS DEL GÒTIC», 
A CÀRREC DE JOAQUIM GRAUPERA. 




ID de reunió: 862 3772 3441 
Codi d’accés: fhQW2S 

CORDIALMENT, 
Blanca Betriu 
Servei de Suport a la Recerca Institut d’Estudis Catalans 
c. del Carme, 47
 08001 Barcelona 
Tel. 935 529 104 



dijous, 11 de febrer del 2021

S’edita un nou llibre sobre l’ermita gòtica de Sant Simó a càrrec de Mn. Josep Colomer

El passat 2 de febrer de 2021, el Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró va complir els seus 75 anys d'existència i va iniciar el actes de commemoració presentant el llibre «L'ermita de Sant Simó. Recull de dades històriques», escrit per qui va ser rector de la parròquia homònima entre 1971 i 1983, i que és membre de l'equip del Museu Arxiu, Mn. Josep Colomer i Busquets.

Aquest llibre sobre l'ermita de Sant Simó és una obra rigorosa i documentada, fruit de vuit comunicacions presentades a les Sessions d'Estudis Mataronins escrites del 1991 al 1998. El Museu Arxiu de Santa Maria, com a centre d'estudis locals de Mataró, publica aquest llibre amb el convenciment que ve a omplir un buit bibliogràfic. El llibre descriu la història de l'ermita, el seu patrimoni i els actes que s’han anat desenvolupant al seu voltant (aplecs, festivitats, etc). Cal remarcar que és un edifici que recollí l’advocació i la devoció popular de la gent marinera de la vila i desprès ciutat de Mataró al llarg dels segles.

La presentació va tenir lloc el dimarts 2 de febrer al matí durant el programa “El Mirador” , de Mataró Audiovisual, que s'emet per ràdio, televisió i streaming , i que ja es troba disponible al servei a la carta. (des del minut 1:22:27)

El mateix dia 2 el llibre es va posar a la venda a les principals llibreries de la ciutat al preu de 20 €.

Per commemorar el 75 aniversari de l' Museu Arxiu de Mataró , l'entitat prepara altres actes com una exposició sobre més d'un segle de cartells i programes de Les Santes , que es farà a l'Ateneu de Mataró a l'estiu.

Font: Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró

Presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual presentat per Pep Andreu.
[Font : Mataró Audiovisual]

Nico Guanyabens, director del MASM durant la presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual [Font : Mataró Audiovisual]

Mn. Josep Colomer, autor del llibre, al programa el Mirador a Mataró Audiovisual
[Font : Mataró Audiovisual]

diumenge, 19 d’abril del 2020

Nou estudi sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc».

Malgrat que amb el confinament no sabem quan es podrà presentar, ja tenim editat el llibre que recull les actes del Congrés Internacional sobre les portades gòtiques, organitzat per Amics de l’ Art Romànic l’any 2012 . En el volum, coordinat per la Dra. Francesca Español i el Dr. Joan Valero, hi ha presentades divuit comunicacions que analitzen l’estat de la qüestió de les portades gòtiques a tot l’àmbit de la confederació catalano-aragonesa a banda d’incloure monografies de portades concretes. En ell hi tinc una comunicació sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc». 
A finals del segle XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en «Universitats del terme». En aquesta nova etapa, el poder municipal va ser controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de dur a terme les celebracions eucarístiques esdevingué el primer lloc de reunió d’aquest Comú. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional, farem esment solament de les portades d’aquest nous edificis. 
En aquesta comunicació es presenta una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme i del Vallès Oriental. Dins d’aquest conjunt, però, cal destacar un grup relacionat pel seu disseny i estereotomia, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. 
La relació estilística entre aquestes portades es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però, a més, en els contractes d’obra apareix citat de forma explícita el model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV i el podem identificar en les obres d’Arnau Bargués. 
En el cas del Maresme i el Vallès Oriental, les trobem presents als edificis parroquials de Sant Esteve de Palautordera (1508 i 1511), Sant Genís de Vilassar de Dalt (1511-1518), Sant Julià d’Argentona (1514-1521), Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543), Sant Feliu de Cabrera de Mar (1540-1570), Sant Andreu de Llavaneres (1561-1574), Santa Maria de Palautordera (1560-1588), Sant Esteve de La Garriga (1561-1563) i Sant Julià de Palou a Granollers (1561-1567). 

Per a més informació:

Espero que quan el pugueu consultar us agradi !

dijous, 26 de desembre del 2019

Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.
L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

dissabte, 30 de novembre del 2019

Presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones» a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres 15 de novembre del 2019 a les 18:00 hores va tenir lloc, a la sala d’actes de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró), la presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones». L’acte de la presentació es va incloure en la commemoració del 375 aniversari d’aquesta emblemàtica institució mataronina.

El llibre explica la història de l’hospital mataroní i s’hi inclouen centenars de documents conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme, la major part dels quals romanien inèdits, i una gran quantitat d’il·lustracions de les diverses etapes de la institució i d'aquesta documentació. Els textos dels autors i el ric material documental permeten al lector endinsar-se en els 375 anys d’història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i entendre els principals esdeveniments històrics de la institució, de la comarca i del país d’una forma amena. Alexandra Capdevila, Joan Giménez, Ramon Manent, Roser Salicrú, Alexis Serrano, Enric Subiñà i Jordi Vilana, col·laboradors de l’ACM, han estat els responsables de la part escrita d’aquesta història.
L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena és la tercera institució més antiga de la ciutat de Mataró després de la mil·lenària parròquia de Santa Maria i de la sis vegades centenària corporació municipal. 
Les primeres dades conegudes el situen en època baix medieval com a hospital urbà. Es trobava situat a la cruïlla de la riera amb el Carreró, on actualment hi ha l’edifici de l’Ajuntament. En època medieval aquest indret estava en el límit de l’àrea urbana a tocar amb la riera i l’arrencament del camí del mig que passava per on actualment hi ha el traçat del carrer de Sant Josep. L’edifici apareix documentat per primer cop el 1483 en un ban d’un pelegrí a Sant Jaume de Compostel·la on parla de “...la obre de la sglésia e del hospital”. Aquest hospital tenia una capella sota l’advocació de Santa Magdalena, documentada des del 19 d’octubre de 1492, quan Pere Pareras, sastre de Mataró, hi va fer un llegat testamentari. Va ser obrat a instàncies del Comú i s’hi va reunir el consell de la vila a partir del s.XV. La capella tenia un altar amb ara consagrada i un retaule de Santa Magdalena amb una imatge de talla, avui perduts. Malgrat que l’edifici va ser refet totalment al s.XVII, ja com ajuntament, es conserva reaprofitat en una casa veïna de la Riera un finestral gòtic que per la iconografia degué pertànyer a l’edifici de l’hospital, ja que representa la imatge de Santa Magdalena.
L’any 1644, mossèn Jaume Sala i Pascual disposà al seu testament que tots els seus béns es dediquessin a l’assistència de malalts, pobres i pelegrins en un centre hospitalari. Era l’any de la fundació del nou edifici de l’Hospital de Sant Jaume. Des d’aleshores, la institució sanitària ha esdevingut el gran referent assistencial de Mataró i del Maresme. Actualment, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena dona continuïtat a la deixa que va fer el seu fundador.



Intervenció de Marc Bosc del Consell Comarcal del Maresme [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció de David Bote dAlcalde de Mataró [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Públic a assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

dissabte, 5 d’octubre del 2019

Les "Universitat del terme" de Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona van celebrar 600 anys dels seus privilegis.

El 14 de juny de 1419 la vila i el terme de Mataró es van alliberar del domini feudal i els seus habitants van començar a organitzar-se per gestionar la vida comunitària i constituir el primer antecedent del govern municipal modern. Uns mesos més tard, el 25 d'octubre, va passar el mateix a Argentona i Vilassar. Per celebrar aquesta efemèride es van celebrar unes jornades amb un seguit d’actes a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona els dies 27 i 28 de setembre de 2019, organitzats pels tres Ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. Les Jornades es van inaugurar oficialment el divendres 27 a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt amb la presència de l’alcalde de Mataró, Il·lm Sr. David Bote, l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Il·lma. Sra. Carola Llauró, i l’alcalde d’Argentona, Il·lm. Sr. Eudald Calvo i el Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal, Sr. Marc Bosch. 
Inauguració de les Jornades per part de les autoritats [Fotografia: S.Cabrespina]
L’acte, presentat pel Sr. Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, va donar pas a una taula rodona amb les intervencions dels professors i historiadors especialistes en la temàtica: el Dr. Pere Benito de la Universitat de Lleida, que va glossar el camí dels vilatans per assolir la seva independència municipal; el Sr. Benet Oliva del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que va analitzar quin va ser el procés d’independència municipal que culminà definitivament el 1480; el Dr. Enric Subiñà del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que va repassar quines serien les competències que aconseguirien del Rei, previ pagament, aquests primitius ajuntaments i finalment va ser el torn de la meva intervenció on vaig incidir en la petjada en el patrimoni que va deixar aquest fet tant en l’àmbit públic com privat. La Dra. Coral Cuadrada de la Universitat Rovira i Virgili, que tenia previst de participar, va excusar la seva presència per motius personals. 
Taula rodona sobre els 600 anys  [Fotografia: S.Cabrespina]
Un cop acabada la taula rodona l’historiador local Sr. Josep Samon va procedir a inaugurar una exposició itinerant sobre els privilegis elaborada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Per acabar la jornada de Vilassar de Dalt, un concert a càrrec dels Ministrers del Sabre a la capella de Sant Sebastià va finalitzar la primera jornada. 
Sr.Josep Samon inaugurant l'exposició [Fotografia: Q.Graupera]
Exposició sobre els Privilegis [foto: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]
Concert a la capella de Sant Sebastià a càrrec dels Ministrers del Sabre [Fotografia: Q.Graupera]

L’endemà, el dissabte 28 de setembre, al matí l’activitat es va traslladar a Mataró. A les 10 h a Can Palauet, seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Dr. Max Turull de la Universitat de Barcelona va oferir la conferència “Poder i autonomia locals a Catalunya a l’edat mitjana", i a les 11 h va ser el torn de la conferència “El naixement de la vila de Mataró i els privilegis reials a l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Dra. Roser Salicrú de la Institució Milà i Fontanals - CSIC. 
Inauguració de les Jornades a Mataró a carrer de l'Il·lm Alcalde de Mataró Sr. David Bote i del Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència del Dr. Max Turull [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència de la Dra. Roser Salicrú [Fotografia: Q.Graupera]
A 2/4 d’1 del migdia es va procedir a la inauguració de la mostra commemorativa del 600 aniversari de la Universitat de Mataró al carrer. Aquesta mostra ha estat elaborada per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Es tracta d’uns grans cubs infogràfics lluminosos que seran exposats a la Riera, al costat de l’Ajuntament, del 27 de setembre al 24 de novembre del 2019. Amb gran riquesa d’imatges dels fons documentals provinents, principalment, de l’Arxiu Comarcal del Maresme, i també del Museu de Mataró i de Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i textos d’Alexis Serrano, director de l’ACM. Aquests cubs commemoratius fan una breu pinzellada de la història de Mataró a través dels documents més rellevants d’aquests darrers sis segles. 
Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]

Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]
Un cop es va inaugurar l’exposició, des de la mateixa Riera, vaig oferir la visita guiada "Sota la petjada del gòtic. El patrimoni conservat i documentat del Mataró baixmedieval“ on es van anar comentant els diferents espais que van constituir el Mataró de finals del s. XV i principis del s. XVI i quins van ser els escenaris d’aquesta primitiva municipalitat: el mercadal, la parròquia, els carrers, el forn, les defenses, etc. 
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Els darrers actes de les Jornades van tenir lloc a la Casa Gòtica d’Argentona amb una conferència a cura del Dr. Enric Subiñà que ens va oferir les primeres passes de l’alliberament de Mataró, Argentona i Vilassar, i es va cloure la jornada amb una visita guiada en què vàrem descobrir l’Argentona de finals del s. XV.
Inauguració de les Jornades a Argentona a càrrec de l'II·lm. Sr. Alcalde Oriol Calvo a la casa gòtica [Fotografia: Q.Graupera]


Conferència del Dr. Enric Subiñà a la casa gòtica [Fotografia: O.Calvo]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]

dissabte, 21 de setembre del 2019

Nou estudi publicat sobre ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), com a promotor de la parròquia gòtica d’Argentona

El passat mes de juliol, la revista Fonts d'Argentona va publicar l'article:

El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca de la catedral de Barcelona Lluís Desplà i els jurats i obrers de la parròquia, amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per a la construcció del nou temple gòtic.  
El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre d’obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de pagament final del preu total concertat per a la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i també en una inscripció a la porta: “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. 
El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives.


divendres, 2 d’agost del 2019

Nou article sobre La Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

El passat dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 


A finals del s.XV la majoria de les parròquies del Baix Maresme van aconseguir de forma definitiva el privilegi de poder constituir un consell municipal. Aquest nou òrgan de gestió va estar configurat per diversos càrrecs o síndics, els membres dels quals provenien d’una sèrie de famílies de pagesos benestants del terme. 
El nou estatus social assolit va exigir que aquest poder es visualitzés de forma externa en els diferents espais freqüentats. En primer lloc, les primeres reunions del consell es realitzaven a la parròquia a toc de campana. Calia renovar la vella fàbrica romànica i substituir-la per un nou edifici gòtic més ampli i luxós que representés aquest nou poder i permetés sebollir en capelles privatives els membres d’aquestes famílies que ostentaven el poder local. Per altra banda, les masies, a banda de ser espais de treball agrícola, esdevindran petits palauets i seran embellides les façanes amb finestrals gòtics i es dotaran de la Sala (amb el tinell) com espai representatiu del fast familiar. També assenyalaran els límits jurisdiccionals municipals erigint creus de terme i renovaran el mobiliari litúrgic ja en estètica del renaixement a la segona meitat del s.XVI.

Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer: Premeu aquí
Benet Oliva, President del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt presentant les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]
Públic assistent a la presentació de les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

dijous, 4 de juliol del 2019

«Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn» a càrrec de Xavier Salicrú

El passat 16 de juny de 2019 va tenir lloc la «Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn», a càrrec de Xavier Salicrú. Aquesta sortida va estar organitzada per la Creu Roja de l’Alt Maresme i forma part d’un seguit d’activitats que realitzen per aconseguir diners per a la seva tasca habitual. Les persones que es van inscriure a la passejada van haver d’abonar 5€, i a canvi, se’ls va lliurar una participació al sorteig extraordinari d’Or de la Creu Roja. 
Al llarg del recorregut es van anar explicant els elements més significatius del patrimoni de Palafolls. La caminada va començar a l’església parròquial de Sant Genís, i a partir d’aquí és van visitar les masies de l’entorn al nucli com Can Gibert o Valldejuli.
El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica solament es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals, ja que va ser reformada altre cop a començament del segle XVI, en estil gòtic. 
La masia de Can Valldejuli és un dels altres elements significatius del poble de Palafolls. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb una magnífica torre cilíndrica al costat. Ha estat molt restaurada, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord. Cal destacar el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó.
Xavier Salicrú és un historiador molt compromès en la divulgació del patrimoni i la història de Palafolls, especialment de Sant Genís, on ja ha fet d’altres visites guiades o rutes històriques en diferents àmbits de Palafolls i que hem referenciat.
Felicitats per aquesta iniciativa solidària !

Sortida de la caminada des de la parròquia de Sant Genís [Fotografia Lluís Ferrer Guix]
Vista de la sagrera de la parròquia de Sant Genís des de Can Gibert [Fotografia Lluís Ferrer Guix]
Explicacions a la masia de Can Florit [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

a
 Grup de participants a la caminada solidària [Fotografia Lluís Ferrer Guix]