diumenge, 26 d’octubre del 2014

Marià Ribas i Bertran (Mataró 1902-1996), fill il·lustre de Mataró

El passat dijous 23 d'octubre de 2014 va tenir lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Mataró l'acte institucional de nomenament de Marià Ribas (Mataró 1902-1996) com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, acord que va prendre el Ple per unanimitat el maig de 2012 amb la iniciativa del Grup d'Història del Casal (GHC) i amb l'adhesió de 169 entitats i particulars.  La proposta del seu nomenament va tenir lloc ara fa tres anys amb motiu del 15è aniversari de la seva mort i s'inicià amb el lliurament d'una instància a l'Ajuntament  a iniciativa de Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la junta del GHC.
En l'acte de dijous, en el qual es va fer públic el retrat que ha fet l'artista Manuel Cusachs i van  assistir un centenar de persones sota la presidència  de l'alcalde, Joan Mora. 
Durant l'acte hi van haver els parlaments de Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal entitat que encapçalà la inciativa el regidor Miquel Rey, responsable d'instruir l'expedient de nomenament i homenatge d'aquest nou mataroní il·lustre; el pintor Manuel Cusachs que va fer una justificació de les raons per les quals va representar a Marià Ribas en el quadre amb aquesta semblança; Josep Guitart, catedràtic d'Arqueologia del Departament Facultat de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que glossà la figura de Marià Ribas com arqueòleg i Maria Dolça Ribas, filla del mataroní il.lustre homenatjat que va agrair la iniciativa i va recordar les vivències i el caràcter del seu pare.
Parlament de Jaume Vellvehí, President del Grup d'Història del Casal. [Foto Joaquim Graupera]
Parlament del Dr. Josep Guitard, catedràtic d'Arqueologia del Departament Facultat de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)[Foto Joaquim Graupera]
Moment de destapar el quadre per part de l'Alcalde de Mataró Joan Mora i de Dolça Ribas filla de l'arqueòleg [Foto Joaquim Graupera]
Parlament de Dolça Ribas filla de l'arqueòleg [Foto Joaquim Graupera]
Participants en l'homenatge  [Foto Joaquim Graupera]
El retrat de Marià Ribas obra de Manuel Cusachs iq ue formarà part de la galeria de Mataronins il.lustres de Mataró  [Foto / A.C.]

dijous, 23 d’octubre del 2014

La via quotidiana del Maresme medieval al Racó de Mataró Ràdio (89,3 fm)

El dijous dia 16 d'octubre vaig tenir el gust de col.laborar una vegada més en el programa "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Radió, coordinant i presentant, amb l'ajuda de Sandra Cabrespina i Núria Gómez, un especial dedicat a la vida quotidiana, i en especial als hàbits alimentaris propis de l'època medieval en la comarca del Maresme.
Vam comptar amb tres convidats excepcionals: Benet Oliva, Enric Subiñà i Jaume Vellvehi.

El programa es va iniciar amb una cita de Ramon Llull sobre els tres estaments propis de l'època medieval, i a partir d'aquí els convidats ens van donar detall de com vivien, i que menjaven, en la nostra comarca els nobles, els pagesos i els clergues.

Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, ens va parlar sobretot de la petita noblesa que habitava els castells del  Maresme i del que podem saber de la seva forma de vida  a partir de la documentació existent, i ens va narrar un interessant episodi que va portar al noble Joan Sarriera fins a Rimini per celebrar un enfrontament singular, i com després aquest mateix personatge evolucionarà cap a un altre tipus de noblesa, menys bel·licosa.

Enric Subiñà, president del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, es va centrar en com era la vida quotidiana dels habitants principals de la nostra contrada,  la pagesia,  i en com eren les masies i com es vivia en els masos.

I finalment, Jaume Vellvehi, membre habitual de l'equip d'El Racó i actual President del Grup d'Història del Casal va parlar sobre el què menjaven i quan  ho menjaven els monjos de Roca Rossa,

Pots escoltar el programa a la web del Grup d'Història del Casal  Programa 287 o a Ivoox ,



diumenge, 19 d’octubre del 2014

Conferència sobre el preromànic a la biblioteca de Masquefa

En el marc del programa Cafès amb Història, la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Masquefa va programar, pel dissabte 11 d'octubre del 2014, una sessió sobre ‘L’art preromànic a Catalunya’, en la qual es van descriure les característiques de l'estil més antic del nostre país que coincideix amb el període de dominació carolíngia i de formació de Catalunya com a nació. 
La xerrada, realitzada amb la col.laboració de Arqueonet, la vaig oferir a partir de les 5 de la tarda a la Biblioteca i els assistents van poder escoltar les explicacions i fer les seves preguntes al mateix temps que gaudien d’un cafè acompanyat de dolços. Aquesta xerrada va iniciar la programació després de l'aturada estival.

El concepte d'art preromànic agrupa les diverses manifestacions artístiques que precedeixen temporalment a l'art romànic i que siguin posterior al període clàssic romà en els seus territoris. A casa nostra també s'ha designat com a art carolingi o bé art mossàrab.
Pel que fa a l'arquitectura donà com a resultat uns edificis pobres, de dimensions reduïdes, inspirats en l'art paleocristià del baix Imperi Romà i l'art visigot, els materials dels quals, tot sovint, s'obtingueren de la destrucció de monuments romans preexistents que foren reaprofitats. Pel que fa a l'art de les imatges gairebé ha desaparegut, llevat d'alguns capitells i impostes i la decoració dels còdexs, en especial els Beatus (com el de Girona o la Seu d'Urgell).
Abans de iniciar la xerrada [Foto: Sandra Cabrespina]
Al final de la xerrada durant la tertúlia [Foto: Sandra Cabrespina]


dimecres, 15 d’octubre del 2014

S’ha mort l’amic i company Jordi Amat i Teixidó

En Jordi Amat [Font GHC]
El passat diumenge 12 d’octubre de  2014 es va morir, als 55 anys,  l’amic i company Jordi Amat i Teixidó, doctor en història contemporània i professor de secundària, víctima d’un càncer. El funeral va tenir lloc el  dimarts 14 d’octubre, a les 9 del matí, a la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella.
A nivell associatiu  va ser president de l'Associació Cívica Capaspre, va ser el fundador i president de l’Associació Amics de Calella i va promoure la creació del Centre d’Estudis Històrics de Calella per estimular la investigació i la recerca locals. 
Va publicar una gran quantitat de treballs i llibres vinculats a la història local i comarca, amb especial atenció al període de la República i la Guerra civil. El seu darrer llibre, publicat per Sant Jordi d'enguany, Retalls de la guerra al Maresme (1936-1939), aprofundia en l'etapa de la Guerra Civil ja que era una de les seves especialitats. Va ser mereixedor l’any 1993 del Premi Iluro de monografia històrica amb el treball, República i Guerra Civil a Calella (1931-1939).
La seva preocupació per difondre la historia el va portar a col·laborar en diversos mitjans; la revista parroquial Estela, el Diari Maresme i en seccions d'història a programes de Ràdio Calella, entre d'altres mitjans.
L’amistat amb el Jordi va començar quan compartíem viatges en el tren l’any 1981, juntament amb la Maria Josep Castillo. en el moment que ell cursava el cinquè curs de carrera i nosaltres tot just començavem primer a la facultat. Els seus comentaris i la seva amistat ens va acompanyar durant molts trajectes. Desprès va ser un constant col·laborador amb el Grup d’Història del Casal i amb el programa el Racó de Mataró Ràdio. També ens solíem trobar en la Sessió d’Estudis Mataronins que ell també freqüentava. En va fer molt de goig acompanyar-lo també a la lectura i defensa de la seva tesi doctoral a la UB. Malauradament ell no em va poder acompanyar a la meva degut a la seva malaltia.
També m'agradaria recordar-lo com un autor que va investigar l'art medieval. Malgrat que el seu fort va ser la història contemporània i especialment la Guerra Civil, va col·laborar en els seus inicis amb la secció “Amics de l’Art Romànic“ del llavors Museu Comarcal del Maresme. Va lliurar dos estudis encara inèdits, que es conserven al museu, un sobre la Mare de Déu de la Plana de Vic i un altre sobre un capitell romànic del fons del Museu.
Lamentem profundament la seva pèrdua i trobarem a faltar la seva presència i amical companyia.


Jordi Amat el 2009 [Font Diari Maresme]
Jordi Amat durant la presentació del seu darrer llibre a la Llibreria Dòria de Mataró [Font: Grup d'Història del Casal]

dijous, 2 d’octubre del 2014

"Mataró, ciutat de valors": Marià Ribas, arqueòleg experimentat

He col.laborat aquest mes de octubre amb el projecte "Mataró ciutat de Valors" que tracta sobre el valor de l'experiència amb un petit documental sobre Marià Ribas. 

Va estudiar dibuix a l'escola nocturna d'Arts i Oficis de Mataró i després va treballar en la foneria i taller de maquinària de la casa Klein. Seguidament va entrar al taller de l'arquitecte Lluís Gallifa. El 1919 fou sol·licitat per l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals, aleshores cap del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquest lloc de treball va fer amistat amb personalitats com Adolf Florensa, Joaquim M. Nadal, Nicolau d'Olwer, Ignasi Iglésies, Manuel Ainaud, Ventura Gasol i Duran i Sampere. La seva afició per l'arqueologia el va portar a establir coneixença amb Puig i Cadafalch, Bosch i Gimpera, Josep Colominas, Josep Serra Ràfols ...
L'any 1947, el Patronat del Museu Municipal de Mataró va crear la Secció d'Història i Arqueologia i va nomenar Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el va nomenar Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Es va envoltar de col·laboradors i va dirigir moltes excavacions a Mataró i comarca, de nombroses vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments. A inicis dels anys seixanta, l'equip d'aficionats es va anar engruixint i es va constituer l'actual Secció Arqueológica del Museu Comarcal.
Aconsellat pel Dr. Lluís Pericot, va ampliar el seu camp de recerca i va entrar a treballar per a l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. En el camp professional del dibuix, va treballar al costat de l'arquitecte Jeroni Martorell, responsable de la restauració de monuments per a Catalunya, València i Mallorca. Amic de Joan Peiró, durant la guerra civil espanyola va dur a terme diverses iniciatives de preservació de monuments dels desastres de la guerra.
Entre els reconeixements que rebé cal destacar el Premi Ciutat de Mataró el 1962, el 1963 guanyà un Premi Iluro de Monografia Històrica. El 1966 fou nomenat Membre Corresponent de l'Institut Arqueològic Alemany de Berlin. El 1973 obtingé un accèssit al Premi Iluro i el 1975 fou nomenat Membre d'Honor del Patronat del Museu Municipal de Mataró. És autor de nombroses publicacions il·lustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. 
Per iniciativa del grup d'Història del Casal va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat de Mataró l'any 2012. En el Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró del 3 de maig del 2012 es va aprovar el seu nomenament com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, a proposta del Grup d’Història del Casal en el quinzè aniversari del seu traspàs.