La XIX Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, celebrada el 18 d'abril de 2026 a Sant Pol de Mar, va reunir experts i entitats per explorar l'activitat pesquera com a eix central de la història comarcal. L'esdeveniment, organitzat per l'Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, el Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament de Sant Pol, va atraure un públic interessat en el patrimoni pesquer des de perspectives diverses.
L'acte es va centrar en temes com les arts de pesca, el transport de captures, l'urbanisme dels pescadors, el patrimoni immaterial, els sistemes d'orientació marítima, les subhastes, les embarcacions i el cabotatge pesquer, amb recerques de diferents poblacions i èpoques històriques. L'objectiu era fomentar un diàleg interdisciplinari sobre la pesca com a pilar econòmic i cultural del Maresme, des de l'època romana fins al segle XX. Va ser gratuït i obert, amb inscripcions tancades el 12 d'abril i propostes de comunicacions fins al 26 de març.
L'esdeveniment va començar amb una rebuda càlida i una inauguració oficial, seguida de la ponència inaugural d'Eliseu Carbonell Cams sobre el mar com a espai cultural ple de pràctiques i relats immaterials, que va establir un to reflexiu i introductori al tema de la Jornada. Després d'una pausa per al cafè i un dinar opcional, va concloure amb conclusions col·lectives, cloenda i una visita guiada pel "Sant Pol pescador", reforçant el compromís comunitari amb el llegat marítim.
Les intervencions dels comunicans van teixir un recorregut cronològic i temàtic ric, des de les arrels romanes a Torre Llauder i èpoques ibèriques —amb aliments marins i pràctiques subaqüàtiques— fins a l'evolució social de confraries com la de Mataró al segle XIX o els pescadors de Teià, mostrant com la mar va modelar comunitats. Tècniques ancestrals van cobrar vida en històries sobre nanses, "senyes" secrets —mapes submarins de roques entre Caldetes i Malgrat o documents de can Peix a Canet—, canons mariners i figures humanes com el bus Joan Tur i Dalmau, revelant una saviesa col·lectiva i secrets professionals que van sostenir l'activitat pesquera al llarg dels segles. El pols social i cultural va palpitar en relats sobre pescadors medievals a baronies com Palafolls i Montpalau, immigrants francesos als segles XVI-XVII que es forjaven una vida a la mar, rituals pagans i cristians, terminologia tradicional del món pesquer i antologies de cançons dites marineres que evocaven l'ànima del Maresme. Detalls etnogràfics sobre famílies de Calella, clubs com l'Espinàs de Garbí i perfils com el beatu Josep Castell van humanitzar aquest tapís, tot i que algunes d'elles no es van exposar oralment, malgrat que seràn incloses a la publicació.
La veva intervenció es va centrar en la devoció marinera als sants protectors durant el gòtic al Baix Maresme. El treball examina figures com Sant Nicolau de Bari, taumaturg i guardià de mariners i pescadors, que salva vaixells en tempestes segons llegendes com la Praxis de nautis, representada al seu retaule gòtic fragmentari de Vilassar de Dalt (conservat a la Fundació Amatller, probable origen a la capella de Sant Genís). Sant Elm (Erasme de Formia), sovint confós amb Pedro Gonzàlez o Sant Telm, és invocat contra tempestes i llamps —el conegut «foc de Sant Elm»—, amb iconografia de vaixells en retaules i claus de volta a capelles com les de Mataró (1574) i Vilassar de Dalt (1611-1620).
Al segle XVI, les parròquies del Maresme s'amplien amb capelles per a confraries marineres: Sant Pere a Llavaneres i Premià de Dalt, amb iconografia de xarxes i pesca miraculosa,en els reatules i no ens podriem oblidar de l'ermita de Sant Simó a Mataró (1611), com a resposta a atacs corsaris barbarescos, amb exvots nàutics com la Coca.
Aquesta recerca, alineada amb la meva tesi doctoral L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI) (2012), connecta miracles marítims de la Llegenda àurea de Jaume de Voragine amb el patrimoni artístic local, revelant una fe profunda en un context de perills marítims constants.
