Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.

Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).

Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat

Dues novetats editorials sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme

MUNTANER i ALSINA, Carme (2015). Pergamins de Canet. Arxiu Parroquial; Arxiu Municipal ; Biblioteca Gual i Pujadas i fons particulars. Canet de Mar: Ajuntament de Canet de Mar, el Centre d'Estudis Canetencs i Edicions Els 2 Pins. (Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet). 20 €

El passat dimarts 22 de desembre del 2015, a les 20:00 h. es va presentar a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar el llibre «Pergamins de Canet», una publicació inclosa dins la Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet. El llibre conté els regestos complerts de gran nombre de pergamins cantetencs, cobrint un abast cronològic de més de 400 anys, des del segle XIII fins al XVII. Els pergamins estudiats són gairebé quatre cents exemplars procedents de l'antic Arxiu Parroquial de Canet (ara dipositats a l'Arxiu Diocesà de Girona). També conté la seixantena de pergamins del Fons del Dr. Marià Serra i Font, conservats a la Biblioteca G. i Pujadas de Canet, els pergamins de l'Arxiu Municipal, i per últim uns quants procedents de diversos fons privats.

Aquest acte es va fer coincidir amb la presentació del Premi Raimon Bonal, que va guanyar el jove Xavier Fernández i va ser presentat pel recent nomenat regidor de cultura, Quirze Planet. Hi van intervenir Francesc Arcas, coeditor del llibre i president d’Edicions els 2 Pins, Jordi Soler, representant del Centre d’Estudis Canetencs, i Carme Muntaner, autora del llibre, que va fer un excel·lent resum del seu contingut. Jordi Soler va fer una especial menció al treball previ de buidatge i digitalització de l’Equip.

Coincidint amb la publicació del llibre, la Biblioteca P. Gual i Pujadas i l'Arxiu Municipal exposen aquests dies fins el 30 de gener de 2016 una petita mostra de les col·leccions de pergamins d'aquests dos equipaments culturals.

 Per a saber-ne més : Presentació llibre de Canet

COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2015).  El Maresme històric. Llegendes.  Sant Vicenç de Castellet: Ed. El Farell (Col. Popular. Llegendes, 32). 16 €

Ahir, 14 de gener de 2016 es va presentar a la llibreria Dòria de Mataró el llibre de Ramon Coll «El Maresme històric. Llegendes.» com a segona part del presentat el 17 de desembre 2013 que portava per títol  «El Maresme fantàstic. Llegendes». 

La presentació del llibre per part de l’editor, Jordi Suades, i de l’autor, l’amic Ramon Coll, va comptar amb la participació del públic que va intervenir en un animat debat sobre el sentit i l’origen d’algunes de les llegendes del Maresme. L’acte va acabar amb una copa de cava pels assistents.

El llibre recull les llegendes sobre fets i personatges històrics del Maresme en diferents moments de la nostra història. Pel que fa a l'època medieval destaquen 34 llegendes algunes distribuïdes per etapes (domini visigot, ocupació musulmana, conquesta franca), i altres sobre els castells, els templers o sobre reis, senyors feudals i plebeus. Totes elles presenten un cert interès per donar explicació popular a alguns fets històrics de la comarca.

Acte de presentació del llibre sobre els pergamins a la biblioteca de Canet.

Acte de presentació del llibre de Ramon Coll a la llibreria Dòria

Conferència de Ramon Coll a Cabrils sobre «Les llegendes de Montcabrer. La muntanya màgica»

El passat dissabte 22 de març es va presentar al Museu-col·lecció Municipal de Cabrils la conferència «Les llegendes de Montcabrer. La muntanya màgica», a càrrec de l’arqueòleg Ramon Coll Monteagudo. 

En la presentació, Laura Bosch, historiadora i gerent del Museu, va destacar el currículum del conferenciant i la seva llarga trajectòria en l’estudi de la muntanya des d’una perspectiva arqueològica, històrica però també antropològica i la seva relació i influència amb els pobles que l’envolten: Argentona, Cabrera i Cabrils.

Ramon Coll va començar fent una petita explicació de les diferències entre mite, llegenda, rondalla i faula. Tot seguit va anar desgranant cada llegenda, les seves versions i la interpretació proposada.

Per entendre l’origen d’aquesta densitat sobre bruixes, bones dones, dimonis i altres éssers fantàstics, en Ramon ens va fer recular a la prehistòria, però sobretot a l’època ibèrica (ss. VI – I aC) on Montcabrer va esdevenir un santuari de culte.

La instal·lació de la creu, que documentalment es pot retrocedir al 1567, està relacionada amb aquest santuari com un acte de cristianitzar un lloc pagà i, per tant, origen de malvestats i tempestes.

La publicació del seu treball podrà servir per determinar si Montcabrer, tants anys oblidat, era conegut per Claudi Ptolomeu quan el va anomenar Promontori Lunari, que ens va deixar senyalat en la seva obra Geographia Hyphégesis.

[Nota: Voldria agrair a Laura Bosch la redacció d'aquest article]

Laura Bosch durant la presentació de la conferència de Ramon Coll [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Ramon Coll durant la conferència [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Públic assistent a la conferència [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Un nou llibre de Ramon Coll sobre les llegendes del Maresme

El passat dilluns 17 de desembre es va presentar a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar el llibre “El Maresme fantàstic. Llegendes” de Ramon Coll Monteagudo. A l’acte hi van intervenir  Miquel Buch i Moya, alcalde de Premià de Mar; l’autor, Ramon Coll, i l’editor de Farell Editors, Jordi Suades.

El llibre tracta de les llegendes fantàstiques de la comarca que son molt nombroses. Els capítols, ordenats temàticament recullen les tradicions orals i escrites al voltant de les referències maresmenques sobre éssers sobrenaturals, encantades i dones d'aigua  tresors encantats, dòlmens i menhirs, marededéus trobades, bruixes, dimonis i gegants, que conformen el principal ventall temàtic de la compilació on hi ha representades quasi totes les poblacions del Maresme. A cada llegenda hi descriu les fonts consultades.

Ens consta que en  Ramon Coll ja està pensant en preparar la continuació amb un altre llibre, encara sense data de publicació, que abordarà aquells esdeveniments històrics ocorreguts al Maresme com els assalts pirates, el naixement mític d'alguns dels nostres pobles, les històries dels soldats de la guerra del francès, l’arribada del tren entre altres.
Ramon Coll (Barcelona,1961) és autor de nombrosos treballs de recerca arqueològica i etnogràfica que han estat publicats en forma de llibre i en diverses revistes especialitzades. Sobre aquesta temàtica cal destacar Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina. Apunts sobre la etnografia del Maresme (1999) juntament amb Josep Miquel Modolell i la recopilació de llegendes sobre la Cisa a Història i tradicions de la Cisa (1995); La Cisa, mil anys d'història (1999).
Felicitem des d'aquí al Ramon per aquesta iniciativa tot esperant el segon volum !!!

Per a més informació:

• Coll Monteagudo, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. (Col·lecció Popular Llegendes, 29). 144 pàgines. 16 €. ISBN: 978-84-92811-42-7
• Tribuna del Maresme - Entrevista  a Ramon Coll sobre el llibre 

Intervenció de Miquel Buch i Moya, alcalde de Premià de Mar; l’autor, Ramon Coll, i l’editor de Farell Editors, Jordi Suades durant la presentació del llibre.

Les espases Vilardella i Tisó, les Excalibur catalanes

Hi moltes llegendes, com la del Sant Graal o Excalibur, que atribueixen a certs objectes el poder del triomf i la victòria. A la veïna ciutat de Sant Celoni (Vallès Oriental) hi ha la llegenda de Soler de Vilardell. Aquesta llegenda explica que a prop de Sant Celoni, hi vivia un drac que tenia espantada la gent de la comarca, i els viatgers que passaven pel camí reial de Barcelona a Girona, tot resseguint la Tordera entre el Montseny i el Montnegre. Un dia, Sant Martí, amb aparença d’un pobre que demanava caritat, va anar al Castell de Vilardell, que estava a la part baixa dels boscos del Montnegre. Quan en Soler, el cavaller i senyor de Vilardell, va sortir amb el pa i l’almoina, ja no hi havia ningú, però es va trobar una espasa com no n’havia vist mai cap.
La va provar amb un roure monumental i amb una roca, i els va partir sense cap esforç, llavors va encomanar-se a Déu i va decidir que mataria el drac.
De bon matí, es va guarnir la seva millor armadura, va protegir el seu cavall i va empunyar l’espasa de virtut. Acompanyat d’amics i fidels va anar a cercar el drac al seu cau.
El drac amenaçador va sortir llançat contra la seva pròpia imatge reflectida a l’escut, moment que va aprofitar en Soler de Vilardell per travessar la seva gruixuda pell amb l’espasa.
Va alçar el braç victoriós tot clamant davant del poble que l’observava:

Braç de virtut,

espasa de cavaller,

has mig partit la roca

i el drac, també.

En aquell moment d’emocions es va equivocar al recitar el conjur màgic que era:

Espasa de virtut,

braç de cavaller,

has mig partit la roca

i el drac, també.

Va donar més importància al braç que a l’espasa de virtut, per això, l’espasa el desprotegí, i quan la sang regalimant li tocà la pell, l’emmetzinà i caigué mort. Sembla que hi ha una polèmica sobre quina és l’espasa de la llegenda que a l’igual que l’ Excalibur, és una espasa de virtut que fa invencible al seu posseïdor, la màgia de les espases sagrades era reconeguda i temuda pels adversaris. Aquesta espasa té una història gloriosa vinculada a la dinastia comtal catalana, hi ha qui fins i tot la relaciona amb el llegendari Otger Cathaló, que la transmeté a Guifré el Pilós i als seus descendents, fins a Jaume II el dissortat.
Segons una de les opinions, l’espasa de la llegenda, anomenada "Espasa Vilardella" es la que es conserva al Museu Militar de París (Musée de l’Armée).

Per altres, l’espasa esmentada és l’espasa dita Tisó, i que es conserva al Museo de l’Exèrcit de Madrid.
Es tracta de l’antiga espasa dels primers comtes d'Urgell que ell havia heretat dels seus avantpassats. El comte de Barcelona Berenguer Ramon II “ el fratricida” (assassí del seu germà Ramon Berenguer II Cap d'Estopa) va perdre a mans de Rodrigo Diaz de Vivar “el Cid” a la batalla de Tevar (prop de Morella). Sembla que el Cid, abans de morir, la va cedir a la seva filla Maria esposa de Ramon Berenguer III "el Gran" que la rebé en dot pel seu casament amb Maria. L’espasa va pasar als templers de Montsó desprès de la mort de Pere “el catòlic” i va ser usada per Jaime I a la conquista de Burriana (1233). "...haviem nos auyta una espasa de Montsó que havia nom Tisó, que era molt bona e aventurosa a aquells qui la portaven, e volguem-la més levar que la llança..." (Llibre dels Feyts)
Pere III "el Cerimoniós" torna a parlar d'ella (i no de la Colada) juntament amb l'espasa Vilardella (o de Sant Martí) i, al seu testament de 1370, ens diu que era a l'Armeria Reial: "... et quinque enses quorum unus vocatur Sancti Martini alius de Vilardello alius Tison...".
Així seguí durant els Trastàmares fins a Ferran II "el Catòlic" que, molt generós ell, la regalà a un castellà (el marquès de Falces) la família del qual la conservà durant generacions al seu palau (al Palau de Marcilla) fins que, a la guerra civil, després del saqueig de la casa d'aquest noble castellà, va caure en mans del govern republicà que va tractar de vendre- la a Rússia. La dita espasa va estar al Castell de Figueres empaquetada i llesta per ser tramesa a Rússia i allà va caure en mans dels franquistes que la retornaren als nobles castellans aquests que, de retruc, la deixaren en dipòsit al Museo de l'Ejercito de Madrid. Al Museo del Ejercito la van tenir exposada 60 anys etiquetada, com no podia ser d'una altra manera, com "la Tizona, espada del Cid". Pel que sembla és més important que fos del Cid uns pocs anys que no pas que hagués sigut durant segles i segles i ja originàriament l'espasa dels comtes de Barcelona...