![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRBZOHMLPgZsqp7AmRc0-N9fMD4COqYKKB3agP7MgH54eNnfiwN29QRbiqODIrN-78hnemRKAfFI73TMkV-yK0O755GfWyuTp1wCG_o1ZU7Lfk-CX-ZsHNkZDb7U4x4zKsQxeL8zdeTdHM/s320/robafaves002.jpg)
Totes les cròniques de l’època ressenyen que vol representar al rei Jaume I sobre tot identificat per la cimera coronada amb un drac, una vibra o rat-penat. La identificació del rat-penat amb Jaume I apareix a partir d’una llegenda, que amb diverses variants, explica que, mentre Jaume I era acampat als afores de València per preparar la conquesta de la ciutat, els musulmans intentaren atacar el campament per sorpresa durant la nit. Un rat-penat despertà el rei mentre dormia, i quan aquest s'alçà veié que els musulmans s'apropaven. Llavors pogué reaccionar i anul·lar l'atac.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTRxkiFlerfZ1Uxv5xt7KJu9yCIU3rUQs_KhJrLkyrwDRJENQeQEsm6PuLI2VPIayNgFdvCuyHeHbzs7mxKOJSqv5anybbjlRLo71_eGizILVLZ_9J61WB3MSJxmeZ5tkKFIkgddT8Fhm_/s200/casc+jaume+I+llibre.jpg)
A Mallorca, segons Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (1823-1906), hi havia la llegenda que explica que Jaume I adoptà com a símbol el rat-penat quan, per demostrar que no creia en supersticions, salvà la vida a un quiròpter que hi havia a la primera mesquita consagrada a Palma, a l'actual l’església de Sant Miquel, i que hom volia matar perquè el consideraven de mal averany.
Malgrat tot, la cimera decorada amb el rat-penat o vibra, no apareix fins al regnat de Pere el Cerimoniós i després, serà usada pels seus descendents com a símbol del Casal de Barcelona i com a ciutats reials apareix als escuts de Mallorca i Barcelona. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa. També la trobem usada pels reis de Nàpols i a la cimera de l'escut dels reis de Portugal. La trobem representada esculpida a la porta de les torres de Poblet, feta edificar en temps de Pere el Cerimoniós i a la façana del Palau de l’Ajuntament de Barcelona.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzFYSiTooFdMYSwuLggnQEvCLvFjynbIqoBwTVUbF0Y2_lQht3qzXAB9ZgkTvF9k7S8fUzxsVpnlWAddN_rUo13SRa0GGLUY-bujpDr049d1qmV_pbIeD7DEVlVDe5gQmfp4nO8Zno_wAY/s200/Porta+Reial+de+Poblet.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVe_P6JqVKHUqucduLJoX2F7yiZKAuvkg4MOgU_mzsFfTTW3DwhKOLFka3rmin8gc8XxYsKVJ4mpihgwlRgYc6sgiL-lvPMKdXavBCnhyRxj7RgGRhaIwMXRrhs_39nZGDE4YhCMIRBikk/s320/cimera+rei+marti.jpg)
Al Museu de la Reial Armeria del Palau d’Orient de Madrid es conserva la cimera atribuïda al rei Martí l’Humà (núm. inv.D-11). Aquesta cimera esta obrada amb pergamí bullit i revestida de guix i s’utilitzava sobre l’elm. Aquesta s’ha atribuït erròniament a Jaume I i va pertànyer primer a Pere el Cerimoniós que segons Agustí Altisent “...la degué usar, entre altres motius, per compensar la seva esmerlida figura “. Com veiem aquest exemplar és el més proper a l'utilitzat com a model per la testera d'en Robafaves. Altres gegants han adoptat també aquest aspecte com el de l’Associació de Veïns “Jaume I” de Lleida o el gegant de Calvià (Mallorca). Per tant, a qui representen, a Jaume I o Pere el Cerimoniós?
Bibliografia
- ALTISENT ALTISENT, Agustí : “Cimera del Rei Martí” a Catalunya Medieval. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1992, p. 249
- AMADES GELATS, Joan: Gegants, nans i altres entremesos. Impremta la Neotípia. Barcelona, 1934.
- BARÓN DE LAS CUATRO-TORRES. CONDE DEL ASALTO: El casco del Rey D. Jaime el Conquistador. Monografía crítico teórica. Establecimiento Tipográfico de Agustín Avrial. Madrid, 1894
- ESPAÑOL, Francesca; MANENT, Ramon (fot): Els escenaris del Rei. Art i monarquia a la Corona d’Aragó. Angle Ed.; Fund. Caixa Manresa. Manresa, 2001 (Arts,2) Pàg.133
- GUANYABENS CALVET, Nicolau: Els gegants de Mataró. Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 1999 (Caps de Bou, 27)