diumenge, 6 de juliol de 2008

La Masia de Can Florit (Palafolls)

[A Jordi Parés]
La masia de Can Florit es troba situada entre l’Avinguda Pau Casals i l’avinguda de Girona a Palafolls. Es pot classificar dins el Grup 2 que va establir l’arquitecte argentoní Lluís Bonet i Garí. Les masies d’aquest tipus tenen planta rectangular amb teulada a dues aigües. Les parets de càrrega són paral·leles a la façana, fet característic de les masies del Maresme Nord i és per això que l’embigat no segueix la inclinació del frontó de la façana i per tant, no necessita la jàssera del carener. Aquesta a més conserva un bonic portal adovellat i finestres de tipologia gòtica, amb festejadors a l'interior. La finestra principal és la més interessant amb arc conopial i traceria calada. Al costat de la casa hi ha un pou de pedra, cobert amb volta de maó que li dóna un toc peculiar.
La masia també manté també l’interès al pertànyer a l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms. Aquest va néixer a Girona el 27 de setembre de 1858, hereu d'una família de propietaris rurals, que provenia d'Hostalric i Blanes. El seu pare exercia d'advocat a Girona, on ell va estudiar el batxillerat, primer al Seminari de Sant Martí i després a l'Institut del carrer de la Força. L'any 1873, a causa de les guerres carlines, es va refugiar a Malgrat de Mar amb la seva família, a casa de Benet Turró. Aquesta amistat es va concretar amb la col·laboració de Joaquim Ruyra en el llibre de Ramon Turró, fill de Benet, Composiciones literarias (1878), que conté el relat anònim "El canto de la pescadora" de Ruyra. El 1879, amb 21 anys, va tornar a Blanes amb la intenció de dedicar-se a la literatura. Estudia la llengua viva dels pagesos i mariners que, seguint l'exemple de Jacint Verdaguer, esdevé la base de la seva llengua literària. Sota l'impuls del catalanista blanenc Josep Cortils i Vieta, s'incorpora al grup literari de Blanes de finals del segle XIX. Es va donar a conèixer als Jocs Florals de Girona (1891), en què li és guardonat el poema "L'únic remei", de clara inspiració verdagueriana. Desprès d’una llarga i important obra, on hi destaca l’obra Marines i boscatges (1903), va morir a Barcelona, el 15 de maig de 1939, però les circumstàncies polítiques van fer que passés absolutament inadvertit. Va ser enterrat a Blanes.
Bibliografia

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...