dissabte, 26 de gener del 2019

Presentació d’un nou llibre sobre les masies de Palafolls

El passat diumenge 20 de gener de 2019, dins el marc de les festes de Sant Sebastià, es va presentar a Sant Genís de Palafolls el llibre de Xavier Salicrú Siscart «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», el qual es pot recollir al consistori gratuïtament.
L’acte va tenir lloc a les 11h del matí al local de les antigues escoles de Sant Genis amb la presència de l’autor i de la regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín que va presidir l’acte. 
Aquest llibre s’emmarca dins les Festes de Sant Sebastià que recorden la protecció del sant davant la pesta. L’any 1652, els vilatans de St. Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”. A canvi de la curació, el poble de St. Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor. Una promesa que toca renovar aquest cap de setmana. Acabada la presentació del llibre, a les 12.30 h., es va celebrar un ofici solemne a la parròquia de Sant Genis i es va procedir a la renovació del vot de vila vers els sants protectors. 
De fet, el llibre, que encara no havia sortit de la impremta, ja va ser presentat el passat dimecres 26 de desembre de 2018, en el marc del Concert de Sant Esteve, que es va celebrar al Teatre de Palafolls i havia de ser l’obsequi que l’Ajuntament havia de repartir als vilatans per les festes de Nadal.
L’estudi «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», és una recerca de la història de les masies que havien existit i algunes encara existeixen a la zona que actualment és el municipi de Palafolls. Es tracta d’un recull de més de 160 masies que es presenta com una continuació de l’anterior publicació «Cases amb eixida i hort, aproximació als orígens urbans de Palafolls. Segles XVI-XX», una obra que se centrava llavors en les masies dels dos nuclis palafollencs de les Ferreries i Sant Genís. Aquest llibre del mateix autor es va presentar ara fa dos anys.


Públic assistent a l'acte [Fot. Joaquim Graupera]
La regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín presentant l’acte. [Fot. Joaquim Graupera]
Xavier Salicrú en un moment de la seva intervenció [Fot. Joaquim Graupera]
Xavier Salicrú signant llibres al final de la seva intervenció [Fot. X.Salicrú]

diumenge, 13 de gener del 2019

Dues novetats editorials amb referències al Maresme medieval

A finals del 2018 es van publicar dos llibres de caràcter general amb referències al Maresme medieval. Un sobre els comtats de la Catalunya carolíngia i el segon sobre Santa Maria del Mar. 

Bolòs i Masclans, Jordi; Hurtado I Cuevas, Víctor (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona: Ed. Dalmau. (Col·lecció: Atles dels comtats de la Catalunya). El passat mes de novembre de 2018 es va publicar un nou volum de la col·lecció “Els Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” dedicada a l'estudi dels segles de domini carolingi als comtats catalans. En són els autors Jordi Bolòs i Víctor Hurtado i són publicats per l’editorial Rafael Dalmau, editor. Cada volum és dedicat a un comtat de la Catalunya carolíngia. De moment s'havien editat els volums dels comtats de Besalú, Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. 

Aquest darrer volum de la col·lecció centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993, segueix el mateix esquema dels darrers llibres publicats. En ell apareix un mapa toponímic detallat (fet a escala 1:100.000) i un mapa dels dominis dels senyors laics i eclesiàstics (fet a la mateixa escala). A més, inclou una introducció sobre la història del comtat. Així mateix, cadascun d'aquests mapes, toponímics o de dominis, és acompanyat d'una sèrie de mapes complementaris. 

Amb relació al toponímic, hi ha uns mapes dels topònim preromans, dels creats en època romana, dels germànics, d'aquells que tenen un interès històric i de les advocacions de les esglésies. En relació al mapa de límits de dominis i demarcacions, hi ha diversos mapes centrats en representar els dominis dels comtes i vescomtes, dels principals senyors laics i de les demarcacions en què es dividia el territori. Així mateix, cada volum inclou un mapa on es representen els dominis del bisbe i dels principals monestirs que hi havia al territori, més algun mapa sobre les parròquies o sobre altres institucions eclesiàstiques. 
A part d'aquests dos grans blocs, hi ha un tercer conjunt de mapes dedicats a representar les realitats econòmiques: conreus, boscos, pastures i també vies, molins o mines. Cada volum també inclou uns mapes dedicats a la reconstrucció del paisatge històric d'algun territori més reduït i la representació de les principals ciutats o nuclis de població importants. El volum es clou amb un índex exhaustiu de tots els topònims documentats. 


Domenge Mesquida, Joan ; Vidal Franquet, Jacobo; BAGUÉ, Aleix (Fot) (2018). Santa Maria del Mar. Barcelona: Fundació Uriach.  Aquest llibre és una completa guia de Santa Maria del Mar, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. A l’obra es descriuen i estudien minuciosament, aspectes com els pactes per a la seva construcció, el finançament de l’obra, les seves característiques arquitectòniques o el mobiliari interior. 
La Fundació Uriach va decidir celebrar el seu 180 aniversari encarregant aquest volum als historiadors de l'art Joan Domenge i Jacobo Vidal. Les raons del perquè una farmacèutica dediqui diners i esforços a la publicació d’aquest volum es deu a que els seus orígens es centren a redós d’aquesta església. L’any 1838, en una petita drogueria, prop del Fossar de les Moreres i del desaparegut pont que unia l'església amb el Pla de Palau, s'ubicava l'establiment de Rafael Vilaclara on va entrar com a aprenent Joan Uriach. 
En el llibre s’esmenta, quan es parla del mobiliari litúrgic, el cadirat gòtic, que es creia desaparegut i que va ser localitzat per mi, amb referències a les restes conservades a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.
Per a més informació :