El dilluns 16 de novembre de 2026 vaig participar com a convidat al programa «Mataró al dia» de TV Mataró, amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni. L’entrevista, realitzada als estudis de Bis Lligonya pel periodista Francesc Andrés, es va emetre dins del programa entre els minuts 14:30 i 25:00 de la gravació disponible a la pàgina web de la cadena.
La conversa es va centrar en una qüestió de fons: si el patrimoni del Maresme és prou conegut i prou divulgat. La meva intervenció va defensar que la comarca disposa d’un patrimoni extraordinàriament ric, però que la seva visibilitat pública continua sent desigual i, en alguns períodes històrics, clarament insuficient.
Vaig explicar que alguns dels períodes patrimonials més visibles del Maresme s’expliquen, en gran mesura, per la força econòmica de la comarca en diferents etapes. El llegat romà, l’art barroc, impulsat, en part, pels lligams comercials amb Amèrica, i el modernisme constitueixen alguns dels punts forts més reconeguts del territori. En el cas del modernisme, vaig subratllar el paper decisiu de l’arribada del ferrocarril i del desenvolupament de la indústria tèxtil, processos que van generar una burguesia local amb recursos i sensibilitat artística, la qual va invertir en arquitectura, arts decoratives i projectes urbans.
Tot i aquestes fortaleses, vaig manifestar que la meva principal preocupació se centra en el patrimoni medieval, que considero el gran desconegut de la comarca. Una part rellevant de les esglésies gòtiques del Maresme es conserva precisament perquè correspon a parròquies dels pobles de dalt, nuclis que no van disposar de suficients recursos per enderrocar, renovar o ampliar substancialment els seus temples al llarg dels segles posteriors. Aquesta aparent manca de transformació ha tingut, paradoxalment, un efecte conservador i ha permès que pervisquin estructures, espais i elements artístics d’època medieval que, en altres contextos, haurien pogut ser substituïts per intervencions posteriors.
Vaig remarcar també un factor territorial decisiu: molts d’aquests conjunts es troben allunyats dels principals eixos de comunicació, com l’autopista o el ferrocarril, i situats a la part de la serralada. Aquesta ubicació, tot i que ha contribuït a preservar-los, els fa menys accessibles i dificulta la seva incorporació als circuits habituals de visita cultural.
Durant l’entrevista, vaig destacar igualment la importància dels castells del Maresme, entre els quals vaig esmentar el castell de Vilassar de Dalt, un dels exemplars més rellevants de la comarca. L’edifici, situat en una posició elevada i integrat en el paisatge de la Serralada Litoral, conserva una notable importància històrica i documental; de fet, el seu arxiu patrimonial inclou més de 8.000 pergamins, centenars de lligalls i nombrosos manuscrits.
També vaig reclamar una major atenció per a un edifici de gran interès patrimonial i encara insuficientment conegut: la cartoixa de Montalegre, a Tiana. Es tracta d’un conjunt monàstic fundat al segle XV, amb una església gòtica construïda entre 1415 i 1463, claustres i cel·les disposades al voltant d’espais de vida contemplativa. És l’única cartoixa encara activa de Catalunya, una circumstància que reforça el seu valor històric, artístic i espiritual, tot i que la seva condició de monestir de clausura limita l’accés del públic.
Un altre aspecte central de la conversa va ser la basílica de Santa Maria de Mataró, que enguany ha commemorat els 500 anys de la consagració de la seva església gòtica, esdevinguda el 28 d’octubre de 1526. Vaig subratllar que, malgrat les transformacions posteriors del temple, l’interior conserva un patrimoni gòtic de gran valor que mereix una lectura més atenta per part de la ciutadania. En aquest sentit, vaig defensar la necessitat d’una restauració a fons de l’interior de Santa Maria, no només com una intervenció de manteniment arquitectònic, sinó com una oportunitat per posar en valor la seqüència històrica de l’edifici, millorar-ne la llegibilitat patrimonial i garantir la conservació d’un dels monuments religiosos més rellevants de Mataró. El projecte de rehabilitació del temple ja ha estat objecte d’informació pública, tot i que el seu desenvolupament continua avançant lentament.
La participació al programa em va permetre reivindicar una idea que considero essencial: el Maresme no ha de limitar la seva narrativa patrimonial als períodes més visibles o espectaculars. Juntament amb el llegat romà, barroc i modernista, cal reivindicar amb fermesa el patrimoni medieval, especialment les esglésies gòtiques, els castells i conjunts monàstics com Montalegre. L’experiència va ser molt enriquecedora i em va permetre contribuir a un debat públic necessari sobre la difusió, l’accessibilitat i la conservació del patrimoni.
Agraeixo a TV Mataró, al programa «Mataró al dia» i a Francesc Andrés i a Carme Ruiz l’espai concedit per abordar aquestes qüestions des d’una perspectiva rigorosa, divulgativa i compromesa amb el territori.
Per veure el vídeo sencer: clicar aquí


