Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura: Relleus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura: Relleus. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de novembre del 2023

Sortida - Seguint el rastre del Mestre de Cabestany amb ARQUEONET


Pel mes de febrer de 2024  l'equip d'ARQUEONET ha organitzat una sortida, guiada per mi al voltant de l'obra conservada del Mestre de Cabestany..

El Mestre de Cabestany fou un escultor o un taller de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona, malgrat que les seves obres també es localitzen a la Toscana i Navarra. Cronològicament i en relació amb els edificis en què va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. El nom de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol el 1944 i es deu a una de les seves obres més representatives: el timpà de Cabestany al Rosselló. D ‘ell en sabem molt poc i solament hi ha una certesa: mirar una de les seves escultures és endinsar-se en un món d'imatges i símbols fantasmagòrics i identificable per rostres triangulars, mans desproporcionadament allargades, traços trepanats, ulls oblics... Un estil innovador, únic, fins i tot revolucionari. Un artista nòmada amb una producció fragmentària i molt dispersa, del que, en aquest viatge, en farem un tastet i gaudirem de la seva creativat.

Veureu que, a la GUIA DEL VIATGE d'aquesta sortida, i donades les característiques dels llocs, hi hem inclòs tots els àpats.

De moment només cal que, aquells que estigueu interessats, confirmeu la vostra inscripció a ARQUEONET. Més endavant ja us enviaran una altra comunicació per començar els tràmits i primers pagaments.

Moltes gràcies i esperem que us agradi la proposta !
Salutacions cordials, l
'equip d'Arqueonet i Maresme Medieval.

Per inscripcions: Arqueonet

C/Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona
Tfns: 937423014 - 667013352 - 695528467
arqueonet@arqueonet.net
www.arqueonet.net
Blog - Facebook - Twitter - Instagram - YouTube

diumenge, 24 de març del 2019

Conferència sobre «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció» a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 18 de març de 2019, a les 19 h., a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) vaig poder impartir la conferència «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció́», dins el XXXIII Cicle de conferències «La Barcelona baixmedieval» organitzat per Amics de l'Art Romànic. 

El tema de xerrada va estar centrat en la construcció de l’edifici gòtic de Santa Maria del Mar en funció dels promotors que la van erigir. L’elevat nombre de capelles laterals de l’església s’explica per la necessitat de dotar a cada un dels promotors de l’edifici d’una capella privativa amb un curat beneficiat al seu càrrec. Aquestes capelles tenien la funció d’honrar la memòria dels difunts morts de la nissaga. Per poder finançar això, el benefici anava associat a un patrimoni a perpetuïtat (unes terres o un mas), els beneficis del qual servien per poder subvencionar les despeses del seu culte. Aquestes podien ser la manutenció del vicari beneficiat que s’encarregava de cantar misses en festes assenyalades per la família i subvencionar el mobiliari litúrgic necessari pel culte. En el cas de Santa Maria del Mar, hi ha solament 9 casos documentats en els quals la nissaga erigeix una sepultura o vas funerari pels difunts de la família dins de la capella. 
Al llarg de la conferència es va anar explicant de detall aquest funcionament, les famílies amb benefici documentades, l’ornament de les capelles, les seves advocacions i situació, etc. Per acabar la xerrada es va fer referència a l’espai que utilitzava aquesta comunitat de capellans beneficiats per seguir els oficis comuns, que no era altre que el cor gòtic. Aquest es creia desaparegut però a partir de les recerques que vaig efectuar, vaig poder localitzar-ne algunes cadires que havien pervinguts als diferents fets que va patir l’edifici de Santa Maria del Mar al llarg de la història.




diumenge, 4 de febrer del 2018

Nou article sobre el cor gòtic de Cabrils (Santa Maria del Mar)

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 a les 5 de la tarda, a l’estatge del Museu Arxiu, carrer de Beata Maria, núm. 3, va tenir lloc, organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró,  la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins.
Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat.

En aquest volum surt publicat el meu article: 

Públic assistent a la presentació del volum de les Sessions [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

dilluns, 26 de desembre del 2016

El cadirat del cor de Santa Maria del Mar retrobat. Centre de les activitats del mes de novembre de 2016

Aquest passat mes de novembre de 2016 vaig poder donar a conèixer, en diferents plataformes, la recerca que em va portar a la troballa d’un grup de seients conservats del cor gòtic de Santa Maria del Mar que fins ara es creia desaparegut en la seva totalitat. La difusió de la troballa ha centrat les meves activitats durant el passar mes de novembre. En primer lloc, en una conferència a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona) el 7 de novembre de 2016, amb el títol «Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar». En segon lloc, dins el cicle de xerrades del Seminari monogràfic «Santa Maria del Mar, revisitada» organitzat per AAR-IEC, IRH-UdG, Patrimoni 2.0, TEMPLA Team, que va tenir lloc entre els dies  14 i 15 de novembre de 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans, vaig presentar la ponència «Retaules, promotors, memòria i devocions de les capelles» presentant així la recerca en l’àmbit acadèmic. No gaire més tard, a la XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins, celebrada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró el dissabte 19 de novembre de 2016 vaig presentar la comunicació «Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar» per difondre la troballa en clau comarcal. 
Finalment, ha vist a la llum l’article que recull el la informació completa al volum XXV de la revista «Lambard : estudis d'art medieval» d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC que es va presentar el passat 21 de desembre de 2016 a càrrec de la Dra.Teresa Vinyoles (UB).
Durant la realització de la tesi doctoral sobre l’art gòtic al Maresme, vaig poder identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que es conservaven en el cor alt de la parròquia de la Santa Creu de Cabrils (El Maresme) i que, en aparença, semblaven unes mampares laterals d’una càtedra o d’un banc de cor gòtic a partir d’una sèrie de fotografies de principis del s.XX (els plafons esmentats van ser cremats als fets de juliol del 1936). La documentació coneguda al moment de fer la tesi indicava que l’actual església parroquial de Cabrils, en època medieval, no tenia la importància litúrgica ni econòmica per posseir una peça d’aquesta qualitat, cosa que em va fer suposar un possible origen importat de la peça.  
El fet que actualment s’estigui treballant en la catalogació de l’Arxiu Patrimonial de la família Tolrà a Castellar del Vallès, m’ha permès conèixer una documentació d’una branca lateral de la família Tolrà originària de la població de Cabrils, on una sèrie d’anotacions permeten determinar l’origen importat de les peces. La documentació consultada ens testa que el 2 de maig de 1779, Francesc Tolrà i Lledó va comprar nou cadires del cor de Santa Maria del Mar de Barcelona que en aquest moments s’estava desmantellant per a la decoració del cor de Santa Creu de Cabrils.
A l’església de Santa Maria del Mar, hi consta, a la llum de la documentació coneguda, que posseïa al vell mig de la nau un cor gòtic per hostatjar la nombrosa comunitat de beneficiats que posseïa la parròquia. En quant a la confecció del cadirat del cor de Santa Maria del Mar, també tenim documentada la intervenció diversos artífexs en les diferents fases de la seva confecció: Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperós, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Bravant. 
Fins a data d’avui, es creia que aquest cadirat gòtic havia desaparegut totalment a causa de dos esdeveniments que segurament l’afectaren severament; en primer lloc la construcció d’un nou cadirat a la zona de l’altar presbiterial en època del barroc (1771-1782) i en segon lloc els fets ocorreguts el juliol del 1936 que provocaren la crema de la major part del mobiliari litúrgic de l’església. Però la realitat es que no es van perdre totalment, ja que part del cadirat gòtic es conserva encara “in situ” repartit i desmembrat en diverses capelles laterals de la basílica. Concretament, ens han arribat amb bon estat de conservació 11 seients del cor baix i 3 seients del cor alt, a banda de les fotografies conservades de la part del cadirat del cor que va ser traslladat a la parròquia de Cabrils (El Maresme) el 1779.
7 de novembre de 2016 - Conferència dins el Cicle Gòtic a l'abast a Amics de l'ARt Romànic de l'IEC
[Fotografia: Francesca Español]
14 de novembre de 2016 - Ponència dins del Seminari monogràfic «Santa Maria del Mar, revisitada»
[Fotografia Joan Valero]
19 de novembre de 2016 - Comunicació a la XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins,
celebrada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. [Fotografia Joan Turà]

diumenge, 3 de febrer del 2013

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V


Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.
L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.
Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.
La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]

diumenge, 15 de maig del 2011

Un nou museu a Vilassar de Dalt: el Museu Parroquial de Sant Genís de Vilassar de Dalt

El passat divendres 29 d'abril dins el marc de la Festivitat dels Sants Màrtirs es va inaugurar el nou museu parroquial com a cloenda dels actes que han tingut lloc per commemorar els 500 anys de l'església gòtica de Vilassar. L’acte va estar presidit pel Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i el Sr. Llorenç Artigas i Planas, alcalde de Vilassar de Dalt.
El museu dignifica les restes conservades de l’antiga església parroquial gòtica de Sant Genís aterrada desprès de la Guerra Civil (1940). Les claus de volta, mènsules i capitells es conservaven dispersos per la vila: al pati de la rectoria, semi enterrats a la plaça de la Vila i al pati de Can Bot. Les restes pertanyen a etapes diferents : impostes esculturades i varis elements ornamentals de la parròquia gòtica de Sant Genís (1511-1519), una gàrgola de la construcció del campanar (1606), dues claus de volta de l’ampliació de l’edifici parroquial amb capelles laterals dedicades a Sant Elm i Sant Jaume (1615-1616),i diversos capitells de la capella del Santíssim Sagrament (1912). També hi ha una clau de volta de la capella de Sant Sebastià (1571-1573).
Aquest nou museu s’ha fet amb la motivació i la tenacitat de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia i de Marc Pons, coordinador del cicle de conferències que ha precedit la obertura de l’exposició. També hi ha col•laborat molta altra gent de forma desinteressada entre els quals m’enorgulleix comptar-m’hi.
Crec que aquesta iniciativa, tenint en consideració els mitjans que ha comptat, ha resultat una proposta molt digna. Cal felicitar la iniciativa, que malgrat que tard (ja fa 71 anys de l’enderroc de l'edifici gòtic), crec que ha de ser un orgull per tots els vilassarencs, ja que dignifica el seu patrimoni artístic. Cal valorar també el conjunt, ja que aquestes mènsules decorades, són les úniques conservades a la comarca que presenten un discurs iconogràfic historiat amb una certa unitat amb temes relacionats amb el nou testament entre altres temes i amb força qualitat plàstica.
Recomanem que sigui visitat i felicitem a la parròquia de Vilassar de Dalt per aquesta iniciativa. Agraeixo també personalment a Marc Pons la cessió de les fotografies i el fet d'haver-me demanat la col.laboració.

dissabte, 11 de desembre del 2010

La col•lecció de peces medievals al Museu d’Arenys de Mar

El Museu d’Arenys de Mar té el seu origen en l’antic Museu Fidel Fita. Una mostra de la història i el patrimoni d'Arenys que es remunta a l'any 1917, quan un grup de persones de la vila preocupades pel patrimoni del poble decideix reunir objectes de valor històric i donar-los a conèixer. La voluntat per desenvolupar un museu, però, té moltes dificultats, fet que porta a la crisi d’aquesta iniciativa. L'any 1953 la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament d'Arenys de Mar signen un conveni per a l'adaptació d'un local del poble com a museu i biblioteca. Amb el temps, per problemes d'espai, el fons s’emmagatzema i algunes peces es retornen als seus propietaris. El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes de nou el 13 de març de 1983 amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col•lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta.
L'any 1998, el Museu es va ampliar amb la donació del fons de minerals de Joaquim Mollfulleda i Borrell, que es va ubicar en un edifici adjunt sota el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Avui en dia, el Museu disposa de dos seccions: el Museu Marès de la Punta on també es troba un espai dedicat a la història d'Arenys de Mar on s’exposa una part representativa del Fons Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.
Els objectes d’època medieval conservats en el museu, a part de les puntes de la col•lecció Marés, provenen la majoria dels objectes recollits per Josep Maria Pons Guri al llarg de la seves activitats com a investigador. En els anys 1949-1950 i 1957 Josep Ma. Pons i Guri es va fer càrrec de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Les troballes que s’hi van fer van ser l’inici del Museu Municipal Fidel Fita, inaugurat l’any 1957 en les actuals dependències municipals. Tot i que el Museu va tancar les seves portes l’any 1977, gràcies a la incansable tasca de Josep Maria Pons i Guri, els seus fons, d’altra banda ben variats, van continuar ampliant-se.
En la pàgina web del Museu, s’hi pot veure una exhaustiva feina de catalogació del fons que es pot consultar en la mateixa pàgina web. Els objectes es presenten catalogats per categories (Categoria de puntes i teixits : indumentària, complements...), classificació del Fons Fidel Fita (arqueologia, nàutica, imagineria religiosa...),etc.
Entre els objectes medievals més desacatats són la col•lecció de rajoles medievals, les puntes, objectes ceràmics provinents de derelictes trobats per pescadors de la zona (Arenys, Llavaneres...) i objectes aïllats que alguns d’ells presenten una singular importància com una campana del segle XIV (Núm. Reg. 3788) provinent de Sant Pere de Riu (Tordera); una Mare de Déu gòtica del s.XIV (Núm. Reg. 9955) de procedència desconeguda o un fragment del retaule de Sant Martí d’Arenys de Munt (Núm. Reg. 3805) obra de Jaume Safont, que representa un cap de vedell en pedra de color gris, procedent del retaule de l'altar major de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt destruït el juliol de 1936.

Per qui li interessi accedir a la web del Museu i al fons complert inventariat:

ALGUNS MODELS DE FIXES DE L'INVENTARI



diumenge, 20 de desembre del 2009

El tema de la Nativitat en la mènsula gòtica de la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt

El dia 22 de setembre del 1511 van començar les obres d'ampliació de la parròquia de Sant Genís de Vilassar i el dia següent es va firmar el contracte entre el Comú de la Vila i el mestre de cases Bartomeu Rossi de Girona i Pere Capvern. Finalment, el 20 de juny de 1518, es va signar una àpoca als mestres esmentats i a Bartomeu Rossi (fill) pel pagament total del preu fet de la construcció d'aquest nou temple parroquial de Sant Genis de Vilassar. Aquesta esglèsia va ser va ser incendiada l'any 1936 i es va haver d'enderrocar l'any 1941. D'aquest temple solament es conserven alguns elements decoratius com la mènsula esmentada que es conserven en el pati de la rectoria.
El tema del Naixement de Jesús, que s'hi troba representat es troba descrit amb forces detalls en l'evangeli de Mateu (Mt 1,18-25): "S'esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria. I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva localitat. També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s'anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David, a empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava encinta. Mentre eren allà se li va complir el temps del part, i va infantar el seu fill primogènit. L'embolcallà i l'ajagué en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a l'hostal. " .
En la mènsula, realitzada en pedra de gres de Montjuïc i força malmesa, s'hi pot observar la imatge de Josep, la Verge, l'Infant i el cap del bou i la mula amb la menjadora.
Mènsula que representa la nativitat procedent de la parròquia gòtica de Sant Genís de Vilassar de Dalt