Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Mataró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Mataró. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de febrer del 2021

S’edita un nou llibre sobre l’ermita gòtica de Sant Simó a càrrec de Mn. Josep Colomer

El passat 2 de febrer de 2021, el Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró va complir els seus 75 anys d'existència i va iniciar el actes de commemoració presentant el llibre «L'ermita de Sant Simó. Recull de dades històriques», escrit per qui va ser rector de la parròquia homònima entre 1971 i 1983, i que és membre de l'equip del Museu Arxiu, Mn. Josep Colomer i Busquets.

Aquest llibre sobre l'ermita de Sant Simó és una obra rigorosa i documentada, fruit de vuit comunicacions presentades a les Sessions d'Estudis Mataronins escrites del 1991 al 1998. El Museu Arxiu de Santa Maria, com a centre d'estudis locals de Mataró, publica aquest llibre amb el convenciment que ve a omplir un buit bibliogràfic. El llibre descriu la història de l'ermita, el seu patrimoni i els actes que s’han anat desenvolupant al seu voltant (aplecs, festivitats, etc). Cal remarcar que és un edifici que recollí l’advocació i la devoció popular de la gent marinera de la vila i desprès ciutat de Mataró al llarg dels segles.

La presentació va tenir lloc el dimarts 2 de febrer al matí durant el programa “El Mirador” , de Mataró Audiovisual, que s'emet per ràdio, televisió i streaming , i que ja es troba disponible al servei a la carta. (des del minut 1:22:27)

El mateix dia 2 el llibre es va posar a la venda a les principals llibreries de la ciutat al preu de 20 €.

Per commemorar el 75 aniversari de l' Museu Arxiu de Mataró , l'entitat prepara altres actes com una exposició sobre més d'un segle de cartells i programes de Les Santes , que es farà a l'Ateneu de Mataró a l'estiu.

Font: Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró

Presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual presentat per Pep Andreu.
[Font : Mataró Audiovisual]

Nico Guanyabens, director del MASM durant la presentació del llibre al programa el Mirador a Mataró Audiovisual [Font : Mataró Audiovisual]

Mn. Josep Colomer, autor del llibre, al programa el Mirador a Mataró Audiovisual
[Font : Mataró Audiovisual]

dissabte, 25 de gener del 2020

Presentació del llibre «Autobiografia de Mataró»

El dimarts 3 de desembre de 2019 a les 19 h, a la Sala d’Actes del Casal Aliança es va presentar la monografia que recull la història de Mataró, des dels seus orígens fins a l'actualitat, a través de reproduccions d'alta qualitat de documents textuals, iconogràfics o cartogràfics, fotografies, peces de museu i objectes emblemàtics de la ciutat. 
L’obra coordinada per la Dra. Alexandra Capdevila i el Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano compta amb la participació de 32 historiadors i historiadores de la ciutat, així com la col·laboració i suport dels arxivers i arxiveres de l’Arxiu Comarcal del Maresme i la col·laboració del Museu Arxiu de Santa Maria, l'Arxiu Parroquial de Sant Josep i la Fundació Iluro. 



L'acte de presentació, va comptar amb les intervencions del Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme, l'il.lm Sr. alcalde de Mataró David Bote i els dos coordinadors del volum. L'acte, que va estar organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal del Maresme i l’Editorial Efadós, s’inclou dins la celebració dels 600 anys del naixement de les municipalitats de Mataró, Vilassar i Argentona que es va celebrar al llarg del 2019. 
Sobre temàtica medieval es tracten diversos aspectes amb articles escrits per la Dra. Roser Salicrú, el Dr. Enric Subiñà i per mi mateix. En ells es tracta l’evolució urbanística de la vila medieval, la seva forma de govern, els edificis més representatius entre altres coses.
Presentació del llibre a càrrec de Marc Bosch, David Bote, Alexis Serrano i Alexandra Capdevila [ Foto Arxiu Comarcal del Maresme]
Públic assistent a l'acte [ Foto Arxiu Comarcal del Maresme]
Autors de la monografia[ Foto Arxiu Comarcal del Maresme]

diumenge, 19 de gener del 2020

Presentació de la restauració i enquadernat dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró a l'Arxiu Comarcal del Maresme

El dijous 28 de novembre de 2019, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer Palau, 32, Mataró) es va presentar al públic i a la comunitat científica la restauració i l’enquadernat de luxe dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró. L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Mataró i Consell Comarcal del Maresme.
L'acte, conduït pel Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme, va comptar amb les intervencions d’ Alexis Serrano, director de l’Arxiu, amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic»; la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» i va cloure l’acte l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró.Coincidint amb els actes del 600è aniversari de la municipalitat, l’Arxiu Comarcal ha restaurat i finançat l’enquadernació de luxe dels quatre volums dels llibres de canalars i privilegis reials de Mataró. També s'ha fet la transcripció íntegra del seu contingut i se’n prepara la publicació crítica dins de la col·lecció de la Fundació Noguera de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya.
Al llarg de les èpoques medieval i moderna, Mataró va anar negociant i obtenint de la Corona (a canvi, com era habitual aleshores, del pagament de subsidis econòmics) privilegis que atorgaven drets i prerrogatives a la vila i als seus habitants, i que configuren la seva evolució històrica. 
Molts dels privilegis expedits per les cancelleries reials es conserven a l’Arxiu Comarcal del Maresme en la seva versió diplomàtica original continguts en pergamins i d’altres s’han conservat transcrits als Llibres de privilegis i canelars, un format més operatiu i que servia als representants a Corts per fer valdre els drets de Mataró i que ara son els que han estat subjectes de restauració. El mot Canalars, sembla derivar de Candelars o registre fet segons calendes, és a dir un registre dels privilegis en format cronològic.


Presentació de l'acte a càrrec de Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic». [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]
Cloenda de l'acte a càrrec de l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]

divendres, 27 de desembre del 2019

Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 
En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

dissabte, 30 de novembre del 2019

Presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones» a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres 15 de novembre del 2019 a les 18:00 hores va tenir lloc, a la sala d’actes de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró), la presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones». L’acte de la presentació es va incloure en la commemoració del 375 aniversari d’aquesta emblemàtica institució mataronina.

El llibre explica la història de l’hospital mataroní i s’hi inclouen centenars de documents conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme, la major part dels quals romanien inèdits, i una gran quantitat d’il·lustracions de les diverses etapes de la institució i d'aquesta documentació. Els textos dels autors i el ric material documental permeten al lector endinsar-se en els 375 anys d’història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i entendre els principals esdeveniments històrics de la institució, de la comarca i del país d’una forma amena. Alexandra Capdevila, Joan Giménez, Ramon Manent, Roser Salicrú, Alexis Serrano, Enric Subiñà i Jordi Vilana, col·laboradors de l’ACM, han estat els responsables de la part escrita d’aquesta història.
L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena és la tercera institució més antiga de la ciutat de Mataró després de la mil·lenària parròquia de Santa Maria i de la sis vegades centenària corporació municipal. 
Les primeres dades conegudes el situen en època baix medieval com a hospital urbà. Es trobava situat a la cruïlla de la riera amb el Carreró, on actualment hi ha l’edifici de l’Ajuntament. En època medieval aquest indret estava en el límit de l’àrea urbana a tocar amb la riera i l’arrencament del camí del mig que passava per on actualment hi ha el traçat del carrer de Sant Josep. L’edifici apareix documentat per primer cop el 1483 en un ban d’un pelegrí a Sant Jaume de Compostel·la on parla de “...la obre de la sglésia e del hospital”. Aquest hospital tenia una capella sota l’advocació de Santa Magdalena, documentada des del 19 d’octubre de 1492, quan Pere Pareras, sastre de Mataró, hi va fer un llegat testamentari. Va ser obrat a instàncies del Comú i s’hi va reunir el consell de la vila a partir del s.XV. La capella tenia un altar amb ara consagrada i un retaule de Santa Magdalena amb una imatge de talla, avui perduts. Malgrat que l’edifici va ser refet totalment al s.XVII, ja com ajuntament, es conserva reaprofitat en una casa veïna de la Riera un finestral gòtic que per la iconografia degué pertànyer a l’edifici de l’hospital, ja que representa la imatge de Santa Magdalena.
L’any 1644, mossèn Jaume Sala i Pascual disposà al seu testament que tots els seus béns es dediquessin a l’assistència de malalts, pobres i pelegrins en un centre hospitalari. Era l’any de la fundació del nou edifici de l’Hospital de Sant Jaume. Des d’aleshores, la institució sanitària ha esdevingut el gran referent assistencial de Mataró i del Maresme. Actualment, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena dona continuïtat a la deixa que va fer el seu fundador.



Intervenció de Marc Bosc del Consell Comarcal del Maresme [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Intervenció de David Bote dAlcalde de Mataró [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Públic a assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

diumenge, 6 d’octubre del 2019

600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 3 d'octubre de 2019 vaig ser convidat a la Tertúlia d’Història núm. 454 del programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar dels 600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona. El programa el va presentar  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt i Maria Asmarat i la documentació va estar a càrrec de Sandra Cabrespina amb Carles Capella a la part tècnica.
El motiu del programa va ser el de fer balanç de les Jornades que es van celebrar per commemorar els 600 anys del naixement de les municipalitats de Mataró, Vilassar i Argentona. 

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb


dissabte, 5 d’octubre del 2019

Les "Universitat del terme" de Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona van celebrar 600 anys dels seus privilegis.

El 14 de juny de 1419 la vila i el terme de Mataró es van alliberar del domini feudal i els seus habitants van començar a organitzar-se per gestionar la vida comunitària i constituir el primer antecedent del govern municipal modern. Uns mesos més tard, el 25 d'octubre, va passar el mateix a Argentona i Vilassar. Per celebrar aquesta efemèride es van celebrar unes jornades amb un seguit d’actes a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona els dies 27 i 28 de setembre de 2019, organitzats pels tres Ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. Les Jornades es van inaugurar oficialment el divendres 27 a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt amb la presència de l’alcalde de Mataró, Il·lm Sr. David Bote, l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Il·lma. Sra. Carola Llauró, i l’alcalde d’Argentona, Il·lm. Sr. Eudald Calvo i el Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal, Sr. Marc Bosch. 
Inauguració de les Jornades per part de les autoritats [Fotografia: S.Cabrespina]
L’acte, presentat pel Sr. Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, va donar pas a una taula rodona amb les intervencions dels professors i historiadors especialistes en la temàtica: el Dr. Pere Benito de la Universitat de Lleida, que va glossar el camí dels vilatans per assolir la seva independència municipal; el Sr. Benet Oliva del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que va analitzar quin va ser el procés d’independència municipal que culminà definitivament el 1480; el Dr. Enric Subiñà del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que va repassar quines serien les competències que aconseguirien del Rei, previ pagament, aquests primitius ajuntaments i finalment va ser el torn de la meva intervenció on vaig incidir en la petjada en el patrimoni que va deixar aquest fet tant en l’àmbit públic com privat. La Dra. Coral Cuadrada de la Universitat Rovira i Virgili, que tenia previst de participar, va excusar la seva presència per motius personals. 
Taula rodona sobre els 600 anys  [Fotografia: S.Cabrespina]
Un cop acabada la taula rodona l’historiador local Sr. Josep Samon va procedir a inaugurar una exposició itinerant sobre els privilegis elaborada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Per acabar la jornada de Vilassar de Dalt, un concert a càrrec dels Ministrers del Sabre a la capella de Sant Sebastià va finalitzar la primera jornada. 
Sr.Josep Samon inaugurant l'exposició [Fotografia: Q.Graupera]
Exposició sobre els Privilegis [foto: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]
Concert a la capella de Sant Sebastià a càrrec dels Ministrers del Sabre [Fotografia: Q.Graupera]

L’endemà, el dissabte 28 de setembre, al matí l’activitat es va traslladar a Mataró. A les 10 h a Can Palauet, seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Dr. Max Turull de la Universitat de Barcelona va oferir la conferència “Poder i autonomia locals a Catalunya a l’edat mitjana", i a les 11 h va ser el torn de la conferència “El naixement de la vila de Mataró i els privilegis reials a l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Dra. Roser Salicrú de la Institució Milà i Fontanals - CSIC. 
Inauguració de les Jornades a Mataró a carrer de l'Il·lm Alcalde de Mataró Sr. David Bote i del Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència del Dr. Max Turull [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència de la Dra. Roser Salicrú [Fotografia: Q.Graupera]
A 2/4 d’1 del migdia es va procedir a la inauguració de la mostra commemorativa del 600 aniversari de la Universitat de Mataró al carrer. Aquesta mostra ha estat elaborada per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Es tracta d’uns grans cubs infogràfics lluminosos que seran exposats a la Riera, al costat de l’Ajuntament, del 27 de setembre al 24 de novembre del 2019. Amb gran riquesa d’imatges dels fons documentals provinents, principalment, de l’Arxiu Comarcal del Maresme, i també del Museu de Mataró i de Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i textos d’Alexis Serrano, director de l’ACM. Aquests cubs commemoratius fan una breu pinzellada de la història de Mataró a través dels documents més rellevants d’aquests darrers sis segles. 
Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]

Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]
Un cop es va inaugurar l’exposició, des de la mateixa Riera, vaig oferir la visita guiada "Sota la petjada del gòtic. El patrimoni conservat i documentat del Mataró baixmedieval“ on es van anar comentant els diferents espais que van constituir el Mataró de finals del s. XV i principis del s. XVI i quins van ser els escenaris d’aquesta primitiva municipalitat: el mercadal, la parròquia, els carrers, el forn, les defenses, etc. 
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Els darrers actes de les Jornades van tenir lloc a la Casa Gòtica d’Argentona amb una conferència a cura del Dr. Enric Subiñà que ens va oferir les primeres passes de l’alliberament de Mataró, Argentona i Vilassar, i es va cloure la jornada amb una visita guiada en què vàrem descobrir l’Argentona de finals del s. XV.
Inauguració de les Jornades a Argentona a càrrec de l'II·lm. Sr. Alcalde Oriol Calvo a la casa gòtica [Fotografia: Q.Graupera]


Conferència del Dr. Enric Subiñà a la casa gòtica [Fotografia: O.Calvo]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]

dilluns, 8 de juliol del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró

El passat divendres 25 de juny del 2019 a les 18.30 h a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i va estar presentat pel Sr. Alexis Serrano, Director de l’Arxiu.
El llibre conté el contingut del treball premiat amb la I Beca de Recerca Local d'Alella (2012) i mostra la trajectòria de la família Desplà-Gralla com a promotors d'art molt vinculats a Alella. 
El fet de que aquesta família promoguessis obres d’art en una geografia diversa del territori nacional ha fet que el llibre ja s’hagi presentat anteriorment a altres indrets on diversos membres d’aquesta família van promoure el seu llegat artístic (Lleida, Argentona, Alella i la basílica de Santa Maria del Pi). 
Aquesta presentació representa la última abans de l’aturada estival i s’estan preparant d’altres en més indrets de Catalunya a partir de la tardor i que trobareu la informació oportuna quan estigui disponible a l’apartat “Agenda” d’aquest bloc. 
Al final de l'acte es va poder servir una copa de vi d'Alella i unes galetes per acomiadar la programació d'activitats de l'Arxiu fins després de la pausa de l'estiu. 
Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions efectuades : cliqueu aquí 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu, presentant l'acte [Fotografia: ACM]
Inici de la conferència [Fotografia: ACM]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: ACM]

dissabte, 15 de desembre del 2018

La iconografia del Robafaves i els seus referents medievals a la Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 24 de novembre de 2018, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXV Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any és una oportunitat per tal de que els estudiosos presentin comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc., en l'àmbit de Mataró i el Maresme. En l’acte es llegeixen els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es facilita el col·loqui entre assistents i comunicants. En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper i CD, que conté les comunicacions de la Sessió de 2017. 
La ponència que vaig presentar enguany, la única amb contingut d'història medieval, portava el títol «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves». Aquest tema, però, ja l'havia tractat en aquest bloc en anterioritat l'any 2008
Per les festes del Corpus de 1930, concretament dos dies abans, la família Robafaves, llavors composta per tres membres, va presentar-se al públic amb una nova imatge, dissenyada per l’artista barceloní Salvador Alarma i efectuada per Josep Diamant. 
Hom atribueix la nova imatge d’en Robafaves a la semblança del Rei Jaume I el conqueridor (1208-1276). De fet, el casc coronat per la testa d’una víbria representa la imatge del Rei Jaume I que es va fixar des de la Renaixença. Però si analitzem la iconografia medieval del rei conqueridor no va presentar mai aquesta estètica. Va ser el rei Pere el Cerimoniós, III de Catalunya i Aragó (1319 -1387) qui va introduir en la heràldica identificativa dels comtes-reis aquest coronament, que a partir d’aquest moment va esdevenir un element més de l’heràldica reial catalano-aragonesa. 
Com a coronament del casc però, no es va materialitzar fins al rei Marti l’Humà (1356 -1410). La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al s.XVI. Fou en aquest segle que es mitificà com a relíquia de Jaume I i durant dos segles s'exposà a la Festa vora el retrat d'aquest monarca. 
Serà amb la renaixença quan es fixarà definitivament la imatge del rei Jaume I amb aquesta cimera, que per cert, l'any 1831 fou reclamada per la monarquia espanyola i des d'aleshores es troba a la Real Armeria de Madrid.