dissabte, 24 de juliol de 2010

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.
Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.
Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:
Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.


Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.


Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia
GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112

1 comentari:

Rosa Isabel ha dit...

Felicitacions per un article tan instructiu, ben documentat i il.lustrat!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...