El passat diumenge 3 de juliol de 2010 vaig poder participar en la visita comentada al Castell de Can Jalpí (Arenys de Munt) organitzada pel Cercle d’Història de Tordera. Gaspar Casals va fer una molt ben documentada síntesi històrica i Mercè Colomer va ser l'encarregada d'explicar cada una de les estances de l'interior del Castell i com es vivia en aquella època i les excentricitats de Don Augusto. També el torderenc Joan Bou va anar fent pinzellades sobre la relació dels Jalpí amb Tordera.
El Castell Jalpí es una masia documentada des del s.XIII propietat dels Tries batlles d’Arenys (1218), que, al segle XVII, van enllaçar amb els Jalpí, amb propietats a Pineda, Tordera i Sant Celoni. Finalment en el segle XIX, els Jalpí van emparentar amb els Borràs de Barcelona.
Augusto Borràs i Jalpí va ser qui va convertir l’antiga masia en l´actual castell entre els anys 1891 i 1892 i a més hi va fer construir un llac, un jardí exòtic, un far, un cinema privat i una central elèctrica. El seu casament amb Sofia Algorta va fer possible que plantessin en el seu jardí un esqueix del roure de Guernika que encara viu.L’aspecte aconseguit va ser el d’un casal residencial dins l’estètica neomedieval imperant al s.XIX i que les corrents del romanticisme i la renaixença van fer seves. Un cas molt semblant el tenim a la comarca en el Castell de Santa Florentina de Canet obra de Domènec i Muntaner. A tota la masia la decoració de les pintures, tapissos, mobles i demés objectes empren l’estètica neoclàssica i en altres estances la neomedieval i la neobarroca. Sembla que l’arquitecte encarregat va ser Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)
Les restes més antigues conservades són les del celler, que va ser afegit com a cos longitudinal a la part posterior a la masia original que tenia planta basilical. El celler es troba cobert amb volta de creueria d’estil gòtic amb les claus decorades amb motius heràldics. La particularitat interessant és que les nerviacions son fetes amb maons i les voltes amb plec de llibre, segurament en el s.XVI. Aquesta tècnica va ser introduïda a la comarca en la construcció de la cartoixa de Montealegre en el s.XV.