Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simposi "In Maritima". Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simposi "In Maritima". Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 d’agost del 2021

In Martima/15 - Ponència «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals» a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". La Dra. Montserrat Richou ens va presentar la ponència: «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals».

L’anàlisi i la reflexió entorn de la documentació consultada en diversos arxius del Maresme i de la ciutat comtal ens ha permès conèixer aspectes bàsics del món funerari de les localitats baixmaresmenques de Premià i Vilassar durant la Baixa Edat Mitjana.
La gestió de la mort en un entorn rural, en el qual la família i el mas foren les unitats bàsiques de producció i de reproducció, reflecteix la regulació d’aspectes jurídics, del món de les creences, de la vida quotidiana, l’exercici del costum, així com la situació econòmica i social dels finats. Per d’altra banda, l’exposició de les darreres voluntats de Berenguer Bartomeu, draper barceloní, d’arrels maresmenques, entre d’altres qüestions, ens mostra la connexió entre
Barcelona i els seu hinterland més proper.

dilluns, 23 d’agost del 2021

In Martima/14 - Comunicació «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià» a càrrec de Nil Rider Enrique


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Nil Rider Enrique ens va presentar la comunicació: «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià».

L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l’entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des de les viles del Maresme van anar a Tortosa. En aquest cas, ens centrarem en Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de la grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del Mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir què porta aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera a mitjan segle XII. Aquesta mobilitat a la península Ibèrica durant l'edat mitjana estava relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d’al-Andalus i la construcció d’una nova societat cristiana i feudal, en el cas que ens ocupa, el procés tingué el punt àlgid en 1148, quan caigué la Suda de Tortosa. Aquestes empreses foren liderades, principalment, pel comte de Barcelona i comptaven amb la participació de les grans famílies nobiliàries, com els Montcada, els Bell-lloc, els Castellet i els Castellvell, entre altres. Aquests grans magnats anaven acompanyats dels seus vassalls i companyons: els membres de la tropa estaven vinculats entre ells per vincles vassallàtics i participaven en les conquestes a la recerca de botí i de nous patrimonis. A banda dels grans nobles, els milites que hi participaren eren, majoritàriament, castlans, cavallers i fadristerns de la mitjana noblesa, que establint-se en un nou territori podien recomençar i fundar noves branques familiars. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d’aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d’activitat per incrementar la seva riquesa: essent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l’elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir per què van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.



dimarts, 17 d’agost del 2021

In Martima/13 - Comunicació «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)» a càrrec de Pere Clarabuch Pellicer


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Pere Clarabuch Pellicer ens va presentar la comunicació: «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)».

L’actual mas Jordà (antiga casa dels Pineda) està àmpliament estudiat pels historiadors Joaquim Graupera, Jesús Rodríguez, Alexandra Capdevila, i els professionals Alexis Serrano i Ramón Coll. L’Ajuntament de Santa Susanna en va publicar un llibre l’any 1.917. Però va existir un mas Jordà inicial del segle XII del qual en desconeixem pràcticament tot, tant la localització del capmàs com del propi mas. Les dues cartes precàries del monestir de Breda a Pere Jordà, esmenten que està situat “molt a prop de la casa de Pineda” o casa aloera.
El present treball vol aprofundir en la recerca d’ aquesta localització i saber-ne quelcom més. Disposem de les següents dades:
  • A la carta precària d’establiment del 1320, s’esmenta que el capmàs de l’antic mas Jordà tenia una superfície de 3 jornals de bous.
  • El document del 1414 en què Bernat Jordà compra a Gelabert de Vilanova el seu casal, i aquesta finca ve a coincidir amb les dades del cadastre de rústega de l’actual mas Jordà que ocupa 22.495,00 m2.( 4,59 jornals de bous). A l’entorn immediat d’aquesta finca no hi cap una altra finca de 3 jornals de bous. Per tant, caldrà cercar-la una mica més lluny, a l’entorn de la riera de Santa Susanna que correspon amb el final de la vall.
  • En el document del 1359 entre Jaume Jordà i el Ros de Pineda s’esmenta que el senyor de Pineda compensa el pagès Jordà per haver-li fet malbé unes oliveres amb motiu de la construcció de l’aqüeducte i canalització de les aigües al seu molí. És a dir, que el recorregut de la canalització de les aigües passava per l’interior del capmàs d’en Jordà.
Amb aquestes tres dades es dedueix que els únics camps plans existents eren els situats al costat dret de la riera, amb una superfície molt irregular degut al recorregut de les aigües. Cercant en el registre de la Propietat, s’ha trobat que les parcel·les números 75, 76, 77, 78, 79 i 80 constituïen una sola propietat amb una superfície de 15.150,00 m2, que coincideix pràcticament amb el capmàs d’en Jordà de 14.700 m2 ( 3 jornals de bous). Per tant donem com a definitiu aquest emplaçament que constituïa l’antic mas Jordà.

Es desconeix quan va deixar de ser finca emfiteuta del monestir de Sant Salvador de Breda. Una possibilitat seria que amb la desamortització de Mendizabal s’hagués subhastat i l’hagués comprat el Sr. Casas. En el 1954 estava a nom del Sr. Domingo Casas Brunet i de la seva esposa Maria Xaubet Massagué. Posteriorment es va segregar en 3 finques.

En el capmàs de l’antic mas Jordà, actualment hi trobem 3 construccions:
  • A la parcel·la 79 existeixen les ruïnes d’un antic mas, amb part de les parets aixecades. En principi és la que més s’ajusta a la que busquem. Caldrà fer excavacions arqueològiques.
  • A la parcel·la 76 existeix el mas dit Can Toni Casas amb una antiguitat d’uns 200 anys.
  • A la parcel·la 75 i ha un altre mas dit Can Sant Pare, amb una antiguitat d’uns 170 anys. Podria ser també que existís una construcció totalment enterrada, que no coneixem.
Conclusió. Aquest treball ha permès localitzar el capmàs de l’antic mas Jordà. Manca trobar la ubicació exacta de l’antic Mas. Caldrà continuar amb els treballs de recerca tant a nivell arqueològic com documental.

dijous, 12 d’agost del 2021

In Martima/12 - Comunicació «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada» a càrrec de Josep M Armengol


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Josep M Armengol ens va presentar la comunicació: «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada».

La desconeixença de les fonts d’informació creen històries allunyades de la realitat moltes vegades mol fictícies. La família ARQUER DE GOSCONS tenen un entrellat històric molt interessant, descobrim en ells aspectes del seu passat que ens semblen molt atractius, des dels seus orígens del lloc de Goscons.
Un primer esment de Goscons com a nom de lloc el trobem en un document del 26 d’octubre de 1021 en una definició atorgada per Ramon Berenguer I comte de Barcelona i Sança a favor de Dodó i Emmo sobre unes possessions al Montnegre
La primera persona que porta oficialment documentat el nom Goscons, és Saurina de Goscons, segons el document del 30 de Juliol de 1210.
Referent a les propietats a Sant Martí de Pertegàs (actualment Sant Celoni) El 10 d’octubre de 1257 es fa efectiva una confirmació i reconeixença atorgada per Pere de Pertegàs, agricultor de la parròquia de Sant Joan de Campins a favor de Tomàs de Goscons. En aquest document ja apareix Pere d’Arquer i la seva esposa Brunissenda de Goscons, veïns de la parròquia de Sant Martí d’Arenys. Actuen en l’acte com a part reconeguda per Pere de Pertegàs, juntament amb Tomàs de Goscons pare de Brunissenda, per tant el matrimoni entre Pere d’Arquer i Brunissenda de Goscons era un fet el 10 d’octubre de 1257, no sabem exactament la data del matrimoni, però rondaria sobre la data del document.
Una recerca històrica que ens respon moltes preguntes sobre l’actual Mas Arquer de Goscons d’Arenys de Munt.

dimecres, 11 d’agost del 2021

In Martima/11 - Comunicació «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana» a càrrec de Joan Valero



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Valero ens va presentar la comunicació: «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana».

En aquesta comunicació presentem un sepulcre gòtic, fins ara desconegut, pertanyent a una dama del segle XV i conservat en una casa particular de Teià. La particular iconografia i composició de la tomba ens permet situar-la cronològicament en un període força acotat, gràcies al fet que coneixem el possible model en què s'hauria inspirat l'autor de l'obra teianenca, una de les tombes barcelonines més assenyalades de mitjan segle XV.



divendres, 30 de juliol del 2021

In Martima/10 - Comunicació «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Rosa M. Martin i Ros ens va presentar la comunicació: «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures».

Els aixovars en els enterraments de membres de la noblesa i l’alt clergat. Presentació de les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures dels esmentats enterraments, des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI.

dijous, 29 de juliol del 2021

In Martima/9 - Comunicació «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió» a càrrec de Joaquim Graupera


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joaquim Graupera ens va presentar la comunicació: «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió».

A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d’aquest àmbit de culte.
Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d’aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d’un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals conservats, total o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i les raons de fer-ho en funció del seu càrrec.
Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal, va fer que l’últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d’un monestir o d’alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica en temps del gòtic dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca com ens mostren els sepulcres conservats.

dimecres, 28 de juliol del 2021

In Martima/8 - Comunicació «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» a càrrec de Joan Bou i Jaume Vellvehí

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Bou i Illa i Jaume Vellvehí i Altimira  ens van presentar la comunicació: «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular».


En el decurs de l’edat mitjana, va anar prenent força enterrar els difunts dins l’església. I, en apropar-se el moment de morir, es va estendre el costum de fer deixes testamentàries a l’església o a la comunitat monàstica de preferència amb la intenció d’assegurar-se la custòdia de les restes, la perpetuació de la memòria i la celebració de les misses dedicades a la salvació de l’ànima. Aquest costum anirà prenent importància fins al punt que les esglésies dels monestirs també adoptaran una funció funerària. A darreries del segle XIII els senzills enterraments dels primers temps van esdevenir sepulcres monumentals patrimoni de les elits del territori, que tindran el privilegi d’ésser-hi enterrats.

En la nostra comunicació veurem si el priorat agustí de Santa Maria de Roca Rossa, a Tordera, el Maresme, exerceix aquesta funció funerària entre les elits locals en el marc de la devoció popular.

(Aquesta comunicació és una actualització de la comunicació presentada a la III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme celebrada a Vilassar de Mar i publicada a Bou i Illa, Joan – Graupera i Graupera, Joaquim - Vellvehí i Altimira, Jaume (2009). «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: El patrimoni funerari al Maresme, [Núm. 3, p. 145-63]. Vilassar de Mar: Institut Ramon Muntaner).


dilluns, 26 de juliol del 2021

In Martima/7 - Comunicació «L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)» a càrrec de Joan Armangué i Herrero


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Armangué i Herrero ens va presentar la comunicació:«L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)»

La fundació de la primera entitat excursionista de l’ estat espanyol, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), va permetre a un grapat escollit de barcelonins redescobrir els territoris rurals o, de qualsevol manera, geogràficament perifèrics. La tendència arqueològica de les primeres excursions, durant la presidència de Josep Fiter (1876-1879), va conduir els socis a voler recuperar la memòria dels temps antics rere l’empenta d’un tardà Romanticisme que ja obria les portes al modernisme. Mentrestant, el gust neogòtic dominava en les arts aplicades i, com a memòria de l’edat mitjana, els joves excursionistes privilegiaren interessos espontanis envers els sepulcres del gòtic català: la mort en el record. Entre d’altres anècdotes ambientades en el Maresme, voldríem estudiar el contacte entre l’Associació i els sepulcres de can Marc de la Pujada, a Òrrius.



dilluns, 19 de juliol del 2021

In Martima/6 - Comunicació «De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau» a càrrec de Xavier Soldevila


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Xavier Soldevila ens va presentar la comunicació: «De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau»

Es tractaria de buidar el centenar llarg de testaments que, entre el segle XIII i principis del segle XVI, es conserven referits a pagesos i vilatans d'aquestes dues zones del Maresme gironí. En ells, els testadors, a banda d'establir un seguit de disposicions pietoses establertes més o menys de costum - llegats a capelles o institucions eclesiàstiques - feien referència a qüestions com la família o els patrimonis, que ens permeten conèixer molt més a prop les condicions que varen envoltar les seves existències, just al moment en què aquestes s'apagaven. La base de la comunicació la proveiran, òbviament, els testaments que es poden localitzar, bé a les col·leccions de pergamins dipositades a l'Arxiu Fidel Fita, a l'Arxiu Històric Municipal de Calella, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, o a la Biblioteca de Catalunya, bé als registres notarials, custodiats al suara esmentat Arxiu Fidel Fita.


dijous, 15 de juliol del 2021

In Martima/5 - Comunicació «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic» a càrrec de Benet Oliva



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Benet Oliva ens va presentar la comunicació: «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic».

Les epidèmies de pesta han estat les pandèmies més devastadores patides en la història de la humanitat. A casa nostra en destaquen especialment tres: la dels volts de 1348, la de 1530 i la de 1652. En cadascuna d’elles, el cost en vides humanes fou espectacular. Amb tot, la més desconeguda és la dels voltants de 1530. Molts estudis del segle XVI en prou feines la destaquen. Per què? Falten llibres d’òbits d’aquests anys a la major part dels arxius parroquials de la comarca. Només n’hi ha a quatre que sí que en conserven: Cabrera, Vilassar, Premià i Llavaneres. Segons les circumstàncies de cada indret, entre un 30 i un 45 % resultaren morts. Per tant, tenir en compte els efectes ’ d’aquesta epidèmia és imprescindible en qualsevol interpretació del segle XVI: 1530 és un moment de frontissa, una cloenda de la crisi baixmedieval i l’inici de la recuperació de l’època altmoderna gràcies al període tranquil d’epidèmies que té lloc fins al 1557.








dilluns, 12 de juliol del 2021

In Martima/4 - Comunicació «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys» a càrrec de Francesc Forn i Salvà


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Francesc Forn i Salvà ens va presentar la comunicació: «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys».

La mortalitat d’infants fou un fre permanent al desenvolupament de les societats medievals i de l’edat moderna fins ben entrat el segle XIX a les terres catalanes. Les primeres dades sobre albats a Sant Martí d’Arenys (1511-1578), confirmen la intensitat d’aquest drama, fins i tot d’un abast molt més gran del que es podia esperar. L’elevat nombre d’albats no recollits als primers llibres de defuncions fa que les dades sobre mortalitat al segle XVI quedin força per sota del que coneixíem fins ara.



divendres, 9 de juliol del 2021

In Martima/3 - Comunicació «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)» a càrrec de Carles Díaz Martí


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Carles Díaz Martí ens va presentar la comunicació: «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)»


Els Sala eren un llinatge de Tiana assentat en un mas, el mas Sala, en alou d’un benefici de l’església de Santa Anna de Barcelona. La combinació d’una descendència poc nombrosa i els efectes de la mortalitat van provocar la desaparició d’aquesta família i la seva substitució per una branca dels Sentromà, una de les famílies més destacades de Tiana, propietaris de Can Sentromà des del segle XIII.
Les dificultats en el mas Sala començaren per la mort de Pere Sala, el jove, que va deixar la continuació del llinatge en la seva filla, Antiga. En un context de dificultats econòmiques en el mas, el 1471 Antiga és casada amb l’edat mínima legal per contreure matrimoni, 12 anys. Entra aleshores al mas el seu marit, Pere Boscà, de Badalona. Però al cap d’uns cinc anys i en un curt interval de dies, mor tota la família: el fill del matrimoni, Pere, i els dos cònjuges. L’únic Sala que viu era Antònia, tia paterna d’Antiga, que vivia a Barcelona casada en segones núpcies, i que hi renuncia a favor d’un membre de la família de la seva mare, els Sentromà. En una demostració de la puixança econòmica d’aquest llinatge, el 1479 retornen el dot i el llegat testamentari que corresponien a Pere Boscà (115 lliures) i compensen econòmicament Antònia (40 lliures) per poder posar al capdavant del mas Sala un fadristern, Bernat Sentromà. La seva entrada en el mas coincideix amb la concertació del matrimoni amb Margarida, filla de Pere Martí Salania, de Mieres. Es consumia així la substitució dels Sala pels Sentromà en un mas de Tiana en els anys posteriors de la Guerra Civil Catalana.


dijous, 8 de juliol del 2021

In Martima/2 - Comunicació «Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort» a càrrec d'Alexandra Capdevila


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Alexandra Capdevila ens va presentar la comunicació: "Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort".

De bell antuvi, dictar testament va esdevenir una pràctica molt arrelada en tots els estrats de la societat, ja que morir intestat era interpretat com una mostra d’egoisme pels problemes que suscitava als supervivents.Al marge de determinar la distribució del patrimoni entre els successors, les deixes testamentàries aporten informació sobre les actituds davant la mort i els ritus funeraris (lloc de sepeli, funeral, àpat, celebració de misses). En aquest sentit, aquesta proposta de comunicació va tenir per objectiu mostrar les possibilitats d’anàlisi que ofereixen els testaments a l’hora d’estudiar les actituds davant la mort i el món funerari a partir de l’estudi de les darreres voluntats de diferents famílies pageses del Maresme (Vallmajor, Jordà, Manent, Modolell, Arquer) al llarg dels segles medievals i moderns. Aquesta visió diacrònica ha de permetre copsar si s’aprecien canvis significatius en el decurs de les centúries tant en l'actitud davant la mort, com en la celebració del ritus funerari

dimarts, 6 de juliol del 2021

In Martima/1 - Comunicació «La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, ...» a càrrec de Sergi Alcalde



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Sergi Alcalde del Centre d'Estudis Canetencs ens va presentar la comunicació: "La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al Monestir de Sant Pol de Mar".

L’actual Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, es va construir annexant-se a l’antiga Casa Forta de Canet. Aquesta era una edificació residencial medieval, amb importants elements defensius que, durant generacions, va pertànyer a la nissaga dels cavallers Canet. L'estudipresentat va repassar la genealogia d’aquest llinatge durant els segles XII al XIV, posant especial interès en les figures de Ferrer I de Canet, i Ferrer II de Canet i Villalba. Aquest últim amb importants càrrecs a les corts catalanoaragoneses d’Alfons III el benigne i de Pere III el cerimoniós. Gràcies a bona part dels seus testaments sabem que tant els membres masculins com femenins dels Canet tenien especial predilecció del Monestir de Sant Pol de Mar, al qual li deixarien nombroses propietats i objectes de la llar, així com disposarien que els seus cossos, després del seu traspàs, hi fossin enterrats.



dimarts, 29 de juny del 2021

III Simposi "In Maritima" 2021 Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval


III Simposi "In Maritima" 2021

Omnia mors aequat. 

El món de la mort 

al Maresme medieval



L'acte es celebrarà presencialment al 

Museu Arxiu de Vilassar de Dalt 

C. Marquès de Barberà, 9 (can Banús)
08339 VILASSAR DE DALT
 937507488
museu@vilassardedalt.cat


Programa

9.00 h. - Lliurament de la documentació i acreditació dels participants.
9.30 h.- Inauguració de les Jornades. Parlaments a càrrec de:

· Sr. Joaquim Graupera, director del Simposi
· Sr. Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme
· Sr. Marc Bosch, conseller del Consell Comarcal del Maresme
· Il·lma. Sra. Carola Llauró, alcaldessa

9.45 h. - Ponència marc: «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals» a càrrec Dra. Montserrat Richou, catedràtica d'Història i directora del CFA Francesc Layret de Barcelona i membre de l’equip de recerca de l’IRCUM (Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona).

10,45 h.- Pausa /Cafè

Lectura de les comunicacions

AMBIT 1 - EL MÓN DE LA MORT AL MARESME MEDIEVAL

Àmbit 1a - El món de la mort a partir de la documentació

o 11.15 h .- ALCALDE I VILÀ, Sergi. «La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al Monestir de Sant Pol de Mar».
o 11.25 h.- CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra. «Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort».
o 11.35 h.- DIAZ MARTÍ; Carles. «L'extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)».
o 11.45 h.- FORN i SALVÀ, Francesc. «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys».
o 11.55 h. -OLIVA RICÓS, Benet. «L'epidèmia de 1530. Un buit historiogràfic».
o 12.05 h.- SOLDEVILA TEMPORAL, Xavier. «De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau».

Àmbit 1b - El món de la mort a partir de l’arqueologia i el patrimoni
o 12.15 h.- ARMANGUÉ I HERRERO, Joan. «L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)».
o 12.25 h. - GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim. «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió».
o 12.35 h. - MARTIN ROS, Rosa Ma. «Aixovars funeraris a partir de l’estudi i obertura de sepultures».
o 12.45 h.- VALERO MOLINA, Joan. «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana».


ÀMBIT 2 – EL MARESME MEDIEVAL

o 12.55 h.- ARMENGOL VILLANUEVA, Josep M. «Els Arquer de Goscons. Una aproximació ala seva història documentada».
o 13.05 h.- CLARABUCH PELLICER, Pere. «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)».
o 13.15 h.- RIDER ENRIQUE, Nil. «Conqueridors del Maresme a Tortosa (ss. XII-XIII). Els casos d'Arnau d'Arenys i Pere de Teià».

13.25 – Cloenda i conclusions del Simposi a càrrec del Dr .Joaquim Graupera, director del Simposi “In Maritima”.



dimecres, 11 de setembre del 2019

La presentació de les actes d' "In Maritima" i de la trobada del 2020 a Mataró Ràdio

El passat dijous 11 de juliol de 2019 a la tertúlia d’Història del Grup d'Història del Casal  "El Racó" (núm. 450) a Mataró Ràdio es van presentar  les Actes del II simposi in maritima i coincidint amb els 20 anys de les primeres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Mareme. També es va presentar el contingut del III Simposi In Maritima 2020 que anirà sobre el tema de la mort a l'Edad Mitjana.


Com a convidats per explicar-ho hi varem anar Alexis Serrano com a director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i jo mateix com a Director del Simposi. El programa va ser presentat per Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt. La part de documentació per preparar el programa va a càrrec de Sandra Cabrespina i la part tècnica va ser portada per Pere Gonzàlez.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb




dimecres, 24 de juliol del 2019

Presentació de les actes d’In Marítima 2018 i de la temàtica del 3 Simposi del 2020


El dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 
Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer:Premeu aquí

En el marc de la presentació de les actes, Joaquim Graupera, director del simposi, va fer la presentació i la crida d’articles pel tercer In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, que se celebrarà el proper mes de juliol de 2020. Aquest nou simposi es centrarà en el tema de la mort a l’edat mitjana al Maresme amb el títol «Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval». 

L’acte, coincidint en els 20 anys de celebració de trobades medievalistes del Maresme, va tenir una part dedicada a parlar dels orígens d’aquesta trobada medievalista. En aquest sentit va intervenir Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal de Mataró que parlà de 20 anys d’aquestes trobades (1999-2019). En la primera etapa de les mateixes es van organitzar sota l’aixopluc del Grup d’Història del Casal i coordinades també per Joaquim Graupera. Tenien el títol genèric de «Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme» i van tractar diversos temes monogràfics amb la participació de diversos ponents i comunicacions, les actes de les quals van ser editades posteriorment. En la segona etapa, ara sota la cobertura de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval, van canviar el títol pel de «In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval». Vellvehí va destacar l’afany de fer comarca, de revalorar el patrimoni medieval del Maresme i la innovació constant en ca edició, introduint novetats com els debats on line de forma pionera. La temàtica de les diferents edicions ha anat variant en el tema central de les jornades: 

El centre de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, de la Universitat de Barcelona, amb la conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» que preludià el tercer simposi i que formarà part del volum de les actes corresponents. En la xerrada la Dra. Francesca Español va introduir el fenomen de com a partir de Jaume II el just (1267 - 1327) i de Pere III el Cerimoniós (1319 -1387), la monarquia catalano-aragonesa va introduir a Catalunya el concepte de sepulcre monumental per perpetuar la memòria del llinatge. La idea inicial va agafar com a model les tombes sicilianes de la catedral de Palerm que Jaume II va conèixer directament. El model es va fer servir en les tombes del mateix Jaume II i de la del seu pare Pere II el Gran (1240 – 1285) a Santes Creus. El gran desplegament però va anar a càrrec de Pere el cerimoniós que va dissenyar el monestir de Poblet com a edifici per contenir les despulles dinàstiques de la monarquia catalano-aragonesa. La Dra. Español va explicar com aquesta pràctica es va anar reproduint en tombes de membres de la jerarquia civil i eclesiàstiques en diferents edificis religiosos de Catalunya. 
Per acabar l’acte, es donà pas a la inauguració de l’exposició «Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física» a càrrec d’Enric Ortega, director del Museu-Arxiu i la cap de cultura de la Diputació de Barcelona. L’exposició explica com es vivia i moria a l’edat mitjana i tracta diferents aspectes de la vida a través de l’estudi de les restes humanes procedents de diferents jaciments de Catalunya. La mostra és una coproducció del MAC i la Diputació de Barcelona. L’exposició ens apropa a les condicions de vida de l’època medieval a través de l’estudi de les restes d'esquelets localitzades en jaciments arqueològics dels segles VIII al XV, bàsicament situats a la Catalunya Central. L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat.
Presentació de les actes del II Simposi d' In Maritima del 2018  càrrec de Benet Oliva [Fot.S.Cabrespina]
Jaume Vellvehí, president del GHC, ressenyant els 20 anys de trobades medievalistes del Maresme [Fot.S.Cabrespina]
Presentant el contingut del proper III SImposi (2020) sobre el tema de la mort a l'edat mitjana [Fot.S.Cabrespina]
La Dra. Francesca Español durant la seva conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» [Fot. S.Cabrespina]
Enric Ortega, director del MAVD durant la presentació de l'exposició "Ossos"  [Fot. N.Gómez]
Visita a l'exposició "Ossos" [Fot. Dip. de Barcelona]