diumenge, 20 d’octubre de 2019

El Simposi «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» al Castell de Vilassar de Dalt

El passat dimecres 9 d’octubre de 2019 es va celebrar al recinte del Castell de Vilassar de Dalt el «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» en el qual es va tractar el tema dels arxius patrimonials des de múltiples perspectives. 

L’acte va estar organitzat en un parell de taules rodones on diversos professionals van tractar el tema dels arxius patrimonials des d’òptiques diverses.
En la primera taula rodona, moderada per Coral Cuadrada, impulsora del simposi i arxivera de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, es va centrar en el tema de la diversitat dels arxius patrimonials a Catalunya. Ramon Alberch, considerat com un dels màxims experts en arxivística de Catalunya, va centrar la seva exposició sobre el seu recorregut personal en la diversitat d’arxius patrimonials com historiador, destacant el problema de la seva dispersió i destacant la riquesa arxivística en el territori català únic a Europa. Va intervenir en segon lloc Josep Fernández Trabal, arxiver i cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest va teoritzar sobre la diversitat i el contingut dels fons patrimonials, distingint entre els familiars i nobiliaris. La primera taula va acabar amb la intervenció de la jove doctora Carme Muntaner qui va parlar com a representant de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, exposant el contingut existent en els fons patrimonials del catàleg del dit arxiu en aquests moments (familiars, patrimonials i d’empresa) i en va detallar els més importants: els fons Carlet-Castellar, Llançà-Mora-Pons, Marquès d’Aguilar-Margarit i el de Biure i Saladrigas.
La segona taula rodona va estar moderada per Elisenda Cristià, responsable de l’Arxiu Municipal de Reus, i es va centrar en les experiències en la difusió d’arxius patrimonials concrets. En primer lloc, va intervenir el doctor Daniel Piñol professor titular de ciències i tècniques historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Piñol va exposar el tractament de l’arxiu patrimonial Fontcuberta de caràcter privat (integrat pels fons patrimonials Fontcuberta, Perramon i Sentmenat) que, a partir de la recerca del seu equip de la UB, va ser posat a disposició dels investigadors en general des de la xarxa des d’una pàgina web (http://www.ub.edu/scripta/). Aquesta intervenció va generar un intens i participat debat sobre la difusió dels arxius a la xarxa i la problemàtica de la afluència dels investigadors a nivell presencial a la sala de consulta dels arxius.
Després li va tocar el torn al doctorant Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, que va exposar les iniciatives endegades des de l’Arxiu Comarcal de Maresme per difondre el seu fons i per apropar-lo al gran públic. Va destacar, en la seva intervenció, que aquest difusió ha propiciat una allau d’ingressos de fons patrimonials diversos que ha generat alhora l’aparició de diversos estudis que s’han anat publicant i difonent. En el debat posterior, es va posar de relleu la dificultat d’apropar als estudiants de secundària i universitat aquesta documentació, que demana un nou llenguatge per tal de ser difós. Aquesta segona taula rodona es va cloure amb la intervenció del doctor Alejandro Martínez-Giralt i el Sr.Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que van detallar el contingut i la història del fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar ingressat al fons del Museu-Arxiu de Vilassar malgrat ser un fons molt particular, pot ser utilitzat per la cerca d’elements d’interès més general. En aquest cas es va posar com exemple la localització del cor gòtic de Santa Maria del Mar a Tiana i Barcelona realitzat per mi mateix.
A la tarda, després d’un dinar al pati del castell, es va canviar d’escenari. A la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt es va presentar el llibre «El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve» a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. El llibre destaca per ser una genealogia de la família Pinós, la qual per conservar el llegat familiar conservà aquest conjunt de narracions protagonitzades per membres de la família, entre les quals destacaria la llegenda de l’alliberament de Galceran de Pinós, coneguda també com la llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de sant Esteve i que data del 1152, el context del qual va ser explicada per Ramon Setó i Maria Estradé. La publicació d’aquest manuscrit va propiciar la divulgació del contingut de la llegenda en diferents formats tant a Salou-Vilaseca com a Bagà. David Melero va ser l’encarregat de presentar la web (http://rescatsantesteve.cat) on es feia una presentació d’aquesta llegenda amb el seu context històric, personatges del relat i representacions populars.

Per a més informació:https://arxivers.com/ladada/el-simposi-arxius-patrimonials-a-catalunya-al-castell-de-vilassar-de-dalt/

Presentació de la primera taula rodona a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia: J.Graupera]
Participants de la primera taula rodona  [Fotografia: M.Bosc]
Participants de la segona taula rodona  [Fotografia: J.Graupera]
Participants da la Jornada  [Fotografia: M.Bosc]
Presentació del llibre sobre la llegenda del Pinós a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. [Fotografia: J.Graupera]
Presentació de la llegenda del Pinós a càrrec Ramon Setó i Maria Estradé [Fotografia: J.Graupera]
David Melero va ser l’encarregat de presentar la web [Fotografia: J.Graupera]

diumenge, 6 d’octubre de 2019

600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 3 d'octubre de 2019 vaig ser convidat a la Tertúlia d’Història núm. 454 del programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar dels 600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona. El programa el va presentar  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt i Maria Asmarat i la documentació va estar a càrrec de Sandra Cabrespina amb Carles Capella a la part tècnica.
El motiu del programa va ser el de fer balanç de les Jornades que es van celebrar per commemorar els 600 anys del naixement de les municipalitats de Mataró, Vilassar i Argentona. 

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb


dissabte, 5 d’octubre de 2019

Les "Universitat del terme" de Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona van celebrar 600 anys dels seus privilegis.

El 14 de juny de 1419 la vila i el terme de Mataró es van alliberar del domini feudal i els seus habitants van començar a organitzar-se per gestionar la vida comunitària i constituir el primer antecedent del govern municipal modern. Uns mesos més tard, el 25 d'octubre, va passar el mateix a Argentona i Vilassar. Per celebrar aquesta efemèride es van celebrar unes jornades amb un seguit d’actes a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona els dies 27 i 28 de setembre de 2019, organitzats pels tres Ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. Les Jornades es van inaugurar oficialment el divendres 27 a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt amb la presència de l’alcalde de Mataró, Il·lm Sr. David Bote, l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Il·lma. Sra. Carola Llauró, i l’alcalde d’Argentona, Il·lm. Sr. Eudald Calvo i el Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal, Sr. Marc Bosch. 
Inauguració de les Jornades per part de les autoritats [Fotografia: S.Cabrespina]
L’acte, presentat pel Sr. Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, va donar pas a una taula rodona amb les intervencions dels professors i historiadors especialistes en la temàtica: el Dr. Pere Benito de la Universitat de Lleida, que va glossar el camí dels vilatans per assolir la seva independència municipal; el Sr. Benet Oliva del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que va analitzar quin va ser el procés d’independència municipal que culminà definitivament el 1480; el Dr. Enric Subiñà del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que va repassar quines serien les competències que aconseguirien del Rei, previ pagament, aquests primitius ajuntaments i finalment va ser el torn de la meva intervenció on vaig incidir en la petjada en el patrimoni que va deixar aquest fet tant en l’àmbit públic com privat. La Dra. Coral Cuadrada de la Universitat Rovira i Virgili, que tenia previst de participar, va excusar la seva presència per motius personals. 
Taula rodona sobre els 600 anys  [Fotografia: S.Cabrespina]
Un cop acabada la taula rodona l’historiador local Sr. Josep Samon va procedir a inaugurar una exposició itinerant sobre els privilegis elaborada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Per acabar la jornada de Vilassar de Dalt, un concert a càrrec dels Ministrers del Sabre a la capella de Sant Sebastià va finalitzar la primera jornada. 
Sr.Josep Samon inaugurant l'exposició [Fotografia: Q.Graupera]
Exposició sobre els Privilegis [foto: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]
Concert a la capella de Sant Sebastià a càrrec dels Ministrers del Sabre [Fotografia: Q.Graupera]

L’endemà, el dissabte 28 de setembre, al matí l’activitat es va traslladar a Mataró. A les 10 h a Can Palauet, seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Dr. Max Turull de la Universitat de Barcelona va oferir la conferència “Poder i autonomia locals a Catalunya a l’edat mitjana", i a les 11 h va ser el torn de la conferència “El naixement de la vila de Mataró i els privilegis reials a l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Dra. Roser Salicrú de la Institució Milà i Fontanals - CSIC. 
Inauguració de les Jornades a Mataró a carrer de l'Il·lm Alcalde de Mataró Sr. David Bote i del Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència del Dr. Max Turull [Fotografia: Q.Graupera]
Conferència de la Dra. Roser Salicrú [Fotografia: Q.Graupera]
A 2/4 d’1 del migdia es va procedir a la inauguració de la mostra commemorativa del 600 aniversari de la Universitat de Mataró al carrer. Aquesta mostra ha estat elaborada per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Es tracta d’uns grans cubs infogràfics lluminosos que seran exposats a la Riera, al costat de l’Ajuntament, del 27 de setembre al 24 de novembre del 2019. Amb gran riquesa d’imatges dels fons documentals provinents, principalment, de l’Arxiu Comarcal del Maresme, i també del Museu de Mataró i de Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i textos d’Alexis Serrano, director de l’ACM. Aquests cubs commemoratius fan una breu pinzellada de la història de Mataró a través dels documents més rellevants d’aquests darrers sis segles. 
Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]

Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]
Un cop es va inaugurar l’exposició, des de la mateixa Riera, vaig oferir la visita guiada "Sota la petjada del gòtic. El patrimoni conservat i documentat del Mataró baixmedieval“ on es van anar comentant els diferents espais que van constituir el Mataró de finals del s. XV i principis del s. XVI i quins van ser els escenaris d’aquesta primitiva municipalitat: el mercadal, la parròquia, els carrers, el forn, les defenses, etc. 
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]
Els darrers actes de les Jornades van tenir lloc a la Casa Gòtica d’Argentona amb una conferència a cura del Dr. Enric Subiñà que ens va oferir les primeres passes de l’alliberament de Mataró, Argentona i Vilassar, i es va cloure la jornada amb una visita guiada en què vàrem descobrir l’Argentona de finals del s. XV.
Inauguració de les Jornades a Argentona a càrrec de l'II·lm. Sr. Alcalde Oriol Calvo a la casa gòtica [Fotografia: Q.Graupera]


Conferència del Dr. Enric Subiñà a la casa gòtica [Fotografia: O.Calvo]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]
Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...