dissabte, 9 de desembre de 2017

Presentació a Malgrat i Palamós de la biografia de l’historiador Fèlix Paradeda

El passat 17 de novembre de 2017 a les 12 del migdia es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat el llibre "L'obra de mossèn Fèlix Paradeda (1865-1936). Història, folklore i tradició a Palamós i a Malgrat". Aquest treball recull bona part de la seva producció escrita en una edició que intenta defugir el format de facsímil, ja que s'ha adaptat lingüísticament al català actual per poder fer una lectura més comprensiva. L’acte de presentació van estar conduit pel cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas, que és també coautor del pròleg, juntament amb la cap del Servei d'Arxiu de Palamós, Carme Adroher.
El llibre és fruit del treball conjunt que han portat a terme els col·laboradors del Servei d'Arxiu Municipal de Malgrat, Joan Piña i Anna Maria Anglada, i, dels del Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, Pere Trijueque i Gabriel Martín, amb el suport del filòleg i professor Emili Roig.  El llibre es pot comprar per 24 euros a l'Arxiu Municipal i a les llibreries del poble.La publicació recull, a banda de l’obra malgratenca, tres treballs realitzats per mossèn Fèlix Paradeda en la seva estada a la parròquia de Santa Maria, a Palamós, entre 1894 i 1911. Entre aquestes cal destacar la primera monografia històrica de Palamós editada el 1901. 
Aquesta reedició  pretén commemorar que el passat 2015 es van  complir cent anys de la publicació de l’obra original “La Vila de Malgrat i sos contorns” de Mossèn Fèlix Paradeda. Tal com vàrem difondre a la notícia de Maresme medieval el 2013, el llibre “La Vila de Malgrat i sos contorns” ha estat durant anys el llibre de referència a nivell històric del municipi. Paradeda hi recull la informació que tenia sobre la història, costums, i morfologia del municipi al principi del segle XX. Segons va explicar al diari digital  el malgratenc l’investigador local Joan Piña, les activitats que es realitzen al voltant de la figura de Paradeda representen “un acte de justícia ja que calia reconèixer d’una vegada per totes la importància de la seva feina”, que va ser cabdal per descobrir una part de la història de Malgrat de Mar. Piña ha subratllat que “era una obligació” que el municipi tenia pendent amb l’historiador.
A part de  l’edició del llibre es va inaugurar una mostra a l’arxiu municipal  que inclou objectes personals de Paradeda, explicacions sobre la seva vida i obra i un audiovisual realitzat per Sílvia Marré. Pot visitar-se fins el 10 de maig i s’ha realitzat gràcies a la col·laboració entre l’arxiu municipal i investigadors locals com Joan Piña i Anna Maria Anglada. També ha estat possible per les cessions d’efectes personals fetes per Joaquim Colomé i les famílies Arigós i Bosch i Arigós i Borrell. Entre els objectes més destacats, hi ha el diari personal que el mossèn va escriure durant la seva estada a Terra Santa, i que el Bisbat de Girona està interessat en publicar. També l’escrit que Paradeda va redactar el 1936 -l’any que va ser assassinat- per al programa d’una Festa Major que, finalment, no es va celebrar degut a l’esclat de la Guerra Civil (Un text que conservava i ha cedit la impremta Montalt). Entre altres actes de divulgació de la figura de Paradeda s inclouen visites guiades per racons de Malgrat de Mar relacionats amb la vida o amb la obra de l’historiador
 El llibre també es va presentar a Palamós, el passat dissabte 2 de desembre de 2017 a les 18h a la Capella del Carme, on també s’hi va poder veure una part de l’exposició «El llegat de mossèn Fèlix Paradeda». L’acte, aquest cop, va anar a càrrec dels coautors Joan Piña, Ana Maria Anglada i Gabriel Martín Roig.  L’endemà diumenge, a les 11h a la plaça de l’església, es va  realitzar una visita guiada, dirigida per Gabriel Martín Roig,  pels escenaris on va transcorre la vida i l’obra d’aquest rector.

Per a més informació:

Intervenció del cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas
durant la presentació el llibre a Malgrat, al costat dels autors del llibre
[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]
Públic assistent a la presentació del llibre a Malgrat.[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]
Presentació del llibre a Palamós.[Fotografia : Servei d'Arxiu Municipal de Palamós]

dissabte, 2 de desembre de 2017

Dos noves aportacions interessants del Maresme medieval a la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins del 2017

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins, organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró,  centre d’estudis locals de Mataró. L’acte, conduit pel Dr. Enric Subiñà,  va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.
De temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà i Coll.  En ella va repassar les dades conegudes de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer notar, Òrrius era  d'una vila molt petita i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme, els seus censos i les seves terres.
La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc, va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums locals amb petites evolucions.
Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.

Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]
El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

dimarts, 14 de novembre de 2017

Visita matinal al monestir romànic de Sant Pau del Camp amb Amics de l'Art Romànic

El passat dissabte 11 de novembre de 2017 va tenir lloc una visita matinal a Sant Pau del Camp. La visita que s’inicià a les 10 del matí i vaig comptar amb la col·laboració de Jordi-Xavier Romero historiador i coneixedor de la parròquia de Sant Pau.
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció inicial. Segurament a l’indret hi havia una església preromànica anterior. La primera parada del circuit de la visita va ser davant de la làpida trobada al monestir ,corresponent a la tomba de Guifré -Borrell o Borrell I i Guifré II (987-911), a qui s'atribueix la seva fundació. Aquest primer cenobi va ser destruït per les tropes d'Almansor, les quals el van atacar fet que va provocar la seva destrucció i l’abandonament de la comunitat. 
La següent parada de l’itinerari va ser l’església. L’any 1096 , Geribert Guitard i la seva muller Rotlendis van dotar aquesta església per establir-hi una nova comunitat amb la categoria de priorat depenen de Sant Cugat del Vallès. Per dificultats que desconeixem, la comunitat no s’hi va establir fins el 1117. Actualment es celebren els 900 anys amb conferències, vetllades musicals i diverses activitats. Precisament a l’altar Jordi-Xavier Romero ens va obsequiar amb un fragment cantat de cant gregorià per fer-nos notar la sonoritat de l’església.
La visita va continuar pel claustre amb galeries amb 4 arcades per costat suportats per dobles columnes i amb pilars massissos en els angles totalment innecessaris a nivell estructural. La particularitat del mateix són les arcades trilobulades (O,N,S) i pentalobulades (E) amb paral·lels a la cripta de Notre Dame du Port (Clermond Ferran a l’Auvernia). 
La penúltima parada va ser ja a l’exterior a la façana. Aquesta possiblement va ser refeta a finals del s.XII a principis del s. XIII. Presenta dos capitells corintis de marbre de l’antiguitat tardana reaprofitats- VI-VII i una llinda amb inscripció que fa referencia a uns donadors però no hi ha la data de realització. La façana es complementa amb un timpà amb representació de la Traditio legis i la representació del Tetramorf.
La visita va acabar amb la observació de la perspectiva del conjunt des de l’exterior dels absis.

dissabte, 11 de novembre de 2017

Conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch.

El passat dimarts 7 de novembre de 2017 vaig realitzar la conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch a nivell artístic a la sala d'actes de la Fundació Iluro organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch. L'acte va ser presentat pel president de l'enteitat organitzadora Esteve Mach.
Aquesta conferència va ser la mateixa que vaig pronunciar amb motiu del 150 aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch, el passat dilluns 6 de febrer de 2017, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans organitzada per Amics de l'Art Romànic.
A l'acabar la conferència vaig ser obsequiat per la medalla de l'entitat en agraïment de la participació en els actes de l'entitat dissenyada per l'escultor Manuel Cusachs i XIvillé.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.
Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]
Presentació a càrrec d'Esteve Mach, President d'Amics de Puig I Cadafalch [Fotografia : Rosa Bassas]
Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]
Medalla de l'entitat realitzada per l'escultor Manuel Cusachs [Fotografia : Quim Graupera]
Moment del lliurament de la medalla [Fotografia : Rosa Bassas]


dissabte, 4 de novembre de 2017

Presència maresmenca en el Congrés Internacional sobre Puig i Cadafalch

Entre els passats 18 i 21 d’octubre de 2017 va tenir lloc el Congrés “Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya”. El congrés va estar organitzat per la Universitat de Barcelona (grup de recerca GRACMON), l’Institut d’Estudis Catalans i la Direcció de Cultura de Ajuntament de Mataró i va tenir com president el Doctor Xavier Barral i Altet (Institut d’Estudis Catalans, Universitats de Rennes i de Venècia, Bibliotheca Hertziana-Max Planck Institut, Roma). 

El comitè científic va estar integrat per Albert Balcells, Institut d’Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona Mireia Freixa, Universitat de Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Sant Jordi Ramon Graus, Universitat Politècnica de Catalunya Manuel Guardia, Universitat Politècnica de Catalunya Lucila Mallart, University of Nottingham, Regne Unit Joan Molet, Universitat de Barcelona Olivier Poisson, Direction générale des Patrimoines, Ministère de la Culture, França Eduard Riu-Barrera, Servei de Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya Judith C. Rohrer, Emory University emerita, EUA i Teresa-M. Sala, Universitat de Barcelona .

La Generalitat de Catalunya ha proclamat el 2017 Any Puig i Cadafalch per a commemorar el 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu accés a la Presidència de la Mancomunitat de Catalunya. Entre els actes de caire acadèmic es va convocar aquest congrés des del que es va proposar obrir nous camins d’exploració d’aquest personatge per interpretar-lo en tota la seva complexitat, com a arquitecte, urbanista, arqueòleg, historiador de l’art i també com a figura pública rellevant en la Catalunya de la primera meitat del segle XX.
L’objectiu del congrés va ser el de fer aflorar recerques inèdites tant d’investigadors consolidats com dels joves que s’inicien en la recerca. El congrés va tenir un caire internacional ja que també es va obrir a recerques, tant les relacionades amb en Puig i Cadafalch d’una manera directa, com aquells treballs sobre personatges o fets que ajuden a entendre la seva dimensió internacional. 
La presencia maresmenca es va poder sentir en diverses comunicacions:
  • Joan Miquel Llodrà i Assumpta Dangla: Sobre els orígens. Puig i Cadafalch i les randes
  • Joan Banús, Mariona Gallifa i Carles Marfà: Puig i Cadafalch. La casa Sisternes, punt de partida
  • Héctor López Silva: Puig i Cadafalch i la seva parròquia. Les intervencions a Santa Maria de Mataró (1917-1946)
  • Joaquim Graupera: Puig i Cadafalch i l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa 
  • Oliver Poisson i Xavier Barral
    a la clausura del congrés a Mataró
    [Fotografia Quim Graupera]
  • Maria Ribas, Marià Ribas i Bertran: exemple de l’impacte i difusió de l’Escola Catalana d’Arqueologia
La presència maresmenca també es va deixar veure en la visita comentada a l’exposició del Museu de Mataró “Josep Puig i Cadafalch: visió, identitats, cosmopolitisme”, a càrrec d’Anna Capella i Lucila Mallart. També l’últim dia , l’alcalde de Mataró, Il·lm. Sr. David Bote, va rebre els congressistes al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró. Posteriorment es va poder visitar en una ruta urbana els edificis més significatius de Mataró: el Saló de Sessions, la casa natal, el mercat del Rengle, La Confiança, Can Sisternes, Casa Parera, La Beneficència i Casa Coll i Regàs. Posteriorment, amb untrasllat amb autocar a Argentona es va visitar la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch i Casa Garí del Cros. 
La clausura del congrés a Mataró després de la conferència de l’Oliver Poisson es va veure interrompuda ja que l’ Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura va haver de tornar a Barcelona ràpidament com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol que posava a la Generalitat en un moment difícil.

Héctor López durant la seva conferència [Fotografia: Ruth Garcia)
Un moment de la meva conferència [Fotografia: Ruth Garcia - Quim Graupera)
Maria Ribas durant la seva intervenció [Fotografia: Quim Graupera)
Lucilla Mallart explicat l'exposició de Mataró [Fotografia: Quim Graupera]
Mireia Freixas i Eduard Riu-Barrera, comissaris de l'Any Puig amb l'alcalde de Mataró en la recepció al Saló de Plens [Fotografia: Quim Graupera]
Els oranitzadors del congrés amb l’Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'alcalde d'Argentona Eudald Calvo a Can Gari del Cros [Fotografia: Joaquim Graupera]

diumenge, 8 d’octubre de 2017

Taula rodona i inauguració dels 20 anys de l’estendard de Ripoll a l'Arxiu Comarcal del Maresme

El passat 15 de setembre de 2017, en el marc de la commemoració de l'any Josep Puig i Cadafalch al Maresme, l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal van organitzar una taula rodona sobre els 20 anys del nou estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll. Durant la xerrada es va presentar l’exposició itinerant: "L'estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès", que s’exposarà a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme els mesos de setembre, octubre i novembre, i en la qual també vaig participar en el disseny d’un dels plafons.
L’acte presentar per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, destacà i posà en valor la feina feta pel Grup d’Història del Casal en la restitució de l’estendard. La meva intervenció fou explicar l’estendard originari del 1893. Es parlà dels seus promotors (l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa), del seu disseny, i, com a novetat, de la inspiració iconogràfica que va servir com a model a Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes.

En segon lloc, el torn de paraules va passar a Joan Baptista Parés que va glossar la feina de redisseny de l’estendard i les dificultats que va presentar. L’acte va acabar amb la intervenció de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal, que va descriure les tasques de realització del nou estàndard per part de la l’Associació que ell presideix.

Al final de la xerrada es van poder veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll. Entre el públic assistents hi van assistir els artífexs dels nou estendard:  Rafael Codina March que va elaborar la part metàl·lica i les artesanes Margarida i Teresa March i Farràs que es van encarregar dels medallons esmaltats. No hi va assistir Felip Aguilar, que va realitzar els medallons de vidre.




Presentació de l'acte a càrrec d'Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: J. Turà]
Participants del col.loqui Joan Baptista Parés; Jaume Vellvehí; Alexis Serrano i jo mateix. [Fotografia: Eva Llovet]
Jaume Vellvehí i jo mateix, presidents de l'Entitat durant la confecció de l'Estendard i els artífexs del nou estendard  [Fotografia: Eva Llovet]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: J. Turà]

dissabte, 23 de setembre de 2017

Conferència «Josep Goday i Casals i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració» a l’Associació Amics de Ca l’Arenas

El passat Dijous 14 de setembre de 2017, a les 19.30h a Can Palauet (c/ d’en Palau, 32) va tenir lloc la conferència «"Josep Goday i Casals i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració». L’acte va estar organitzat per l’Associació Amics de Ca l’Arenas que amb aquesta activitat es va sumar als actes de l’Any Puig i Cadafalch.

L’interès sobre aquest historiador de l’art i arquitecte, em va arribar a finals dels anys 80 del segle passat, a mans de Marià Ribas, que va ser deixeble seu. Sobre el personatge ja vaig protagonitzar un programa de ràdio a “El Racó” (05/11/2009 - Programa 116).
En aquesta conferència es pretenia posar en valor l’obra de l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 1936). En primer lloc es va analitzar les influències que definiren la seva personalitat. Sabem que es va formar a Valldemia i a l’Escola d’Arts i Oficis amb professor i familiars molt implicats en la vida cultural de la ciutat. Es va llicenciar com a arquitecte l’any 1905, formant-se com a deixeble de Puig i Cadafalch amb el qual van compartir diversos projectes. Entre altres van dissenyar junts, l’any 1909 l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires. El 1907 van participar conjuntament en l'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anaven acompanyats, a més per Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas amb la missió de catalogar el patrimoni artístic pirinenc per a la seva salvaguarda. També va col·laborar amb Puig com a professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art i juntament amb Antoni de Falguera va editar tots tres el llibre L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919), llibre que encara és un referent pels estudiosos del romànic català. A banda d'aquest treballs i altres articles aïllats no es va dedicar més als camps de la història de l'art ni de l'arqueologia sinó que dedicà la seva obra professional a l’arquitectura. La xerrada va inventariar la seva participació en espais museístics al servei de la Junta de Museus.
A la conferència, a banda de posar en valor l’obra de l’arquitecte mataroní, va servir motivar la suggerència de sol·licitar la inclusió de Josep Goday en la Galeria de mataronins il·lustres. Aquesta proposta que vaig oferir va ser ben acollida pel públic assistent i l’Associació Amics de Ca l’Arenas es va comprometre a fer-hi els passos pertinents per demanar-ho al Ple Municipal.

L'acte va ser molt emocionant ja que entre el nombrós públic assistent, va comptar amb la presència de la filla i diversos néts de l'arquitecte.


Presentació de la conferència a càrrec de Ramon Manent [Fotografia Joan Turà]
Moment de la conferència  [Fotografia Joan Turà]
Públic assistent [Fotografia Joan Turà]
Record de la conferència. Reproducció del paviment de Ca l'Arenas [Fotografia Joan Turà]
En companya de la filla de Josep Goday i diversos néts. [Fotografia Joan Turà]

dissabte, 16 de setembre de 2017

L’historiador Joaquim Llovet ens va deixar el passat mes d’agost del 2017

El passat diumenge 27 d’agost del 2017 va morir Joaquim Llovet i Verdura, un dels historiadors més destacats de Mataró, a l’edat de 95 anys. Llovet, especialitzat en època moderna, va ser autor d’importants estudis sobre la història de Mataró, de la marina catalana i sobre tot del comerç del Maresme i de Catalunya amb Amèrica. A tall d’exemple podrem citar Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró de 1816 a 1875 (1971), Cartas a Veracruz (1974), La matrícula de mar i la província de Marina de Mataró al segle XVIII (1980), Alsina, March i Cona (1794-1808). Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.

Va obtenir el Premi Iluro de monografia històrica atorgat pe Caixa Laietana i la Fundació Iluro en 6 ocasions i, és de fet, qui més vegades s'ha adjudicat aquest premi d'investigació històrica de la ciutat. L'última ocasió va ser vuit anys enrere, quan va tornar a guanyar el premi de 2008 amb l'obra Els viatges del capità Moreu (1808-1815)
 És autor del llibre Mataró. Dels orígens de la vila a la Ciutat Contemporània (2000) que es considera un manual enciclopèdic d’obligada referència sobre la història de la ciutat. De fet, aquest llibre va ser la posta al dia dels llibres publicats sobre Mataró per l’editorial Barcino sobre la ciutat de Mataró (1956-61). 
 Va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1967) i de la Real Academia de la Historia (1990) i va col·laborar amb l’Equip del Museu Arxiu de Santa Maria.
Malgrat que Joaquim Llovet es centrà en la història moderna, també va realitzar alguns estudis sobre l’època medieval
  • «Historia de las santas Juliana y Semproniana», Fiestas de las Santas (Mataró 1939) Programa Fermalli 
  • «Antiguas competencias gremiales», periòdic MATARÓ, 13 de gener de 1944
  • «El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, II (Barcelona 1955).
  • La Ciutat de Mataró, I-II (Barcelona 1959 i 1961).
  • «Sobre l’anomenat primer cens de Catalunya», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, III-IV (Barcelona 1963).
  • «La imposició de l’onzè a Mataró l’any 1392», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 8 (juliol de 1980).
  • Mataró, «Síntesi geogràfica». «Del Mataró medieval al segle XIX», dins “Pla especial del catàleg del patrimoni històric-arquitectònic de Mataró.- Memòria històrica” (Matarò 1981).
  • «El senyor del castell de Mataró versus la universitat del terme» (amb Josep M. Pons i Guri), a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 14 (juliol de 1982).
  • «Esclaus a Mataró al final del segle XIV», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 26 (juliol de 1986).
  • «La nòmina de les families de Mataró i l’exacció del llòçol segons el capbreu de Pere de Màrgens», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm, 32 (juliol de 1988).
  • «Les ordinacions de bon govern de Mataró de l’any 1494», a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 33(gener de 1989)
  • «El Molí de Vent i la torre de Cogoll», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 57 (gener de 1997).
  • Mataró. De l’orígen de la vila a la ciutat contemporània (Mataró 2000).
  • «El mil·lenari de la parròquia de Santa Maria», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 90 (Mataró 2008).
  • «El temple de Santa Maria en l’origen de Mataró» 1000 anys de Santa Maria, 1000 anys de Mataró (Mataró 2009), 15-17
Descansi en pau!
Per a saber-ne més : 
Joaquim Llovet, a la Sessió d'Estudis Mataronins de 1985.
[Foto: Miquel Sala - (Tot Mataró, Dimecres, 30 Agost 2017)]
Imatge de Joaquim Llovet.
[Foto: Joan Castellà (Tot Mataró, Dimecres, 30 Agost 2017)]

diumenge, 13 d’agost de 2017

El patrimoni militar del Maresme medieval a la revista Capgròs de l'agost

Aquest mes d'agost del 2017 la revista Capgròs publica una sèrie de monogràfics per difondre a nivell turístic el patrimoni medieval del Maresme. En el número 1467 que es distribueix de forma gratuita durant la setmana del 11 al 17 d'agost ha tractat el tema de les fortificacions del Maresme escrit pel periodista Albert Calls. Molt amablement em va demanar assessorament fet que ha fet constar en l'autoria de l'article, fet que agraeixo. En el Maresme encara queden vestigis de castells medievals que cal difondre. De forma encertada discriminina en un punt a part els castells aixecats a fins la de la centúria del XIX i principis del s.XX fruit de la revalorització de l'arquitectura medieval que es va produir durant el modernisme.
Crec que és una bona iniciativa per fer difondre, al públic no especialitzat, un patrimoni que es coneix  vegades menys del que voldríem.


Per consultar la revista : Premeu aquí



dissabte, 12 d’agost de 2017

Restauren el retaule de la Pietat Desplà de Bartolomé Bermejo

GRAUPERA, Joaquim (2017). "La pietat Desplà". Revista Alella, any 57, núm. 348 (juny-juliol de 2017), p.31-33

En el darrer número de la revista Alella han publicat un article divulgatiu sobre la darrera restauració del retaule de la Pietat Desplà pintada per Bartolomé Bermejo el 1490 i conservat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona.
El passat mes de març es va donar a conèixer la restauració d’una de les obres més emblemàtiques promocionades pels Desplà: la Pietat pintada per Bartolomé Bermejo pel palau de Ca l’Ardiaca de Barcelona. La restauració de l’obra mestra de Bermejo ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Sabadell i la Catedral de Barcelona. L’ha realitzada Ana Ordóñez, amb la col·laboració de Mariana Kahlo, ambdues restauradores de la Catedral de Barcelona. Aquest procés ha comptat amb l’assessorament de José de la Fuente l’especialista en suports de fusta del Museu del Prado i amb tots els estudis tècnics previs com analítiques, radiografies RX o la RIR reflectografia infraroja, en els quals va participar el MNAC i va col·laborar el CRBMC. L’obra presidirà una exposició sobre el pintor Bermejo que tindrà lloc el 2018 al Museu del Prado i que serà comissariada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Molina.

Paral·lelament al procés de restauració de l’obra, la Fundació ha editat un llibre on s’inclou un estudi de l’historiador Daniel Rico (UAB) sobre l’obra i el seu context històric. En aquest es reprodueix la taula a escala 1/1, la qual cosa permet apreciar el detall amb el qual treballava Bermejo. També s’inclouen els estudis dels diferents especialistes que han intervingut en la restauració. Per difondre-la també s’ha produït un documental elaborat per 15-L.Films sota la direcció de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta, en el qual es recull el procés de restauració i alhora suggereix, basant-se en el text de Daniel Rico, les possibles reflexions de Lluís Desplà davant el retaule encarregat a Bartolomé Bermejo.

L’ardiaca Lluis Desplà va encarregar el retaule per decorar la seva capella privativa al palau de l’Ardiaca de Barcelona. L’oratori es trobava situat en l’interior de la torre romana que actualment forma part del palau bisbal de Barcelona. L’accés originalment es realitzava a partir d’un pont que comunicava amb el palau de l’Ardiaca, que encara es pot observar en gravats antics, però desprès de la seva supressió el 1822 la torre va quedar aïllada del palau ardiaconal i s’hi pot accedir solament des del palau episcopal. L’estança encara conserva la decoració de la volta de creueria amb la clau de volta decorada amb les armes dels Desplà-Oms. Del seu mobiliari litúrgic sabem de l’existència d’una imatge de Sant Jeroni, que l’Ardiaca va acabar regalant a la catedral de Barcelona. Per descripcions sabem que era de plata daurada amb un pes superior als 31 marcs; la va cedir a la sagristia de la Seu el 21 de març de 1510. La part més coneguda del mobiliari litúrgic d’aquesta capella és l’esmentat retaule elaborat per Bartolomé Bermejo dedicat a la Pietat. No es coneix documentació escrita sobre l’encàrrec de l’obra però l’autoria per part de Bermejo, el comitent Lluis Desplà i la seva data de realització (el 23 d’abril de 1490) està referenciat a partir d’una inscripció en el guardapols del retaule: OPUS BARTHOLOMEI VERMEIO CORDUBENSIS IMPENSA LODOVICI DE SPLA BARCINONENSIS ARCHIDIACONI ABSOLUTUM XXIII APRILIS ANNO SALUTIS CHRISTIANAE MCCCC.LXXXX".( Obra de Bartomeu Bermejo, cordovès, sufragada per Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d’abril de l’any 1490 de la Redempció cristiana” ). El quadre-retaule, amb unes dimensions de 175 x 189 cm., es conserva actualment al Museu de la Catedral de Barcelona. És possible que el retaule fos més gran i tingues dues portes que el protegissin, ja que hi ha traces en el marc original de la presència d’unes frontisses per sostenir-les. Hi ha també qui especula en l’existència d’una pradel.la a la part inferior.

El seu autor, Bartolomé Bermejo es considera un dels pintors gòtics més importants i un dels introductors de la corrent gòtic-flamenc a la Corona d’Aragó, juntament amb Lluís Dalmau, malgrat que el seu estil no quallà. Es coneixen poques dades de la seva etapa efímera a Catalunya. Sabem que va néixer a Còrdova cap el 1440. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot, el qual li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460. Hi ha peces documentades seves a Saragossa (1474 - 1477) i Barcelona (1486 - 1495) i, després, és possible que es traslladés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica. El seu pas per Barcelona es documenta per primer cop el 1486 en la confecció de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar. 
El retaule en qüestió representa una Pietat amb la Verge Maria sostenint en braços el cos del seu fill mort i es troba flanquejada per les figures del promotor l’Ardiaca Lluis Desplà a la dreta del quadre i la figura de Sant Jeroni llegint La Vulgata al cantó oposat. L’escena es desenvolupa en un ampli paisatge natural amb unes ciutats idealitzades d’arquitectura nòrdica al fons. La figura de Sant Jeroni es representa com a cardenal amb el cap descobert i el capell penjant del coll cap a l’esquena i amb una actitud concentrada en la lectura del llibre obert de la La Vulgata que porta a les mans, que ha de llegir amb l’ajuda d’unes ulleres. L’Ardiaca també es mostra agenollat, pregant i mal afaitat amb un aspecte més aviat descuidat. La forma de presentar el donant en el mateix nivell que la divinitat evidencia un cop més aquesta clara influència flamenca.
Del quadre, que ha estat profusament analitzat en les seves múltiples vessants, s’han recalcat els trets realistes de la pintura flamenca del seu estil, que segons es valora, arriben en Bermejo a la seva màxima expressió en aquest quadre i per altra banda, els aspectes de la sensibilitat artística, cultural i religiosa de l’ardiaca Desplà en la forma de voler ser representat. La recent restauració del quadre ha deixat palès l’alt grau de realisme en la pintura de Bermejo, tret comú de la corrent del gòtic flamenc. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera, a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia o la calèndula. Aquest realisme també s’exten a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.

Per poder llegir l'article en la seva integritat: baixar en pdf
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...