diumenge, 13 d’agost de 2017

El patrimoni militar del Maresme medieval a la revista Capgròs de l'agost

Aquest mes d'agost del 2017 la revista Capgròs publica una sèrie de monogràfics per difondre a nivell turístic el patrimoni medieval del Maresme. En el número 1467 que es distribueix de forma gratuita durant la setmana del 11 al 17 d'agost ha tractat el tema de les fortificacions del Maresme escrit pel periodista Albert Calls. Molt amablement em va demanar assessorament fet que ha fet constar en l'autoria de l'article, fet que agraeixo. En el Maresme encara queden vestigis de castells medievals que cal difondre. De forma encertada discriminina en un punt a part els castells aixecats a fins la de la centúria del XIX i principis del s.XX fruit de la revalorització de l'arquitectura medieval que es va produir durant el modernisme.
Crec que és una bona iniciativa per fer difondre, al públic no especialitzat, un patrimoni que es coneix  vegades menys del que voldríem.


Per consultar la revista : Premeu aquí



dissabte, 12 d’agost de 2017

Restauren el retaule de la Pietat Desplà de Bartolomé Bermejo

GRAUPERA, Joaquim (2017). "La pietat Desplà". Revista Alella, any 57, núm. 348 (juny-juliol de 2017), p.31-33

En el darrer número de la revista Alella han publicat un article divulgatiu sobre la darrera restauració del retaule de la Pietat Desplà pintada per Bartolomé Bermejo el 1490 i conservat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona.
El passat mes de març es va donar a conèixer la restauració d’una de les obres més emblemàtiques promocionades pels Desplà: la Pietat pintada per Bartolomé Bermejo pel palau de Ca l’Ardiaca de Barcelona. La restauració de l’obra mestra de Bermejo ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Sabadell i la Catedral de Barcelona. L’ha realitzada Ana Ordóñez, amb la col·laboració de Mariana Kahlo, ambdues restauradores de la Catedral de Barcelona. Aquest procés ha comptat amb l’assessorament de José de la Fuente l’especialista en suports de fusta del Museu del Prado i amb tots els estudis tècnics previs com analítiques, radiografies RX o la RIR reflectografia infraroja, en els quals va participar el MNAC i va col·laborar el CRBMC. L’obra presidirà una exposició sobre el pintor Bermejo que tindrà lloc el 2018 al Museu del Prado i que serà comissariada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Molina.

Paral·lelament al procés de restauració de l’obra, la Fundació ha editat un llibre on s’inclou un estudi de l’historiador Daniel Rico (UAB) sobre l’obra i el seu context històric. En aquest es reprodueix la taula a escala 1/1, la qual cosa permet apreciar el detall amb el qual treballava Bermejo. També s’inclouen els estudis dels diferents especialistes que han intervingut en la restauració. Per difondre-la també s’ha produït un documental elaborat per 15-L.Films sota la direcció de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta, en el qual es recull el procés de restauració i alhora suggereix, basant-se en el text de Daniel Rico, les possibles reflexions de Lluís Desplà davant el retaule encarregat a Bartolomé Bermejo.

L’ardiaca Lluis Desplà va encarregar el retaule per decorar la seva capella privativa al palau de l’Ardiaca de Barcelona. L’oratori es trobava situat en l’interior de la torre romana que actualment forma part del palau bisbal de Barcelona. L’accés originalment es realitzava a partir d’un pont que comunicava amb el palau de l’Ardiaca, que encara es pot observar en gravats antics, però desprès de la seva supressió el 1822 la torre va quedar aïllada del palau ardiaconal i s’hi pot accedir solament des del palau episcopal. L’estança encara conserva la decoració de la volta de creueria amb la clau de volta decorada amb les armes dels Desplà-Oms. Del seu mobiliari litúrgic sabem de l’existència d’una imatge de Sant Jeroni, que l’Ardiaca va acabar regalant a la catedral de Barcelona. Per descripcions sabem que era de plata daurada amb un pes superior als 31 marcs; la va cedir a la sagristia de la Seu el 21 de març de 1510. La part més coneguda del mobiliari litúrgic d’aquesta capella és l’esmentat retaule elaborat per Bartolomé Bermejo dedicat a la Pietat. No es coneix documentació escrita sobre l’encàrrec de l’obra però l’autoria per part de Bermejo, el comitent Lluis Desplà i la seva data de realització (el 23 d’abril de 1490) està referenciat a partir d’una inscripció en el guardapols del retaule: OPUS BARTHOLOMEI VERMEIO CORDUBENSIS IMPENSA LODOVICI DE SPLA BARCINONENSIS ARCHIDIACONI ABSOLUTUM XXIII APRILIS ANNO SALUTIS CHRISTIANAE MCCCC.LXXXX".( Obra de Bartomeu Bermejo, cordovès, sufragada per Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d’abril de l’any 1490 de la Redempció cristiana” ). El quadre-retaule, amb unes dimensions de 175 x 189 cm., es conserva actualment al Museu de la Catedral de Barcelona. És possible que el retaule fos més gran i tingues dues portes que el protegissin, ja que hi ha traces en el marc original de la presència d’unes frontisses per sostenir-les. Hi ha també qui especula en l’existència d’una pradel.la a la part inferior.

El seu autor, Bartolomé Bermejo es considera un dels pintors gòtics més importants i un dels introductors de la corrent gòtic-flamenc a la Corona d’Aragó, juntament amb Lluís Dalmau, malgrat que el seu estil no quallà. Es coneixen poques dades de la seva etapa efímera a Catalunya. Sabem que va néixer a Còrdova cap el 1440. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot, el qual li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460. Hi ha peces documentades seves a Saragossa (1474 - 1477) i Barcelona (1486 - 1495) i, després, és possible que es traslladés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica. El seu pas per Barcelona es documenta per primer cop el 1486 en la confecció de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar. 
El retaule en qüestió representa una Pietat amb la Verge Maria sostenint en braços el cos del seu fill mort i es troba flanquejada per les figures del promotor l’Ardiaca Lluis Desplà a la dreta del quadre i la figura de Sant Jeroni llegint La Vulgata al cantó oposat. L’escena es desenvolupa en un ampli paisatge natural amb unes ciutats idealitzades d’arquitectura nòrdica al fons. La figura de Sant Jeroni es representa com a cardenal amb el cap descobert i el capell penjant del coll cap a l’esquena i amb una actitud concentrada en la lectura del llibre obert de la La Vulgata que porta a les mans, que ha de llegir amb l’ajuda d’unes ulleres. L’Ardiaca també es mostra agenollat, pregant i mal afaitat amb un aspecte més aviat descuidat. La forma de presentar el donant en el mateix nivell que la divinitat evidencia un cop més aquesta clara influència flamenca.
Del quadre, que ha estat profusament analitzat en les seves múltiples vessants, s’han recalcat els trets realistes de la pintura flamenca del seu estil, que segons es valora, arriben en Bermejo a la seva màxima expressió en aquest quadre i per altra banda, els aspectes de la sensibilitat artística, cultural i religiosa de l’ardiaca Desplà en la forma de voler ser representat. La recent restauració del quadre ha deixat palès l’alt grau de realisme en la pintura de Bermejo, tret comú de la corrent del gòtic flamenc. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera, a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia o la calèndula. Aquest realisme també s’exten a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.

Per poder llegir l'article en la seva integritat: baixar en pdf

divendres, 4 d’agost de 2017

Nou llibre sobre l’arqueologia de Cabrera de Mar amb polèmica

Els passats dies 3 i 4 de juny de 2017, va tenir lloc a Cabrera de Mar la XIX Fira Iberomana i el VII Festival Laietania, amb l’objectiu de difondre el passat iberoromà de la població. Aprofitant aquest esdeveniment es va presentar el llibre «Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans», coordinada per Josep M. Rovira Juan i amb textos i fotografies de Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia), Rosa Isabel Garí (llicenciada en Prehistòria i Història Antiga i professora) i Josep Vinyals (membre de l'històric grup de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar) a banda de les reconstruccions en 3D del mateix Josep M. Rovira (llicenciat en arqueologia i professor d'ensenyament).

El llibre, editat per la regidora de Promoció Econòmica i Turisme de la població i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va aparèixer envoltat d’una forta polèmica que ha portat fins i tot a la destitució de la regidora responsable de la seva publicació Maria J. Cortada. Entre els motius que circulen per explicar aquest cessament hi figuren, la manca de confiança de l’alcalde envers de la regidora i el fet de no haver seguit el protocol adient per editar el llibre (El Punt Avui, 21/6/17). També segons el GHC s'apunta al fet de que el llibre va aixecar els recels de l’àrea de cultura i l’arqueòleg municipal. Rosa Isabel Garí, una de les autores del llibre, declara que espera que no sigui l'excusa el rebuig a un possible favoritisme donat el parentiu entre el coordinador i la regidora cessada, ja que Josep M. Rovira i la exregidora són marit i muller. Com a conseqüència de tot això, a part del cessament de la regidora, el llibre ha estat retirat i ja no es pot adquirir.
El llibre de 152 pàgines, que presenta un tó divulgador amb important material gràfic i àmplia bibliografia, està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. Aquest llibre s’ha d’entendre com una edició en paper d’un contingut editat en format web ja fa anys a la pàgina web “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni” patrocinada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Mataró, el Grup d'Història del Casal, etc i el propi Ajuntament de Cabrera de Mar.
Sobre el tema del patrimoni medieval de Cabrera de Mar que és el que pertoca parlar en aquets bloc apareix de forma tangencial i poc aprofundida en la publicació ja que no és l’objectiu del llibre. El castell de Burriac s’esmenta a la pàgina 22 i la fase medieval de Can Modolell amb la capella de Sant Joan i el retaule de Bernat Martorell a les pàgines 131-133.
En qualsevol cas, és una llàstima que polèmiques estèrils com les aquí descrites contribueixin a eclipsar la feina i l’esforç d’aquest historiadors i impedeixin que aquest llibre pugui arribar a la mà del públic en general que en podria gaudir per conèixer el passat del seu patrimoni. Cal remarcar també que la feina feta per part dels historiadors en aquest llibre ha estat de forma desinteressada fet que cal també agrair ja que no es pot especular sobre un benefici econòmic del mateix.

Per aquells a qui interessi, els aspectes medievals de la població els he tractat amb més aprofundiment  a:
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. (Consulta en xarxa)
  • GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona) 
  • GRAUPERA, Joaquim (2005). "El patrimoni artístico-religiós de l'època medieval a Cabrera". Cabrera de Mar. S.XX. Quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: Ajuntament de Cabrera de Mar; Fundació Salvador Alsina i Arenas.
  • GRAUPERA, Joaquim (2003). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Monografies (vol. II). Argentona : La comarcal Edicions. ( Sant Feliu, p.25-27; Sant Cebrià, p.72-75; Sant Joan,p.78-81; Santa Helena d’Agell, p.81-82i Sant Vicenç de Burriac, p. 108-110)
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “Les forques del castell de Burriac” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes .Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.87-91
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “L’arquitectura religiosa dins l’arquitectura militar. Les capelles dels castells en el Baix Maresme” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.81-86
  • GRAUPERA, Joaquim (1996) . “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Primeres Jornades d’Arqueologia a Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Cabrera de Mar. 16 de març del 1996. Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1996. En premsa.
  • GRAUPERA, Joaquim. (1988) “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Ilturo - I Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. 16 de març del 1996. Cabrera de Mar, núm.1 (1998). Grup d’arqueologia de Cabrera de Mar, 1988. Pàgs. 73-75.


dimarts, 18 de juliol de 2017

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.
El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.
Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable. 
En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)
En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.
Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys. 

informació complementària
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]
Detall de les actuacions desafortunades [Fotografia: Xavier Romera]

dimarts, 4 de juliol de 2017

Aplec de sant Pere de Clarà - 2017 i desè col·leccionable sobre la història del priorat

El passat diumenge 2 de juliol de 2017 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere, a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el desè col·leccionable, sobre la història del Priorat, que tracta sobre la funció funerària del monestir. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

Des de l’alta edat mitjana, els monestirs podien ser triats per una nissaga important com a recinte funerari, amb la finalitat de perpetuar la memòria del llinatge. En aquests casos, la comunitat del monestir s’encarregava dels rituals funeraris i les oracions per l’ànima del difunt a banda de custodiar les restes sabollides. A canvi el monestir gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats per incrementar el seu patrimoni.
El priorat benedictí de Sant Pere de Clarà tenia aquesta funció funerària per a la nissaga dels Argentona, una branca dels Sant Vicens, senyors dels castells de Vilassar i Burriac. D’aquesta funció funerària s’han conservat solament tres sarcòfags, que semblen osseres petites, no aptes per contenir el cadàver sencer d’un adult però si per guardar els ossos d’una o diverses persones. Un d’ells es conserva encara a Clarà però els altres dos van ser traslladats a la façana de la parròquia de Sant Julià d’Argentona en la restauració de la mateixa que va fer Puig i Cadafalch. Aquests sarcòfags estarien situats en els dos arcosolis que es troben en el mur de migdia de la capella; un a l’interior i l’altre a l’exterior. 
Solament s’ha pogut documentar l’enterrament de dues persones en el priorat. Una d’elles va ser Guillem de Sant Lleí. En un document del 1246, Bernat de Vilafort, Berenguer de Sant Lleí i Guillem de Congustell, tots de Granollers, compareixen com a marmessors davant el notari Pere de Canals, per testificar i autentificar el testament de Guillem de Sant Lleí, pare de Berenguer. En aquest testament es ratifica la voluntat que el difunt sigui enterrat al cementiri de Sant Pere de Clarà i s’institueix hereu universal al seu fill Berenguer. El segon enterrament documentat és Bernat de Sant Vicenç, que en el testament del 18 d’agost del 1254 demana ser enterrat també a Clarà. Una branca dels Sant Vicenç, els Argentona, mantindran la castlania de Burriac després de la compra dels Desbosc. Aquests conservaran l’antic dret de sepultura en el priorat dels Sant Vicenç, al menys fins al 1399, en què Guillem d’Argentona, estipula, en el seu testament, que ha de ser enterrat a la Seu de Barcelona en el vas del seu avi matern Pere Clasquerí, on hi havia enterrada també la seva mare Eulàlia i el seu germà Ramon. Demana que per a aquesta tomba de la catedral es fabriqui una làpida de pedra “... en la qual sien fets senyals de Argentona”. També demana als marmessors que “...la ossa de mon pare y de ma àvia e de tots mos predecessors qui jaen en lo priorat de Sct. Pere de Clarà en la paròquia d’Argentona, qui sien mudades al meu carner de la Seu de Barcha...”

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):
Mn. Jaume Castellví oficiant l'eucaristia [Fotografia: Joaquim Graupera]
Cant dels Goigs en honor a Sant Pere de Clarà  [Fotografia: Jordi Montlló]
Presentació del col·lecionable [Fotografia: Joaquim Graupera]
Pilar Figueres presentant l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Joaquim Graupera presentant el col·leccionable 10[Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]

dilluns, 3 de juliol de 2017

Presentació del llibre "El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar" a Santa Susanna

El passat dissabte 1 de juliol de 2017 es va presentar el llibre «El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar», a la sala polivalent de la Biblioteca Vall d'Alfatà de Santa Susanna. L’acte va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic que ompli la sala de gom a gom i amb la presència dels autors dels diversos estudis publicats en el llibre i de la família Clarabuch-Vicent, propietària del Mas Jordà objecte d’estudi. 
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de la regidora de l’Ajuntament de Santa Susanna Carine Bouillon. Seguidament el Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme va parlar del procés d’edició del llibre i el sentit del mateix com a mostra de la publicació dels fons de l’Arxiu Comarcal en una col·lecció editorial del qual aquest volum n’ocupa el número dos. L’historiador Xavier Soldevila i Temporal va ser la persona escollida per l’organització per glossar el llibre. Soldevila va destacar l'excepcionalitat de l'obra, un estudi exhaustiu i pluridisciplinari, i va il·lustrar amb algunes del mateix els aspectes més interessants. Seguidament, el Sr. Pere Clarabuch, propietari del mas, ens va referir una crònica exhaustiva del procés de gestació de l’equip de treball i de la confecció dels diversos estudis que composen el llibre. La cloenda va anar a càrrec de l'Alcalde de la vila Joan Campolier Montsant. A la sortida, l'Ajuntament va obsequiar els assistents amb un exemplar de la publicació i un refrigeri. 
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, durant la seva intervenció [Fotografia: Joaquim Graupera]
Xavier Soldevila durant la glossa del llibre [Fotografia: Joaquim Graupera]
Pere Clarabuch durant la seva exposició [Fotografia: Joaquim Graupera]
Tancament de l'acte per part del Sr. Alcalde Joan Campolier [Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic assistent amb alguns dels autors del articles del llibre a primer terme [Fotografia SSOM]

diumenge, 2 de juliol de 2017

Presentació de les actes d’In Maritima 2016 i del segon simposi In Maritima 2018 sobre el mas i les masies.

El s. XV, temps de canvi i incerteses. Actes del Simposi In Maritima. 1r. Simposi sobre Història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval, 2017
El passat divendres 20 de juny de 2017, en el marc del festival Vilazari es van presentar les actes del primer Simposi In Maritima 2016, a càrrec de Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar i Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal. L’acte que es va iniciar a les 19 h va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. En els seus parlaments van destacar la col·laboració d’ambdues institucions i van glosar l’estructura del llibre que es repartirà de forma gratuïta a les persones matriculades en el primer simposi i que podrà adquirir al preu de 5 euros per afavorir-ne la divulgació. El llibre té la mateixa estructura que el simposi i hi apareixen publicades totes les ponències i comunicacions de forma integra.
Seguidament, com a director del Simposi es va presentar el contingut del segon simposi In Maritima 2018: Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials, que es celebrarà pel juliol del 2018 organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. En aquest apartat vaig presentar la temàtica i els àmbits sobre els que es poden presentar comunicacions en el segon simposi que es celebrarà el juny del 2018.
A les 19.30 h. s’inicià la conferència “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, a càrrec de Coral Cuadrada Dra. en Història Medieval. Aquesta xerrada s’entén com la primera ponència del segon In Maritima i es va plantejar com un punt d’arrencament del mateix ja que es van formular quines són les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar d’aquest tema. A Catalunya el tema dels masos és un tema que entronca amb la corrent del catalanisme polític que entenia aquest element com un tret de la identitat catalana. La Dra. Coral Cuadrada va començar el discurs situant el tema en aquest context i va ressaltar l'Estudi de la Masia Catalana de Rafael Patxot i Jubert, promogut pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dirigit per l'arquitecte Josep Danés i Torras, com a punt de partida. Segons, la Dra Cuadrada, un segon moment va venir donat per la celebració del Col·loqui a Barcelona a instàncies del CSIC amb el títol "El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII)” les actes del qual van ser editades per Maria Teresa Ferrer i Mallol, Josefa Mutgé Vives i Manuel Riu.
 Seguidament, la Dra. Coral Cuadrada aconsellà que les comunicacions es centressin en sis àmbits: història; antropologia i etnografia; arqueologia; geografia; arquitectura, urbanisme, i art i noves tecnologies. Seguidament va anar desgranant cada un d’ells i detallant la diversitat de temes que es podrien abastar. Aquesta ponència va servir per motivar i donar idees per la presentació de comunicacions del proper simposi.
L’acte va acabar amb el concert de Tablatura, a la capella de Sant Sebastià a les 110 de la nit. Aquest va consistir amb la interpretació de música antiga amb tiorba i llaüt dels segles XVII i XVIII amb el mallorquí Ferran Pisà.
Al llarg del cap de setmana també es podrà participar en les visites guiades al castell de Vilassar de Dalt.



Moment de presentació de les actes [Fotografia: Laura Bosch]
Públic assitent a l'acte [Fotografia: Laura Bosch]
B.Oliva, A Serrano i J.Graupera en el moment de presentar les actes [Fotografia: Laura Bosch]
Conferència de la Dra . Coral Cuadrada [Fotografia: Laura Bosch]

dissabte, 1 de juliol de 2017

Inauguració a Ripoll d’una exposició sobre Puig i Cadafalch amb la nostra participació.

El passat diumenge 11 de juny de 2017 es va inaugurar l’exposició “L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès” organitzada per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal del Maresme, el Grup d’Història del Casal, el Museu de Ripoll i la Diputació de Barcelona.
La inauguració va coincidir amb els actes de celebració del vintè aniversari de la col·locació al monestir de Ripoll de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch. L’acte fou presidit pel Sr. Jordi Munell, alcalde de Ripoll, i comptà amb els parlaments de la Sra. Montsina Llimós, regidora de promoció econòmica, la Sra. Michèle Boix, que parlà en representació del Patronat del Monestir, l’historiador i arxiver Agustí Dalmau, que s’encarregà de glossar la relació de Puig i Cadafalch amb Ripoll, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Jaume Vellvehí com a president del Grup d’Història del Casal.
L’acte es va fer al peu de l’estendard i comptà amb la presència de mataronins i ripollesos i representants d’entitats de Ripoll. Tot seguit es va poder visitar l’exposició que inicialment es va mostrar a la nau lateral de la basílica.
L’exposició romandrà visible al Museu de de Ripoll (Plaça de L'abat Oliba, s/n, 17500 Ripoll, del 12 de juny al 31 de juliol de 2017. Posteriorment es podrà visitar a la Fira gastronòmica i comercial de Cabrils (del 19 al 22 d’agost de 2017 ) ; a l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet. Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró) del 15 de setembre al 30 de novembre de 2017 i finalment a l’Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró (Carrer Sant Josep de Calassanç, 16, 08303 Mataró) del desembre de 2017 al gener de 2018.

L’exposició conta de 4 plafons:
  1. Mataró i Ripoll a la darreria del segle XIX, elaborat per Alexis Serrano (Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme)
  2. Josep Puig i Cadafalch i Ripoll, elaborat per mi mateix
  3. La Restauració del Monestir de Ripoll,elaborat per Jaume Vellvehí (President del Grup d’Història del Casal)
  4. El nou estandard vint anys més tard, elaborat per Jaume Vellvehí (President del Grup d’Història del Casal)
La mostra es complementaria a l’exposició Puig i Cadafalch i el Maresme, una visió documental que coincidiran exposades les dues en certs lloc i en altres es mostraran per separat.
L’Arxiu Comarcal del Maresme ha creat una pàgina web on es poden veure els continguts de les dues exposicions i es pot seguir l’agenda de llocs d’exposició de les dues.

Per poder llegir i descarregar-se els plafons : Pàgina web

Plafons exposats a la nau lateral de l basílica [Fot. Joaquim Graupera]
Plafó sobre Puig i Cadafalch i Ripoll elaborat per mi [Fot. Joaquim Graupera]
Acte de inauguració de l'exposició i dels 20 anys de la restitució de l'Estendard [Fot. Joaquim Graupera]

dissabte, 20 de maig de 2017

Nou article sobre els valors femenins de les dones medievals del Maresme

El passat dissabte 6 de maig de 2017 dins el marc de la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme  que  va tenir lloc a la sala Roser Carrau de l’Espai Cultural Can Bisa (Carrer Montserrat, 8 de Vilassar de Mar) es va presentar les actes de l'anterior edició que es va celebrar a Arenys de Munt.
En aquestes actes hi apareix publicat el meu article sobre les dones medievals que vaig presentar com a comunicació.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Els valors femenins medievals a partir de les advocacions de les parròquies del Baix Maresme". X Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme - Dones amb història al Maresme. Arenys de Munt, 16 d'abril de 2016. Arenys de Munt: Col.lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt.Pp. 75-87

diumenge, 7 de maig de 2017

XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Vilassar de Mar

El passat dissabte 6 de maig de 2017 va tenir lloc a la sala Roser Carrau de l’Espai Cultural Can Bisa (Carrer Montserrat, 8 de Vilassar de Mar) la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme dedicada enguany al tema «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme». L’acte va estar coorganitzat pel Centre d'Estudis Vilassarencs, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Maresme Medieval va participar com a col·laborador juntament amb una dotzena més de centres d’estudis i entitats de la comarca. 

Com hem avançat, amb la temàtica escollida per la present Trobada «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme», es va voler donar cabuda a tota mena de comunicacions amb relació a: l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets (cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells), així com també de mestres de cases, arquitectes i enginyers, que ha deixat petja al nostre territori.
La Jornada s’inicià amb la rebuda dels participants i lliurament de les acreditacions i la inauguració va anar a càrrec de l’Il·lustríssim Sr. Damià del Clot, alcalde de Vilassar de Mar, l’il·lustríssim Sr. Jordi Mir, Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Cabrera de Mar, el Sr. Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner i el Sr. Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs i director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
La ponència marc sobre “La formació urbana de Vilassar de Mar” va anar a càrrec de Francesc Caballé.
A continuació es va procedir a llegir disset comunicacions que sortiran publicades a les actes que es publicaran d’aquí un any i que tracten temes de diverses poblacions i etapes. La Cloenda va anar a càrrec de l’Alexandre Capdevila ja que M. Carme Jiménez directora–gerent del Institut Ramon Muntaner va excusar la seva presència. 
Després de dinar la jornada va acabar amb una visita comentada pel nucli antic de Vilassar de Mar, Can Bassa - Sitges i la Torre d’en Nadal a càrrec d’Alexis Serrano.
Pel que fa al contingut d’aquest bloc destacarem les que afecten al patrimoni medieval de la nostra comarca. En aquest sentit es van presentar: 
  • Viles i llocs. Models de poblament al Maresme medieval. Per Joaquim Graupera
  • Fons i documents per l’estudi de l’arquitectura i l’urbanisme conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Per Alexis Serrano i Alícia Xicota
  • El paper dels mestres de cases d’origen francès en el desenvolupament urbanístic del Maresme als segles XVI i XVII. Per Alexandra Capdevila.
  • La Vila Primiliano i el torrent de la Bassa de la Màdria. Per Imma Gimferrer.
Des d'aquí felicitem els organitzadors per tal com es va desenvolupar la Jornada.

Parlaments de la inauguració de les Jornades
Moment de la meva comunicació
Lectura de comunicacions de J.Graupera;  A.Serrano i A.Xicota; A.Capdevila i I.Gimferrer.

dilluns, 1 de maig de 2017

Dos articles d’art medieval del Maresme publicats per Sant Jordi 2017

En la festivitat de Sant Jordi d’enguany, han vist la llum dos articles meus publicats en dues revistes d’història local.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “ Puig i Cadafalch i la seva contribució com historiador de l’art medieval”. Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, núm. 70 (abril, 2017), p.15-20

El passat dijous, 20 d'abril de 2017, a les vuit del vespre a la Casa Gòtica d'Argentona es va presentar el núm. 70 de la revista Fonts. Es tracta d’un número monogràfic especial Puig i Cadafalch que apareix com a participació de l’entitat editora, el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell d’Argentona, en la commemoració del centenari del naixement de Puig i Cadafalch i dels 150 anys de la seva elecció com a President de la Mancomunitat de Catalunya. En la presentació el president de l’entitat Dr. Enric Subiñà va fer la conferència "L'Argentona del temps de Puig i Cadafalch", que va permetre una aproximació a com era l'Argentona que va viure el nostre il·lustre personatge.  La revista Fonts, que va aparèixer al gener del 2000 com a butlletí trimestral del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, és la veu de l'entitat, i combina la vessant informativa amb els treballs d'investigació sobre el municipi del Maresme i els seus voltants.
Aquest número de la revista esta integrat, a banda de les seccions habituals, per articles sobre Puig escrits per Margarida Colomer, Manuel Cusachs, Esteve Mach , Jaume Vellvehí, Cristina Vila i jo mateix.
El Dr. Enric Subiñà durant la conferència de presentació de la revista


GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella  i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47

El dissabte, 22 d’abril de 2017 es va presentar a Dosrius un nou número de la revista DuosRios, que en aquesta ocasió recull les diferents comunicacions presentades en la passada Jornada d’Estudis de Dosrius organitzada per l’Arxiu Municipal de Dosrius el passat mes de febrer de 2017. A la part final de l’acte es va  representar l’obra Laia: memòria històrica, a càrrec de la seva autora Alba Valldaura. Les comunicacions presentades a la Jornada que apareixen publicades son : de Ramon Coll Monteagudo, Entorn d’algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars; d’Enric Subiñà Coll, Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos; d’Elvis Mallorquí Garcia, El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315; la meva participació que va consistir en l’article, Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana; de Joaquim Garriga Riera, El retaule major cinccentista de Sant Iscle i santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi; d’Alexandra Capdevila Muntadas, Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar; d’Anna Plans Berenguer, Notícies del llinatge Belloch a Can Bosc; de Daniel Daví Salvanyà, La Pedra de la Ferradura; d’Alexis Serrano, Dosrius, Canyamars i El Far des de les fonts notarials i registrals de l’Arxiu Comarcal del Maresme; de Josep Ramis Nieto, Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d’ensenyament (1851-1938); de Meritxell Dominich Lorenzo, Germandat de Sant Josep; de Josep Puig-Pla, Vida rural i Guerra Civil al Far; de Nicolau Guanyabens Calvet, El caçador furtiu, una obra d’Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius; de Jaume Vellvehí Altimira, L’empremta d’Esteve Albert en la revista Vida Nova (Montpeller, 1954-1978); i, finalment, de Joan Manel Riera, Retorn al futur de Dosrius: Síntesi de l’evolució socioambiental del municipi.
Marc Bosch, alcalde de Dosrius i les responsables de l'Arxiu Municipal Neus Alsina i M'a.Àngels Jubany

Felicitar a les entitats editores i esperem i desitgem que aquestes dues noves publicacions tinguin la bona acollida que es mereixen.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...