Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Sant Cebrià de Vallalta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Sant Cebrià de Vallalta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de desembre de 2019

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 
La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 
Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 
Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 
El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 
En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”
Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 
L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.
Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !
Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

divendres, 1 de febrer de 2019

Conferència sobre la masia de Can Coris de Sant Cebrià de Vallalta a Arqueonet

El passat dimarts 22 de gener de 2019, a les 18.30h., a les aules d’Arqueonet (C/ Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona), va tenir lloc la conferència de Ferran Montasell «La masia catalana de Can Coris, la Història a través d’una casa d’origen medieval». 
L’autor, Ferran Montasell Benítez, és actualment un estudiant del Grau d’Història a la Universitat de Barcelona i en la conferència va exposar el contingut del treball de recerca de batxillerat que va presentar el curs 2013-2014 mentre era estudiant del batxillerat humanístic a l’Escola Pia de Calella i que havia tingut com a tutora a la professora d’història Anna Sitjà. 
Aquell curs, el treball va optar al 11è Premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat organitzat conjuntament pel Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i en el que va obtenir, de forma excepcional, una menció especial. 
A la xerrada sobre la Masia de Can Coris (Sant Cebrià de Vallalta), Ferran Montasell va resseguir la història d’aquesta masia i els canvis que ha viscut aquest casal des de l’època medieval fins l’actualitat, tant pel que fa a nivell arquitectònic, com pels personatges que hi van habitar, sense descuidar de fer esment a l’impacte de diversos fets que ha viscut la vila i la masia, com ara el caciquisme o la guerra civil. 
Aules Arqueonet
L’origen de l’edifici es remunta al s. XV quan la família Raüll es va assentar a Sant Cebrià de Vallalta i en va construir la primera masia. Aquesta, al s.XVI, va passar a les mans de la família Coris provinent d’Arenys de Mar, els qual la van reformar i és en aquests moments que va adquirir l’aspecte monumental que ha conservat fins avui dia. De l’edifici, en cal destacar, els magnífics finestrals d’estil gòtic que converteixen a Can Coris en una de les joies del poble a nivell patrimonial. 
Arqueonet, l’associació organitzadora de la conferència, amb la qual hem col·laborat diverses vegades, és una entitat de serveis culturals especialitzada en la divulgació de les grans civilitzacions de la història, així com de la cultura i l’art en general. El seu objectiu és aproximar-nos a aquestes temàtiques mitjançant tot tipus d’activitats com xerrades, cursos, tallers, visites guiades, sortides i viatges culturals, impartits per grans professionals de reconegut prestigi. Les seves activitats es caracteritzen per la forma dinàmica i amena d’impartir els coneixements sense descuidar el rigor històric; buscant l’empatia i la participació del públic afavorint d’aquesta manera una més àmplia assimilació dels conceptes i un major gaudi en les activitats. 

Per a més informació:
Ferran Montasell recollint la menció a l'11è Premi Thos i Codina  [Fotografia GHC]

diumenge, 14 de novembre de 2010

IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, sobre el món de la pagesia a Sant Cebrià de Vallalta.

El dissabte 13 de novembre de 2010 va tenir lloc a Sant Cebrià de Vallalta la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, aquest cop excel•lentment organitzada pel Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC) i centrada en el tema de la pagesia al Maresme. Desprès del lliurament de les acreditacions i la inauguració de les jornades, Rosa Almuzara, Directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró va glossar la figura del director del CESC, Lluís Parera (1924-2010) recentment traspassat i impulsor d’aquesta trobada. La ponència introductòria va anar a càrrec de Josep de Ca l’Estrany, pagès i pintor de Sant Cebrià amb el títol de «Com voldríem que fos l’agricultura». D’una manera planera, molt entenedora i didàctica, va anar exposant l’evolució de la pagesia tradicional de l’Alt Maresme cap a una agricultura més tecnificada i industrial, fent referència als punts forts i als punts febles que això comporta i com ens afecta la globalització i la tendència cap a un món més urbanitzat. Després d’una pausa-cafè, es va procedir a la lectura de les set comunicacions presentades que abastaren temes des de la prehistòria fins al món contemporani (al final de l’article teniu el targetó on hi figuren el títol i els autors de totes les comunicacions). Un cop acabada la lectura de les comunicacions es va fer una visita comentada pel patrimoni de Sant Cebrià amb els comentaris d’en Josep de Ca l’Estrany. L’acte es va cloure amb un dinar amb productes representatius de Sant Cebrià. En les mateixes Jornades es van repartir les ponències i comunicacions presentades en un petit llibret.
De temàtica medieval sols es va presentar una comunicació que portava el títol de «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí.» de Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Joaquim Graupera i Graupera i Jaume Vellvehí i Altimira representants dels Grup d'Història del Casal i del Cercle d'Història de Tordera. Aquest treball va tractar el tema de l'explotació de l'aigua en el món rural i com esdevé una font de riquesa, Aquest cas exemplificat per la gestió de l’aigua feta per part d’una nissaga altmaresmenca: els Jalpí. Des de l'edat mitjana uns pagesos benestants, els Jalpí de Tordera, van anar concentrant la propietat i drets sobre molins fariners. Primer a Tordera però ben aviat a poblacions més allunyades: Palafolls, Arenys, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, etc.. La política familiar els menà a concentrar poder econòmic i prestigi social assolint el títol de Cavaller de Jalpí. L’article acaba en el segle XIX, quan el que en fou el darrer de la nissaga, don Augusto de Jalpí, va esdevenir tot un referent per al progrés de la zona amb iniciatives capdavanteres de tot tipus: la conversió dels antics molins fariners en petites centrals elèctriques, fàbrica de gel, i la conversió de Can Jalpí de Tordera en el manantial Jalpí, embotellant aigua per a la seva distribució.

Triptic de les comunicacions
Per adquirir el llibret de les actes

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...