diumenge, 29 de juny del 2014

Setè col.leccionable a l'Aplec de Sant Pere de Clarà 2014 dedicat al tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)

El passat diumenge 29 de juny de 2014 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el setè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta setena edició del col·leccionable va tractar el tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713). L'any 1592, el priorat de Sant Pere de Clarà, junt amb altres canòniques i priorats com el de Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria de Roca Rossa, de Vilabertran, de Gualter i altres, van ser abolits pel papa Climent VIII (1536-1605). Les possessions d’aquestes comunitats van servir per dotar la mensa canonical de la catedral de Solsona, erigida el 19 de juliol del 1593. El bisbat de Solsona com a demarcació eclesiàstica va integrar diverses parròquies del Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà, mutilant les antigues demarcacions eclesiàstiques del bisbat de Vic i del bisbat d'Urgell. Aquest territori diocesà va néixer pel desig del rei Felip II de Castella de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants. La comunitat de canonges de Solsona va arrendar a la família March d’Òrrius, pel preu de 100 lliures anuals, el dret d’administrar les finques i vinyes de les terres properes al priorat. Per altra banda, les rendes de totes les altres propietats del Priorat escampades pel Maresme i el Vallès van ser gestionades per Isidre Reimir, pagès d’Argentona, des del 1662.

A partir del Capbreu Nou del Priorat de Sant Pere Clarà de Josep Francesc Claramunt (1763), conservat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, es pot saber el nom dels masos que encara eren propietat del monestir en aquells moments. La majoria es trobaven a Argentona i Òrrius però també disposaven d’altres propietats en altres indrets del Maresme i el Vallès. Hi ha constància de 21 masos a Vilassar, 12 a Cabrera, 8 a Teià, 7 a Mataró, 7 a la Roca, 5 a Premià, 4 a Vilanova de la Roca, 2 a Santa Agnès de Malanyanes i a Terrassa, 1 a Alella, Arenys, Barcelona, Bell-Lloc, Cardedeu, Granollers, Olzinelles, Palau-Solità i Tiana.

El culte a l’església de Clarà va continuar fins l’any 1713, any en què l’església va ser profanada i es va retirar la potestat de celebrar-hi l’eucaristia : “...quia dicitur ecclesia fuit polluta, amplius in ea non fuit missa celebrata...”.









Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):


diumenge, 22 de juny del 2014

Comença la tercera edició del FESTIVAL VILAZARI 978 amb moltes activitats

En motiu de la visita guiada al Castell de Vilassar, aquest any es presenta la tercera edició del FESTIVAL VILAZARI 978, centrant-se en la casa dels Sant Vicenç. Del 27 de juny al 6 de juliol de 2014 l’Ajuntament de Vilassar ofereix un conjunt d’activitats per mostrar el patrimoni medieval vilassarenc. El programa d’actes, com veureu, presenta una oferta molt variada d’esdeveniments. A Vilassar es faran taules rodones i conferències, visites comentades teatralitzades i nocturnes i visites guiades als castells de Burriac i Vilassar, músiques i balls, artesania i oficis medievals, tallers i jocs, campaments i cavallers, armes i combats de tota mena.  Hi ha una amplíssim ventall d’activitats que us recomano que consulteu el programa detallat que trobareu en pdf al final d’aquest article.
Aquests actes centrals es complementen, a l’igual que en edicions anteriors, amb altres que es realitzaran en altres municipis que formaven part de l’antiga Baronia: Vilassar de Mar, Cabrils i Argentona.
·         Dissabte 28 de juny, a les 10:00h . Visita “Tot descobrint els vestigis  de l’Argentona baronial”. Tots els públics. Activitat gratuïta.  Lloc: plaça de l’Església d’Argentona. Organitza: Centre d’Estudis Argentonins Jaume  Clavell.
·         Dijous  3 de juliol, a les 19:00h . Visita comentada a Vilassar de Mar, la formació del veïnat de mar de Vilassar  (segles XVI-XVII).  A càrrec de l’historiador Alexis Serrano. Organitza: Centre d’Estudis Vilassarencs Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc de trobada: plaça de l’Església parroquial  de Sant Joan de Vilassar de Mar. Respecte al tema central, es durà a terme el dia 28 de juny per la tarda un torneig de cavallers  en què  s’escenificarà la justa medieval dels fets de Ripollet (s. XI), per la qual els Sant Vicenç guanyaren la torre de Vilassar.
·         Divendres 4 de juliol, a les 19:30h . Passejada cultural pel Cabrils medieval” a càrrec del historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Organitza: Museu de Cabrils. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Plaça de l’església de Cabrils.

Com a actes acadèmics i de divulgació del patrimoni cal destacar:
·         Dimecres 3 de juliol, a les 20:00h. Taula rodona “Els orígens del castell de Vilassar” amb els historiadors Enric Subiñà, Joaquim Graupera i Pere Benito. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Durada: 1 h
·         Divendres 4 de juliol, a les 20:00h Presentació del projecte del llibre Història de Vilassar, a càrrec de Benet Oliva. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Seguidament a les 20:30h. Conferència “Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç (segles XI-XIV)” Conferència del cicle “Història de Vilassar” a càrrec de Pere Benito. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Durada: 1 h
Us animo a participar-hi activament, ja que hi ha activitats molt interessants i aptes per tots els públics i preferències !!!

Per consultar el programa: Programa festival Vilazari




dimarts, 17 de juny del 2014

Conferència a Dosrius sobre la història del castell i visita comentada a les restes

El passat dissabte 14 de juny de 2014, l’Arxiu Municipal (AMD) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dosrius van organitzar una jornada per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. Les activitats programades van incloure una conferència amb el títol “El Castell de Dosrius. Un testimoni del passat” i una pujada al Castell. L'acte que es va iniciar a les 5 de la tarda al Saló de Plens de l’Ajuntament, es va iniciar amb un parlament de Maria Àngels Jubany del AMD, que a banda de presentar la meva conferència, va fer un recull dels actes que estan programats aquest any amb el castell com a protagonista.
La conferència la vaig dividir en diversos apartats. En primer lloc vaig fer un estat de la qüestió sobre els estudis realitzats sobre el castell fins ara des del principis del s.XX. Un segon bloc es va centrar en la història del castell i un l'ultim apartat va centrar-se en la descripció de les restes.
Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies
als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. L’Arxiu Nacional de Catalunya va finalitzar aquests treballs l'any 2013 amb la referència dels 2.716 documents en suport pergamí que abasten un dilatat període, des del segle XI al XVIII, i complementa l’inventari dels documents en paper que es va realitzar durant els anys 90.
Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'ajuplugaven al castell després d'un dia de cacera. L'acte va concloure amb un parlament de l'alcalde de Dosrius Josep Jo.
Desprès de la xerrada una bona colla es van animar a pujar al castell desafiant l'amenaça de pluja d'uns núvols negres que venien del Vallès. Un cop arribats al castell, uns en cotxe i altres a peu, vàrem poder observar i comentar les restes que quedaven del mateix i del mas adjunt. Per finalitzar l'acte, la Sandra Cabrespina ens va recitar un emotiu poema de l'Esteve Albert que havia dedicat a les restes del Castell.

Per a més informació sobre el castell:
Ma Angels Jubany de l'Arxiu Municipal de Dosrius; Josep Jo, Alcalde de Dosrius i el conferenciant Joaquim Graupera 
Públic assistent a l'acte
Un moment de la conferència
Comentant les restes del castell
Sandra Cabrespina recitant el poema d'Esteve Albert sobre les restes del castell
Participants en la pujada al castell