Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Montgat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Montgat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de setembre del 2014

Propostes sobre el patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2014

Des de l’any 1991, quan el Consell d’Europa va crear les Jornades Europees del Patrimoni, Catalunya s’hi va afegir amb un alt grau de compromís, i creant activitats pròpies. 

El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, impulsa aquest esdeveniment comptant amb la col·laboració i complicitat dels municipis d’arreu del país. Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals locals de tots els indrets de Catalunya són convidats a organitzar activitats gratuïtes a l’entorn del seu patrimoni i en els seus espais patrimonials durant els dies 26, 27 i 28 de setembre.

En aquesta edició, més de 220 pobles i ciutats d’arreu del país ens proposen quasi 400 activitats que ens permetran gaudir d’aquest llegat de maneres ben diverses: itineraris, excursions, xerrades, concerts, visites dinamitzades, concursos de fotografia, rutes a peu o en bicicleta, tallers... tal com ho podreu comprovar en les pàgines del programa general.
Per la temàtica d’aquest bloc, solament destaco les activitats del Maresme que fan referència al patrimoni medieval. Si voleu consultar el programa complert podreu trobar propostes molt interessants en altres pobles de Catalunya, bé de temàtica medieval o bé d’altres activitats dins al Maresme mateix que no fan referència al patrimoni medieval (Guerra civil, 1714, etc...).

Jo participo en la visita comentada de Sant Cristòfol de Cabrils.

Espero que gaudiu de les jornades !!!!




PROPOSTES SOBRE EL PATRIMONI MEDIEVAL DEL MARESME

Alella

Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història”
LLOC: Centre urbà d’Alella
DIA I HORA: 27, de 10:30 a 12:30 h
PUNT DE TROBADA: Oficina de Turisme d’Alella
ADREÇA: Riera Fosca, 2
ORGANITZA: Ajuntament d’Alella
TELÈFON: 93 555 23 39


Aquesta activitat vol mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari planteja doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que permet conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. 



Arenys de Mar
Conferència “Patrimoni virtual arquitectònic de la vila d’Arenys de Mar”
LLOC: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
DIA I HORA: 27, 19 h
PUNT DE TROBADA: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
ADREÇA: Riera Pare Fita, 31
ORGANITZA: Ajuntament d’Arenys de Mar - Regidoria de Cultura
TELÈFON: 937 92 44 44

Conferència sobre un dels projectes de coneixement del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. L’Institut Tres Turons d’Arenys de Mar desenvolupa des de fa anys el descobriment del patrimoni arquitectònic de la vila i la formació de futurs arquitectes o enginyers per mitjà del coneixement i l’expressió gràfica amb Autocad i altres programes tecnològics relacionats amb la realitat virtual.

Pel que fa al nostre centre d’interès hi ha l’església gòtica de Santa Maria d’Arenys
Totes les simulacions es troben publicades al web: Pere Planells


Cabrils
Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils
LLOC: Ermita de Sant Cristòfol
DIA I HORA: 28, 12 h
PUNT DE TROBADA: Camí del Sant Crist, 1 (entre ca n’Amat i can Vives)
ADREÇA: Camí del Sant Crist, 1
ORGANITZA: Museu Col·lecció Municipal Can Ventura del Vi
TELÈFON: 646 627 814

Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol a càrrec de l’historiador de l’art Joaquim Graupera i Graupera, especialista en romànic i gòtic. La capella, datada entre els segles IX i X, es troba al centre de l’antic veïnat del Sant Crist, format pels masos de can Vives, can Carbonell i ca n’Amat. Les seves característiques constructives i el bon estat de conservació fan d’aquesta capella un edifici excepcional dins del context de l’arquitectura preromànica del Maresme.


Canet de Mar
Itinerari nocturn: Lluís Domènech i Montaner
LLOC: Centre històric de Canet de Mar
DIA I HORA: 27, de 21:30 a 23:30 h
PUNT DE TROBADA: Pl. de la Llenya (davant de la Biblioteca Municipal P. Gual i Pujades)
ADREÇA: Riera Sant Domènec, 1
ORGANITZA: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner - Centre d’Estudis Canetencs
TELÈFON: 627 673 827

Itinerari nocturn pels diferents edificis projectats per Domènech i Montaner, un dels nostres historiadors del romànic, amb explicació teatralitzada i ambientada a l’època. Els edificis que es comentaran seran la Casa Roura, l’Ateneu Canetenc, la Casa Domènech, la Masia Rocosa i els panteons modernistes del cementiri municipal. En aquest itinerari hi participaran actors caracteritzats amb vestits de l’època que representaran escenes de la vida quotidiana d’aquell temps. Entre altres personatges, hi intervindran Lluís Domènech i Montaner, Paquita Roura Carnesoltes, Maria Roura Carnesoltes, etc.


Montgat 
Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí
LLOC: Ermita de Sant Martí
DIA I HORA: 27, de 17:30 a 20:30 h
PUNT DE TROBADA: Ermita de Sant Martí
ADREÇA: C. de l’Ermita, s/n (al costat del club de tenis Turó del Mar)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37



la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb el Recital de música romàntica.
Lieds de Gabriel Fauré i Eduard Toldrà. A càrrec de Mª del Mar Correu i d’Isabel Ladrón de Guevara. S’obriràn les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom podrà gaudir de l’actuació.


Montgat 

Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina i llegendes del mar per a tots els públics
LLOC: Torre de guaita de Ca n’Alsina
DIA I HORA: 28, d’11 a 13 h
PUNT DE TROBADA: Torre de guaita de Ca n’Alsina
ADREÇA: Pg. Marítim, a prop del 1r túnel del tren (1848)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37

La Jornada consisteix en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. Hi hurà també l'escenificació de la rondalla de “El Testament d’Elionor”, a càrrec d’Irineu Tranis, actor i violinista, espectacle de petit format, on s’explica una rondalla basada en una història local.

dissabte, 24 de juliol del 2010

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.
Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.
Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:
Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.


Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.


Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia
GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112

divendres, 11 de juny del 2010

Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona en la seva web te actiu el catàleg del patrimoni cultural de varis municipis de la província amb el títol de “Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia”. Les poblacions actives del Maresme són els municipis d’Argentona, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Cabrils, Montgat i Santa Susanna.Els mapes inclouen les fitxes dels elements patrimonials inventariats, fotografies i la seva ubicació mitjançant cartografia digital.
La informació es pot cercar per un mapa actiu on ara per ara solament es pot activar els límits dels ajuntaments que s’han donat d’alta en el servei i també per un llistat alfabètic de municipis. També hi ha la possibilitat de consultar el patrimoni en números on indica el percentatge dels diferents tipus de patrimoni respecte el total: número de béns inventariats, Patrimoni immoble ( Edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil), Patrimoni moble (Elements urbans, objectes i col·leccions), Patrimoni documental (Fons d'imatges, fons documentals i fons bibliogràfics), Patrimoni immaterial (Manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari) i Patrimoni natural (Zones d'interès natural i espècimens botànics singulars). També es pot consultar la memòria en format “pdf”.
La Diputació de Barcelona també ofereix els serveis d’assessorament tècnic a consultes puntuals, estudis previs i projectes de musealització d'elements patrimonials, estudis previs i projectes de centres d'interpretació de patrimoni, plans d'usos per a patrimoni , immoble , plans integrals de patrimoni municipal, documentació i estudis per a la protecció de patrimoni immoble i suport a intervencions arqueològiques dels municipis.
Esperem que s’hi adhereixin més municipis ja que és una proposta interessant.
Si ho voleu consultar, l’adreça és

.

divendres, 9 d’abril del 2010

Les portades romàniques del Maresme

En la majoria de les portes romàniques del Maresme conservades són portades molt senzilles amb una clara absència de relleus i capitells esculpits. Segurament els edificis amb més decoració deurien correspondre als edificis parroquials i aquest van ser substituïts per altres en èpoques més modernes (gòtic, renaixement, barroc...)
Les portades conservades ens mostren una tipologia única d’arc de mig punt en la part exterior i a l’interior, hi ha una estructura adintellada o d’arc molt rebaixat que crea una obertura esbiaixada cap a l’interior i donen accés al temple des del mur de ponent o el mur de migdia. La majoria d'edificis conservats solen ser ermites rurals que són molt més senzilles i modestes de factura.
A Sant Martí de Montgat, l’accés es dona en el mur de ponent i la porta es troba coberta per un arc de mig punt realitzat amb dovelles radials per la part exterior i a la part interna la porta presenta una llinda de fusta. En aquest cas, el desnivell de la nau i l’exterior fa que s’hagi de baixar dos graons. D'una estructura similiar tenim la portada de Sant Bartomeu de Cabanyes, adovellada amb arc de mig punt. A l’interior l’arc tendeix a l'adintellament amb un arc de mig punt molt rebaixat.
La majoria de portades de les esglésies i ermites romàniques conservades van ser refetes posteriorment com el cas de Santa Maria del Viver (Argentona) on la porta s’obra en el mur de migdia i ha estat reformada en temps posteriors. A Sant Esteve de Canyamars, l’accés es manté al mur de ponent i tampoc s’ha conservat degut a la reforma gòtica del mateix. A Sant Mateu de Premià de Dalt, la nau es va escurçar i la façana és més moderna. A Sant Feliu d’Alella, segons la documentació, la porta romànica es trobava en el mur de ponent, i va ser destruït per fer l’ampliació del s.XVII a l'igual que a Sant Pere de Riu a Tordera.

Porta de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (Òrrius) (Fotografia Esteve Garcia)

Porta de l'ermita de Sant Martí de Montgat (Fotografia Esteve Garcia)

Bibliografia

GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs. 109-110

dijous, 1 de maig del 2008

Sant Martí de Montgat, una capella romànica que es va salvar de l'expansió urbanística

La capella de Sant Martí de Montgat es troba situada al barri marítim de Tiana, avui Montgat, dins els terrenys de la finca de Can Galceran, que formava part de la hisenda de Can Ribas. La capella es va poder salvat d’una intensa activitat urbanística en la zona on estava situada i actualment es troba al costat d’unes pistes d’un club de tenis entre l’autopista A-19 i la pota nord de les rondes (B-40), un paisatge molt allunyat al que tenia en època medieval. En aquella etapa, depenia de la parròquia de Tiana a nivell eclesiàstic i estava situada dins una gran propietat del terme de Tiana, anomenada Monesteriolo, la qual era propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Marià Ribas i Marta Prevosti li atribueixen un origen relacionat amb una vil·la romana ja que prop d’ella s’hi van trobar abundants materials romans, alguns dels quals van ser reaprofitats en el mur, com una mola de molí, alguns carreus i altres materials.
La capella, apareix documentada per primer cop el 18 de març del 1026, quan una dona, Ega, dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una peça de terra que li prové del seu pare “et ipsa eclessia qui ibi est fundata Sancti Martini, qui mi advenit...”. Aquesta finca afrontava a tramuntana amb la muntanya de “Tizana” (Tiana); a llevant amb l’ “areneo de vila Elela” (la riera d’Alella); a migdia amb les ones del mar i a ponent amb un sorral.
L’any 1098, aquesta capella apareix documentada amb la doble advocació de Sant Martí i Sant Romà de "Monte Gato” (Montgat), quan el papa Urbà II confirma les possessions del cenobi de Sant Cugat. De la mateixa manera, el papa Calixt II, l’any 1120, al confirmar un altre cop les possessions del cenobi la torna a citar. Segons Madoz, en el 1849, “del citado barrio (Mongat) hácia el N., una capilla ruinosa, titulada de Sant Martin de Tours, con un pequeño cementerio en donde se dió sepultura á los cadáveres hasta el año 1814...”.
La capella de Sant Martí és de nau única de planta rectangular (6’50 x 5,50 mts), amb un absis semicircular en la capçalera que s’uneix a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. La coberta és de volta de canó i l’absis esta cobert per una volta de quart d’esfera.
Diferents historiadors han identificat aquesta capella amb la desapareguda de Santa Susanna que apareix en les afrontacions de l’acta de consagració de l’església de Tiana, el 1104 (Galera-Artés, 1975). Aquest fet va ser descartat recentment, ja que la capella de Sant Martí apareix esmentada abans, el 1026 i també en la confirmació del 1098 apareix documentada juntament amb Sant Romà de Tiana. (Vellvehí-Graupera, 1997).

Bibliografia

  • GALERA, Lluís; ARTÉS, Salvador: Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d’Alella. 2ª ed. Ajuntament d’Alella. Alella, 1975
  • PLADEVALL, Antoni: “La capella de Sant Martí” a Catalunya Romànica. Vol.XX- El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992, pàgs Pàg. 498
  • PREVOSTI, Marta: Cronologia i poblament a l’àrea rural de Baetulo. Museu de Badalona; Ajuntament de Badalona. Badalona, 1981.
  • RIBAS I BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Caixa d'Estalvis Laietana., Matar, 1975. (Premi Iluro, 24).
  • VELLVEHÍ, Jaume; GRAUPERA, Joaquim: “Notes sobre la localització de les capelles romàniques de Sant Martí de Montgat i Santa Susanna d’Alella” a XIII Sessió d’Estudis Mataronins, 28 de novembre de 1996, Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 1997. Pàgs.79-97