divendres, 16 de febrer del 2018

Nou article sobre l’explotació de la pedrera de Montjuic de Barcelona a l’època medieval

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó” que Amics de l’Art Romànic (AAR) va organitzar l’any 2013.

El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d'Aragó, tenia com objectiu posar al dia l’estudi de les pedreres i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis actualitzats destinats a servir d'element de referència en un futur. 
Les actes van ser presentades pels coordinadors del simposi el Dr. Joan Valero i la Dra. Francesca Español. Seguidament va intervenir el Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica [ICAC] , el qual va ser l’encarregat de glossar el llibre . A part de posar en valor els diferents articles del volum va centrar la seva intervenció en parlar de les pedreres de Tarragona i la seva evolució des de l’època romana fins a l’època medieval tot insistint en el reaprofitament en aquesta època de materials romans. 
Dins aquesta publicació ha sortir publicat una article meu sobre les pedreres de Montjuïc de Barcelona.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Usos, artífex i comerç de la pedra de Montjuïc de Barcelona a L'època medieval" . ESPAÑOL, Francesca; VALERO, Joan (ed.).Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Amics de l'Art Romànic. P. 237-256

La muntanya de Montjuïc es troba situada al S de la ciutat i constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. La seva pedra s’identifica per ser compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. 
A la comunicació vaig iniciar el relat amb les evidències arqueològiques que testimonien de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana. Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser també força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 
A l’article es cita abundant documentació dels contractes d’obra que ens aporten una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També s’hi mostra una gran varietat d’informació sobre la compra de la pedra, preus, transport, noms de picapedrers, etc. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV, i que s’analitza monogràficament al final de la , és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat.
Públic assistent a la presentació [Fotografia: J. Graupera]
El Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la presentació [Fotografia : J. Graupera]

diumenge, 11 de febrer del 2018

Conferència sobre la festa de la Candelera a càrrec de la Dra. Josefina Roma al Museu de Cabrils

El passat dissabte dia 3 de febrer de 2017, es v cloure el cicle de conferències nadalenques amb la intervenció de la Dra. Josefina Roma, membre del Col·lectiu de recerca “El Bou i la Mula” i membre fundadora de l'Institut Català d'Antropologia i de l'Institut Aragonès d'Antropologia i a més a més de professora d'Antropologia de la Universitat de Barcelona. 
Com a especialista en el tema de la Candelera, va centrar gran part de la seva xerrada en els rituals dins el calendari festiu anual que es centraven en el pas de difunt a avantpassat. A més, la Candelera i el dia de la Purificació de Maria, és el dia dins el calendari litúrgic que oficialment finalitza el Nadal. 
L’escena de La presentació al temple de Jesús, molt present en relleus i pintures medievals, és celebra el 2 de febrer, ja que segons la tradició jueva la dona no podia accedir al temple fins passada la quarantena després del part, 40 dies de purificació, 40 dies després del 25 de desembre, aquell dia ella i el nen van al temple, la mare es purificada amb l’ofrena d’espelmes enceses (d’aquí el nom de candelera), i el nen es presentat al temple. Aquesta tradició ha passat als nostres dies i a l’actualitat a l’interior o a l’exterior de les esglésies es fa una processó amb candeles enceses, és la festa de la llum, la Purificació de Maria, generalment es regalen espelmes beneïdes enceses com a protecció. 
Però la tradició de les espelmes ve de més lluny, en concret de l’antiga roma, aquest regalava una espelma encesa per espantar les malalties pròpies de l’hivern i es feien processons amb candeles enceses, tradició que es va cristianitzar, i perdura fins els nostres dies. 
La Candelera però actualment és més coneguda per la tradició popular i en concret les que fa referència al temps, estem just en mig de l’hivern, ha començat fa tants dies com manquen per què acabin, segons la dita “Si la candelera riu l’hivern és viu, si la candelera plora l’hivern es fora”, avui no plou així que queden dies de fred. Però hi ha una altra teoria per entendre la dita, i fa referència a la nit, si hi ha lluna nova (seria que plora per què no hi ha lluna) ve el bon temps si hi ha lluna plena l’hivern és viu... 
La clausura va anar de la mà del Dr. Jordi Montlló, president del Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula.


Laura Bosch, gestora del Museu de Cabrils durant la presentació de la xerrada [Fot. J.Graupera]
Públic assistent a la  xerrada [Fot. L.Bosch]
La Dra Josefina Roma durant la xerrada [Fot. J.Graupera]
El Dr. Jordi Montlló, president de "El Bou i la Mula" , cloent el cicle [Fot. J.Graupera]

diumenge, 4 de febrer del 2018

Nou article sobre el cor gòtic de Cabrils (Santa Maria del Mar)

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 a les 5 de la tarda, a l’estatge del Museu Arxiu, carrer de Beata Maria, núm. 3, va tenir lloc, organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró,  la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins.
Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat.

En aquest volum surt publicat el meu article: 

Públic assistent a la presentació del volum de les Sessions [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]