Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Calella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Calella. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 de desembre del 2015

A la descoberta de les arrels medievals de Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar)

L’any 2013 l’Ajuntament de Pineda de Mar i l’Associació Amics Escoltes del Montnegre van signar un conveni de col•laboració per restaurar l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda i el seu entorn.
L’ermita es troba situada dins el Parc del Montnegre-Corredor, en el terme municipal de Pineda de Mar, malgrat que s’hi accedeix per Calella. La primera referència històrica data de l’any 1079 i formava part de la parròquia de Santa Maria. Des del segle XIX, l’ermita es troba en estat d’abandonament. Actualment es conserva la façana, el campanar, les parets principals i les ruïnes d’un antic mas annex.
Amb el conveni signat, l'Ajuntament de Pineda i l'Associació Amics Escoltes del Montnegre han desenvolupat una campanya de documentació i d’excavacions arqueològiques en diverses campanyes per posteriorment restaurar l’ermita, i convertir-la en un punt d’interès per a la recuperació del patrimoni històric i natural, tot habilitant una sala annexa com a espai de refugi i d'educació ambiental per a grups excursionistes.
Ara per ara, ja ham iniciat dues campanyes d’excavació programades. El primer camp d’arqueologia es va fer a principis de setembre d’aquest any i l’entitat el valora com un èxit tant de feina feta com d’ambient creat entre els participants voluntaris.
 Aquest pont de desembre han organitzat unes noves jornades de treball que es centraran sobretot en estudiar l’absis que hi havia a la paret est de l’ermita. Avui he pogut  realitzar una visita ràpida convidat per Aniol Noguera i Pere Badalló de l’Associació Amics Escoltes del Montnegre i pel director de les excavacions, l’arqueòleg Josep Font de l’empresa ACTIUM PATRIMONI CULTURAL SL d’Alella. A tots ells els hi agraeixo les seves explicacions i la seva atenció oferta.
Tot apunta a que es tracta d’una ermita d’origen preromànic, malgrat que la primera documentació l’esmenta al s.XI. Va ser molt refeta en el temps, fet que dificulta la seva interpretació. Esperem que les diferents campanyes arqueològiques ens donin molta més llum pel coneixement de la història de l’edifici i la masia ermitana annexa.

Per a més informació del projecte:

Vista de la façana de la capella. [Procedència imatge - http://demarcacions.escoltesiguies.cat/]
Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu
 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]

Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu
 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]

Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu
 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]

dilluns, 25 de maig del 2015

Conferència sobre el vi del Maresme al llarg de la història al Museu Arxiu de Calella

Durant el cap de setmana del 16 al 17 de maig de 2015 es va celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM). A Calella, centenars de persones van poder participar en les diferents activitats organitzades i en les jornades de portes obertes, amb entrada gratuïta, al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué i diumenge també al Centre d’Interpretació del FAR i al Refugi Antiaeri del Parc Dalmau.


El dissabte 16 per la tarda, el Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué, va oferir una visita familiar comentada i al vespre, la nit del Museu va consistir en un tast de vi, amb una xerrada oferta per mi mateix sobre el procediment d'elaboració del vi a la Mediterrània i concretament al Maresme, i el tast de vins grecs i catalans organitzat pel Celler d’en Pau de Calella conjuntament amb la somelier Elisabet Jaime del Celler Parés Baltà de Pacs del Penedès, a la qual van assistir una cinquantena de participants. L’acte va estar acompanyat per música amb viu de Núria Grima i Carles Geli.

Vaig plantejar la xerrada com un viatge des dels origens del vi a la zona del Proper Orient fins l'arribada a casa nostra fent esment de les primeres evidències arqueològiques que situen l'origen de 'elaboració del vi a l'època ibèrica del Penedès. EL viatge va continuar amb unes petites pinzellades sobre la relació de la nostra comarca amb el vi des de l'època romana fins l'actualitat. Aspectes com el vi laietà, la documentació carolíngia que ens parla de vinyes en propietat, la dieta del monjos de Roca Rossa (Tordera), el comerç amb Amèrica, l'evolució de les masies amb la construcció de cellers fins l'arribada de la fil·loxera van ser alguns dels aspectes tractats.

Vull agrair la rebuda dels calellencs assistents i l'agraïment a Arqueonet i a la direcció del Museu Arxiu de Calella per aquesta oportunitat i bona companyia.
Públic assistent a la conferència
Carme Torm, Directora del Museu Arxiu de Calella en el moment de la presentació de la xerrada

dimecres, 15 d’octubre del 2014

S’ha mort l’amic i company Jordi Amat i Teixidó

En Jordi Amat [Font GHC]
El passat diumenge 12 d’octubre de  2014 es va morir, als 55 anys,  l’amic i company Jordi Amat i Teixidó, doctor en història contemporània i professor de secundària, víctima d’un càncer. El funeral va tenir lloc el  dimarts 14 d’octubre, a les 9 del matí, a la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella.
A nivell associatiu  va ser president de l'Associació Cívica Capaspre, va ser el fundador i president de l’Associació Amics de Calella i va promoure la creació del Centre d’Estudis Històrics de Calella per estimular la investigació i la recerca locals. 
Va publicar una gran quantitat de treballs i llibres vinculats a la història local i comarca, amb especial atenció al període de la República i la Guerra civil. El seu darrer llibre, publicat per Sant Jordi d'enguany, Retalls de la guerra al Maresme (1936-1939), aprofundia en l'etapa de la Guerra Civil ja que era una de les seves especialitats. Va ser mereixedor l’any 1993 del Premi Iluro de monografia històrica amb el treball, República i Guerra Civil a Calella (1931-1939).
La seva preocupació per difondre la historia el va portar a col·laborar en diversos mitjans; la revista parroquial Estela, el Diari Maresme i en seccions d'història a programes de Ràdio Calella, entre d'altres mitjans.
L’amistat amb el Jordi va començar quan compartíem viatges en el tren l’any 1981, juntament amb la Maria Josep Castillo. en el moment que ell cursava el cinquè curs de carrera i nosaltres tot just començavem primer a la facultat. Els seus comentaris i la seva amistat ens va acompanyar durant molts trajectes. Desprès va ser un constant col·laborador amb el Grup d’Història del Casal i amb el programa el Racó de Mataró Ràdio. També ens solíem trobar en la Sessió d’Estudis Mataronins que ell també freqüentava. En va fer molt de goig acompanyar-lo també a la lectura i defensa de la seva tesi doctoral a la UB. Malauradament ell no em va poder acompanyar a la meva degut a la seva malaltia.
També m'agradaria recordar-lo com un autor que va investigar l'art medieval. Malgrat que el seu fort va ser la història contemporània i especialment la Guerra Civil, va col·laborar en els seus inicis amb la secció “Amics de l’Art Romànic“ del llavors Museu Comarcal del Maresme. Va lliurar dos estudis encara inèdits, que es conserven al museu, un sobre la Mare de Déu de la Plana de Vic i un altre sobre un capitell romànic del fons del Museu.
Lamentem profundament la seva pèrdua i trobarem a faltar la seva presència i amical companyia.


Jordi Amat el 2009 [Font Diari Maresme]
Jordi Amat durant la presentació del seu darrer llibre a la Llibreria Dòria de Mataró [Font: Grup d'Història del Casal]

divendres, 30 de gener del 2009

Una rèplica de la Coca de Mataró a l’exposició “Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant”

A la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major (a la Plaça del Rei de Barcelona) es pot visitar fins el proper 4 de febrer l’exposició Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant”.
L’objecte de l’exposició es mostrar el context històric, polític i comercial de la Mediterrània entre els segles XIII i XVI, marcats per les tensions i conflictes entre les dues riberes, però també per un constant intercanvi comercial. Per tal de regular aquesta pràctica comercial, van sorgir diverses normes que, en l’àmbit català, van quedar recollides dins del Llibre de Consolat de Mar.
En aquesta exposició es mostra una rèplica de la “Coca de Mataró”, un ex-vot mariner considerat dels més antics d'Europa i construït al segle XV, probablement el 1450. Es creu que originàriament, es trobava a l'ermita de Sant Simó de Mataró, on va romandre fins el 1920 quan aparegué al mercat d'antiguitats de Munic. Poc després, el 1929, es va subhastar en els Estats Units i fou adquirit per un antiquari alemany que el va fer arribar a les mans d'un reconegut milionari holandès qui, finalment, el deixà en dipòsit al Maritime Museum Prins Hendrik de Rotterdam en el qual es conserva en dipòsit.
Segons alguns autors, la "Coca" procediria de Calella, lloc des d'on per causes desconegudes aniria a parar a Mataró. Representa una gran nau comercial que s'ha vingut identificant com les "coques" nòrdiques. Aquest tipus de vaixell era emprat en tasques comercials per anglesos i normands en el període que abraça els segles XII i principis del XIV, moment en què es substituí per un nou model: l'hulk. Documentalment, hi ha constància de coques nòrdiques a la Mediterrània en documents del segle XIII. Un dels motius que ha encetat més polèmica ha estat la seva arboradura. Les diverses opinions a l'entorn de si el vaixell fou d'un sol pal originàriament, o si n'arborà dos, major i messana, i fins i tot tres si és que tenia trinquet, no han pogut concretar-se en un sentit o en un altre. El primer autor que va publicar el resultat d'un estudi acurat de l'exvot fou Culver, que ho féu quan la Coca encara arborava els tres pals. Ell mateix apuntà la possibilitat de què el seu constructor ho fes amb només un pal central donat que els altres dos eren més rústecs i no semblaven construïts per les mateixes mans. Amb tot però, altres autors com Nouhuys, Winter o Landstrom defensen posicions que van des dels tres pals fins a la més generalitzada de major i messana. Abans de què la Coca passés a mans de l'acabalat holandès, se li van desmuntar els dos pals de proa i popa deixant-li només el central, aspecte amb el qual es conserva fins avui.
Bibliografia:

divendres, 3 d’octubre del 2008

Calella del Maresme, una vila nova baix medieval

La població de Calella té un origen clarament medieval. Es trobava, a nivell eclesiàstic, dins el terme parroquial de Santa Maria de Pineda i depenia a nivell jurisdiccional, del terme del castell de Montpalau dins el vescomtat de Cabrera, al costat sud del comtat i bisbat de Girona. La vila es va desenvolupar en una zona costanera situada a redós d’un promontori anomenat Caput Asperum o Capaspre (on avui s’aixeca el far) amb una petita cala d’on derivarà el nom de la població i en la que desembocava una riera també anomenada de Capaspre.
A mitjans del segle XI, ja es troba en aquest indret un veïnat de pescadors, amb una torre de defensa i es va construir una ermita, prop del “Camí Fondo”, dedicada a Sant Quirze i un altra dedicada a Sant Elm.
L’any 1327, el rei Jaume II atorgarà a Bernat de Cabrera un privilegi per tal de poder celebrar mercat en els dominis del Castell de Montpalau tots els dimecres i una fira durant 10 dies consecutius un cop l’any. Bernat II, fill de l’anterior i hereu de la jurisdicció, triarà l’esmentada plana de Calella per ubicar aquest futur mercat. Aquesta planura presentava d’antuvi unes condicions favorables, ja que al estar prop del pas de la via francígena (l’antiga Via Augusta romana) i tenir bones comunicacions per mar, esdevenia una zona òptima per ser escollida per desenvolupar aquestes tasques comercials.

Per tal de promoure el nou establiment, l’any 1328 Bernat II va atorgar una carta de poblament especificant les els drets i deures dels nous pobladors. Aquests, sota el règim de l’enfiteusi, esdevindran exempts del pagament de diferents censos i mals usos al castell de Montpalau i els que fossin de remença esdevindrien també lliures, a més d’altres privilegis. El document estipula, de la mateixa manera, els cossos de les cases, els quals seran de 4.096 pams quadrats. D’aquesta manera va néixer la població a partir dels habitatges que s’aniran construint al voltant del forum o mercadal de Calella. L’any 1338, Bernat II va confirmar els esmentats privilegis.
El creixement de la importància d’aquest nucli urbà va fer possible que la batllia de Montpalau s’hi traslladés l’any 1400 i va esdevenir a més, d’aquesta manera, el centre administratiu de la zona. No serà fins l’any 1527 que aconseguirà la independència parroquial de Pineda. El dret a poder gaudir d’un consell municipal propi no l’assolirà fins l’any 1600 i molts anys més tard, l’any 1925, li serà reconegut el títol de ciutat per Alfons XIII .
El nucli antic manté les característiques de les viles noves baix medievals amb carrers rectilinis i perpendiculars recordant el traçat hipodàmic clàssic a partir de la plaça central o mercadal. Malgrat la moderna transformació de la ciutat, gràcies als beneficis del turisme, alguns edificis del nucli antic, prop de la plaça de l’ajuntament i de l’edifici parroquial, han conservat alguns elements medievals. Cal destacar Can Salvador de la Plaça (actualment Can Palmada) construït en ple segle XIV, segons testa una finestra geminada gòtica i unes mènsules que sostenien un matacà defensiu en una cantonada. Era l’antiga llar de la nissaga Salvador, que durant els s. XVII i XVIII esdevindran cèlebres i reputats botànics, metges i farmacèutics amb fama internacional. També Can Galceran (actualment Can Giol) esdevé una edificació del segle XIV, amb porta adovellada i que encara conserva el matacà de defensa a la façana. Altres cases amb finestres gòtiques són Can Bartrina i Can Sivilla.
A les afores de la població, en un camí que es desvia de la carretera d’Horsavinyà hi ha el Mas Salvador, amb una estructura de dos cossos, amb planta baixa situada a nivells diferents. La façana conserva finestres gòtiques amb detalls esculpits i un matacà que defensa la porta.

Bibliografia

GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval . March Editors. Vallbona de les Monges, 2007