Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Premià de Dalt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Premià de Dalt. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de juliol del 2018

Reformes i nou espai expositiu sobre la història de l'indret al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt)

El passat divendres 25 de maig de 2018 es va celebrar un acte al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt) per tal de inaugurar les obres de reforma arquitectònica del conjunt (façana del temple i casa de l’ermità) i els espais destinats a ús públic (sala d’actes, sala d’exposicions, i sala museïtzada o centre d’interpretació del santuari). Amb les obres també s’han acondicionat els entorns. 

L’acte va consistir en un acte litúrgic presidit pel Emm. I Rm. Sr. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona. Amb l’església plena a vessar. En acabat l’ofici, es va procedir a la inauguració del centre d’interpretació amb parlaments de les autoritats, entre elles Mn. Josep Colomer, rector de la parròquia de Premià de Dalt. 
L’espai, situat al costat del nou restaurant, consta d’uns plafons que expliquen la història del santuari i de l’entorn. S’hi exposen unes quantes peces emblemàtiques, en vitrines i penjades a les parets: un antic vestit de la Verge, documents, exvots i altres materials diversos. 
Al finalitzar l’acte, hi va haver un refrigeri per tots els assistents, ofert pel restaurant, i cants d’havaneres a la terrassa. 
Com a record han donat als assistents un punt de llibre de record. 
[Agraïm la informació sobre l’acte facilitada per la Dra. Lluïsa Amenós]


Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]
Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]
Punt de llibre lliurat com a recordatori de l'acte [Fotografia L.Amenós]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]

divendres, 1 de juliol del 2016

Visita comentada a la Sisa de Premià de Dalt i a la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt

El passat dissabte 18 de juny de 2016, la gent d'Òmnium Cultural d'Alella va organitzar una sortida guiada per conèixer el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe i el santuari de la Cisa, a Premià de Dalt, i la capella preromànica de Sant Salvador de can Boquet, a Vilassar de Dalt. 
El punt de trobada dels assistents va ser a l'entrada del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt.  La visita al jaciment va anar a càrrec de la directora del Museu de Premià de Dalt, Imma Gimferrer.

Seguidament vig ser l'encarregat de fer la visita i les explicacions al Santuari de Nostra Senyora de la Cisa i a la capella de Sant Salvador de can Boquet, 
En acabat es va servir un aperitiu i un tast de vins entre les vinyes de la masia, a càrrec de la família Cerdà, propietària de la finca i del celler Bouquet d'Alella.
En general, va ser una visita rodona, amb un públic entregat i  malgrat l'amenaça de pluja, el temps ens respectà i varem poder fer una visita completa als llocs.


diumenge, 12 de juny del 2016

Visita al preromànic del Baix Maresme amb l'Associació Amics Escoltes del Montnegre

El passat diumenge 22 de maig de 2016 va tenir lloc una jornada de treball per una part significativa de les ermites preromàniques del baix Maresme amb els membres de l’Associació Amics Escoltes del Montnegre. L'objectiu de la mateixa va ser analitzar els elements característics "in situ" d'aquest estil a casa nostra per poder tenir més dades per l'anàlisi i l'estudi de la capella de Sant Andreu de les sitges o de l'Arboceda de Pineda de Mar que aquesta entitat esta rehabilitant i estudiant.
El recorregut es va iniciar per la capella de Sant Salvador de Vilassar de Dalt i seguidament es van visitar les ermites de Sant Cristòfol de Cabrils, Santa Anastàsia (sta Anna) de Premià de Dalt, Sant Cugat (Sant Jaume) de Traià (Argentona) i desprès de la pausa de dinar es va visitar l'àbsis preromànic de Sant Andreu d'Òrrius.
Cal expressar el meu agraïment als propietaris de les capelles que molt amablement ens varen obrir les seves portes i a l'entusiasme, bona predisposició i set de cultura dels membres de l'Associació. Un plaer molt enriquidor haver pogut participar d'aquesta jornada molt constructiva per la ment i per l'esperit. Reprodueixo aquí una mostra de les excel·lents fotografies de Xavier Caliz, Francesc Noguera i Sandra Cabrespina als quals els hi agraeixo les fotos cedides.

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]
Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]
Pausa de dinar [Fotografia: Xavier Caliz]
Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]
Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Sandra Cabrepina]
Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]

dilluns, 15 de febrer del 2016

Conferència al Museu de Premià de Dalt sobre el Maresme medieval

El passat dimecres 10 de febrer de 2016 a les 19 h. vaig oferir, a la casa de cultura Can Figueres de Premià de Daltla conferencia «Entre l'espasa, la creu i l'aixada. Històries del Maresme Medieval». 
Aquesta xerrada ha format part del cicle «Històries del Maresme», organitzat pel Museu de Premià de Dalt, que presenta quatre sessions que van des dels ibers i romans fins a la Història Contemporània (els canvis des de el segle XVIII a la democràcia), passant per la Història Medieval (la relació entre els diferents estaments socials, camperols, creuats i el poder de l'església) i la Història Moderna (el comerç marítim, colònies, revolució industrial) del Maresme.
Les conferències i els dies programats són els següents: 
  • 3 de febrer: Dra. Dolors Zamora, “Els ibers de la Laietania: pagesos, guerrers i aristòcrates” i Dr. Joaquim Garcia Roselló, “El Maresme, un territori ple de romans”
  • 10 de febrer: Dr. Joaquim Graupera, “Entre l'espasa, la creu i l'aixada. Històries del Maresme medieval” . 
  • 17 de febrer : Dr. Benet Oliva, “El Maresme modern (segles XVI-XVIII): Temps de canvis i creixement...”
  • 24 de febrer: Dr. Alexis Serrano, “El Maresme contemporani, del Corregiment de Mataró del segle XVIII a la comarca democràtica. Alguns aspectes i anècdotes d'economia, societat i política”
A la meva xerrada vaig oferir una visió de l'època medieval del Maresme des de l'antiguitat tardana fins l'entrada del s.XVI. Les grans claus per entendre l'evolució medieval del Maresme son la situació que es van trobar els carolingis en la seva conquesta entre el 785 i el 801 i l'organització que varen establir; com es va articular el territori en l'etapa feudal i els canvis soferts en època baix medieval.
Creiem molt encertada la iniciativa de divulgar la història de la comarca per part del Museu de Premià de Dalt i de la seva directora Imma Gimferrer i testimoni d'això és la bona acollida de públic que estan tenint les xerrades. 
En acabar la conferència es va continuar amb una petita i interessant tertúlia amb els assistents acompanyada d'una copa de vi del Maresme.


divendres, 22 de gener del 2016

L’ampliació gòtica de Sant Pere de Premià (1558-1588)

A la segona meitat del s.XVI, l’església parroquial de Premià s’havia quedat petita. El primer de novembre de 1558 el Vicari General, va donar llicència als obrers de la parròquia per allargar l’església, tirant certa paret a terra y que entrant es posi la sagrada eucaristia a l’armari on hi han els vasos sagrats. La reforma va consistir en la construcció d’una capella a la part baixa del campanar. Per fer això es va substituir la volta de canó per una coberta amb una volta de creueria i es va procedir a l’obertura d’un pas cap a la nau i cap el creuer.

Unes segones reformes es van realitzar entre el 1581 i 1582. En aquest cas, el 9 de maig de 1581 es va donar ordres per reparar la fàbrica de l’església. Segons el testimoni que ha quedat d’un permòdol podem deduir que l’accés al campanar va quedar inutilitzat i es devia construir una escala de fusta provisional per accedir al campanar des del primer pis. Les obres van consistir en construir un cor elevat sobre l’entrada i un nou accés d’obra al campanar des d’aquest. A la inscripció de la llinda del campanar hi figura la data d’acabament de les obres del cor “ IHS XPS ANY 1582”.

La tercera fase de les reformes es va iniciar l’any 1588, segons tenim documentat a partir d’una àpoca per la compra de pedra de Montjuïc a favor del mestre de cases Antoni Mateu pel valor de 10 lliures i 1 sou, de les 150 lliures que tenia contractades. També en una visita pastoral efectuada aquell mateix any, el visitador va descriure que “la dita sglésia parrochial se és crescuda a la part de ponent ahont és lo fossar y en lo spay que s’és pres oper a créixer dicta sglésia era lo fossar de les cases del mas Partellà y del mas Cisa de Munt... atès y majorment que dit fossar és xich y donat lloch per a fossar a dits Partellà Y Cisa desà en dit cementiri seria engendrar qüestió” . Les obres van anar dirigides a acabar el campanar segons testa el llibre de l’obra de la parròquia. Sembla que el campanar estava inacabat des del s.XIV i els jurats van nomenar procuradors per col·lectar diners per dita obra. 
Del 12 d’abril de 1613, s’ha conservat una àpoca de 70 lliures a favor del mestre de cases de Mataró Joan Salvador i autoritzada per Salvador Manent i Miquel Cisa, jurats de Premià pels treballs en l’obra del pinacle del Campanar. L’estil del campanar serà semblant als de Sant Julià d’Argentona, Sant Sadurní de Collsavadell (Llinars) i Santa Maria de Cardedeu.

Bibliografia

dissabte, 7 de març del 2015

La Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt)

L’ermita de la Cisa esta situada entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt sobre del Turó de la Fontanella dins la serralada litoral.

La capella apareix documentada per primer cop el 1408 i la imatge en la visita pastoral de Bernat Frare, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Girard a l’església parroquial de Sant Pere de Premià el 16 de setembre del 1446, s’esmenta la capella de la Cisa com a sufragània de Vilassar “Visitacio capelle beate Marie de la Sisa, que est suffraganea predicte parrochuie de Vilasario”.El visitador també transcriu la capella, d’un sol altar amb ara consagrada amb una imatge de la Verge.
Es conserven fotografies de la imatge realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Queixal de Barcelona, mitjançant l’expressa llicència del Vicari General de Barcelona, el bisbe Dr. Ricard Cortès, que van ser publicades per Mn. Mas el 1908.Aquests fotografies evidencien el mal estat de l’escultura, segurament degut a l’acció dels fums dels ciris i a diverses profanacions documentades del temple durant la Guerra de Successió (1714) i la Guerra del Francès (1812). En la imatge de la Verge li faltava el braç dret i en general presenta evidències de l’acció dels corcs, sobretot en la figura del nen el qual presentava un estat de conservació més deficient. La imatge va ser restaurada l’any 1908 i desprès de la Guerra Civil pel conservador J.Ibars que va aprofitar per fer-ne una còpia.
La imatge es troba conservada en el mateix santuari i encara manté la seva funció original d’imatge de culte. Es tracta d’una imatge petita de 30 cms d’alçada realitzada en fusta d’àlber. Manté una composició asimètrica seguint el model de Sedes Sapientiae bizantina molt difosa des del romànic. La Verge es troba asseguda sobre un escambell amb coixí i presenta una corona mural, segurament retallada degut a que tradicionalment se li ha anat acoblant diverses corones metàl·liques que amaguen l’estructura original. Sota la corona arrenca un mantell que li cau en cascada sobre les espatlles recollint-se a la falda i els peus descansen sobre un coixí. Amb la mà esquerra protegeix el nen i amb la dreta sosté un pom afegit en la restauració. El nen es troba assegut sobre el genoll esquerra amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta està en una actitud de benedicció presentant les cames creuades. La imatge presenta un estat de conservació deficient i s’hi pot observar restes de policromia daurada amb una sanefa negra imitant pedreria, fruit de la restauració moderna.
La imatge de la Cisa es pot emmarcar dins el grup de Mare de Déu trobades amb una llegenda que segueix el mateix patró que tantes altres. La troballa de la imatge es deu a una pastora del Mas Cisa proper al santuari que va poder veure com a un bou se li enfonsaven les potes. En el forat va poder observar la imatge de la Verge i la va voler portar al mas dins un cistell. Quan va arribar a la casa se’n va adonar que la imatge havia desaparegut i seguidament va aparèixer de nou en el forat on va ser trobada. Aquest fet va repetir-se vàries vegades, fins i tot en l’intent de portar-la a la parròquia de Premià, indicant que calia fer un santuari a l’indret.
Àngel Fàbrega presenta una datació aproximada de la imatge dins el s.XIII a l’igual que Ramon Coll segurament basant-se en l’anterior. La imatge però pot ser datada amb una cronologia més tardana entre la segona meitat del s.XIV i principis del s.XV si ens fixem en certs aspectes que ens porten a un naturalisme més gran i a una delicadesa del tractament de les formes sobre tot en la disposició de les cames del Nen i en l’acabat dels plecs de la roba de la túnica de la Verge. Té un paral·lel molt proper a la Mare de Déu de Sant Miquel de Sesvinyes de Serinyà (avui perduda).


Per a més informació i referències: GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap.5, p.185
Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) abans i després
de la restauració del 1908 [Fotografia: Mas, 1996, pàg.88] 

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat [Foto J.Graupera]
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat . Detall.[Foto J.Graupera]

dissabte, 10 de gener del 2015

Article sobre l’ermita de Sant Mateu en el llibre “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” de Jordi Montlló

A finals de l’any 2014 es va editar el llibre de Jordi Montlló “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” que culmina un projecte desenvolupat  durant més de dos anys de treball i recerca on han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula.
El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.
Els tres annexos  són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any. El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar. Finalment, com a col·laboració meva personal, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu on  exposo la documentació conservada de la capella i el valor històric-artístic de la mateixa.

Al llibre, li acompanya un cd amb un reportatge el director de cinema, Martí Sala, on a partir de la recuperació d’imatges històriques de la plantada del pessebre dels anys 80 i 90 cedides per diversos particulars, l’enregistrament de la pujada de l’any 2012 i de diverses entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i en  qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.
El llibre va ser presentat en diverses poblacions :
  • El Diumenge 23 de novembre de 2014, a les 12 h. al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, on  es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
  • El diumenge 30 de novembre de 2014 a les 11’30 al local de l’Associació de Pessebristes de Mataró
  • El dissabte 20 de desembre de 2014 a les 6 de la tarda, al Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Per a més informació:


Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Premià de Mar (Fot. Enric Almar)
Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Mataró (Fot. Joaquim Graupera) 

Jordi Montlló i Martí Sala signant i dedicant llibres a Mataró (Fot. Joaquim Graupera)
Imatge de la inauguració de l'exposició oberta fins el 2 de febrer de 2015
al Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Fot. Joaquim Graupera)

divendres, 1 de març del 2013

El patrimoni medieval de Premià de Dalt a internet


El Museu de Premià de Dalt ja fa temps que ha apostat per difondre el patrimoni de la població des de la seva pàgina web, gràcies a la iniciativa de la seva directora Imma Gimferrer. També fan visites guiades pel patrimoni de Premià de Dalt.
A partir de varies solapes ens dona un fàcil accés al contingut de la mateixa. De l’època medieval podem seguir l’evolució de la sagrera medieval, les principals masies del terme i ens ofereix també un ampli catàleg de finestres gòtiques de les masies. També la web ens mostra detalls que a vegades se’ns passen desapercebuts com els reixats de ferro o els grafitis de les portades que ens aporten infinitat de dades, reflectint l'any d´adquisició del mas, el traspàs de la propietat, l'any de construcció o d'una rehabilitació. 
Felicitem la iniciativa del Museu i creiem que ha estat un encert la utilització d’aquesta eina per apropar-nos al seu patrimoni medieval i difondre’l.
Us convidem a fer-hi un passejada !!!

Per a més informació: http://www.museupremiadedalt.com


diumenge, 10 de febrer del 2013

El gòtic incomprès. Les finestres mal muntades al Maresme.

Moltes masies del Maresme han estat reformades o refetes en temps posteriors a l’època medieval. Algunes d’elles, en aquest procés de reforma, van incorporar elements reaprofitats del mateix edifici o adquirits en algun antiquari o picapedrer fruit d’enderrocs d’altres masies.Alhora de reaprofitar aquests elements, moltes vegades els operaris de l’obra o el mateix promotor, no han respectat la disposició original de la peça i es restituïda amb un acabat dels carreus, diguem-ne poc ortodox. El resultat final és un finestral que fa mal d’ulls a nivell estètic i ens dóna informació de la poca sensibilitat dels seus artífex i d'una incomprensió de l’estil que d’entrada, sembla que vulguin preservar o reivindicar.
Un d’aquests casos en el Maresme el tenim a l’antiga masia de Can Rufau, actualment coneguda com a Ca l’Espartera. El que queda d’aquesta masia, que configurava el Vilassar de Mar en els seus orígens, és un fragment de la façana que ha quedat embeguda per altres façanes noves que l’encaixonen.  Sabem que aquesta masia tenia originalment una de les tres torres de defensa que protegien el veïnat de mar de Vilassar. La finestra és un exemple de llinda retallada amb un arc conopial lobulat típic del gòtic de finals del s.XV i principis del s.XVI. A l’hora de muntar-la ho van fer, com podeu veure, al revés i presenta un aspecte molt més estret que en la seva disposició original, que podem conèixer a partir de fotografies antigues, fet que encara  fa més inversemblant l’error de muntatge.
Un altre cas, proper a l’anterior, és la finestra de Can Cisa a Premià de Dalt on trobem el mateix. Es tracta d’una masia originalment de tipus basilical, altrament dita clàssica, que s’ha anat ampliant en diversos cossos. La primera ampliació, com a moltes masies, va consistir en la construcció del celler perpendicular a les tres naus de la masia original a la part del darrera, segurament en el s.XVI o principis del s.XVII. La masia encara conserva una portada gòtica i diversos finestrals gòtics d’art conopial decorats amb lobulacions. La masia es troba documentada en aquest indret des dels s.XIII amb documents relacionats amb les possessions de la Pia Almoina en el Maresme. Els altres afegits van anar-se incorporant en els segles moderns fins als últims vestigis que evidencien uns elements defensius que es poden remuntar a les guerres carlines. Actualment en aquest mas s’hi realitza per nadal el pessebre vivent de Premià de Dalt, del qual Valerià Pujol n'és un entusiasta col·laborador. La finestra en qüestió es obrada en pedra de Montjuïc i va estar allargada amb pedra de granítica local en ser eixamplada la obertura. El resultat és un efecte molt poc estètic.
El tercer cas es troba a la masia de Can Farrerons de Dosrius. El finestral d'aquesta masia presenta una disposició semblant a la de Can Rufau de Vilassar de Mar.
Un quart cas es troba a la masia de Can March d'Argentona, situat a prop de Sant Pere de Clarà, que el 1920,  va ser restaurada per l’arquitecte de Barcelona Joan Rubió per encàrrec del propietari Jaume Figueres.
Esperem que algun dia es pugui restituir l'aspecte original d'aquestes finestres i esdevinguin més fidels a l’estètica gòtica primigènia.
Finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar en el seu aspecte original.
Aspecte actual de la finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar.
Finestra de Can Cisa a Premià de Dalt
Finestra de Can Farrerons de Dosrius

Finestra de Can March d'Argentona (Sant Pere de Clarà)