Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Sant Iscle de Vallalta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Sant Iscle de Vallalta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de desembre de 2019

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 
La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 
Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 
Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 
El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 
En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”
Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 
L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.
Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !
Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]
Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

diumenge, 2 de març de 2014

Sant Iscle de Vallalta en època medieval

L'origen del poble de Sant Iscle de Vallalta es remunta al s.XI i apareix citat des del 1396 com a “Sant Asciscli de Valle Alta de Canet” i pertanyia a la jurisdicció del castell de Montpalau dins el vescomtat gironí dels Cabrera. Originalment el terme municipal s'estenia fins al mar per les valls de Canet i Romaguera fins l’any 1579 que es van independitzar.
En un document del 1455 de l'ACA consta com a Santa Hiscla de Valalta de la val de Canet. 
[1]
 Igual que el poble veí de Sant Cebrià es troba definit per una sèrie de masos dispersos en la topografia abrupta del Montnegre. Algunes masies han conservat finestres gòtiques com el cas de Can Vila, Cal Bataller i Can Vives de la Cortada, aquesta última enderrocada el 1975. El 1553, uns 21 focs pertanyien a Sant Iscle (uns 95 habitants) i 79 a Canet (357 persones). 
La parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria apareix documentada per primer cop l’any 1032 i va ser renovada en estil romànic i consagrada l’any 1090 pel bisbe Berenguer de Girona Berenguer. La independència eclesiàstica de Canet s’inicià el 1579, quan els canetencs volgueren bastir un temple parroquial més gran, i demanaren permís al bisbe de Girona, Benet de Tocco. La construcció de l’església finalitzà l’any 1591, i la independència municipal arribà el 1599, amb la creació del primer Consell Municipal. L’edifici actual va ser edificat de nou en el s. XVIII en estil barroc i solament conserva uns murs reaprofitats de l’església anterior medieval. També té capelles dedicades a les advocacions de Sant Pere i Sant Feliu. 
Al nord del terme es conservava fins el s.XVIII, la capella de Santa Creu del Pont, que apareix documentada des del 1314 i estava regida per donats o ermitans fins el s.XV.
Notes
[1].- Agraeixo la informació a Enric Subiñà

Cal Bataller -[Font: Pobles de Catalunya]
Can Vives de la Cortada [Font: Centre Excursionista de Catalunya- Estudi de la Masia catalana Fotògraf J.A.Bertran (1932)]



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...