Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedreres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedreres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de juny de 2019

Nou article publicat sobre les moles dels molins medievals del baix Maresme



El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 
En el marc d’aquesta trobada celebrada al Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils, es va presentar el llibre que recull les actes de l’edició anterior celebrada a Dosrius el 2018. L’alcalde de Dosrius, Marc Bosch va ser l'encarregat de presentar les actes de la XII Trobada que va versar sobre l’aigua al MaresmeEn aquestes, ha sortir publicat el meu article sobre les moles i els molers dels molins del Maresme. 
Els molins medievals del Maresme ja son força coneguts gràcies a nombrosos estudis efectuats fins ara. En el present estudi es pretén aprofundir en un aspecte poc tractat, les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuic que he estat en curs de realització i publicació, es pretén analitzar la seva elaboració en època medieval, el seu comerç i trasllat i el seu manteniment.
Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser força utilitzat per la construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

Per a saber-ne més: 
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del baix Maresme». XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Aigua, recurs vital, social, cultural i econòmic del Maresme. Dosrius, 5 de maig de 2018. Dosrius: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Dosrius. Pp.73-92.
[Per baixar l’article en pdf]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]
Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

divendres, 16 de febrer de 2018

Nou article sobre l’explotació de la pedrera de Montjuic de Barcelona a l’època medieval

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó” que Amics de l’Art Romànic (AAR) va organitzar l’any 2013.

El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d'Aragó, tenia com objectiu posar al dia l’estudi de les pedreres i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis actualitzats destinats a servir d'element de referència en un futur. 
Les actes van ser presentades pels coordinadors del simposi el Dr. Joan Valero i la Dra. Francesca Español. Seguidament va intervenir el Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica [ICAC] , el qual va ser l’encarregat de glossar el llibre . A part de posar en valor els diferents articles del volum va centrar la seva intervenció en parlar de les pedreres de Tarragona i la seva evolució des de l’època romana fins a l’època medieval tot insistint en el reaprofitament en aquesta època de materials romans. 
Dins aquesta publicació ha sortir publicat una article meu sobre les pedreres de Montjuïc de Barcelona.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Usos, artífex i comerç de la pedra de Montjuïc de Barcelona a L'època medieval" . ESPAÑOL, Francesca; VALERO, Joan (ed.).Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Amics de l'Art Romànic. P. 237-256

La muntanya de Montjuïc es troba situada al S de la ciutat i constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. La seva pedra s’identifica per ser compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. 
A la comunicació vaig iniciar el relat amb les evidències arqueològiques que testimonien de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana. Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser també força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 
A l’article es cita abundant documentació dels contractes d’obra que ens aporten una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També s’hi mostra una gran varietat d’informació sobre la compra de la pedra, preus, transport, noms de picapedrers, etc. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV, i que s’analitza monogràficament al final de la , és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat.
Públic assistent a la presentació [Fotografia: J. Graupera]
El Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la presentació [Fotografia : J. Graupera]

dimarts, 26 de desembre de 2017

Nou article sobre les pedreres de Montjuic a les actes de «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó»

Aquest mes de desembre s’han publicat les actes de la 10 trobada d’Egipcíaques «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó» que es va celebrar els passats 3-4 de novembre de 2016 i en la qual vaig tenir el plaeer de participar. Aquest trobada va ser organitzada en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Aragó” (Ref: 2014 SGR 110, Generalitat de Catalunya) i va tenir lloc a la residència d'investigadors, carrer Hospital, 64 Barcelona.

En aquest volum vaig participar en l’article:
  • GRAUPERA, Joaquim (2017). «Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació». GIRÁLDEZ, Pilar; VENDRELL, Màrius (Coord).«BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó». Barcelona: Patrimoni 2.0 Edicions, 2017. P.149-166. [Per baixar en pdf, l’article complert]
El contingut del volum intenta reflexionar sobre el treball de la pedra en la construcció catalana. Segons expressen els Pilar Giráldez i Màrius Vendrell, coordinadors del volum: 
“La pedra forma part de la nostra història i de fet, part de la història s'escriu havent-la llegit en les velles pedres que l'han transmès fins els nostres dies. Bona part de les edificacions històriques són de pedra, que va ser triada, extreta, treballada, col•locada amb la tècnica i els coneixement empírics del moment i d'una manera o altre, conservada fins avui. La nostra obligació és preservar-la per poder-hi seguir llegint les pàgines del passat i transmetre-la als nostres nets de forma que ells també hi puguin llegir, i puguin aprofundir encara més en l'anàlisi històrica. De tot això i alguna cosa més va la 10a trobada de les Egipciaques”
 El llibre, a part del meu article, esta compost pels següents treballs:


  • Ramon Salas. Les pedres, simbolisme i tradició
  • Anna Gutiérrez. Picant pedra. Tècniques i estratègies d’explotació i obtenció de materials petris en l’Antiguitat 
  • Francesc Fité. Pedreres i ús de la pedra a l’àrea de Lleida, en època medieval
  • Joan Albert Adell. La construcció en pedra als comtats catalans a l’entorn de l’any mil. De l’opus craticium als magistri comacini (?)
  • Joan Menchón. Construcció, materials, espais i reciclatge a Tarragona, època romana i medieval. Saxa loquuntur
  • Pilar Lapuente. Marbres en època romana: transport, mercat, identificació 
  • Francesca Español. Nobleses de pedra qui facen per nos. Marbre de pedrera i episodis de spolia a les empreses artístiques medievals de l’orient peninsular 
  • Joaquím Graupera. Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació
  • Pere Roca. Comportament mecànic i resistent de la fàbrica de pedra. Experimentació i modelització
  • Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Degradació de la pedra i pol·lució atmosfèrica: dos processos paral·lels (i relacionats?)
  • Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Les sals: mobilització, degradació i origen 
  • Rudi Ranesi. Criteris i mètodes de reintegració de la pedra en les intervencions conservatives d’elements arquitectònics 
  • Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Tractaments històrics de conservació i protecció de la pedra 
  • Xavier Simón. Criteris de restauració de pedra

divendres, 15 de novembre de 2013

Comunicació sobre l'ús de la pedra de Montjuïc en el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó" organitzat per Amics de l'Art Romànic.


Dilluns 11 i dimarts 12 de novembre de 2013 va tenir lloc als locals de l'Institut d'Estudis Catalans, el Simposi Internacional "Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó" organitzat per Amics de l'Art Romànic. Entre les comunicacions que contenia el programa vaig presentar la que portava per titol «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval».

La muntanya de Montjuïc s’alça entre el mar i la ciutat de Barcelona. Situada al S de la ciutat, constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. El seu perfil és escarpat al vessant E i suau al vessant W, té una altitud màxima de 191,7 m (Castell de Montjuïc) i mínima de 7,8 m i una extensió aproximada de 360 ha. A nivell geològic està formada per roques sedimentàries (argiles, gresos i conglomerats) dipositats en un delta que, durant el Miocè (fa 15 milions d'anys), desembocava a la mar Mediterrània. 

La seva pedra, molt apreciada, és compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. Segons la terminologia utilitzada per la gent que treballava en l’explotació de la “pedra de Montjuïc”, la pedra es classificava en dos categories: el blanquet i el rebuig. El blanquet és la pedra de bona qualitat, dura i compacta però fàcil de treballar. El rebuig és la de mala qualitat, desagregable i poc útil per a construcció. 

Hi ha evidències arqueològiques de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana, ja que en unes excavacions efectuades l’any 1990 arran dels treballs per realitzar els nous accessos cap a la Ronda del Litoral, entre el carrer de Nostra Senyora del Port i la pujada cap el Fossar de la Pedrera, va aparèixer una pedrera romana a cel obert.
Durant l’època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuïc, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers”. Aquests estaven integrats a la Confraria de mestres de cases i molers, els privilegis dels quals es remunten al 1218 concedits pel rei Jaume I i ratificats en temps posteriors per altres monarques de la Confederació Catalano-aragonesa.
La documentació dels contractes d’obra ens aporta una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També conservem una gran varietat d’informació sobre la seva compra, preus, transport, noms de picapedrers, etc., però ens falta a hores d’ara, dades més precises sobre el nom i la localització de les pedreres en època medieval. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat. En aquesta comunicació varem presentar testimonis que evidencien l’existència, a partir del s.XV, d’un comerç de materials prefabricats que tingueren un ressò i una prosperitat fins ben entrat el s.XVI, seguint un esquema semblant al que la Dra. Francesca Español va poder documentar per la pedra de Girona i que va tenir per clients molts promotors de la zona del Maresme.
Per a més informació sobre el Simposi : cliqueu aquí 
.
Inauguració del simposi a càrrec del Dr. Carles MANCHO, Director de l’Institut d’investigació en cultures medievals (IRCUM) i de la Dra. Francesca ESPAÑOL, Presidenta d'Amics de l'Art Romànic (IEC).
Públic assistent al Simposi.
Moment de la lectura de la comunicació «Usos, artifexs i comerç de la pedra de Montjuïc [Barcelona] a l’època medieval».

dissabte, 15 de desembre de 2012

Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental en el congrés internacional sobre les portades gòtiques a la Corona d’Aragó organitzat per AAR.


El dilluns 10 al dimecres 12 de desembre de 2012 es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans, el Congrés Internacional «Les portades gòtiques a la Corona d’Aragó». El congrés va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic i coordinat per la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona. El Maresme va estar representat en la comunicació «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic» presentada per mi mateix.
A finals del s. XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en “Universitats del terme” gràcies a la venda de la jurisdicció per part del rei Ferran II.  En aquesta nova etapa, el poder municipal va estar controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de celebrar-s’hi les celebracions eucarístiques esdevingueren els primers llocs de reunió del comú del terme. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials.
La documentació conservada i coneguda, malgrat que no és tota la que ens interessaria, ens testa que la majoria d’elements decoratius d’aquests nous edificis: claus de volta, nervacions, trones de predicar, piques d'aigua beneïdes, etc. Van ser elements que es van adquirir prefabricats i importats des de les pedreres locals, des de les pedreres de Montjuïc i des de les de Girona. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional es va fer esment solament de les portades d’aquest nous edificis. Un dels mestres de cases més ben documentat que estava actiu a la pedrera de Montjuic és Joan Safont que apareix citat en diversos documents per raó del subministrament i pels nòlits del transport de pedra picada per les fabriques de les esglésies parroquials de Sant Martí de Teià (17 març del 1561) i de Sant Andreu de Llavaneres (27 d’agost de 1569).
En la comunicació es va presentar una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme. Dins d’aquest conjunt però, es va destacar un grup que pel seu disseny i estereotomia es poden relacionar, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. La relació estilística entre aquestes portades, es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra com a model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada es pot situar a cavall del segles XIV i XV i la podem identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet (1397-1402) encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau i difonent-se en altres edificis (les portes de la Pietat i de Santa Eulàlia del claustre de la catedral de Barcelona, la parròquia de Santa Maria de Blanes, la parròquia de Sant Martí de provençals, entre d’altres). En el cas del Maresme, presenten aquesta tipologia homogènia les portades dels edificis parroquials de Sant Genís de Vilassar (1511); Sant Julià d’Argentona (1514); Sant Martí d’Arenys de Munt (1531), que esdevindrà el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors; Sant Feliu de Cabrera (1540) i Sant Andreu de Llavaneres (1561).  Aquesta tipologia no solament és comuna a la part central del Maresme sinó que també la tindrem present en algunes poblacions de la comarca veïna del Vallès Oriental. Seria el cas de Sant Esteve de Palautordera (1562) i la portada de l’antiga església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, coneguda com la Doma, la qual va ser contractada per Bertran Felip l’any 1561.

Per a saber-ne més:

Moment de la lectura de la comunicació presentada per Dr. Francesc Fité.
Taula rodona després de la lectura de les comunicacions. Joan Valero, Francesc Fité, Carme Domínguez, Sílvia Cañellas, Teresa Huguet i Joaquim Graupera.
Portada de la presentació de la comunicació

dissabte, 22 de maig de 2010

La portada gòtica de Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543)

La portada de l’església d’Arenys de Munt forma part d’un grup de portades gòtiques situades a la part central de la comarca del Maresme. Ens referim a les portades de les esglésies parroquials de Sant Genis de Vilassar de Dalt, Sant Julià d’Argentona, Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Feliu de Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. La relació estilística entre elles, no s’explica solament pel veïnatge proper de les diferents poblacions, fet que explicaria la difusió com a còpia del model, sinó que a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra.com a model a reproduir. D’aquesta manera, la portada de l’església d’Arenys de Munt esdevé el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors de Cabrera i de Llavaneres. L’origen d’aquest tipus de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV. Es pot identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau. Aquest es troba a ponent del claustre major sobre del vestíbul, de l'antic cubar i de la galilea i s'hi accedeix per unes escales situades a la dreta del pati. Les obres va començar el 1397 però el 1406 es van parar sense estar concloses. El mateix autor va utilitzar el mateix model a la façana de l’ajuntament de Barcelona, contractada en l’any 1399 i la portada de la parròquia de Blanes, que formava part del palau- castell dels Cabrera encarregada en època de Bernat IV de Cabrera (1373 - 1423).
L’església de Sant Martí d’Arenys de Munt va ser encarregada en un contracte datat a l’11 d’agost del 1531 al mestre de cases Pau Mateu. La pedra es va extreure de les pedreres de Can Bellsolell i de Can Borrell. L’any 1539 es començà a cobrir la volta de la nau central, i al mateix any, a causa de la mort del mestre de cases Pau Mateu, es va fer càrrec de l'obra el seu germà Antoni. El nou temple, va ser consagrat pel bisbe de Girona, Joan de Margarit, el 13 de setembre de 1544.
Sobre l’autoria del portal en tenim la referència en un document del 7 de novembre de 1533, data en que el mestre Jaume Safont de Barcelona va percebre cobrar un import per “dos llindas y dos josanes y dos portals per dita sglesia. Originalment el timpà del portal era mancat de decoració i l’any 1542 s’encarregà a l’escultor Joan de Tours una imatge de Sant Martí partint la capa a dalt de cavall. Aquesta no es la que es conserva actualment, ja que l’actual és una còpia de l’original que va ser destruïda durant la guerra civil.
L’obertura de la porta és també rectangular amb un arquitrau llis sense decoració sostingut per uns feixos de columnes que queden integrades en els brancals que tenen unes motllures gòtiques a la base i decorat amb capitells vegetals. Els brancals exteriors presenten els capitells a l’alçada de la línia d’imposta de l’arc. Aquests es presenten decorats en diferents motius més propers a l’estil del renaixement, que alternen ocells i querubins. Aquests capitells sostenen una sèrie d’arquivoltes que delimiten un arc de mig punt rebaixat amb un frontó central desproveït d’escultures amb una decoració lleugerament apuntada a la part superior. L’arc es troba decorat a la part externa per un guardapols que acaba amb unes mènsules a l’alçada dels capitells. La mènsula de l’esquerra s’hi representa un àngel turiferari i a la mènsula de la dreta s’hi representa un personatge escrivint un llibre en un faristol que es podria interpretar com un evangelista o un profeta. Aquest guardapols es troba decorat en l’estradós per una sèrie de volutes vegetals i sobre la clau hi ha un floró de tres fulles.

Per a referències i bibliografia:
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...