Conferència sobre l’art romànic cluniacenc al sud de França al Museo de Albacete

El dimarts 28 de maig de 2019 vaig tenir el plaer de fer una conferència al Museo de Albacete sobre l’art romànic cluniacenc al sud de França. 

El cicle de conferències va estar organitzat per l’Associació Cultural “Amigos del Museu de Albacete” i va estar coordinat per la Dra. María Ángela Franco Mata, directora del Departament d'Antiguitats Medievals i Cap honorària des de la seva jubilació del Museu Arqueològic Nacional, que va presentar l'acte.

La conferència estava emmarcada en un cicle sobre el romànic al sud de França on també hi van participar, Isidro G. Bango Torviso (Universidad Autónoma de Madrid) sobre «El desarrollo del románico en Francia: contexto social y religioso»; Ramón Yzquierdo Perrin (Universidad de La Coruña) amb el títol «Catedrales e iglesias en el sur de Francia»; Lourdes de Sanjosé Llongueras (Universidad de Barcelona) sobre «La orfebrería en los caminos de peregrinación jacobea en Francia y España»; César García Álvarez (Universidad de León) amb el títol de «La portada de la abadía de Moissac: arte, iconografía, simbolismo, música»; Jordi Camps Soria, (Museu Nacional d’Art de Catalunya) sobre «Monumentos románicos en Provenza y Languedoc» i per tancar el cicle vaig oferir la conferència sobre «Cluny, abadías y monasterios en el sur de Francia». 

a la xerrada vaig oferir una visió de la importància de la voluntat reformadora de l’orde de Cluny, la seva expansió per Europa i les seves principals aportacions a en el camp de l’arquitectura. 

Voldria agrair la bona acollida del públic assistent i també a l’amabilitat de la directora del Museo de Albacete Rubí Sanz Gamo i de Pascual Clemente, tècnic del Museo de Albacete. 

Inici de la conferència [Fotografia: Pascual Clemente - Museo de Albacete]

Públic assistent a les conferències [Fotografia: Elena Martínez Velasco www.elgambitero.es]

Presentació del llibre sobre la família Desplà-Gralla com a promotors a Argentona

El passat dimarts 21 de maig de 2019 va tenir lloc a la Biblioteca Municipal Joan Fontcuberta i Gel la presentació del llibre “La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)”. L’acte va estar presentat pel Dr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, entitats organitzadora de l’acte. 

La raó de la presentació del llibre a Argentona ha estat pel fet de que Lluís Desplà va ser rector d’Argentona, i participà com a promotor en la renovació de la parròquia i en la construcció de l’edifici gòtic. El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca Lluís Desplà, els jurats i obrers de la parròquia amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per la construcció del nou temple gòtic. El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre de obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de final de pagament dels comptes del preu total concertat per la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i segons consta en una inscripció a la porta “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives. 

Les anteriors presentacions del llibre han estat a Seu Vella de Lleida i a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella.

Visita comentada a la Baronia de Pinós (Berguedà) amb Amics de l’Art Romànic

El passat 18 de maig de 2019 vaig organitzar la sortida a «L’art romànic al Berguedà i la promoció artística a la Baronia de Pinós» amb Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. 

La sortida tenia com objectiu poder fer un seguiment de les principals obres artístiques promogudes pels Pinós. 

La Baronia de Pinós estava ubicada en el Comtat de Cerdanya, concretament en el pagus de Berga. El territori limitava al Nord amb la Serra del Cadí, al Sud amb la riera de Malanyeu. A l'est limitava amb la baronia de Mataplana a Gavarrós i a l'oest amb la Serra del Verd i el Pedraforca incloent el termes de Gósol, Saldes, Feners i l'Espà. Fora d'aquest límits bàsics els senyors de Pinós també posseïen Banat i Vilanova de Banat (o Calbell de Banat), el Querforadat i Ansovell, termes situats al nord de la Serra del Cadí, així com les poblacions de Pinós i Vallmanya, a l'Alta Segarra. Al centre de la baronia destacaren els nuclis de Bagà, que en fou capital, Gréixer, Gisclareny, Vilella i Brocà. 

Dins aquest recorregut proposat vàrem visitar l'església parroquial de Bagà (amb la «Vera Creu» bizantina i el seu tresor promogut pels Pinós), la seva residència al castell de Bagà o dels Pinós, el monestir de Sant Llorenç prop Bagà i l'església romànica de Sant Jaume de Frontanyà. 

El temps ens va acompanyar i va ser una sortida molt agradable.

Passejada i visita comentada per les restes del castell de Palafolls

El passat diumenge 5 de maig de 2019, l’Associació La Roda de Palafolls va organitzar una visita comentada a les restes del castell de Palafolls i el seu veïnat, amb el títol «Descobrim el nostre patrimoni. El castell i els turons de Can Pol». L’acte  que va tenir la col·laboració d’Esquerra Republicana de Palafolls i de Jovent Republicà, va estar complementat per un esmorzar col·lectiu.  

Les explicacions i comentaris de la visita van anar a càrrec de diversos estudiosos locals membres de l'associació convocant. Francesc Alemany, va explicar la tipologia de la flora que es pot trobar a la falda del Castell i exposant la seva evolució en els darrers 70 anys a través d'ortofotos. En la seva intervenció va destacar l’actual amenaça de les requalificacions que podrien posar en perill aquest patrimoni paisatgístic. Per la seva banda, Xavier Salicrú, va fer un ràpid repàs de la història del Castell, des dels seus orígens amb la família Palafolls. En les seves paraules va lamentar l’estat d’abandonament que mantenen les restes conservades del mateix i la ineficàcia dels últims governs municipals per revaloritzar aquest patrimoni. Finalment, l'Aleix Freixa a més de destacar el patrimoni paisatgístic antròpic va fer un repàs per les diverses masies que apareixen disseminades al voltant del turó del castell. 

L’Associació organitzadora La Roda, és una entitat nascuda l’any 2012,amb l'objectiu de «fer de Palafolls un poble ple d’energia que mantingui vives les seves tradicions, amb la frescor i la proximitat amb la ciutadania» i de ben segur amb aquest acte hi van contribuir. A més l'objectiu de l'entitat és el de reivindicar i difondre la cultura,la llengua, la Nació i les tradicions catalanes a la població de Palafolls. 

Felicitem aquesta iniciativa i esperem que aquest acte serveixi per donar a conèixer aquest element patrimonial desatès de la comarca i per difondre i revaloritzar el nostre passat medieval.

[Agraïm les fotografies i la informació a l'Associació la Roda i ERC de Palafolls]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla com a promotors artístics a Alella

El passat 29 d’abril de 2019 dins de les activitats literàries al voltant de la festivitat de Sant Jordi a Alella, la biblioteca “Ferrer i Guàrdia” va organitzar la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 

En primer lloc va intervenir el regidor de cultura d'Alella Sr.Frederic Salas el qual va recordar que el treball publicat va obtenir la primera Beca de recerca històrica d'Alella la l'any 2012.

L'acte va comptar amb la presencia de la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona i prologuista del llibre. En la seva intervenció va recalcar la figura de l'ardiaca Lluís Desplà com a membre avantatjat de la nissaga, ja que durant els seus viatges a Itàlia va entrar en contacte amb la nova sensibilitat estètica del Renaixement i va importar aquesta moda a Catalunya mentre aquí encara s'estava imperant l'art gòtic. A més recalcar la seva faceta de col·leccionista d'art antic, que el va portar a aplegar al pati de ca l'Ardiaca una col·lecció notable de peces romanes que llavors estaven disperses per la citat. D'aquestes destacà un sarcòfag romà, ara conservat al Museu Arqueològic de Barcelona, que va ser usat com a sepulcre pel comte Ramon Berenguer I el vell. També en la seva internació glossar la meva trajectòria com a investigador. 

Per la meva part, vaig exposar els objectius del llibre i l'estructura del mateix i ressaltant les aportacions més importants tal com ho faig fer a la presentació del llibre a Lleida. 

L'acte va tenir un èxit de públic als qual agraeixo la seva presència.

Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]

El Sr. Frederic Salas, regidor de Cultura, presentant l'acte. [Fotografia: Santi Alberola]

 Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]

Els dos participants a la presentació del llibre [Fotografia: Santi Alberola]

Nou article publicat sobre les moles dels molins medievals del baix Maresme

El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 

En el marc d’aquesta trobada celebrada al Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils, es va presentar el llibre que recull les actes de l’edició anterior celebrada a Dosrius el 2018. L’alcalde de Dosrius, Marc Bosch va ser l'encarregat de presentar les actes de la XII Trobada que va versar sobre l’aigua al Maresme. En aquestes, ha sortir publicat el meu article sobre les moles i els molers dels molins del Maresme. 

Els molins medievals del Maresme ja son força coneguts gràcies a nombrosos estudis efectuats fins ara. En el present estudi es pretén aprofundir en un aspecte poc tractat, les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuic que he estat en curs de realització i publicació, es pretén analitzar la seva elaboració en època medieval, el seu comerç i trasllat i el seu manteniment.

Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser força utilitzat per la construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

Per a saber-ne més: 

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del baix Maresme». XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Aigua, recurs vital, social, cultural i econòmic del Maresme. Dosrius, 5 de maig de 2018. Dosrius: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Dosrius. Pp.73-92.

[Per baixar l’article en pdf]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

Surt publicat el treball sobre la creu processional de Dosrius en el quart volum de la revista «Duos Rios»

El passat 26 d’abril de 2019 es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, el quart número de la revista «Duos Rios». El volum, editat pel consistori amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) i de la Comissió Científica, inclou les 16 comunicacions presentades a la segona edició de les Jornades d’Estudis Locals Duos Rios i textos inèdits sobre la figura d’Esteve Albert i Corp i Manufactures Canyamars-La Tortuga. La presentació del volum de la revista, es va cloure amb la lectura musicada de diversos poemes escrits pels cèlebres Esteve Albert i Corp i Miquel Martí i Pol. 

Dels articles publicats l'únic que presenta temàtica medieval és el meu article sobre la creu gòtica parroquial de Dosrius. A la comunicació es presenta la documentació coneguda sobre aquesta peça i es compara amb altres creus processionals conservades a l'àrea del Maresme. 

La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d'argent (98 x 48 cms) amb un perfil flordelisat i envoltada d'una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part planes per uns motius estilitzats burinats. L'anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l'ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l'odre que la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades unides per una vora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l'acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els hi falta el cap i el nimbe. 

Per a més informació: 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». Duos Rios. Publicació de l’arxiu Municipal de Dosrius, núm.48 (Abril 2019), p.21-27. 

[Baixar en pdf]